Sessió 9. Alexandre Magne i l'hel·lenisme

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Les polis van sortir tan desgastades de la guerra entre elles que, quan un poble del nord va baixar amb un exèrcit, no van poder aturar-lo. Grècia va perdre la llibertat davant de Macedònia, i a canvi el grec va arribar fins a l’Índia.

Un rei del nord

MacedòniaMacedòniaRegne muntanyós al nord de Grècia, amb rei i sense polis. Parlava grec, però els grecs del sud el consideraven mig bàrbar. era un regne del nord que els grecs miraven amb menyspreu. El seu rei, Filip IIFilip IIRei de Macedònia del 359 al 336 aC. Va vèncer Atenes i Tebes a Queronea el 338 aC i el van assassinar dos anys després., va fer un exèrcit nou amb llances de sis metres i el 338 aC va vèncer Atenes i Tebes a Queronea. Les polis van continuar existint, però ja no decidien la guerra ni la pau: ho decidia Macedònia. Dos anys després Filip va morir assassinat i el va succeir el seu fill de vint anys, AlexandreAlexandreRei de Macedònia del 336 al 323 aC. En onze anys va conquerir l’imperi persa i va arribar a l’Índia. Va morir a trenta-dos anys., que havia tingut Aristòtil de mestre.

Onze anys, un imperi

El 334 aC Alexandre va creuar a Àsia amb uns quaranta mil homes i no va tornar mai. Va vèncer els perses tres vegades, va entrar a Egipte, on va fundar Alexandria, va cremar la capital persa i va continuar cap a l’est fins a l’Índia. Allà, el 326 aC, els seus soldats es van negar a fer un pas més i va haver de girar. Va morir a Babilònia el 323 aC, amb trenta-dos anys, sense dir qui havia de manar després. Els seus generals es van repartir l’imperi en tres regnes: Egipte, Àsia i Macedònia.

El grec es queda: l’hel·lenisme

Alexandre no va deixar un imperi, però va deixar una llengua. Als tres regnes dels seus generals, els reis, els funcionaris i els comerciants parlaven grec, i durant tres segles, fins que Roma s’ho va quedar tot, la Mediterrània oriental va viure en grec. En diem hel·lenismehel·lenismeL’època que va de la mort d’Alexandre (323 aC) a la conquesta romana d’Egipte (31 aC). El grec es parla d’Egipte a l’Índia, barrejat amb les cultures locals.. Alexandre mateix ho havia començat: es va vestir a la persa, es va casar amb una princesa de l’Àsia central i va fer educar trenta mil nois perses a la grega, com llegiràs a L’Arxiu. La ciutat que va fundar a Egipte, AlexandriaAlexandriaFundada per Alexandre el 331 aC a la costa d’Egipte. Va tenir la biblioteca més gran del món antic, un far de més de cent metres i savis com Euclides i Eratòstenes., va tenir la biblioteca més gran del món i els savis que van calcular la mida de la Terra. I la barreja va arribar lluny: a l’Índia, els primers Budes de pedra tenen la cara i la roba de les estàtues gregues.

I a l’altra punta: Empúries

Mentre el grec pujava fins a l’Índia, a la costa de l’Empordà, a dues hores de casa teva, hi havia una polis grega des de feia dos segles: EmpúriesEmpúriesEmpòrion, la colònia grega de la càpsula 5. A l’època hel·lenística va créixer, va aixecar una muralla nova, va encunyar dracmes de plata i va tenir un temple d’Asclepi amb una estàtua de marbre grec. El 218 aC hi van desembarcar els romans.. A l’època d’Alexandre va créixer, va fer una muralla nova, va encunyar monedes de plata amb un pegàs i va rebre una estàtua de marbre del déu de la medicina feta a Grècia. La Mediterrània hel·lenística arribava de l’Índia a Roses. I el 218 aC, per aquell port, va arribar un exèrcit que canviaria la pregunta de la càpsula següent: els romans.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

9.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El mapa d'un imperi en onze anys.

