Sessió 6. Les guerres de Grècia

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Al segle V aC els grecs van fer dues guerres. La primera els va salvar; la segona els va enfonsar. I la que va fer més mal no va ser la de l’enemic de fora, sinó la d’entre ells.

L’imperi que venia de l’est

A l’altra banda de la mar Egea hi havia l’Imperi persaImperi persaL’imperi més gran que el món havia vist: de l’Índia a Egipte i a l’actual Turquia. El seu rei, el «Gran Rei», tenia sotmeses les polis gregues de la costa d’Àsia des del 546 aC., que anava d’Egipte a l’Índia i tenia sotmeses les polis gregues de la costa d’Àsia. El 499 aC aquelles ciutats es van revoltar, i Atenes els va enviar vint vaixells d’ajuda. El Gran Rei Darius no ho va oblidar.

Marató i Salamina: les Guerres Mèdiques

El 490 aC un exèrcit persa va desembarcar a la plana de MaratóMaratóPlana a 40 km d’Atenes on el 490 aC uns deu mil hoplites atenesos i de Platea van vèncer l’exèrcit persa que hi havia desembarcat. Heròdot compta 6.400 perses morts i 192 atenesos., a quaranta quilòmetres d’Atenes. Els atenesos hi van anar sols, amb els veïns de Platea, i van guanyar amb la falange: cent noranta-dos morts contra milers. Deu anys després, el 480 aC, el fill de Darius, Xerxes, va tornar amb un exèrcit i una flota enormes per acabar la feina. Aquesta vegada les polis es van unir, poques, sota Esparta. A les TermòpilesTermòpilesPas estret entre la muntanya i el mar, al nord de Grècia. El 480 aC uns set mil grecs hi van aguantar tres dies l’exèrcit de Xerxes; l’últim dia, els que van quedar-hi van morir tots. Els perses van passar. uns milers de grecs van aturar l’exèrcit persa tres dies i van morir. Els perses van passar, van baixar cap al sud i van cremar Atenes.

Però els atenesos ja no hi eren: seguint el consell de Temístocles, havien buidat la ciutat i s’havien embarcat. A l’estret de SalaminaSalaminaIlla davant d’Atenes. A l’estret que la separa de la costa, el setembre del 480 aC, uns tres-cents vaixells grecs van vèncer la flota persa, molt més gran, que no hi cabia. Va ser la batalla que va decidir la guerra., tan estret que la gran flota persa no s’hi podia moure, uns tres-cents vaixells grecs la van destrossar. Èsquil hi era, i a L’Arxiu llegiràs el crit que diu que va sentir. L’any següent, a Platea, l’exèrcit de terra persa va ser vençut. Les polis, dividides i pobres, havien derrotat l’imperi més gran del món.

La guerra entre grecs: el Peloponès

Després de la victòria, Atenes va crear una aliança de polis amb flota comuna, la Lliga de DelosLliga de DelosAliança de polis creada el 478 aC sota Atenes per continuar la guerra contra Pèrsia. Cada ciutat hi posava vaixells o diners. Amb els anys, Atenes es va quedar els diners i la Lliga va ser un imperi atenès., i de mica en mica se la va fer seva: els diners de tots van pagar el Partenó. Esparta i les seves aliades ho van veure com una amenaça. El 431 aC va començar la Guerra del PeloponèsGuerra del PeloponèsDel 431 al 404 aC, entre Atenes i les seves aliades i Esparta i les seves. Pesta a Atenes el 430, desastre atenès a Sicília el 413, i rendició d’Atenes el 404. La va explicar Tucídides, que hi va lluitar.: vint-i-set anys de guerra entre grecs. Atenes va perdre Pèricles per la pesta el 429, va perdre una flota sencera a Sicília el 413 i es va rendir el 404. Esparta va guanyar, però tan desgastada que no va durar: el 338 aC, un poble del nord que els grecs consideraven mig bàrbar, Macedònia, es va quedar amb tot. Ho veuràs a la sessió 9.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El mapa de quatre colors i quatre creus.

Mira el mapa de les Guerres Mèdiques del cos de la lectura. DESCRIU quin color ocupa més terra. IDENTIFICA, amb el peu del mapa, què és cada color, i troba les quatre creus vermelles amb el seu nom. DEDUEIX quin bàndol era més gran i per què, tot i així, les batalles són tan a prop d'Atenes.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), 25-50 paraules en total.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «El color que ocupa més és el... Les quatre creus són...». Què és cada color ho diu el peu del mapa; els noms són al costat de cada creu.

6.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El crit de Salamina: fet, parer i senyal.

Llegeix el text d'Èsquil a L'Arxiu i identifica tres coses. FET: què xoca al final del text? PARER: per quines coses crida que lluiten els grecs? SENYAL: on era Èsquil el dia de la batalla? Busca-ho al context.

Les tres frases (fet, parer, senyal), 25-50 paraules en total.

💡 Pista: Comença així: «Al final xoquen... (fet). El crit diu que lluiten per... (parer). Èsquil era... (senyal)». Les coses del crit són entre cometes a L'Arxiu.

6.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Cent anys de guerres en una línia.

Traça una línia del temps del 500 aC al 400 aC i situa-hi sis moments de la Fitxa de dades: Marató, Termòpiles, Salamina, Platea, l'inici de la guerra del Peloponès i la rendició d'Atenes. Pinta d'un color la guerra contra Pèrsia i d'un altre la guerra entre grecs.

