Sessió 3. L'estructura de la polis

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Si arribaves a una polis grega per mar, el primer que veies era una roca amb temples a dalt. Si hi entraves, anaves a parar a una plaça plena de gent. I si preguntaves qui manava, la resposta era llarga. Una polis eren dos llocs i tres classes de persones.

A dalt: l’acròpolis

Quasi totes les polis van néixer al voltant d’un turó. A dalt hi tenien l’acròpolisacròpolisVol dir «ciutat alta». El turó fortificat on la polis guardava els temples dels seus déus i on la gent es refugiava si atacava l’enemic. La d’Atenes és la més famosa, amb el Partenó., que vol dir «ciutat alta». Era dues coses alhora: una fortalesa, amb muralla, on tothom pujava si venia un exèrcit; i un santuari, on vivien els déus de la ciutat. A Atenes, la deessa Atena hi tenia el temple més gran, el Partenó, i una estàtua de bronze tan alta que els mariners la veien des de la mar.

A baix: l’àgora

Al peu del turó hi havia l’àgoraàgoraLa plaça de la polis, al peu de l’acròpolis. Mercat al matí, lloc de trobada tot el dia i, a moltes ciutats, lloc on es reunia l’assemblea. A Atenes s’hi passejaven els filòsofs.: una plaça gran, oberta, amb parades de mercat, altars, fonts i pòrtics amb columnes per aixoplugar-se del sol. Hi anaven a comprar peix i oli, però també a saber notícies, a discutir, a jutjar i, a moltes ciutats, a reunir-se en assemblea per decidir. A l’acròpolis es parlava amb els déus; a l’àgora, amb els veïns.

Tres classes de persones

Dins d’aquesta ciutat no tothom era igual. Els ciutadansciutadansEls homes lliures nascuts de pare (i, a Atenes des del 451 aC, de mare) de la ciutat. Només ells podien votar, ser jutges, tenir terra i parlar a l’assemblea. Les dones de les seves famílies eren de la ciutat, però sense cap d’aquests drets. eren els homes lliures fills de la ciutat: només ells podien tenir terra, parlar a l’assemblea i ser jutges. A canvi, pagaven amb el cos: quan hi havia guerra, cada ciutadà es comprava les armes i marxava a lluitar. Les seves dones i filles eren de la ciutat, però no votaven ni sortien gaire de casa.

Els metecsmetecsEstrangers lliures que vivien a la polis: comerciants, artesans, mestres. A Atenes pagaven un impost especial, servien a l’exèrcit, però no podien votar ni comprar terra. eren els estrangers que hi vivien: un comerciant de Corint, un ceramista de Milet, un filòsof de Macedònia. Pagaven un impost, lluitaven si calia, però no votaven ni podien comprar un tros de terra. I els esclausesclausPersones que eren propietat d’algú: presoners de guerra, fills d’esclaus, gent comprada al mercat. A Atenes n’hi havia potser cent mil; treballaven a les cases, als tallers, al camp i a les mines de plata., que eren propietat d’algú i treballaven a les cases, als tallers, al camp i, els que tenien més mala sort, a les mines de plata. A Atenes, d’unes tres-centes mil persones, només uns quaranta mil eren ciutadans.

Una comunitat de tres coses

Un filòsof que vivia a Atenes sense ser-ne ciutadà, Aristòtil, va escriure que l’ésser humà és per naturalesa «un animal de ciutat». Ho trobaràs a L’Arxiu. Volia dir que la polis no era només un lloc: era una comunitat que tenia els mateixos déus (religiosa), lluitava junta (militar) i decidia junta (política). Ser ciutadà volia dir les tres coses alhora: resar, lluitar i votar amb els mateixos veïns.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La ciutat de dues alçades.

Mira la pintura de Klenze del cos de la lectura. DESCRIU què hi ha a dalt de la roca i què hi ha a la plaça de baix (edificis, estàtues, gent). IDENTIFICA, amb la Fitxa de dades, com es diu cada un dels dos llocs. DEDUEIX per què els temples són a dalt i la gent és a baix.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), 25-50 paraules en total.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A dalt de la roca hi ha... A la plaça hi ha...». Els dos noms són a les dues primeres línies de la Fitxa.

3.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'animal de ciutat: fet, parer i senyal.

Llegeix el text d'Aristòtil a L'Arxiu i identifica tres coses. FET: què diu que és l'ésser humà per naturalesa? PARER: què pensa de qui no té ciutat? SENYAL: què no podia fer Aristòtil a Atenes? Busca-ho al context.

Les tres frases (fet, parer, senyal), 25-50 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «Aristòtil diu que l'ésser humà és... i que té... (fet). Creu que qui no té ciutat... (parer). Ho escriu un... que no podia... (senyal)».

3.3 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Atenes en quatre barres.

Dibuixa un gràfic de quatre barres amb els habitants d'Atenes al segle V aC segons la Fitxa de dades: ciutadans, dones i criatures de ciutadans, metecs i esclaus. Pinta d'un color la barra dels que votaven i escriu a sota, amb una frase, de cada quantes persones una tenia vot.

