Sessió 2. Els orígens del món grec

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Els grecs de les polis no eren els primers. Sota els seus peus hi havia ruïnes de gent que havia viscut mil anys abans, i que ells mateixos no sabien qui era. Aquesta sessió és la història d’un món que va pujar dues vegades i va caure dues vegades abans que Grècia fos Grècia.

Creta: palaus sense muralles

Cap al 2000 aC, a l’illa de Creta, va néixer la primera gran civilització d’Europa. En diem minoicaminoicaDe Minos, el rei de Creta de les llegendes gregues. El nom l’hi va posar l’arqueòleg Arthur Evans, que va excavar el palau de Cnossos a partir del 1900.. La seva capital era CnossosCnossosEl palau més gran de Creta: més de mil habitacions, patis, magatzems amb gerres enormes i parets pintades amb dofins i toros. No té muralla., un palau de més de mil habitacions amb les parets pintades de dofins i de joves que salten per sobre d’un toro. El més sorprenent és el que no hi ha: muralles. Els minoics vivien del comerç per mar i, pel que sembla, no tenien por de ningú. Escrivien amb uns signes que anomenem Lineal A i que ningú no ha sabut llegir encara.

Micenes: blocs gegants i tauletes que compten

Cap al 1600 aC, a la Grècia de terra ferma, hi va créixer un altre món molt diferent. Els micènicsmicènicsEls habitants de Micenes, Tirint, Pilos i altres fortaleses del sud de Grècia entre el 1600 i el 1200 aC. Eren grecs: la seva escriptura, el Lineal B, és grec antic. construïen fortaleses damunt de turons, amb muralles de blocs tan grossos que els grecs de després deien que les havien fet els ciclops. A la porta de Micenes, dos lleons de pedra vigilen l’entrada des de fa més de tres mil anys. Aquests sí que tenien por, o feien por: les tombes dels seus reis són plenes d’espases i de màscares d’or. I escrivien: el Lineal BLineal BL’escriptura dels palaus micènics, en tauletes d’argila. Michael Ventris la va desxifrar el 1952 i va resultar que era grec. Només serveix per a llistes: ovelles, oli, carros, esclaus., que un jove anglès va desxifrar el 1952 i va resultar que era grec. Però no hi ha cap poema, cap llei, cap carta: només inventaris de palau.

Quatre segles a les fosques

Cap al 1200 aC, tot aquest món es va ensorrar. Les fortaleses van cremar, els palaus es van abandonar i ningú no sap ben bé per què: guerres, invasions, sequeres, potser tot alhora. El que va venir després els historiadors en diuen l’època foscaèpoca foscaDel 1100 al 800 aC, més o menys. Els grecs van deixar d’escriure, van construir només cabanes i van viure en poblets petits. En sabem poc perquè no ens van deixar ni una línia.: durant quatre-cents anys els grecs van deixar d’escriure, van viure en poblets de cabanes i van oblidar que havien tingut palaus. En diem fosca perquè no hi veiem: no és que no hi passés res, és que ningú no ho va escriure.

La llum torna: polis, alfabet i un poeta

Cap al 800 aC la cosa canvia. Els grecs copien l’alfabet dels fenicis, com vas veure a la càpsula 5, i tornen a escriure. Els poblets creixen i s’ajunten: al segle VIII aC neixen les primeres polis. El 776 aC se celebren els primers Jocs a Olímpia. I per aquells anys algú posa per escrit dos poemes llarguíssims que fins llavors es cantaven de memòria: la Ilíada i l'OdisseaIlíada i l'OdisseaEls dos poemes atribuïts a Homer, compostos cap al 750-700 aC. La Ilíada explica uns dies de la guerra de Troia; l’Odissea, el viatge de tornada d’Ulisses. Sumen més de vint-i-set mil versos.. Diuen que l’autor es deia Homer i que era cec; no en sabem res segur. Sí que és segur que canta un món de reis i palaus que havia desaparegut cinc-cents anys abans, i que a L’Arxiu el sentiràs descriure Creta.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La porta dels dos lleons.

Mira la Porta dels Lleons del cos de la lectura. DESCRIU com són els blocs de la muralla (mida, forma) i què hi ha esculpit al triangle de sobre la porta. IDENTIFICA, amb la Fitxa de dades, de quina ciutat és, de quin any i quant pesa el llindar. DEDUEIX què volia dir aquesta porta a qui arribava de fora.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), 25-50 paraules en total.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «Els blocs són... Al triangle hi ha...». La ciutat, l'any i el pes els diu la tercera línia de la Fitxa.

2.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Creta segons Homer: fet, parer i senyal.

Llegeix el text d'Homer a L'Arxiu i identifica tres coses. FET: quantes ciutats diu que té Creta? PARER: quins dos adjectius fa servir per a la terra? SENYAL: quan canta Homer, respecte al temps que descriu? Busca-ho al context.

Les tres frases (fet, parer, senyal), 25-50 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «Homer diu que Creta té... (fet). Diu que és una terra... (parer). Ho canta quan el palau de Cnossos ja... (senyal)». Qui és Minos i què era Cnossos ho diu el context.

2.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Mil dos-cents anys en una línia.

Dibuixa una línia del temps del 2000 aC al 700 aC i situa-hi sis moments de la Fitxa de dades: l'inici dels minoics, l'inici dels micènics, la Porta dels Lleons, el col·lapse, els primers Jocs i Homer. Pinta d'un color els segles de l'època fosca i escriu a sota quants segles dura.

