Sessió 5. Esparta i l'oligarquia militar

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Si Atenes era la ciutat que discutia, Esparta era la ciutat que obeïa. Les dues eren polis i les dues es creien les millors de Grècia. Però una va decidir que la llibertat era el que calia protegir, i l’altra, que era l’ordre.

Una ciutat que tenia por de casa

Esparta era al sud, a la vall del riu Eurotas, tancada per la serralada del Taiget. Al segle VIII aC els espartans van conquerir la vall del costat, Messènia, i en van convertir els habitants en ilotesilotesEls pagesos de Lacònia i Messènia sotmesos per Esparta. No eren esclaus d’un amo: eren de l’Estat, lligats a la terra, i havien de donar la meitat de la collita al ciutadà que la tenia assignada. Eren set vegades més que els espartans.: pagesos que treballaven la terra dels espartans i els donaven la meitat de la collita. El problema era el nombre: per cada ciutadà espartà hi havia set ilotes. Esparta va organitzar tota la seva vida al voltant d’una sola por: que els ilotes s’aixequessin.

Tres classes i un Estat que ho controlava tot

Els ciutadans es deien espartiatesespartiatesEls ciutadans d’Esparta, que es deien a si mateixos «els iguals». Eren pocs: uns vuit mil el 480 aC, i cada vegada menys. No treballaven: només feien de soldats., «els iguals», i eren pocs: uns vuit mil homes. No treballaven mai: la terra la feien els ilotes, i el comerç i els oficis els periecsperiecs«Els que viuen al voltant»: habitants lliures dels pobles de Lacònia, artesans i comerciants. Lluitaven amb Esparta però no manaven., gent lliure dels pobles del voltant que no manava. L’espartiata només tenia una feina: ser soldat. El govern: dos reis, un consell de vint-i-vuit vells de més de seixanta anys i cinc èforsèforsCinc magistrats elegits cada any que vigilaven els reis, jutjaven i podien declarar la guerra als ilotes. Eren els que manaven de debò. que manaven de debò. D’això en diem oligarquia: el govern de pocs.

L’agogé: nens de l’Estat

Un nen espartà no era dels seus pares. Als set anys l’Estat se l’enduia i el posava en una companyia amb altres nens, sota un cap. Aquesta educació es deia agogéagogéL’educació espartana, obligatòria per a tots els fills de ciutadans. Dels 7 als 20 anys, en companyies; fins als 30, dormint a la caserna. Aprenien a llegir el just; la resta era obeir, aguantar i lluitar.: dormir a terra, anar descalç, menjar poc, i aprendre a llegir «el just». Als vint anys era soldat; fins als trenta dormia a la caserna i no a casa; i cada dia de la seva vida sopava amb els companys d’armes, no amb la família. Plutarc ho explica a L’Arxiu. Les noies també corrien i lluitaven, cosa que a Atenes hauria escandalitzat: Esparta volia mares fortes per a soldats forts.

Hoplites: la fila que no es trenca

Tots els ciutadans grecs lluitaven com a hopliteshoplitesSoldats d’infanteria amb escut rodó de quasi un metre, llança de més de dos metres, casc i cuirassa. Es compraven ells l’equip. Lluitaven en falange: files apretades on cada escut cobria mig cos propi i mig del veí.: un escut rodó gran, una llança llarga, un casc de bronze, i una formació, la falange, on cada home tapava amb l’escut la meitat del company de l’esquerra. La falange només funcionava si ningú no fugia. Els espartans hi eren els millors del món per una raó simple: era l’única cosa que havien fet des dels set anys.

La rivalitat

Atenes i Esparta van lluitar juntes contra els perses. Després es van fer la guerra durant vint-i-set anys, del 431 al 404 aC, i va guanyar Esparta. Però la victòria li va durar poc: cada vegada tenia menys ciutadans, i una ciutat que només sap fer una cosa s’acaba quan aquella cosa ja no serveix.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Vertader o fals: mirant el vas Chigi.

Mira el vas Chigi del cos de la lectura i decideix si cada afirmació és vertadera o falsa, dient què veus que ho demostra: (1) Els soldats lluiten cada un pel seu compte, separats. (2) Porten escuts rodons. (3) Hi ha algú que no lluita i toca música. (4) És un dibuix fet a Esparta.

Les quatre afirmacions, cada una amb el veredicte i una frase amb el que es veu al dibuix.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Comença així: «(1) És fals, perquè al dibuix veig que...». La ciutat on es va fer la diu el peu de la imatge; la mida de l'escut, la Fitxa.

5.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Els nens de Licurg: fet, parer i senyal.

Llegeix el text de Plutarc a L'Arxiu i identifica tres coses. FET: a quina edat l'Estat s'enduia els nens? PARER: per a què diu que servia tota l'educació? SENYAL: quin grup de gent no hi surt? Busca-ho al context.

Les tres frases (fet, parer, senyal), 25-50 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «Plutarc diu que als... anys... (fet). Diu que l'educació servia per... (parer). No parla dels... (senyal)». Mira l'última frase de L'Arxiu i l'última del context.

5.3 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'exèrcit d'Esparta a Platea, en tres barres.

Dibuixa un gràfic de tres barres amb l'exèrcit que Esparta va portar a Platea el 479 aC segons la Fitxa de dades: espartiates, periecs i ilotes. Pinta d'un color la barra dels que manaven i escriu a sota, amb una frase, quants ilotes hi havia per cada espartiata i què et diu això de la ciutat.

