Situació d'aprenentatge · Plantilla del Departament d'Educació

🏛️ Ho van inventar tot, els grecs?

Guia per al professorat — no forma part del recorregut de l'alumnat.

Títol	Ho van inventar tot, els grecs? (Càpsula 6)
Curs	1r ESO
Àrea / matèria	Ciències Socials: Geografia i Història
Sessions	9 sessions · portada · microhistòria

Descripció (context + repte)

Grècia és una terra pobra i partida en valls i illes, i tot i això hi neixen la polis, la democràcia, el teatre i la filosofia. El repte de la càpsula és entendre com la fragmentació explica alhora la creativitat i la guerra permanent, mesurar què tenia de democràcia real la democràcia atenenca, i acabar contestant amb matisos la pregunta del títol: què van inventar i què no.

Relacionada amb: la càpsula 5 (⛵ Qui va arribar primer a casa nostra?), que la precedeix; la càpsula 7 (🦅 El Senat o les armes?), que la continua. Les microhistòries del bloc B (càpsules 4, 5, 6) comparteixen personatges o escenari.

Producte final a la llibreta

El dossier de la càpsula a la llibreta, amb la sessió 9 com a peça de tancament: la rellevància històrica en grup (la vitrina de tres coses que els grecs van fer, ordenades amb tres criteris, i almenys una cosa que no van inventar) i l'escrit «Ahir i avui» sobre què queda de grec a Empúries i per què conservar-ho.

Competències específiques de l'àrea

🧭 Situar

CE1 Cercar i tractar informació que permeti interpretar el present i el passat, aplicant els procediments de la recerca històrica i geogràfica a partir de l'anàlisi crítica de dades procedents de fonts analògiques i digitals, per transformar-ho en coneixement i comunicar-ho a través de diferents formats. · 31 activitats (s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9)

CE3 Interpretar els canvis i les continuïtats dels processos històrics, mitjançant la realització de projectes d'investigació i l'ús de fonts primàries i secundàries, per interpretar els problemes del món actual i fer propostes a favor de la pau, el benestar i el desenvolupament sostenible. · 19 activitats (s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9)

🔍 Investigar

CE2 Indagar i argumentar a partir de problemes socials rellevants, locals i globals, per desenvolupar un pensament crític i respectuós amb les diferències, que contribueixi a la construcció de la identitat individual i col·lectiva i a la consecució d'un present i un futur més just i inclusiu. · 14 activitats (s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9)

CE5 Analitzar de forma crítica els mecanismes que han regulat la vida de les societats al llarg de la història fins a l'actualitat i la construcció dels sistemes democràtics per participar de manera respectuosa i compromesa en activitats comunitàries que promoguin la convivència, la cohesió social i l'equitat. · 3 activitats (s3 · s4 · s5)

✍️ Explicar

CE6 Interpretar els processos que han conformat les societats actuals en la seva diversitat i riquesa a partir de l'anàlisi de perspectives i mirades diverses per formar-se un criteri propi fonamentat i comprometre's en la defensa dels drets humans, la llibertat i la igualtat davant les situacions d'injustícia i discriminació. · 6 activitats (s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6)

🌍 Participar

CE4 Descobrir i analitzar els elements i dinàmiques que configuren el territori, mitjançant l'estudi de casos i problemàtiques geogràfiques, per valorar els diferents paisatges i proposar alternatives de gestió territorial, amb criteris de sostenibilitat i justícia social. · 1 activitat (s1)

CE7 Identificar els fonaments que sostenen les identitats personals i col·lectives des d'una perspectiva intercultural, respectant els sentiments de pertinença, i valorar les diverses manifestacions culturals i artístiques i el patrimoni material i immaterial per contribuir a la cohesió social i als valors que emanen d'una ciutadania europea responsable i solidària. · 6 activitats (s7 · s8 · s9)

CE9 Valorar críticament les dinàmiques d'interdependència entre diferents factors dins un món globalitzat i les desigualtats i conflictes que es generen, i relacionar les problemàtiques locals i globals per proposar alternatives basades en la cultura de la pau i adquirir compromisos que permetin la consecució d'un món més solidari i sostenible. · 1 activitat (s6)

Cada competència porta les activitats de la càpsula que l'evidencien, comptades pel criteri d'avaluació que duen. Els quatre blocs són l'agrupació cognitiva d'Ideorum; les competències i els criteris són els del decret, i no s'hi reparteixen a parts iguals: una activitat d'Investigar sovint evidencia un criteri de la CE1, que aquí queda sota Situar.