La línia amb els sis moments datats, l'època fosca pintada i el nombre de segles.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença així: marca el 2000 aC a l'esquerra i el 700 aC a la dreta, i divideix la línia en trossos de cent anys abans de posar-hi res. Les dates són totes a la Fitxa.

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 🔍 Investigar · intrús justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

L'intrús entre les ruïnes.

D'aquestes cinc coses, quatre són del món micènic i una és d'un altre món: la Porta dels Lleons · les tauletes en Lineal B · les màscares d'or de les tombes · les muralles de Tirint · els dofins pintats a la paret d'un palau sense muralla. Digueu quina és l'intrusa, de quin món és i com ho sabeu; no val dir només que no hi va.

L'intrusa, el món d'on és i el criteri que uneix les altres quatre, en dues o tres frases.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Connectors: «les altres quatre tenen en comú que...», «en canvi...», «per tant és de...».

2.5 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Minoics i micènics, cara a cara.

Fes una taula de dues columnes (minoics · micènics) i quatre files: on vivien, quan, quina escriptura tenien i si tenien muralles. Omple-la amb la lectura i la Fitxa, i escriu a sota una frase que digui quina és la diferència més gran entre els dos mons.

La taula de dues columnes i quatre files, omplerta, i una frase sobre la diferència més gran.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Connectors: «mentre que...», «en canvi...», «la diferència més gran és... perquè...».

2.6 ✍️ Explicar · reescriptura 📖 La lectura ✏️ Individual

Explica «època fosca» sense dir «fosca» ni «escriptura».

Explica amb paraules pròpies què va passar a Grècia entre el 1100 i el 800 aC i per què en sabem tan poc. Regla: no pots escriure «fosca» ni «escriptura»; has de dir-ho amb altres paraules (per exemple, què feien i què van deixar de fer).

L'explicació en tres o quatre frases, sense les dues paraules prohibides.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Connectors: «és a dir...», «com que no...», «per això avui...».

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «Homer va viure la guerra de Troia».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica per què Homer no és un testimoni de la guerra de Troia, amb dues dates de la Fitxa (la del col·lapse i la d'Homer) i els segles que hi ha entre elles.

L'explicació amb les dues dates i la resta (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, resta les dues dates: el nombre que et surt és l'argument.

2.8 ✍️ Explicar · titular periodístic 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Titular: «És grec!», 1952.

Ets periodista l'any 1952 i arriba la notícia que Michael Ventris ha desxifrat el Lineal B. Escriu el titular (màxim 10 paraules), un subtítol que digui en quina llengua eren escrites les tauletes i un paràgraf de tres frases que expliqui per què la notícia canvia el que sabíem dels micènics.

El titular de màxim 10 paraules, el subtítol i el paràgraf de tres frases.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Pensa què vol dir que la llengua de les tauletes sigui grec: qui eren, doncs, els que vivien als palaus?

2.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: Troia encara es canta.

Fa dos mil set-cents anys la guerra de Troia es cantava de memòria; avui s'explica en pel·lícules, sèries, novel·les i videojocs. En grup, trieu una versió actual que conegueu (títol i any) i argumenteu què hi ha de semblant amb el que feia Homer (afegir, canviar, inventar) i què hauria de saber qui la mira per no confondre-la amb la història.

El títol i l'any, les semblances amb Homer i l'avís per a qui la mira (80-100 paraules).

💡 Pista: Trieu el títol abans d'escriure i digueu qui de vosaltres l'ha vist o llegit.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Abans de les polis, Grècia va tenir dues civilitzacions: la minoica, a Creta (cap al 2000-1450 aC), amb palaus sense muralles com Cnossos i una escriptura que no sabem llegir; i la micènica, a terra ferma (1600-1200 aC), amb fortaleses de blocs gegants i el Lineal B, que és grec. Cap al 1200 aC tot es va ensorrar, i durant quatre segles els grecs van deixar d'escriure: l'època fosca. Cap al 800 aC van copiar l'alfabet fenici, van néixer les polis i algú va posar per escrit la Ilíada i l'Odissea, que cantaven un món desaparegut cinc-cents anys abans.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què és el més sorprenent del palau de Cnossos, segons la lectura?

   A. Que té muralles de blocs tan grossos que semblen fetes pels ciclops B. Que té més de mil habitacions i cap muralla que el defensi C. Que és dalt d'un turó i s'hi entra per una porta amb dos lleons D. Que té tombes de reis plenes d'espases i de màscares d'or

2. 2. Què va canviar el 1952 en el que sabíem dels micènics?

   A. Es va saber que venien de Creta, perquè escrivien amb els signes minoics B. Es va saber que tenien poemes i lleis escrits, a més dels inventaris C. Es va saber que havien lluitat a Troia, perquè les tauletes ho expliquen D. Es va saber que eren grecs, perquè les seves tauletes eren escrites en grec

3. 3. Per què els historiadors en diuen «època fosca», dels anys 1100-800 aC?

   A. Perquè ningú no en va escriure res i per això en sabem ben poc B. Perquè no hi va passar res important fins que van néixer les polis C. Perquè les guerres i les sequeres hi van durar quatre-cents anys D. Perquè Homer la canta com un temps de por i de fortaleses cremades

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Quan els grecs van tornar a construir ciutats, com les van organitzar perquè no tornessin a caure?