Sessió 1. Geografia i fragmentació grega

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Puja al cim de l’Olimp, la muntanya més alta de Grècia, i mira al voltant. Veuràs, sobretot, muntanyes darrere de muntanyes, valls estretes que s’amaguen entre elles i, a tocar, la mar. Aquesta és la primera cosa que cal saber dels grecs: la terra que tenien no els deixava viure junts.

Un país fet a trossos

Grècia és la punta del sud de la península Balcànicapenínsula BalcànicaLa tercera de les grans penínsules del nord de la Mediterrània (amb la Ibèrica i la Itàlica). Grècia n’ocupa l’extrem sud, retallat per la mar per tots costats.. Quatre de cada cinc pams de la seva terra són muntanya: la serralada del PindosPindosLa cadena de muntanyes que travessa Grècia de nord a sud com una espina dorsal. Les seves branques baixen fins a la mar i tanquen les valls. la travessa com una espina, i les seves branques arriben fins a l’aigua. Entre branca i branca queden valls petites, sovint sense cap camí bo cap a la vall del costat. Les planes grans es compten amb els dits d’una mà: la de Tessàlia i la de Beòcia, i poca cosa més.

Això vol dir que el blat, que necessita terra plana, hi creixia poc. A les vessants hi pujaven l’olivera i la vinya, que s’aguanten en terreny pedregós. Un espartà exiliat, Demarat, ho va dir al rei de Pèrsia amb una frase que trobaràs a L’Arxiu: a Grècia, la pobresa hi ha viscut semprela pobresa hi ha viscut sempreParaules de Demarat, rei d’Esparta expulsat de la seva ciutat, al rei persa Xerxes l’any 480 aC. Les recull Heròdot al llibre VII de les seves Històries..

Per què no hi va haver mai un rei de tots els grecs

A Egipte, el Nil unia el país: un sol riu, una sola plana, un sol rei. A Grècia passava al revés. Cada vall vivia tancada, i la gent d’una vall no tenia gaire a veure amb la de l’altra. Portar un exèrcit d’un lloc a l’altre volia dir travessar colls de muntanya, i governar de lluny era impossible. Per això a Grècia no va néixer un imperi, sinó centenars de ciutats petites, cada una amb el seu govern. En diem polispolisCiutat-estat grega: una ciutat amb el camp del voltant, que tenia govern, lleis, exèrcit i déus propis. Se’n coneixen més de mil. La paraula «política» ve d’aquí., i se’n coneixen més de mil. Atenes i Esparta, les dues més famoses, eren a dos-cents quilòmetres de camí l’una de l’altra, i van estar en guerra durant vint-i-set anys.

La mar, l’única porta

Si les muntanyes separaven, la mar unia. La costa de Grècia fa més de tretze mil quilòmetres de retalls, i la mar EgeaEgeaLa part de la Mediterrània que hi ha entre Grècia i l’actual Turquia. Té centenars d’illes: des de quasi qualsevol punt se’n veu una altra. és plena d’illes tan a prop l’una de l’altra que un vaixell quasi mai no perd la terra de vista. Cap polis no era gaire lluny de la costa. Per la mar arribava el blat que no creixia a casa, i per la mar marxaven els que no hi cabien: així van néixer les colònies de la càpsula anterior, Empòrion inclosa.

Grecs sense Grècia

Els grecs no es deien mai «grecs»: es deien hel·lenshel·lensNom que es donaven els grecs a si mateixos. La seva terra era l’Hèl·lada. «Grec» és el nom que els van posar els romans, molt més tard., i la seva terra era l’Hèl·lada. Però l’Hèl·lada no era un país: era una llengua, uns déus i uns costums compartits per gent que vivia en mil ciutats diferents, i que sovint es feien la guerra. Aquesta és la pregunta que travessa tota la càpsula: com pot ser que gent tan dividida acabés inventant tantes coses juntes.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El mapa de dos colors: marró i verd.

Mira el mapa de relleu del cos de la lectura. DESCRIU de quin color hi ha més terra, el marró o el verd, i on són les taques verdes més grans. IDENTIFICA, amb el peu del mapa, què és el marró i què és el verd. DEDUEIX per què era difícil anar per terra d'una vall a l'altra.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), 25-50 paraules en total.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «Al mapa hi ha més... que... Les taques verdes més grans són a...». Què és cada color ho diu el peu del mapa; quanta muntanya hi ha, la primera línia de la Fitxa.

1.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Demarat davant del rei: fet, parer i senyal.

Llegeix el text de Demarat a L'Arxiu i identifica tres coses. FET: què diu de la terra de Grècia? PARER: d'on diu que ve el valor dels grecs? SENYAL: qui és Demarat i a qui parla? Busca-ho al context.

Les tres frases (fet, parer, senyal), 25-50 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «Demarat diu que Grècia és... (fet). Ell creu que el valor ve de... (parer). Ho diu un... a un... (senyal)». Qui és Demarat i on viu ho diu el context de L'Arxiu.

1.3 ✍️ Explicar · telegrama 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Per què no hi va haver un rei de tots els grecs, en quinze paraules.

Resumeix en un telegrama de 15 paraules exactes per què a Grècia no va néixer un imperi sinó moltes ciutats.