Competències transversals

Competència transversal	Com hi contribueix (annex 4)	Sessions
Competència ciutadana	Implicar-se en la comunitat i defensar la dignitat de les persones en un context de sostenibilitat; consciència cívica i global, cultura de la pau i equitat.	s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9
Competència personal, social i d'aprendre a aprendre	Autoregulació de l'aprenentatge, autoconeixement i autoestima, benestar emocional i treball en equip.	s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9

L'annex 4 del Decret 175/2022 les descriu sense competències específiques numerades; s'avaluen de forma col·legiada al final de 2n i 4t d'ESO.

Objectius d'aprenentatge i criteris d'avaluació

Objectiu (capacitat + saber + finalitat)	Criteris d'avaluació (acció + saber + context)
Situar en el mapa i en el temps el món grec, del relleu que aïlla les valls a l'imperi d'Alexandre, amb mapes de relleu, línies del temps i gràfics fets a mà.	3.3 Representar adequadament informació geogràfica i històrica a través de diverses formes de representació gràfica, cartogràfica i visual. 3.4 Situar fets i processos històrics en eixos cronològics, trobant relacions entre diferents períodes i simultaneïtats temporals entre diferents territoris. 4.1 Interpretar l'espai des d'una perspectiva sistèmica, a través del concepte de paisatge, identificant-ne els elements i les interrelacions existents.
Analitzar les fonts clàssiques (Heròdot, Homer, Aristòtil, Tucídides, Plutarc, Èsquil, Plató) separant el fet, el parer i el senyal de qui parla, i corroborant-ne dues sobre Salamina.	3.5 Identificar i utilitzar les fonts primàries i secundàries, valorant les seves aportacions al coneixement del medi i de les formes de vida en el present i el passat. 1.2 Analitzar de manera crítica, responsable i creativa les fonts d'informació analògiques i digitals, contrastant les dades obtingudes i aplicant-les a diferents situacions i contextos. 1.4 Incorporar i utilitzar adequadament el vocabulari propi de les ciències socials mitjançant intervencions orals, textos escrits i altres produccions, tot avançant en la construcció d'un discurs precís i rigorós.
Comparar Atenes i Esparta com a dos models d'organització de la vida en comú, explicar com funcionaven l'assemblea, el sorteig i l'ostracisme, i identificar qui en quedava fora (dones, metecs, esclaus, ilotes).	5.1 Identificar i analitzar els mecanismes que han regulat la vida en comú d'algunes societats del passat, interpretant els principals models d'organització social i política. 5.2 Distingir els trets fonamentals de les societats democràtiques i valorar les consecucions de la democràcia i la vigència dels drets humans individuals i col·lectius i de les llibertats. 5.3 Analitzar els trets bàsics de l'organització social, política i econòmica d'algunes societats del passat i valorar de manera crítica el grau d'equitat dels intercanvis i relacions amb altres poblacions. 6.3 Identificar els col·lectius que han estat sotmesos, silenciats i invisibilitzats al llarg de la història fins al present i destacar les diferents perspectives i aportacions. 6.4 Caracteritzar els drets humans individuals i col·lectius i l'estat de dret com a sistema institucional que garanteix el seu compliment a través dels seus òrgans i institucions.
Explicar el llegat grec en el pensament, l'art i les institucions, reconèixer-lo al propi territori (Empúries, les columnes del poble) i posicionar-se sobre el que en fem avui.	6.1 Explicar els trets definitoris d'algunes civilitzacions històriques, identificar elements de canvi i continuïtat en les formes de vida i subsistència i en l'organització de la societat i reconèixer aspectes significatius de la seva aportació a la cultura universal. 7.1 Explicar els trets definitoris d'algunes cultures històriques, identificar elements de canvi i continuïtat en les seves expressions culturals i artístiques i reconèixer aspectes significatius de la seva aportació a la cultura universal. 7.2 Reflexionar sobre els elements culturals que han conformat les diferents identitats individuals i col·lectives de l'entorn i les aportacions de cadascuna d'elles a la cultura humana universal i a la cohesió social, mostrant una actitud respectuosa envers els sentiments de pertinença. 7.3 Assenyalar alguns elements bàsics del llegat històric i cultural d'Europa, així com els fonaments d'una ciutadania europea inclusiva i solidària. 7.4 Valorar, protegir i conservar alguns elements del patrimoni artístic, històric i cultural, material i immaterial, com a fonament de les diverses identitats col·lectives i de la cohesió social i com a gaudi dels pobles. 2.2 Argumentar de forma crítica sobre problemes socials rellevants utilitzant els coneixements propis de les ciències socials i valorant la importància de trobar solucions dialogades. 2.4 Fonamentar els propis arguments en els valors democràtics, els drets humans i la justícia social, assumint els valors de la cultura de la pau en el decurs de debats i tasques cooperatives. 2.5 Posicionar-se amb criteris propis i esdevenir ciutadans crítics amb consciència global mitjançant l'elaboració de productes personals o cooperatius ben argumentats, tot respectant les opinions dels altres. 9.3 Analitzar i entendre l'evolució dels factors que generen conflictes violents, i les estratègies econòmiques, polítiques i socials per prevenir-los.