Mira el mapa de l'imperi d'Alexandre del cos de la lectura. DESCRIU de quin color és l'imperi. IDENTIFICA, amb les fletxes, on comença el camí i on s'acaba. DEDUEIX, amb l'escala de 500 km, si del començament al final hi ha més o menys de 4.000 km, i què vol dir això per a un soldat que va a peu.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), 25-50 paraules en total.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «L'imperi és de color... El camí comença a... i s'acaba a...». L'escala és a baix a l'esquerra: compta quantes vegades hi cap.

9.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La barreja d'Alexandre: fet, parer i senyal.

Llegeix el text de Plutarc a L'Arxiu i identifica tres coses. FET: què mana Alexandre que aprenguin els nois? PARER: per què diu Plutarc que ho feia? Busca la frase de l'autoritat. SENYAL: què sent Plutarc per Alexandre? Busca-ho al context.

Les tres frases (fet, parer, senyal), 25-50 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «Alexandre mana que els nois aprenguin... (fet). Plutarc diu que ho fa perquè... (parer). Plutarc l'... (senyal)». La paraula que ho delata és al context.

9.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De Queronea a Empúries en una línia.

Traça una línia del temps del 340 aC al 210 aC i situa-hi sis moments de la Fitxa de dades: Queronea, la travessia a Àsia, la fundació d'Alexandria, l'Índia, la mort d'Alexandre i el desembarcament romà a Empúries. Pinta d'un color els anys de conquesta.

La línia amb els sis moments datats i els anys de conquesta pintats.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença així: marca el 340 aC a l'esquerra i el 210 aC a la dreta, i divideix la línia en trossos de deu anys. Les sis dates són a la Fitxa.

🎠 Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

9.4 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Quatre distàncies des d'Atenes.

Dibuixa un gràfic de quatre barres amb les distàncies des d'Atenes que dona la Fitxa de dades: Alexandria, Babilònia, el riu Hidaspes i Empúries. Pinta d'un color les que Alexandre va recórrer i d'un altre la que no, i escriu a sota una frase que compari la més llarga amb la d'Empúries: quantes vegades hi cap?

El gràfic de quatre barres amb l'escala, els dos colors i una frase de comparació.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Connectors: «la barra més llarga és... amb...», «Empúries hi cap... vegades», «i tanmateix...». Tria una escala (per exemple, 1 cm = 500 km) i escriu-la abans de dibuixar.

9.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De la guerra del Peloponès a l'Índia, en cinc baules.

Encadena en cinc baules com es passa de la guerra entre grecs a un rei grec a l'Índia. La primera baula és «Atenes i Esparta es desgasten vint-i-set anys de guerra» i l'última, «El grec es parla fins a l'Índia». Omple les tres del mig amb la lectura i la Fitxa, i a cada fletxa escriu-hi «per això...».

Les cinc baules i les quatre fletxes, cada una amb el seu «per això».

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors: «per això...», «com que...», «això fa que...». Prova d'esborrar una baula del mig: si la cadena encara s'entén, no era una causa.

9.6 🌍 Participar · manifest 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Manifest dels soldats al riu Hifasis, any 326 aC.

Sou soldats macedonis a la vora del riu Hifasis, a l'Índia, l'any 326 aC. Fa vuit anys que vau sortir de casa i el rei vol continuar cap a l'est. Escriviu un manifest de tres punts per convèncer Alexandre de tornar: cada punt ha de dir què demaneu, per què (amb una dada de la Fitxa o de la lectura) i què passa si no ho fa. Res que un soldat del 326 aC no pogués saber.

El manifest de tres punts amb el què, el perquè i la conseqüència (50-80 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Connectors: «demanem que...», «perquè fa... anys que...», «si no, ...».

