Sessió 7. Religió, mites i déus

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Els grecs no tenien ni rei ni capital ni un sol govern. Aquesta sessió és sobre el que sí que tenien en comú. No era un Estat: eren els déus, un santuari i uns jocs.

Déus que s’assemblen massa a nosaltres

Els grecs creien en molts déus: era un politeismepoliteismeCreure en molts déus. Els grecs en tenien dotze de principals, més centenars de déus menors, herois i esperits de rius i boscos. No tenien cap llibre sagrat ni cap església: cada polis feia les seves festes.. Els dotze més grans vivien dalt de l’OlimpOlimpLa muntanya més alta de Grècia (2.917 m), al nord. Els grecs hi situaven el palau dels dotze déus principals: Zeus, Hera, Posidó, Demèter, Atena, Apol·lo, Àrtemis, Ares, Afrodita, Hefest, Hermes i Dionís., la muntanya de la sessió 1. Zeus manava el cel i els llamps; Posidó, la mar; Atena era la deessa d’Atenes; Apol·lo, el de la música i les profecies. El més curiós és com eren: antropomorfsantropomorfsAmb forma humana: cos, cara, sentiments. Els déus grecs menjaven, s’enamoraven, s’enfadaven, mentien i es venjaven. Només es diferenciaven dels humans en dues coses: eren immortals i eren molt més forts., és a dir, amb cos i caràcter de persona. S’enamoraven, s’enfadaven, feien trampes. Només es diferenciaven de nosaltres en dues coses: no morien mai i eren molt més forts. Les històries dels déus i dels herois són els mitesmitesRelats sobre els déus i els herois que explicaven com era el món: per què hi ha estacions, per què hi ha tempestes, d’on venia cada ciutat. No hi havia una versió oficial: cada poeta els explicava a la seva manera.: ningú no els va escriure en un llibre oficial, i cada poeta els canviava una mica.

El lloc on tothom anava a preguntar

A la muntanya, lluny de qualsevol polis gran, hi havia DelfosDelfosSantuari d’Apol·lo al vessant del mont Parnàs. Els grecs el consideraven el melic del món. Reis i ciutats de tota la Mediterrània hi enviaven preguntes i regals; les respostes les donava la Pítia, una sacerdotessa., el santuari d’Apol·lo. Reis i ciutats hi anaven a preguntar si fundaven una colònia o feien la guerra. Una sacerdotessa, la PítiaPítiaLa dona que parlava en nom d’Apol·lo a Delfos, asseguda en un trípode dins del temple. Les seves respostes, en vers, eren famoses per tenir dos sentits., responia en nom del déu, i les respostes eren famoses per tenir sempre dos sentits. A L’Arxiu llegiràs la que va rebre el rei Cresos, que va entendre el que volia entendre i va perdre un imperi. Com que hi anava tothom, els sacerdots de Delfos sabien més coses de Grècia que ningú.

Cada quatre anys, la treva

I hi havia els jocs. Des del 776 aC, cada quatre anys, els grecs de totes les polis anaven a OlímpiaOlímpiaSantuari de Zeus al Peloponès. Cada quatre anys, des del 776 aC, hi competien atletes de totes les polis en honor del déu. Hi havia una estàtua de Zeus de dotze metres, d’or i ivori, que era una de les set meravelles del món. a competir en honor de Zeus: curses, salt, disc, lluita, carros. Perquè els atletes hi poguessin viatjar, es declarava una treva: ningú no podia atacar-los pel camí. Només hi podien competir homes lliures i grecs: un persa o un egipci, no. El premi era una corona d’olivera, i prou. Hi havia altres jocs a Delfos, a Corint i a Nemea, i en diem panhel·lènicspanhel·lènics«De tots els grecs». Els quatre grans jocs (Olímpia, Delfos, Corint, Nemea) i els santuaris on tothom podia anar. Eren l’única cosa que reunia grecs de totes les polis en pau.. Aquesta era la resposta a la pregunta de la sessió 1: mil ciutats que no obeïen ningú es reconeixien com a grecs davant dels mateixos altars i a la mateixa pista.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

7.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El temple del melic del món.

Mira el temple de Delfos del cos de la lectura. DESCRIU què queda del temple (compta les columnes dretes) i què hi ha al voltant. IDENTIFICA, amb la Fitxa de dades, de quin déu era i com es diu la muntanya. DEDUEIX per què un santuari de tots els grecs era en un lloc així i no dins d'una ciutat.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), 25-50 paraules en total.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «Del temple queden... columnes i... Al voltant hi ha...». El déu i la muntanya són a la línia de Delfos de la Fitxa; el peu de la imatge et dona una pista per deduir.

7.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'oracle de Cresos: fet, parer i senyal.

Llegeix el text d'Heròdot a L'Arxiu i identifica tres coses. FET: què respon l'oracle a Cresos? PARER: quin imperi es pensa Cresos que destruirà? SENYAL: què sabia Heròdot, quan ho escrivia, que Cresos no sabia? Busca-ho al context.

Les tres frases (fet, parer, senyal), 25-50 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «L'oracle diu que... (fet). Cresos es pensa que destruirà l'imperi... (parer). Heròdot ja sap que... (senyal)». Com va acabar ho diuen el context i la línia de Cresos de la Fitxa.

7.3 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Vertader o fals: els déus i els jocs.

Decideix si cada afirmació és vertadera o falsa i justifica-la amb una dada de la lectura o de la Fitxa: (1) Els déus grecs eren perfectes i no s'equivocaven mai. (2) Delfos era dins de la ciutat d'Atenes. (3) Als Jocs d'Olímpia només competien grecs. (4) Els Jocs se celebraven cada quatre anys.