Sabers

Bloc de sabers	Sabers de la càpsula
A · Reptes del món actual	Ubicació espacial Representació de l'espai, orientació i escales. Utilització de recursos digitals i tecnologies de la informació geogràfica (TIG) en l'elaboració i interpretació de mapes, esquemes, imatges i gràfics de diferent tipologia.
B · Societats i territoris	Territori i paisatge Anàlisi de l'evolució de la ciutat i el món rural al llarg de la història. Valoració i conservació dels components ambientals, històrics, artístics i culturals del paisatge. Les arrels de la cultura occidental Identificació del llegat cultural del món clàssic, del judeocristià i de la civilització islàmica. Anàlisi de les petjades d'aquest llegat en el patrimoni material i immaterial. Cronologia i temps històric Construcció i interpretació de línies del temps. Aplicació de les variables històriques de canvi, continuïtat i simultaneïtat. Mètodes de les ciències socials Recerca i metodologies per a la construcció del coneixement de les ciències socials. Identificació i ús de les fonts històriques, arqueològiques i geogràfiques. Participació en projectes conjuntament amb arxius, biblioteques i museus. Origen i evolució de l'organització social Valoració de les desigualtats socials i les disputes pel poder des de l'antiguitat. Anàlisi de formes d'organització política del món antic, medieval i modern. Interpretació de la seva evolució i comparació entre algunes formes d'organització política. Les persones invisibilitzades de la història Conscienciació sobre la marginació, segregació, control i submissió de les dones, els esclaus i altres col·lectius. Posada en valor del protagonisme individual i col·lectiu de les dones al llarg de la història. Reconeixement de la resistència a l'opressió com a dret fonamental dels pobles. Violència i conflictes armats Identificació de les causes i conseqüències d'alguns conflictes en diferents èpoques històriques. Valoració de la necessitat de trobar solucions dialogades als problemes. Religió i organització social Anàlisi de les relacions entre religió i poder en el context del sorgiment de les grans religions. Descripció de les persecucions i conflictes per motius religiosos i ideològics. Evolució de les expressions artístiques i culturals Anàlisi i valoració de la diversitat i riquesa de les expressions artístiques i culturals. Conscienciació sobre el respecte i conservació del patrimoni material i immaterial. El llegat històric Reflexió sobre la construcció d'identitats a partir de l'herència cultural i els processos històrics. Aplicació dels coneixements històrics a la comprensió i identificació d'alguns dels problemes de l'actualitat. L'ampliació del món conegut i les civilitzacions no europees Contextualització dels grans viatges, descobriments i sistemes d'intercanvi en l'edat moderna. Reflexió sobre la geopolítica i les disputes per l'hegemonia. Valoració crítica de la visió eurocèntrica del món.
C · Compromís cívic	Convivència cívica i cultura democràtica Identificació dels trets fonamentals de les societats democràtiques. Participació en projectes comunitaris de l'entorn. Interès davant els reptes i problemes d'actualitat a l'àmbit local i global. Conservació i defensa del patrimoni històric, artístic i cultural Compromís per la defensa i preservació del llegat artístic i cultural.

