Sessió 5. L'enigma del col·lapse

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 1839 dos viatgers, un advocat de Nova York i un dibuixant anglès, es van obrir pas a cop de matxet per la selva d’Hondures i van topar amb una pedra dreta, més alta que un home, coberta de cares i de signes. Van preguntar als indis del poble qui l’havia feta. «Quién sabe?», els van respondre. Stephens va escriure que la ciutat era un vaixell enfonsat enmig de l’oceà, sense nom i sense tripulació. S’equivocava, i aquesta sessió explica per què.

Dues civilitzacions que es buiden

Les ciutats de l’Indus de la sessió 4 no van caure en cap guerra. Cap al 1900 aC van començar a buidar-se: els carrers ja no es netejaven, els segells i els pesos van deixar de fer-se, i la gent va marxar cap a l’est. Mil cinc-cents anys després, i a l’altra banda del món, va passar una cosa semblant. Entre el 800 i el 950 dC, les grans ciutats maiesmaiesPoble de Mesoamèrica (Guatemala, Yucatán, Belize, Hondures) que va construir ciutats amb piràmides i escriptura entre el 250 i el 900 dC. Els seus descendents encara hi viuen. del sud, com Tikal i Copán, van deixar de posar dates als monuments, els reis van desaparèixer i la selva es va menjar les places. Els historiadors en diuen un col·lapsecol·lapseCaiguda ràpida d’una societat: menys gent, menys ciutats, menys organització. No vol dir que tothom mori: sovint la gent marxa i canvia de manera de viure..

Les teories

Per què? No hi ha una sola resposta. Per a l’Indus, la pista més forta és l’aigua: el monsómonsóVent d’estiu que porta les pluges a l’Índia. Si s’afebleix, els rius baixen amb menys aigua i les collites es perden. es va afeblir, i un dels dos rius grans, el Ghaggar-Hakra, es va anar assecant fins a desaparèixer: al mapa de la sessió 4 ja el vas veure sec. Per als maies, els sedimentssedimentsCapes de fang que s’acumulen al fons dels llacs any rere any. Analitzant-les, es pot saber quan va ploure molt i quan poc, segle a segle. dels llacs de Yucatán diuen que entre el 800 i el 950 hi va haver les sequeressequeresPeríodes llargs sense pluja. A la selva maia no hi ha rius grans: la gent bevia de l’aigua de pluja guardada en dipòsits, i sense pluja no hi havia res. més llargues en mil anys. Però la sequera sola no ho explica tot: les ciutats del nord van sobreviure. Al sud, hi havia massa gent, s’havien talat els boscos per fer camps i per cremar calç per als temples, la terra pelada s’escolava amb la pluja, i les ciutats es feien la guerra entre elles per una terra cada cop més pobra. L’abús dels recursos: gastar més aigua, més bosc i més terra dels que hi havia. Quan va arribar la sequera, no quedava marge.

Els que no van desaparèixer

Stephens va escriure que no quedava cap resta d’aquell poble, i els indis que li van respondre «qui sap?» eren maies. Els maies no van desaparèixer: van marxar de les ciutats del sud, van créixer al nord (Chichén Itzá és de després del col·lapse) i quan van arribar els espanyols, el 1517, encara escrivien llibres. Ho sabem per un frare, Diego de Landa, que el 1562 va fer cremar tots els que va trobar. Avui hi ha uns set milions de persones que parlen llengües maies. El col·lapse va ser de les ciutats i dels reis, no del poble.

I nosaltres

El 2024 Barcelona va declarar l’emergència per sequera amb els embassaments per sota del setze per cent, després de tres anys sense pluja. Els maies del sud no tenien embassaments ni dessaladores, però tenien el mateix problema: una societat gran que havia crescut comptant que l’aigua sempre hi seria.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Del bosc talat a la plaça buida.

Encadena en tres baules com es passa d'«Hi ha massa gent a les ciutats del sud» a «La selva cobreix les places». La baula del mig l'has de treure del paràgraf de les teories. Sota cada fletxa, explica en una línia per què una baula porta a l'altra.

La cadena de tres baules, amb una línia sota cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Per a la baula del mig, mira què feien amb els boscos. Al gravat de l'estela de Copán veuràs l'última baula: què hi ha darrere de la pedra? Per a les fletxes, pots començar amb «Per això…» o «Llavors…».

5.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

El vaixell i la tripulació.

Llegiu en parella el primer document de L'Arxiu (Stephens). FET: copieu la resposta que li donen els indis. PARER: copieu la frase on diu que no queda ningú d'aquell poble. SENYAL: segons el context, qui eren aquells indis, i per què això desmunta la seva frase?

Les dues frases copiades i una resposta curta (entre 25 i 50 paraules).

💡 Pista: La resposta dels indis va entre cometes. Qui eren és al context. Podeu acabar així: «La imatge del vaixell enfonsat és falsa perquè…».

5.3 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Cert, fals o a mitges.

Decideix si cada afirmació és vertadera, falsa o vertadera només en part, i justifica-ho amb una frase de la lectura o de la Fitxa. A) Les ciutats de l'Indus van caure en una guerra. B) Totes les ciutats maies van caure alhora cap al 900. C) Els maies del sud bevien de l'aigua de pluja. D) Els maies van desaparèixer.

Les quatre afirmacions, cada una amb el veredicte i una frase que el justifiqui.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Comença cada resposta així: «És… perquè la lectura diu…». La B i la D tenen la resposta a l'apartat «Els que no van desaparèixer».

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Stephens contra Landa.