Les quatre afirmacions, cada una amb el veredicte i una frase amb la dada.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Comença així: «(1) És fals perquè la lectura diu que els déus...». Cada resposta amb una dada: una paraula o un nombre de la Fitxa.

🎠 Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

7.4 🔍 Investigar · intrús justificat 📊 La fitxa de dades 📚 Tota la càpsula 🗣️ En parella

L'intrús a l'Olimp.

D'aquests cinc déus, quatre són de l'Olimp grec i un és d'un altre món que ja heu estudiat: Zeus · Posidó · Osiris · Atena · Apol·lo. Digueu quin és l'intrús, de quina civilització és (penseu en la càpsula 3) i com ho sabeu; no val dir només que no és a la Fitxa.

L'intrús, la civilització d'on és i el criteri que uneix els altres quatre, en dues o tres frases.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Connectors: «els altres quatre tenen en comú que...», «en canvi...», «per tant és de...».

7.5 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura ✏️ Individual

Què feia grecs els grecs.

Fes un esquema 1-3-1: a dalt, «Mil polis que no obeïen ningú»; al mig, les tres coses que la lectura diu que compartien (posa a cada una un lloc o un nom del text); a baix, una frase que digui què eren, doncs, els grecs, si no eren un país.

L'esquema: la idea de dalt, les tres branques amb un exemple cada una i la frase de baix.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Connectors: «en primer lloc..., per exemple...», «en segon lloc...», «per tant, els grecs eren...».

7.6 🌍 Participar · carta des d'un rol 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Carta d'un corredor, Olímpia, any 476 aC.

Ets un corredor de Corint que acaba d'arribar a Olímpia per als jocs del 476 aC, els primers després de la victòria de Salamina. Escriu una carta a la teva família explicant tres coses que veus o que passen (busca-les a la lectura i a la Fitxa: la treva, qui hi pot competir, el premi, l'estàtua de Zeus, l'estadi) i què esperes. Res que un grec del 476 aC no pogués saber.

La carta amb tres coses de la Fitxa i el que esperes (50-80 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Connectors: «he arribat...», «aquí...», «demà...». Comprova que cada cosa que expliques sigui a la Fitxa.

🎢 Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «els Jocs eren com els d'avui».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica dues diferències entre els Jocs antics i els d'avui, amb una dada de la Fitxa per a cada una (qui podia competir, el premi o la treva).

L'explicació amb les dues diferències i les dues dades (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, separa el que era religió del que era esport: quina de les dues coses ha desaparegut?

7.8 🔍 Investigar · enigma 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'enigma del santuari.

Cinc pistes sobre un lloc: (1) és al Peloponès, en honor de Zeus; (2) hi havia una estàtua de dotze metres d'or i ivori; (3) cada quatre anys s'hi reunien grecs de totes les polis; (4) mentre hi viatjaven, ningú no els podia atacar; (5) el que guanyava se n'anava amb una corona d'olivera. Dedueix quin lloc és i, sobretot, explica quina de les cinc pistes explica millor que aquest lloc unís els grecs, i per què.

El lloc i la pista que explica la unió dels grecs, justificada en tres frases.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Prova de treure cada pista: sense quina, el lloc deixaria de reunir grecs de ciutats diferents?

7.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Ahir i avui: la treva olímpica.

Els grecs declaraven una treva perquè els atletes poguessin viatjar a Olímpia. Avui les Nacions Unides demanen una «treva olímpica» abans de cada Jocs. En grup, amb el que ja sabeu dels Jocs d'avui, argumenteu què té de semblant amb la treva antiga, què de diferent, i si serveix d'alguna cosa.

Les semblances, les diferències i la vostra opinió (80-100 paraules).

💡 Pista: Llegiu la línia de la treva a la Fitxa: què aturava, i què no?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Els grecs no tenien Estat comú, però compartien tres coses. Uns mateixos déus: dotze a l'Olimp, antropomorfs (s'enamoraven, s'enfadaven, feien trampes), sense llibre sagrat ni església, amb mites que cada poeta explicava a la seva manera. Un santuari on tothom anava a preguntar: Delfos, on la Pítia responia en nom d'Apol·lo amb frases de dos sentits, com la de Cresos. I uns jocs: cada quatre anys, des del 776 aC, homes lliures i grecs competien a Olímpia en honor de Zeus, amb una treva pel camí i una corona d'olivera de premi. Mil polis es reconeixien com a grecs davant dels mateixos altars.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. En què es diferenciaven els déus grecs de les persones, segons la lectura?

   A. En dues coses: no s'equivocaven mai i no sentien ràbia ni amor B. En dues coses: no tenien cos i ningú no els podia veure C. En dues coses: eren sempre justos i castigaven qui feia trampes D. En dues coses: no morien mai i eren molt més forts que ningú

2. 2. Què va respondre l'oracle quan Cresos va preguntar si havia d'atacar els perses?

   A. Que si atacava perdria el seu regne, però Cresos no s'ho va creure B. Que si atacava destruiria un gran imperi, però sense dir-li quin C. Que si atacava venceria els perses, però l'oracle es va equivocar D. Que no ataqués encara, fins que enviés més or i regals a Delfos

3. 3. Qui podia competir als Jocs d'Olímpia?

   A. Homes lliures i grecs, de qualsevol de les polis B. Homes lliures de qualsevol país, mentre durés la treva C. Homes grecs, en equips que enviava cada una de les polis D. Homes grecs i perses, perquè la treva aturava les guerres

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si els grecs compartien els déus i els jocs, què més van fer junts que encara fem servir avui?