Desenvolupament de la situació d'aprenentatge

Metodologia: indagació a partir d'una font primària per sessió; «pantalla = brúixola, llibreta = aprenentatge»; graduació per nivells. Agrupaments: individual (62) · parella (10) · grup (9), segons el mode de cada activitat. Temporització: 9 sessions de 50 min (450 min en total), més la portada i la microhistòria, que són lectura. Materials: web Ideorum (brúixola), llibreta (producció) i la font primària de L'Arxiu de cada sessió, més un vídeo per sessió.

Els documents de L'Arxiu (10 documents originals)

S.	Document	Autor	On és l'original
1	Històries, llibre VII: Demarat respon al rei Xerxes · Escrit cap al 430 aC; la conversa és del 480 aC, abans que Xerxes envaís Grècia	Heròdot d'Halicarnàs, historiador grec; les paraules són de Demarat, rei d'Esparta exiliat a la cort persa	perseus.tufts.edu
2	Odissea, cant XIX: Ulisses descriu Creta · Compost cap al 750-700 aC; descriu un món de cinc-cents anys abans	Homer, poeta grec (les paraules són d'Ulisses, que parla a Penèlope fent-se passar per un cretenc)	perseus.tufts.edu
3	Política, llibre I: l'ésser humà és un animal de ciutat · Atenes, cap al 330 aC	Aristòtil, filòsof grec nascut a Estagira (Macedònia), que va viure a Atenes com a metec	perseus.tufts.edu
4	Història de la guerra del Peloponès, llibre II: el discurs fúnebre de Pèricles · Discurs de l'hivern del 431-430 aC, escrit per Tucídides uns anys després	Tucídides, historiador atenès; les paraules són de Pèricles, que va dirigir Atenes durant trenta anys	perseus.tufts.edu
5	Vida de Licurg, capítol 16: l'educació dels nens espartans · Escrit cap al 100 dC; descriu una Esparta de cinc-cents anys abans	Plutarc, escriptor grec de Queronea, que va viure sota l'Imperi romà	perseus.tufts.edu
6	Els perses: el missatger explica Salamina a la reina de Pèrsia · Estrenada a Atenes el 472 aC, vuit anys després de la batalla	Èsquil, autor de teatre atenès, que va lluitar a Salamina	perseus.tufts.edu
6	Històries, llibre VIII: per què els grecs van guanyar a Salamina · Escrit cap al 430 aC, cinquanta anys després de la batalla, a partir del que li explicaven	Heròdot d'Halicarnàs, historiador grec	perseus.tufts.edu
7	Històries, llibre I: la resposta de l'oracle al rei Cresos · Escrit cap al 430 aC; la consulta és de cap al 550 aC	Heròdot d'Halicarnàs, historiador grec	perseus.tufts.edu
8	Apologia de Sòcrates: el que Sòcrates diu als jutges després de la condemna · Judici de l'any 399 aC a Atenes; escrit per Plató pocs anys després	Plató, filòsof atenès, deixeble de Sòcrates, que era al judici	perseus.tufts.edu
9	Vida d'Alexandre, capítol 47: la barreja de costums · Escrit cap al 100 dC; explica fets del 330-327 aC	Plutarc, escriptor grec de Queronea, que va viure sota l'Imperi romà	perseus.tufts.edu

Activitats d'aprenentatge i d'avaluació · les 4 fases

🧭 SituarActivitats inicialsQuè en sé?

La portada de la càpsula: la pregunta motora i amb què n'ha de sortir l'alumnat
El sondeig d'idees prèvies de cada sessió (27 preguntes en total)
«Desmuntant tòpics»: 9 tòpics que l'alumnat sol portar de casa, un per sessió
10 activitats de Situar (s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s9)

🔍 InvestigarActivitats de desenvolupamentQuè estic aprenent?