La línia amb els sis moments datats i les dues guerres pintades de dos colors.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença així: marca el 500 aC a l'esquerra i el 400 aC a la dreta, i divideix la línia en trossos de deu anys. Les sis dates són a la Fitxa.

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Èsquil i Heròdot: el mateix mar, dues veus.

Llegiu els dos textos de L'Arxiu sobre Salamina i feu tres columnes. FET: en què coincideixen tots dos sobre com lluitaven els grecs? PARER: què pensa Heròdot dels perses que Èsquil no diu? SENYAL: quin dels dos autors hi era, i per què això no vol dir que sigui més cert?

Les tres columnes, amb una frase de cada text a la primera (50-80 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors: «tots dos diuen que...», «en canvi, només... diu que...», «la font més propera és... perquè..., però...».

6.5 🔍 Investigar · enigma 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'enigma del lloc.

Cinc pistes sobre una batalla: (1) va ser al setembre del 480 aC; (2) es va lluitar amb vaixells; (3) els grecs eren uns tres-cents contra molts més; (4) va ser en un pas d'aigua tan estret que els grans no s'hi podien moure; (5) un autor de teatre hi era. Dedueix quina batalla és i, sobretot, explica quina de les cinc pistes explica que guanyessin els que eren menys, i per què.

La batalla i la pista que explica la victòria, justificada en dues o tres frases.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Connectors: «la pista... indica que...», «per tant...», «la que explica la victòria és... perquè...».

6.6 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Decisió raonada: Atenes, agost del 480 aC.

Ets ciutadà d'Atenes l'agost del 480 aC. Els perses han passat les Termòpiles i venen cap a la ciutat. A l'assemblea hi ha dues propostes: quedar-se i defensar les muralles, o buidar la ciutat, embarcar tothom i lluitar per mar a l'estret de Salamina, com vol Temístocles. Decideix i defensa la tria amb dues raons tretes de la lectura i un risc que assumeixes.

La decisió, les dues raons i el risc assumit (50-80 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Connectors: «trio... perquè...», «a més...», «el risc és que...». Pensa què li passa a una flota gran en un lloc estret.

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant el corredor de Marató.

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica què diu Heròdot que va fer Fidípides i què diu la llegenda, amb dues dades de la Fitxa: els quilòmetres que va córrer de debò i quan apareix per primer cop la versió de la mort.

L'explicació amb les dues dades (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, compara les dues curses: quina és més impressionant, i quina és la que tothom coneix?

6.8 🌍 Participar · desmentit 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmentit: «Atenes va guanyar la guerra del Peloponès».

Un text d'internet diu: «Atenes, gràcies a la seva democràcia i a la seva flota, va guanyar la guerra del Peloponès i va dominar Grècia durant segles.» Desmunta-ho: digues què hi ha de fals, amb dues dades de la Fitxa (l'any de la rendició i una de les catàstrofes atenenques), i què hi ha de cert, si hi ha res.

El desmentit amb les dues dades, el que és fals i el que és cert (80-100 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Fixa't en què li va passar a Esparta després de guanyar, a l'últim paràgraf de la lectura: qui va guanyar de debò?

6.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: la guerra que desgasta tothom.

La guerra del Peloponès va durar del 431 al 404 aC i la van perdre tots dos bàndols, encara que un es digués guanyador. En grup, penseu en una guerra d'avui que duri anys i de la qual hàgiu sentit parlar. Argumenteu què té de semblant amb el desgast de la lectura i què hauria de passar perquè s'acabés.

La semblança amb el desgast i la vostra proposta, en tres o quatre frases.

💡 Pista: No cal cap xifra: n'hi ha prou amb el que ja sabeu de la guerra que trieu.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

L'Imperi persa va envair Grècia dues vegades. El 490 aC els atenesos el van vèncer sols a Marató; el 480 aC, amb Xerxes, les polis es van unir sota Esparta: uns milers van morir a les Termòpiles, Atenes va cremar, però a l'estret de Salamina uns tres-cents vaixells grecs van destrossar la flota persa, i el 479 Platea va acabar la invasió. Després Atenes va convertir la Lliga de Delos en un imperi i Esparta li va fer la guerra: vint-i-set anys (431-404 aC), pesta, Sicília, rendició. Esparta va guanyar tan desgastada que el 338 aC, a Queronea, Macedònia es va quedar amb tot.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què els grecs van guanyar a Salamina, amb molts menys vaixells que els perses?

   A. Perquè Temístocles els va portar a mar oberta, lluny de la costa B. Perquè a l'estret la flota persa, tan gran, no s'hi podia moure C. Perquè els perses, per por de Xerxes, van lluitar sense cap valor D. Perquè els vaixells grecs eren més grossos i duien proes de bronze

2. 2. Com va acabar la Guerra del Peloponès, segons la lectura?

   A. Va guanyar Esparta, però tan desgastada que no va durar gaire B. Va guanyar Atenes, que va fer de la Lliga de Delos un imperi C. Van fer les paus per unir-se contra Macedònia, que venia del nord D. Va guanyar Esparta, que va manar sobre totes les polis durant segles

3. 3. Què va fer el corredor Fidípides, segons Heròdot?

   A. Va córrer de Marató a Atenes, 40 km, i va morir en anunciar la victòria B. Va córrer d'Esparta a Marató, 240 km, per avisar que venien els perses C. Va córrer d'Atenes a Esparta, 240 km, per demanar ajuda abans de la batalla D. Va córrer d'Atenes a Marató, 40 km, per portar als hoplites l'ordre d'atacar

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si els grecs es feien la guerra entre ells, què els feia sentir grecs? Hi havia res que compartissin de debò?