Dos documents parlen del mateix poble amb 275 anys de diferència. Compareu-los en una taula de dues columnes, «Què diu Stephens (1841)» i «Què diu Landa (1566)», amb dues files: si el poble maia existeix i si tenien llibres. Després expliqueu quin dels dos documents és més útil per saber què va passar, i per què.

La taula de dues columnes i dues files, i la conclusió (entre 50 i 80 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Fixeu-vos en el temps verbal de cada autor: qui parla en present i qui en passat. La Fitxa té els set milions i el 1517.

5.5 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Una idea, tres causes, una conseqüència.

Fes a la llibreta un esquema 1-3-1. A dalt, la idea: «Les ciutats maies del sud es buiden». Al mig, tres caixes, cada una amb una causa de la lectura (una de l'aigua, una del bosc i la terra, una de les guerres) i, dins de cada caixa, una prova de com ho sabem (sediments, boscos talats, ciutats enfrontades). A baix, una sola frase que digui per què cap de les tres causes sola no ho explica.

L'esquema amb les cinc caixes i la frase de tancament.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Per a la frase de baix, mira què va passar a les ciutats del nord amb la mateixa sequera.

5.6 ✍️ Explicar · telegrama 📖 La lectura ✏️ Individual

Avís des de Tikal, quinze paraules.

Ets l'últim escriba de Tikal, cap al 900, i pots enviar un telegrama de quinze paraules exactes a les ciutats del nord per avisar-les del que ha passat i què no han de fer. Hi ha d'haver almenys una causa i un consell.

El telegrama de quinze paraules exactes.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Compta amb el dit. «No taleu» són dues paraules.

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 🌍 Participar · desmentit 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmunta el misteri.

«Els maies van desaparèixer d'un dia per l'altre i ningú no sap per què.» Desmunta aquesta afirmació amb dues dades de la sessió: una sobre quant va durar el col·lapse i on, i una sobre qui hi havia el 1517 o qui hi ha avui. Després digues què hi ha de cert en l'afirmació: què és el que de debò no sabem?

El desmentit, amb les dues dades i el que hi ha de cert (entre 40 i 60 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Un desmentit honest separa el que és fals del que és un dubte de debò.

5.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

El consell de Copán, l'any 800.

Ets al consell d'una ciutat maia del sud l'any 800. Fa dos anys que plou poc i els dipòsits són a la meitat. El rei vol un temple nou, i per fer-ne la calç cal cremar molta llenya. Tens tres opcions: A) fer el temple, perquè els déus portin la pluja; B) prohibir talar bosc i repartir l'aigua per famílies; C) enviar part de la gent al nord, on hi ha pous. Tria'n una i defensa-la amb dos motius i el risc que acceptes.

La decisió, amb dos motius i el risc que acceptes (entre 80 i 100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Pensa des de l'any 800: què creia la gent sobre la pluja i els déus?

5.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: comptar que l'aigua sempre hi serà.

Els maies del sud van créixer comptant que l'aigua de pluja sempre hi seria, i el 2024 Barcelona va declarar l'emergència per sequera. Decidiu quina és la primera cosa que la vostra ciutat hauria de canviar per no dependre tant de la pluja. Argumenteu la decisió amb una semblança o una diferència amb els maies.

La decisió del grup, amb un motiu i una semblança o diferència amb els maies (entre 30 i 40 paraules).

💡 Pista: Abans de decidir, penseu què tenim avui que els maies no tenien, i si ens salva de tot.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Les ciutats de l'Indus es van buidar cap al 1900 aC sense cap guerra, quan el monsó es va afeblir i el Ghaggar-Hakra es va assecar. Les ciutats maies del sud, com Tikal i Copán, van caure entre el 800 i el 950 dC: sequeres llargues, massa gent, boscos talats per fer camps i calç, terra que s'escolava i guerres entre ciutats. Cap causa sola ho explica, perquè les ciutats del nord van sobreviure a la mateixa sequera. I els maies no van desaparèixer: el 1517 encara escrivien llibres, que Landa va cremar el 1562, i avui set milions de persones parlen les seves llengües. Stephens, el 1841, va veure un vaixell enfonsat on hi havia un poble que havia marxat.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, quina és la pista més forta del col·lapse de l'Indus?

   A. Que les ciutats es van fer la guerra i van quedar en ruïnes B. Que es van talar els boscos i la terra pelada es va escolar C. Que el monsó es va afeblir i el Ghaggar-Hakra es va assecar D. Que l'Indus es va desbordar i va ofegar les ciutats de la plana

2. 2. Per què la sequera sola no explica el col·lapse de les ciutats maies del sud?

   A. Perquè les ciutats del sud tenien rius grans i no depenien de la pluja B. Perquè els sediments dels llacs diuen que en aquells anys va ploure molt C. Perquè les ciutats del sud ja eren buides quan va arribar la sequera D. Perquè les ciutats del nord van passar la mateixa sequera i no van caure

3. 3. Stephens va escriure que de Copán no en quedava «cap resta d'aquesta raça». Per què s'equivocava?

   A. Perquè tots els maies havien marxat al nord, i ell només va mirar al sud B. Perquè els indis que li van respondre «qui sap?» eren maies C. Perquè a les ruïnes hi va trobar llibres maies que no va saber llegir D. Perquè Landa, el 1562, encara havia trobat reis que governaven Copán

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Els maies del sud van gastar més bosc i més aigua dels que tenien, i quan va venir la sequera no quedava marge. Se t'acut cap cosa que avui gastem comptant que sempre n'hi haurà?