Sessió 4. Atenes i la democràcia

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Els atenesos no van inventar la democràcia un dia: la van anar fent durant cent anys, i cada vegada hi cabia més gent. La paraula vol dir «el poder del poble», i la pregunta d’aquesta sessió és qui era «el poble».

Tres homes, tres passos

Cap al 600 aC, a Atenes manaven uns quants rics, i els pagesos pobres que no podien pagar els deutes acabaven venuts com a esclaus. El 594 aC, SolóSolóLegislador atenès. L’any 594 aC va cancel·lar els deutes, va prohibir que un ciutadà fos esclau per deutes i va repartir els drets polítics segons la riquesa, no segons la família. va cancel·lar els deutes i va prohibir que un ciutadà pogués ser esclau. Va repartir els drets segons el que cadascú tenia: els rics manaven més, però els pobres ja hi comptaven.

El 508 aC, ClístenesClístenesPolític atenès. El 508 aC va reorganitzar els ciutadans en deu tribus barrejades per territori, per trencar el poder de les grans famílies, i va crear el Consell dels Cinc-cents, triat per sorteig. va fer el pas gran: va barrejar els ciutadans en deu tribus noves, per trencar el poder de les famílies riques, i va crear un consell de cinc-cents homes triats per sorteig. I entre el 461 i el 429 aC, PèriclesPèriclesL’home que va dirigir Atenes durant trenta anys, sempre elegit. Va fer pagar un sou als jutges perquè els pobres poguessin ser-ho, i va fer construir el Partenó. Va morir de la pesta el 429 aC. va fer que la ciutat pagués un sou a qui feia de jutge: així un pagès pobre podia deixar el camp un dia i anar a jutjar. El discurs de Pèricles sobre la seva ciutat el trobaràs a L’Arxiu.

Com funcionava: assemblea, sorteig i tros de ceràmica

El cor de tot era l’EcclesiaEcclesiaL’assemblea de tots els ciutadans majors de divuit anys. Es reunia unes quaranta vegades l’any dalt de la Pnyx, un turó davant de l’Acròpolis. Decidia la guerra i la pau, les lleis i els diners, a mà alçada., l’assemblea. Tots els ciutadans de més de divuit anys podien pujar a la Pnyx, un turó davant de l’Acròpolis, i votar a mà alçada la guerra, la pau, les lleis i els impostos. Ningú no votava per tu: hi anaves tu.

Els càrrecs no s’elegien: es sortejaven. Els atenesos pensaven que elegir afavoria els rics i els famosos; el sorteigsorteigLa manera atenesa de repartir la majoria de càrrecs: consellers, jutges, funcionaris. Es feia amb una màquina de pedra amb ranures, el cleroteri, i boles blanques i negres. Només els generals s’elegien., en canvi, donava la mateixa oportunitat a tothom. Cada any, cinc-cents consellers i sis mil jutges sortien d’una màquina de pedra amb boles blanques i negres. Només els generals s’elegien, perquè de guerra en calia saber.

I per protegir-se dels que es feien massa poderosos, hi havia l’ostracismeostracismeCada any l’assemblea decidia si volia expulsar algú. Si sí, cada ciutadà escrivia un nom en un tros de ceràmica (òstracon). Amb sis mil vots, el més votat marxava deu anys de la ciutat, sense perdre els béns. Temístocles, l’heroi de Salamina, hi va caure.: un cop l’any, cada ciutadà podia escriure en un tros de ceràmica trencada el nom de qui li feia por. Si hi havia sis mil vots, el més anomenat marxava deu anys de la ciutat. Ni tan sols l’heroi de la guerra contra els perses, Temístocles, se’n va escapar.

El poble, que era un de cada set o vuit

Ara torna a la sessió 3. Tot això valia només per als ciutadans: homes, lliures, fills d’atenesos, majors de divuit anys. Ni les dones, ni els metecs, ni els esclaus. Uns quaranta mil homes decidien per unes tres-centes mil persones. Va ser la primera democràcia, i era una democràcia d’un de cada set o vuit.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El tros de ceràmica que expulsava.

Mira l'òstracon del cos de la lectura. DESCRIU què és l'objecte (de què està fet, com està, què hi ha gravat i com). IDENTIFICA, amb el peu i la Fitxa de dades, quin nom hi diu i per a què servia. DEDUEIX per què es feia servir ceràmica trencada i no una altra cosa.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), 25-50 paraules en total.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «És un tros de... amb... Hi ha gravat...». El nom el diu el peu de la imatge; per a què servia, la línia de l'ostracisme de la Fitxa.

4.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Pèricles davant dels morts: fet, parer i senyal.

Llegeix el discurs de Pèricles a L'Arxiu i identifica tres coses. FET: per què diu que el govern d'Atenes es diu democràcia? PARER: què diu que és Atenes per als altres? SENYAL: qui no surt al discurs? Busca-ho al context.

Les tres frases (fet, parer, senyal), 25-50 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «Pèricles diu que es diu democràcia perquè... (fet). Creu que Atenes és... (parer). No parla de... (senyal)». Qui no hi surt ho diu el context de L'Arxiu.

4.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Cent cinquanta anys de democràcia en una línia.

Dibuixa una línia del temps del 600 aC al 420 aC i situa-hi cinc moments de la Fitxa de dades: Soló, Clístenes, Salamina, l'ostracisme de Temístocles i la llei de Pèricles. Escriu sota cada un què va canviar, en tres o quatre paraules.

La línia amb els cinc moments datats i una etiqueta sota cada un.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença així: marca el 600 aC a l'esquerra i el 420 aC a la dreta, i divideix la línia en trossos de vint anys. Les cinc dates són a la Fitxa.