El gràfic de quatre barres amb l'escala, la barra dels que votaven pintada i una frase a sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Comença així: tria una escala (per exemple, 1 cm = 20.000 persones) i escriu-la al costat del gràfic abans de dibuixar. Els quatre nombres són a la sisena línia de la Fitxa.

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Qui podia fer què.

Fes una taula de tres columnes (ciutadà · metec · esclau) i quatre files: pot votar · paga impost · lluita a l'exèrcit · és lliure. Omple cada casella amb sí o no segons la lectura i la Fitxa, i escriu a sota una frase que digui quina fila separa més els tres grups.

La taula de tres columnes i quatre files, omplerta, i una frase sobre la fila que més separa.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Connectors: «el ciutadà sí, però el metec...», «tots dos..., en canvi l'esclau...», «la fila que més separa és... perquè...».

3.5 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura ✏️ Individual

La polis és tres coses.

Fes un esquema 1-3-1: a dalt, «La polis és una comunitat»; al mig, les tres coses que la lectura diu que compartien els ciutadans (posa a cada una un exemple del text: un lloc o una acció); a baix, una frase que digui què volia dir, doncs, ser ciutadà.

L'esquema: la idea de dalt, les tres branques amb un exemple cada una i la frase de baix.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Connectors: «en primer lloc..., per exemple...», «en segon lloc...», «per tant, ser ciutadà volia dir...».

3.6 🌍 Participar · carta des d'un rol 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Carta d'un metec, Atenes, any 430 aC.

Sou un ceramista de Corint que fa deu anys que viu a Atenes. Escriviu una carta a un cosí que vol venir-hi a viure i expliqueu-li què hi podrà fer i què no (la Fitxa us ho diu: impost, exèrcit, vot, terra), i si val la pena igualment. Res que un metec del 430 aC no pogués saber.

La carta amb les quatre coses de la Fitxa i el consell final (50-80 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Connectors: «aquí podràs..., però no...», «cada any hauràs de...», «tot i així...».

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «tothom era ciutadà».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica per què la polis era una comunitat de pocs, amb dos nombres de la Fitxa: el de ciutadans i el d'esclaus.

L'explicació amb els dos nombres (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, compara els dos nombres: la relació entre ells és l'argument.

3.8 🌍 Participar · desmentit 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmentit: «els esclaus d'Atenes eren quatre i només servien a les cases».

Un text d'internet diu: «A Atenes els esclaus eren pocs, feien feines de casa i quasi no comptaven per a l'economia.» Desmunta-ho: digues què hi ha de fals, amb dues dades de la Fitxa (el nombre d'esclaus i el que diu Tucídides dels que van fugir), i què hi ha de cert, si hi ha res.

El desmentit amb les dues dades, el que és fals i el que és cert (80-100 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Fixa't en la paraula «artesans» a la frase de Tucídides: què diu de la feina que feien?

3.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Ahir i avui: qui viu aquí i no vota.

A Atenes els metecs vivien a la ciutat, pagaven i lluitaven, però no votaven. Avui, al lloc on viviu, també hi ha gent que hi viu i hi treballa i no pot votar. En grup, argumenteu què té de semblant i què de diferent amb els metecs (impost, exèrcit, vot, terra: la Fitxa), i què n'opineu.

Una semblança, una diferència i la vostra opinió, en tres o quatre frases.

💡 Pista: Mireu la línia dels metecs de la Fitxa i compareu-la amb el que ja sabeu del vostre barri o del vostre poble.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Una polis tenia dos llocs: l'acròpolis, el turó fortificat amb els temples i refugi en cas d'atac, i l'àgora, la plaça de baix amb el mercat, els altars i sovint l'assemblea. I tenia tres classes de persones: els ciutadans (homes lliures fills de la ciutat, que votaven, tenien terra i lluitaven), els metecs (estrangers que pagaven i lluitaven però no votaven) i els esclaus (propietat d'algú). A Atenes, d'unes tres-centes mil persones, només quaranta mil eren ciutadans. La polis era una comunitat religiosa, militar i política, però d'una minoria.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per a què servia l'acròpolis d'una polis, segons la lectura?

   A. De mercat al matí i de lloc on es reunia l'assemblea per decidir B. De palau del rei i de magatzem del blat i de l'oli de la ciutat C. De barri dels ciutadans, separat del dels metecs i dels esclaus D. De fortalesa si venia un exèrcit i de santuari dels déus de la ciutat

2. 2. Què podia fer i què no podia fer un metec a Atenes?

   A. Votava a l'assemblea, però no podia ser jutge ni lluitar a l'exèrcit B. Podia comprar terra i treballar-la, però no pagava cap impost C. Pagava un impost i lluitava, però no votava ni podia comprar terra D. Treballava als tallers i a les mines, però era propietat d'un ciutadà

3. 3. A Atenes hi vivien unes tres-centes mil persones. Quantes eren ciutadans amb vot?

   A. Uns cent mil: una de cada tres B. Uns quaranta mil: una de cada set o vuit C. Uns trenta mil: una de cada deu D. Unes cent quaranta mil: quasi una de cada dues

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si els ciutadans eren pocs, com decidien entre ells? Tots igual, o també aquí uns més que altres?