🎢 Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

9.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «Alexandre unia els pobles».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica per què la barreja de costums d'Alexandre era política i no admiració, amb la frase de Plutarc sobre l'autoritat i una cosa de la Fitxa que la conquesta va destruir.

L'explicació amb la frase de Plutarc i una destrucció de la Fitxa (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, separa dues coses: el que Alexandre feia (vestir-se, casar-se, educar nois) i el que Alexandre volia (Plutarc ho diu en una frase).

9.8 🌍 Participar · Ahir i avui 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura 🗣️ En parella

Ahir i avui: Empúries, a dues hores.

Empúries va ser una polis grega durant sis-cents anys i avui és un jaciment que es pot visitar. En parella, llegiu la línia d'Empúries de la Fitxa i argumenteu què queda aquí, a Catalunya, de l'hel·lenisme de la lectura, i per què val la pena conservar-ho.

El que queda de grec i l'argument per conservar-ho, en tres o quatre frases.

💡 Pista: Trieu una sola cosa de la Fitxa i penseu què hi aprèn qui la visita avui.

9.9 🌍 Participar · rellevància històrica 📚 Tota la càpsula 👥 En grup

Ho van inventar tot, els grecs? La vitrina de tres coses.

Tanqueu la càpsula. En grup, trieu tres coses de les nou sessions que els grecs van fer o inventar (una de política, una d'art o pensament, una altra que vulgueu) i poseu-les en una vitrina imaginària, de la més rellevant a la menys. Per a cada una, digueu a quanta gent va afectar, quant de temps ha durat i si encara la fem servir. Després contesteu la pregunta de la càpsula: ho van inventar tot? Què no?

Les tres coses ordenades amb els tres criteris a cada una, i la resposta a la pregunta de la càpsula amb almenys una cosa que NO van inventar (80-100 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Rellevant no vol dir famós: pregunteu-vos quanta gent, quant de temps i si encara hi és. I recordeu la sessió 2: l'alfabet, per exemple, no el van inventar ells.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Desgastades per la guerra entre elles, les polis no van poder aturar Macedònia: Filip II les va vèncer a Queronea el 338 aC. El seu fill Alexandre, alumne d'Aristòtil, va creuar a Àsia el 334 aC, va conquerir l'imperi persa, va fundar Alexandria i va arribar a l'Índia; va morir el 323 aC amb trenta-dos anys, i els seus generals es van repartir l'imperi. El grec s'hi va quedar tres segles: l'hel·lenisme, amb Alexandria com a capital del saber i Budes amb cara grega a l'Índia. I a l'altra punta, Empúries creixia, encunyava dracmes i, el 218 aC, veia desembarcar els romans.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què va canviar per a les polis gregues després de Queronea (338 aC)?

   A. Van desaparèixer: Filip II les va arrasar i en va vendre els habitants B. Van continuar existint, però ja no decidien la guerra ni la pau C. Es van unir sota Atenes i Tebes i van fer fora els macedonis D. Van quedar lliures dels perses, que Filip II havia vençut allà

2. 2. Què és l'hel·lenisme, segons la lectura?

   A. Els onze anys de conquestes d'Alexandre, de Grècia fins a l'Índia B. L'imperi únic que els generals d'Alexandre van mantenir tres segles C. Els segles en què Roma va portar el grec d'Egipte fins a Empúries D. Els tres segles després d'Alexandre, amb el grec d'Egipte a l'Índia

3. 3. Per què, segons Plutarc, Alexandre barrejava costums grecs i perses?

   A. Perquè admirava els perses i volia la pau entre tots els pobles B. Perquè Aristòtil, el seu mestre, li havia ensenyat a respectar-los C. Perquè així la seva autoritat es mantindria segura quan fos lluny D. Perquè els soldats, cansats, ja no volien lluitar contra els perses

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Els romans van arribar a Empúries el 218 aC. Què hi venien a fer, i què en va quedar?