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Vertader o fals: la democràcia atenesa.

Decideix si cada afirmació és vertadera o falsa i justifica-la amb una dada de la lectura o de la Fitxa: (1) A Atenes els ciutadans votaven diputats que decidien per ells. (2) Els jutges es triaven per sorteig. (3) L'ostracisme era una pena de mort. (4) Les dones atenenques votaven a l'assemblea des de Pèricles.

Les quatre afirmacions, cada una amb el veredicte i una frase amb la dada.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Connectors: «és vertader/fals perquè la Fitxa diu que...», «segons la lectura...».

4.5 🔍 Investigar · intrús justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

L'intrús a l'assemblea.

D'aquestes cinc maneres de decidir, quatre són de l'Atenes del segle V aC i una és d'avui: votar a mà alçada dalt d'un turó · treure els jutges a sorts amb una màquina de boles · gravar en un tros de ceràmica el nom de qui fa por · elegir uns diputats cada quatre anys perquè facin les lleis · elegir els generals. Digueu quina és la intrusa, d'on és i com ho sabeu; no val dir només que no hi va.

La intrusa, d'on és i el criteri que uneix les altres quatre, en dues o tres frases.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Connectors: «les altres quatre tenen en comú que...», «en canvi...», «per tant és de...».

4.6 🌍 Participar · manifest 📖 La lectura 🧠 El que ja saps 🗣️ En parella

Manifest: tres idees d'Atenes per a la nostra classe.

Escriviu un manifest de tres punts per a la vostra classe, cada un inspirat en una cosa de la democràcia atenesa que surt a la lectura (l'assemblea, el sorteig, l'ostracisme o una altra). Cada punt ha de dir què proposeu, qui ho ha de fer i què costa. Descarteu-ne un dels tres al final, dient per què no funcionaria a l'institut.

El manifest de tres punts amb qui i què costa, i el punt descartat amb el motiu (50-80 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Connectors: «proposem que...», «ho farà...», «costa...», «el punt que no funcionaria és... perquè...».

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «era com la nostra».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica les dues diferències grans entre la democràcia d'Atenes i la nostra: com es decideix i qui decideix. Dona una dada de la Fitxa per a cada una: una del sorteig i una de qui votava.

L'explicació amb les dues diferències i les dues dades (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, separa les dues preguntes: com es decideix (directament o per diputats) i qui decideix (quants). Barrejar-les és el que fa el tòpic.

4.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Decisió raonada: el vot contra l'heroi, any 471 aC.

Ets ciutadà d'Atenes l'any 471 aC. L'any 480 aC Temístocles va salvar la ciutat a Salamina; ara mana molt, té molts amics i alguns diuen que és perillós. Avui l'assemblea vota si l'expulsa deu anys. Tens tres opcions: gravar el seu nom a l'òstracon, gravar-ne un altre, o no pujar a la Pnyx. Decideix i defensa la tria amb dues raons tretes de la lectura i un risc que assumeixes.

La decisió, les dues raons i el risc assumit (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Pensa què vol dir «sense perdre els béns» a la Fitxa: què li passa a l'expulsat, i què li passa a la ciutat.

4.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Ahir i avui: el sorteig ha tornat.

Els atenesos sortejaven els jutges i els consellers. Avui a Espanya els jurats populars es treuen a sorts entre els ciutadans, i alguns països han fet assemblees de ciutadans sortejats per fer propostes sobre el clima. En grup, argumenteu què té de semblant i què de diferent amb el sorteig atenès, i si en voldríeu més.

Una semblança, una diferència i la vostra opinió, en tres o quatre frases.

💡 Pista: Mireu la línia del sorteig de la Fitxa: quanta gent hi entrava cada any, i per a què?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La democràcia atenesa es va fer en cent anys: Soló (594 aC) va prohibir l'esclavitud per deutes, Clístenes (508 aC) va barrejar els ciutadans en deu tribus i va crear el Consell dels Cinc-cents per sorteig, i Pèricles (461-429 aC) va pagar un sou als jutges perquè els pobres poguessin ser-ho. L'assemblea de tots els ciutadans decidia a mà alçada dalt de la Pnyx; els càrrecs es sortejaven; i l'ostracisme expulsava deu anys qui es feia massa poderós. Però hi votaven només els homes lliures fills d'atenesos: uns quaranta mil de tres-centes mil persones.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què els atenesos sortejaven la majoria de càrrecs, en lloc d'elegir-los?

   A. Perquè pensaven que elegir afavoria sempre els rics i els famosos B. Perquè l'assemblea era massa gran per posar-se d'acord en un nom C. Perquè creien que eren els déus els qui triaven la bola de cadascú D. Perquè Pèricles no volia que els generals fossin sempre els mateixos

2. 2. Què li passava a qui rebia més vots en un ostracisme?

   A. Marxava de la ciutat per sempre i els seus béns es repartien B. Perdia el dret de vot durant deu anys, però es quedava a Atenes C. Marxava deu anys de la ciutat, però sense perdre els seus béns D. El jutjaven sis mil jutges, que decidien si l'expulsaven o no

3. 3. Qui podia votar a l'Ecclesia, l'assemblea d'Atenes?

   A. Els homes lliures que vivien a Atenes i hi pagaven l'impost B. Els homes lliures fills d'atenesos, majors de divuit anys C. Els ciutadans i les seves dones, des de la llei de Pèricles D. Els cinc-cents consellers que cada any sortien del sorteig

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

I si una ciutat decidia que la llibertat era perillosa i que el que calia era obeir? Aquesta ciutat existia, i es deia Esparta.