La lectura de cada sessió, processada a la llibreta (no copiada)
L'Arxiu: 10 documents originals, amb enllaç a la font
Un vídeo per sessió (9 de 9)
24 activitats de Investigar (a totes les sessions)

✍️ ExplicarActivitats de síntesi i estructuracióQuè he après?

La fitxa de dades (9 de 9 sessions)
El tancament de cada sessió: síntesi i pregunta oberta (9 de 9)
El quiz formatiu: 27 preguntes amb explicació de la resposta
27 activitats de Explicar (a totes les sessions)

🌍 ParticiparActivitats d'aplicació i transferènciaCom sé que ho he après?

El producte final a la llibreta (sessió 9)
La microhistòria (sessió 10): el saber de la càpsula posat en un relat
20 activitats de Participar (a totes les sessions)

Els 4 blocs cognitius d'Ideorum coincideixen amb les 4 fases d'activitat del model, i cada sessió les recorre totes quatre. La graella de sota diu quina activitat és de quina fase.

Què en sé? Els tòpics que la càpsula desmunta (9, un per sessió)

«L'antiga Grècia era un país, amb un rei i una capital, Atenes.»
«Homer va viure la guerra de Troia i la va explicar tal com va passar.»
«A la polis grega tothom era ciutadà i tothom decidia.»
«La democràcia d'Atenes era com la nostra: els ciutadans votaven uns representants perquè decidissin.»
«Tres-cents espartans van aturar sols l'exèrcit persa a les Termòpiles.»
«Un soldat va córrer de Marató a Atenes per anunciar la victòria, va dir “hem guanyat” i va caure mort. D'aquí ve la marató.»
«Els Jocs Olímpics antics eren com els d'avui: esport, pau i tots els països.»
«L'art grec era blanc: temples de marbre blanc i estàtues de marbre blanc.»
«Alexandre va unir Orient i Occident perquè admirava les altres cultures i volia la pau entre els pobles.»

Graella d'activitats, sessió a sessió

Sessió 1 · Geografia i fragmentació grega (9 activitats)

#	Activitat	Bloc	Nivell	Mode	Criteri
1	El mapa de dos colors: marró i verd.	Situar	🎏 Aprenent	individual	CE3 · 3.3
2	Demarat davant del rei: fet, parer i senyal.	Investigar	🎏 Aprenent	individual	CE3 · 3.5
3	Per què no hi va haver un rei de tots els grecs, en quinze paraules.	Explicar	🎏 Aprenent	individual	CE1 · 1.4
4	L'enigma de la terra a trossos.	Investigar	🎠 Intermedi	parella	CE4 · 4.1
5	Vertader o fals: la Grècia de les muntanyes.	Investigar	🎠 Intermedi	individual	CE1 · 1.2
6	De la muntanya a la polis, en quatre baules.	Explicar	🎠 Intermedi	individual	CE1 · 1.3
7	Desmuntant «Grècia era un país».	Explicar	🎢 Avançat	individual	CE6 · 6.1
8	Decisió raonada: la vall que no hi cap tothom, any 750 aC.	Participar	🎢 Avançat	individual	CE2 · 2.2
9	Ahir i avui: la mateixa terra, un sol país.	Participar	🎢 Avançat	grup	CE2 · 2.5

Sessió 2 · Els orígens del món grec (9 activitats)

#	Activitat	Bloc	Nivell	Mode	Criteri
1	La porta dels dos lleons.	Investigar	🎏 Aprenent	individual	CE1 · 1.2
2	Creta segons Homer: fet, parer i senyal.	Investigar	🎏 Aprenent	individual	CE3 · 3.5
3	Mil dos-cents anys en una línia.	Situar	🎏 Aprenent	individual	CE3 · 3.4
4	L'intrús entre les ruïnes.	Investigar	🎠 Intermedi	parella	CE1 · 1.2
5	Minoics i micènics, cara a cara.	Explicar	🎠 Intermedi	individual	CE1 · 1.3
6	Explica «època fosca» sense dir «fosca» ni «escriptura».	Explicar	🎠 Intermedi	individual	CE1 · 1.4
7	Desmuntant «Homer va viure la guerra de Troia».	Explicar	🎢 Avançat	individual	CE6 · 6.1
8	Titular: «És grec!», 1952.	Explicar	🎢 Avançat	individual	CE1 · 1.3
9	Ahir i avui: Troia encara es canta.	Participar	🎢 Avançat	grup	CE2 · 2.5

