La tribu del mamut blanc
Un microrelat sobre les veles de llevant a Empòrion, la duresa comercial dels intercanvis i el gravat silenciós del Mamut Blanc en argila grisa
El vent humit del llevant fa voleiar els cabells foscos d’en Tàsies, qui observa des de dalt d’un monticle de sorra de la platja la maniobra precisa de cabotatge d’un navili foceu de vela ampla. Els mariners grecs acaben d’amarrar les cordes de cànem al petit moll de fusta d’Empòrion, el port comercial que s’obre a la plana. El soroll de l’àgora és un mosaic de llengües barrejades: paraules gregues de Focea, clams de comerciants fenicis de Gadir i la dura llengua ibèrica dels indigets de les planes de l’Empordà.
En Tàsies té a la llibreta comercial del seu cap indígena la comanda d’intercanvi del dia. Amb les mans desfetès pel treball al camp de secà d’interior, ajuda a descarregar grans àmfores de vi pur i ceràmiques de figures negres fines de gran luxe que branquegen sota el sol mediterrani. A canvi d’aquestes riqueses estrangeres, els líders de la seva tribu ibera lliuren grans sacs de blat de subsistència i metalls de coure de les mines. En Tàsies observa astorat com un escriba grec fa signes ràpids i precisos sobre una tauleta de cera verda amb un punxó de bronze per fixar el preu de duresa regulada.
A l’hora del descans, a recer d’una paret de pedra de la Neàpolis grega, en Tàsies agafa una àmfora defectuosa de ceràmica grisa ibèrica de rebuig comercial. Amb la punta afilada d’un tros de ferro de fanga de conreu, grava de forma discreta i silenciosa al coll de l’argila la silueta inconfundible del Mamut Blanc. És el símbol secret que la seva família es transmet des del neolític: un record del temps en què els seus avantpassats corrien lliures pel bosc, abans que les muralles de pedra dels oppida, els controls d’àgores portuàries i les monedes de plata dels comerciants limitessin la terra lliure.
El contacte comercial de les colonitzacions de la Mediterrània (fenicis i grecs) i la forta evolució de les cultures prerromanes (ibers, celtes, cultura talaiòtica balear) van transformar de forma irreversible la geografia de la península Ibèrica. Els assentaments portuàries de mercat pacífic (emporia) van esdevenir portals i tecnologia, on es van introduir el torn de terrissaire, el cultiu clàssic de la vinya i l’olivera, la metal·lúrgia del ferro de gran duresa i la pròpia escriptura.
Aquestes transformacions van accelerar les diferències de classe i el naixement d’elits riques. Els caps guerrers de les tribus ibèriques i els reis de Tartessos controlaven les conques de conreu i les mines de plata d’interior per consolidar el seu dret absolut de comandament, utilitzant orfebreries fines d’or i grans escultures funeràries com les Dames de pedra per justificar de forma monumental el seu prestigi social.
El record del camí històric dels pobles prerromans ens encoratja a defensar de forma activa el respecte a la diversitat cultural de la nostra ciutadania. L’Estat de Dret i la societat democràtica han de protegir el pluralisme cívic i la igualtat de drets humans, garantint que la riquesa cultural comuna es conservi lliure de dureses exclusores, respectant el dret de diàleg dels pobles originaris com a pont cap a la nostra llibertat civils comuna.
Per pensar
- Si l'intercanvi de cereals, vi i oli al port comercial d'Empòrion obria les portes a productes de luxe mediterranis, quins impactes socials creus que tenia la introducció de la moneda sobre els petits intercanvis tradicionals dels pagesos indígenes?
- Com s'explica la coexistència física entre la Neàpolis grega (darrere les seves muralles) i els poblats ibèrics indígenes en un marc comercial pacífic enfront de la guerra militar de conquesta?
- Quins deures democràtics i drets hem de garantir avui per assegurar que el diàleg intercultural i comercial es desenvolupi sota el respecte de la llibertat de consciència i el pluralisme cívic?