El gràfic de tres barres amb l'escala, la barra dels que manaven pintada i una frase a sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Comença així: tria una escala (per exemple, 1 cm = 5.000 homes) i escriu-la al costat abans de dibuixar. Els tres nombres són a la línia de Platea de la Fitxa.

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 ✍️ Explicar · telegrama 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Esparta en quinze paraules.

Resumeix en un telegrama de 15 paraules exactes què era Esparta i de què tenia por.

El telegrama de 15 paraules exactes, comptades.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Punts en lloc de «i», res de «que». Pots fer servir paraules de la Fitxa com ilotes, espartiates o agogé. Compta les paraules abans de passar-ho a net.

5.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dels ilotes a la caserna, en quatre baules.

Encadena en quatre baules com es passa de la conquesta de Messènia a l'agogé. La primera baula és «Esparta conquereix Messènia i sotmet els pagesos» i l'última, «Tots els nens espartans van a la caserna als set anys». Omple les dues del mig amb la lectura i la Fitxa, i a cada fletxa escriu-hi «per això...».

Les quatre baules i les tres fletxes, cada una amb el seu «per això».

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors: «per això...», «com que eren... per cada...», «això fa que...». Prova d'esborrar una baula del mig: si la cadena encara s'entén, no era una causa.

5.6 ✍️ Explicar · reescriptura 📖 La lectura ✏️ Individual

Explica «falange» sense dir «escut» ni «fila».

Explica amb paraules pròpies com lluitaven els hoplites i per què només funcionava si ningú no fugia. Regla: no pots escriure «escut» ni «fila»; has de dir-ho amb altres paraules.

L'explicació en tres o quatre frases, sense les dues paraules prohibides.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Connectors: «és a dir...», «cada un...», «si un...., llavors...».

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «els tres-cents sols».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica què hi ha de veritat i què de mentida en «tres-cents espartans sols», amb dos nombres de la Fitxa: els grecs que hi havia al pas i els que hi van quedar l'últim dia.

L'explicació amb els dos nombres (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, suma els que hi van quedar l'últim dia i pensa qui més hi era i no es compta.

5.8 ✍️ Explicar · titular periodístic 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Titular: la guerra s'ha acabat, any 404 aC.

Escriu dos titulars (màxim 10 paraules cada un) per a la fi de la guerra del Peloponès, l'any 404 aC: un per a un diari d'Esparta i un per a un diari d'Atenes. Afegeix a cada un un subtítol amb una dada de la Fitxa. Després dedueix, en una frase, què li pot passar a Esparta amb els espartiates que li queden.

Els dos titulars de màxim 10 paraules, els dos subtítols amb dada i la frase de la deducció.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Fixa't en la línia dels espartiates de la Fitxa: 8.000 el 480 aC, 1.000 el 371 aC. Què pot passar a qui guanya amb cada vegada menys homes?

5.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: l'Estat també t'agafa als sis anys.

L'Estat espartà s'enduia els nens als set anys per educar-los com volia. Avui l'Estat també decideix que has d'anar a l'escola. En grup, amb el que ja sabeu de la vostra escola (a quina edat hi vau entrar i fins quan és obligatòria), argumenteu què té de semblant amb l'agogé, què de diferent, i per a què serveix cada una.

Les semblances, les diferències i per a què serveix cada una (80-100 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, feu dues columnes: què aprenia un nen espartà i què aprens tu.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Esparta va conquerir Messènia i va sotmetre els seus pagesos, els ilotes, que eren set per cada ciutadà: tota la ciutat es va organitzar al voltant de la por que s'aixequessin. Els espartiates, «els iguals», eren pocs i només feien de soldats; els periecs treballaven i no manaven; el govern eren dos reis, un consell d'ancians i cinc èfors: una oligarquia. L'Estat s'enduia els nens als set anys (agogé) per fer-ne hoplites, els millors de la falange. Esparta va guanyar la guerra del Peloponès (431-404 aC), però cada vegada tenia menys ciutadans.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Qui eren els ilotes, segons la lectura?

   A. Esclaus comprats al mercat, que eren propietat de cada espartiata B. Gent lliure dels pobles del voltant, que feia d'artesà i de comerciant C. Pagesos sotmesos, que eren de l'Estat i donaven la meitat de la collita D. Soldats de Messènia, que lluitaven a la falange al costat d'Esparta

2. 2. Què li passava a un nen espartà quan feia set anys?

   A. Anava a dormir a la caserna i sopava cada dia amb els companys d'armes B. L'Estat se l'enduia i el posava en una companyia amb altres nens C. El pare decidia si entrava a l'agogé o es quedava a treballar la terra D. Entrava a la falange com a ajudant i portava l'escut d'un hoplita

3. 3. Qui manava de debò a Esparta, segons la lectura?

   A. Els dos reis, que decidien la guerra i la pau sense consultar ningú B. L'assemblea dels espartiates, que votava cada llei a mà alçada C. El consell dels vint-i-vuit ancians, que elegia els reis cada any D. Els cinc èfors, elegits cada any, que vigilaven fins i tot els reis

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Atenes i Esparta, tan diferents, van lluitar juntes una vegada. Contra qui, i per què?