El telegrama de 15 paraules exactes, comptades.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Comença així: «Terra de muntanyes. Valls tancades...». Pots fer servir paraules de la Fitxa com muntanya, valls, polis o mar. Compta les paraules abans de passar-ho a net.

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 🔍 Investigar · enigma 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

L'enigma de la terra a trossos.

Cinc pistes sobre una terra: (1) quatre de cada cinc pams són muntanya; (2) només té dues planes grans; (3) la costa fa més de tretze mil quilòmetres; (4) té milers d'illes, quasi sempre a la vista l'una de l'altra; (5) hi van néixer més de mil ciutats amb govern propi. Deduïu quina terra és i, sobretot, expliqueu quina de les cinc pistes és la causa de la cinquena i per què.

La terra, i la pista que causa la cinquena explicada en dues o tres frases.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Connectors: «la pista... indica que...», «per tant...», «la causa de la cinquena és... perquè...».

1.5 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Vertader o fals: la Grècia de les muntanyes.

Decideix si cada afirmació és vertadera o falsa i justifica-la amb una dada de la lectura o de la Fitxa: (1) A Grècia el blat creixia a tot arreu. (2) Atenes era la capital de tots els grecs. (3) Des de quasi qualsevol illa de l'Egea se'n veu una altra. (4) Els grecs es deien «grecs» a si mateixos.

Les quatre afirmacions, cada una amb el veredicte i una frase amb la dada.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Connectors: «és vertader/fals perquè la Fitxa diu que...», «segons la lectura...».

1.6 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

De la muntanya a la polis, en quatre baules.

Encadena en quatre baules com es passa del relleu de Grècia a les ciutats independents. La primera baula és «Quatre de cada cinc pams són muntanya» i l'última, «Neixen més de mil polis». Omple les dues del mig, i a cada fletxa escriu-hi «per això...».

Les quatre baules i les tres fletxes, cada una amb el seu «per això».

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors: «per això...», «com que...», «això fa que...». Prova d'esborrar una baula del mig: si la cadena encara s'entén, no era una causa.

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «Grècia era un país».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica per què l'antiga Grècia no era un país, amb dues dades de la Fitxa: una del nombre de polis i una de la guerra entre Atenes i Esparta.

L'explicació amb les dues dades (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, pensa quina diferència hi ha entre compartir una llengua i obeir un mateix govern.

1.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Decisió raonada: la vall que no hi cap tothom, any 750 aC.

Ets qui mana en una vall de la costa grega l'any 750 aC. La gent ha crescut i la terra plana ja no dona blat per a tothom. Tens tres opcions: travessar les muntanyes i prendre la vall del costat; carregar la gent que sobra en vaixells i fundar una ciutat nova en una costa llunyana; o repartir la terra que hi ha en trossos més petits. Decideix i defensa la tria amb dues raons tretes de la lectura i un risc que assumeixes.

La decisió, les dues raons i el risc assumit (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Pensa què costa més, en aquesta terra: moure un exèrcit per un coll de muntanya o moure una barca per una mar plena d'illes.

1.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Ahir i avui: la mateixa terra, un sol país.

Fa dos mil cinc-cents anys les muntanyes i la mar van fer mil ciutats. Avui Grècia és un sol Estat amb unes sis mil illes, i unes dues-centes tenen gent (la Fitxa). En grup, argumenteu què ha canviat des de les mil polis i què no ha canviat gens. Penseu, amb el que ja sabeu, què fa servir avui un país per unir illes i valls.

El que ha canviat i el que no, en tres o quatre frases.

💡 Pista: Penseu en com viatgeu vosaltres d'un poble a un altre: què no tenien els grecs, i què és igual que aleshores?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Grècia és quatre parts de muntanya i una de plana, amb una costa de més de tretze mil quilòmetres i milers d'illes. Les valls vivien tancades i governar-les de lluny era impossible: per això no hi va néixer un imperi com a Egipte, sinó més de mil polis, ciutats amb govern, lleis i déus propis. La mar era l'única porta: per ella arribava el blat i per ella marxaven els que no hi cabien. Els grecs es deien hel·lens i compartien llengua, déus i festes, però no obeïen ningú en comú.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, per què a Grècia no va néixer un imperi com a Egipte?

   A. Perquè la mar separava les illes i costava molt anar de l'una a l'altra B. Perquè el blat hi creixia tan poc que cap rei no podia mantenir un exèrcit C. Perquè les muntanyes tancaven les valls i no es podia governar de lluny D. Perquè Atenes i Esparta es feien la guerra i cap no volia un rei de tots

2. 2. Què era una polis, segons la lectura?

   A. Una ciutat amb el camp del voltant, amb govern, lleis i déus propis B. Una ciutat gran que manava sobre les valls i les illes del seu voltant C. Una vall tancada per muntanyes on vivien pagesos sense cap govern D. La ciutat principal d'una regió, on vivia el rei de les altres ciutats

3. 3. Què diu Demarat al rei Xerxes, a L'Arxiu?

   A. Que el valor dels grecs ve de la terra, que és dura i plena de muntanyes B. Que els espartans només lluitaran si els altres grecs s'hi afegeixen C. Que la terra és rica en blat, i per això els grecs la voldran defensar D. Que a Grècia la pobresa hi ha viscut sempre, i que el valor ve de les lleis

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si cada vall era una ciutat, com van arribar aquests grecs a fundar Empòrion, a dos mil quilòmetres de casa?