Sessió 3 · L'estructura de la polis (9 activitats)

#	Activitat	Bloc	Nivell	Mode	Criteri
1	La ciutat de dues alçades.	Investigar	🎏 Aprenent	individual	CE1 · 1.2
2	L'animal de ciutat: fet, parer i senyal.	Investigar	🎏 Aprenent	individual	CE3 · 3.5
3	Atenes en quatre barres.	Situar	🎏 Aprenent	individual	CE3 · 3.3
4	Qui podia fer què.	Explicar	🎠 Intermedi	individual	CE1 · 1.3
5	La polis és tres coses.	Explicar	🎠 Intermedi	individual	CE1 · 1.3
6	Carta d'un metec, Atenes, any 430 aC.	Participar	🎠 Intermedi	parella	CE5 · 5.3
7	Desmuntant «tothom era ciutadà».	Explicar	🎢 Avançat	individual	CE6 · 6.3
8	Desmentit: «els esclaus d'Atenes eren quatre i només servien a les cases».	Participar	🎢 Avançat	individual	CE2 · 2.2
9	Ahir i avui: qui viu aquí i no vota.	Participar	🎢 Avançat	grup	CE2 · 2.5

Sessió 4 · Atenes i la democràcia (9 activitats)

#	Activitat	Bloc	Nivell	Mode	Criteri
1	El tros de ceràmica que expulsava.	Investigar	🎏 Aprenent	individual	CE1 · 1.2
2	Pèricles davant dels morts: fet, parer i senyal.	Investigar	🎏 Aprenent	individual	CE3 · 3.5
3	Cent cinquanta anys de democràcia en una línia.	Situar	🎏 Aprenent	individual	CE3 · 3.4
4	Vertader o fals: la democràcia atenesa.	Investigar	🎠 Intermedi	individual	CE1 · 1.2
5	L'intrús a l'assemblea.	Investigar	🎠 Intermedi	parella	CE1 · 1.2
6	Manifest: tres idees d'Atenes per a la nostra classe.	Participar	🎠 Intermedi	parella	CE2 · 2.4
7	Desmuntant «era com la nostra».	Explicar	🎢 Avançat	individual	CE6 · 6.4
8	Decisió raonada: el vot contra l'heroi, any 471 aC.	Participar	🎢 Avançat	individual	CE5 · 5.2
9	Ahir i avui: el sorteig ha tornat.	Participar	🎢 Avançat	grup	CE2 · 2.5

Sessió 5 · Esparta i l'oligarquia militar (9 activitats)

#	Activitat	Bloc	Nivell	Mode	Criteri
1	Vertader o fals: mirant el vas Chigi.	Investigar	🎏 Aprenent	individual	CE1 · 1.2
2	Els nens de Licurg: fet, parer i senyal.	Investigar	🎏 Aprenent	individual	CE3 · 3.5
3	L'exèrcit d'Esparta a Platea, en tres barres.	Situar	🎏 Aprenent	individual	CE3 · 3.3
4	Esparta en quinze paraules.	Explicar	🎠 Intermedi	individual	CE1 · 1.4
5	Dels ilotes a la caserna, en quatre baules.	Explicar	🎠 Intermedi	individual	CE5 · 5.1
6	Explica «falange» sense dir «escut» ni «fila».	Explicar	🎠 Intermedi	individual	CE1 · 1.4
7	Desmuntant «els tres-cents sols».	Explicar	🎢 Avançat	individual	CE6 · 6.1
8	Titular: la guerra s'ha acabat, any 404 aC.	Explicar	🎢 Avançat	individual	CE1 · 1.3
9	Ahir i avui: l'Estat també t'agafa als sis anys.	Participar	🎢 Avançat	grup	CE2 · 2.5

Sessió 6 · Les guerres de Grècia (9 activitats)

#	Activitat	Bloc	Nivell	Mode	Criteri
1	El mapa de quatre colors i quatre creus.	Situar	🎏 Aprenent	individual	CE3 · 3.3
2	El crit de Salamina: fet, parer i senyal.	Investigar	🎏 Aprenent	individual	CE3 · 3.5
3	Cent anys de guerres en una línia.	Situar	🎏 Aprenent	individual	CE3 · 3.4
4	Èsquil i Heròdot: el mateix mar, dues veus.	Investigar	🎠 Intermedi	parella	CE1 · 1.2
5	L'enigma del lloc.	Investigar	🎠 Intermedi	individual	CE1 · 1.2
6	Decisió raonada: Atenes, agost del 480 aC.	Participar	🎠 Intermedi	individual	CE2 · 2.2
7	Desmuntant el corredor de Marató.	Explicar	🎢 Avançat	individual	CE6 · 6.1
8	Desmentit: «Atenes va guanyar la guerra del Peloponès».	Participar	🎢 Avançat	individual	CE9 · 9.3
9	Ahir i avui: la guerra que desgasta tothom.	Participar	🎢 Avançat	grup	CE2 · 2.5

Sessió 7 · Religió, mites i déus (9 activitats)

#	Activitat	Bloc	Nivell	Mode	Criteri
1	El temple del melic del món.	Investigar	🎏 Aprenent	individual	CE1 · 1.2
2	L'oracle de Cresos: fet, parer i senyal.	Investigar	🎏 Aprenent	individual	CE3 · 3.5
3	Vertader o fals: els déus i els jocs.	Investigar	🎏 Aprenent	individual	CE1 · 1.2
4	L'intrús a l'Olimp.	Investigar	🎠 Intermedi	parella	CE1 · 1.2
5	Què feia grecs els grecs.	Explicar	🎠 Intermedi	individual	CE1 · 1.3
6	Carta d'un corredor, Olímpia, any 476 aC.	Participar	🎠 Intermedi	individual	CE7 · 7.1
7	Desmuntant «els Jocs eren com els d'avui».	Explicar	🎢 Avançat	individual	CE7 · 7.3
8	L'enigma del santuari.	Investigar	🎢 Avançat	individual	CE1 · 1.2
9	Ahir i avui: la treva olímpica.	Participar	🎢 Avançat	grup	CE2 · 2.5

Sessió 8 · Cultura, art i filosofia (9 activitats)

#	Activitat	Bloc	Nivell	Mode	Criteri
1	Els tres capitells grecs, en una taula.	Explicar	🎏 Aprenent	individual	CE1 · 1.3
2	Sòcrates davant dels jutges: fet, parer i senyal.	Investigar	🎏 Aprenent	individual	CE3 · 3.5
3	L'art grec en quinze paraules.	Explicar	🎏 Aprenent	individual	CE1 · 1.4
4	Tres mestres, tres maneres de pensar.	Explicar	🎠 Intermedi	individual	CE1 · 1.3
5	Explica «tragèdia» sense dir «teatre» ni «trist».	Explicar	🎠 Intermedi	individual	CE1 · 1.4
6	Titular: Sòcrates, condemnat, any 399 aC.	Explicar	🎠 Intermedi	parella	CE1 · 1.3
7	Desmuntant «l'art grec era blanc».	Explicar	🎢 Avançat	individual	CE7 · 7.4
8	Desmentit: «el teatre grec era com anar al cinema».	Participar	🎢 Avançat	individual	CE2 · 2.2
9	Ahir i avui: les columnes del vostre poble.	Participar	🎢 Avançat	grup	CE2 · 2.5

Sessió 9 · Alexandre Magne i l'hel·lenisme (9 activitats)

#	Activitat	Bloc	Nivell	Mode	Criteri
1	El mapa d'un imperi en onze anys.	Situar	🎏 Aprenent	individual	CE3 · 3.3
2	La barreja d'Alexandre: fet, parer i senyal.	Investigar	🎏 Aprenent	individual	CE3 · 3.5
3	De Queronea a Empúries en una línia.	Situar	🎏 Aprenent	individual	CE3 · 3.4
4	Quatre distàncies des d'Atenes.	Situar	🎠 Intermedi	individual	CE3 · 3.3
5	De la guerra del Peloponès a l'Índia, en cinc baules.	Explicar	🎠 Intermedi	individual	CE1 · 1.3
6	Manifest dels soldats al riu Hifasis, any 326 aC.	Participar	🎠 Intermedi	parella	CE2 · 2.4
7	Desmuntant «Alexandre unia els pobles».	Explicar	🎢 Avançat	individual	CE7 · 7.2
8	Ahir i avui: Empúries, a dues hores.	Participar	🎢 Avançat	parella	CE7 · 7.4
9	Ho van inventar tot, els grecs? La vitrina de tres coses.	Participar	🎢 Avançat	grup	CE7 · 7.3

Tècniques d'aquesta càpsula

Les 19 tècniques d'aquesta càpsula ja s'han fet en càpsules anteriors d'aquest curs: cap no s'ha de modelar de nou.

Comentari d'imatge4 activitats
Línia del temps4 activitats
Vertader o fals justificat4 activitats
Cadena causa-efecte3 activitats
Comentari de mapa3 activitats
Decisió raonada3 activitats
Desmentit3 activitats
Enigma3 activitats
Esquema 1-3-13 activitats
Gràfic de dades3 activitats
Intrús justificat3 activitats
Reescriptura3 activitats
Taula de classificació3 activitats
Telegrama3 activitats
Titular periodístic3 activitats
Carta des d'un rol2 activitats
Manifest2 activitats
Corroboració de fonts1 activitat
Rellevància històrica1 activitat

Els sis vectors del currículum

Aprenentatges competencials: La pregunta («ho van inventar tot, els grecs?») només es pot contestar amb matisos després de les nou sessions, i la sessió 9 obliga a fer-ho en grup amb criteris de rellevància i amb almenys una cosa que no van inventar (l'alfabet, de la sessió 2).
Perspectiva de gènere: El vector hi entra per la prosa i les fitxes —les dones de ciutadans sense vot, les noies espartanes que fan exercici, les dones casades fora d'Olímpia— i no per activitats amb criteri propi de la CE8; es treballa al llarg del curs, no càpsula per càpsula.
Universalitat del currículum: Tres nivells d'accés al mateix saber i la versió eriço (DIL/SIEI) com a quarta via.
Qualitat de l'educació de les llengües: Vocabulari grec d'ús viu (polis, àgora, ostracisme, agogé, hel·lenisme) amb reescriptures sota restricció («sense dir fosca ni escriptura», «sense dir escut ni fila», «sense dir teatre ni trist»), telegrames de quinze paraules, fet / parer / senyal a les nou lectures de font i una corroboració (Èsquil i Heròdot sobre Salamina).
Ciutadania democràtica i consciència global: És el cor de la càpsula: assemblea directa, sorteig de càrrecs, ostracisme i els seus límits (un de cada set), contrastats amb el vot d'avui, els jurats sortejats i els residents sense nacionalitat que no voten.
Benestar emocional: L'agogé espartana i les guerres es tracten amb distància crítica i des de les causes (la por dels ilotes, el desgast), no com a model d'admiració; el ritme és d'una font i un vídeo per sessió.

Mesures i suports universals (DUA)

Els tres nivells (🎏 aprenent · 🎠 intermedi · 🎢 avançat) ofereixen múltiples graus d'accés al mateix saber; bastides que s'esvaeixen per graó; un sol vídeo per sessió com a ganxo; vocabulari clau destacat al marge i recollit al glossari del dossier.

Mesures i suports addicionals o intensius

La versió eriço 🦔 (DIL/SIEI) de les nou sessions: la mateixa sessió amb la lectura reescrita (uns 300-350 mots, amb el subratllat de quatre colors), la imatge de treball, L'Arxiu adaptat, la fitxa i les tres activitats d'aprenent 🎏 —les mateixes que fa la resta de la classe—, perquè l'alumna les pugui contestar.

Les mesures addicionals i intensives són, per definició, individualitzades (Decret 150/2017, sovint via pla individualitzat): l'eriço és el recurs que les fa possibles a cada sessió; a quin alumne o alumna s'assignen ho decideix el docent.