Sessió 1. Els orígens de Roma

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Si mires un mapa d’Itàlia, veuràs una bota llarga que entra al mig de la Mediterrània. A la meitat de la bota, a la costa de ponent, hi ha una plana amb un riu que baixa dels Apenins cap al mar: el TíberTíberEl riu de Roma. Neix als Apenins i desemboca al mar Tirrè, a 25 km de la ciutat. Les barques hi pujaven sal i blat.. La plana es diu LaciLaciLa regió de la costa central d’Itàlia, al sud del Tíber. Terra plana i fèrtil on vivien els llatins. D’aquí ve la paraula «llatí»., i és una terra fèrtil, de pastures i camps de blat, molt diferent de les valls tancades de Grècia. Roma va néixer a la vora d’aquest riu, en un lloc on es podia travessar i on hi havia turons per viure segur.

Set turons i tres pobles

A vint-i-cinc quilòmetres del mar, el Tíber fa un revolt i té una illa al mig: el lloc més fàcil per passar-lo. Al costat s’aixequen set turons baixos. Cap al segle VIII aC, dalt del PalatíPalatíEl turó on, segons la llegenda, Ròmul va fundar Roma. Hi ha restes de cabanes del segle VIII aC. Després hi van viure els emperadors: d’aquí ve «palau». hi vivien pastors en cabanes de fusta i palla. Eren llatinsllatinsEl poble que vivia al Laci i parlava llatí. Roma era una de les seves ciutats, i al principi no era la més forta., un dels pobles de la plana. A la vora hi tenien els sabins, pastors de les muntanyes, i al nord del riu els etruscsetruscsEl poble del nord del Tíber (la Toscana d’avui), amb ciutats emmurallades i comerç amb els grecs. Van governar Roma més d’un segle., que ja sabien fer ciutats de debò: muralles, temples, carrers. Roma va créixer barrejant els tres.

La llegenda de la lloba

Els romans explicaven que la ciutat l’havien fundada dos bessons, Ròmul i RemRòmul i RemEls bessons de la llegenda. Fills d’una princesa i del déu Mart, abandonats al Tíber, alletats per una lloba i criats per un pastor. Ròmul va fundar Roma el 753 aC i va matar Rem., que de nadons havien estat abandonats al riu en un cistell, alletats per una lloba i criats per un pastor. Quan es van fer grans van voler fundar una ciutat, es van barallar per on posar-la i Ròmul va matar Rem. Per això la ciutat es diu Roma, i per això, deien, els romans van ser sempre un poble de guerrers. L’historiador Tit Livi ho explica a L’Arxiu, però fixa’t què hi afegeix: que potser la «lloba» era una pastora que tenia aquest malnom. Els mateixos romans sabien que era una llegenda; l’explicaven igualment perquè els deia qui volien ser.

Els reis etruscs i el 509 aC

Els arqueòlegs expliquen una altra història. Cap al 600 aC, els etruscs van governar Roma i la van convertir en una ciutat: van assecar el pantà que hi havia entre els turons amb un clavegueram, la Cloaca MàximaCloaca MàximaLa gran claveguera que els reis etruscs van fer per assecar la vall entre els turons. Encara funciona avui, 2.600 anys després. Al lloc del pantà hi va néixer el Fòrum., i al lloc del pantà hi van fer una plaça, el Fòrum; van aixecar un temple al Capitoli i una muralla. Roma va tenir set reis, i els últims eren etruscs. El 509 aC, segons la tradició, els romans van fer fora l’últim, Tarquini el SuperbTarquini el SuperbL’últim rei de Roma, etrusc. Expulsat el 509 aC, segons la tradició, per la seva crueltat i la del seu fill. Des de llavors, «rei» va ser un insult a Roma., i van decidir que mai més no tindrien rei. D’aquell dia en van dir «república», i d’aquell dia arrenca la pregunta de tota la càpsula: qui mana, si no hi ha rei?

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La lloba i els dos nens.

Mira la Lloba Capitolina de la lectura. DESCRIU què hi veus. IDENTIFICA, amb el peu i la Fitxa de dades, de quina època és la lloba i de quina època són els nens. DEDUEIX per què algú va afegir els nens a una lloba que ja existia.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), en 25-50 paraules.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A l'estàtua hi ha una lloba que... A sota hi ha...». L'època de cada part és al peu de la foto i a l'última línia de la Fitxa.

1.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Tit Livi i la lloba: fet, parer i senyal.

Llegeix el text de Tit Livi a L'Arxiu i identifica-hi tres coses. FET: què fa la lloba amb els nens? PARER: quina altra explicació dona Tit Livi de «la lloba»? SENYAL: amb quines paraules avisa que explica una història que s'ha anat contant, i no una cosa que ell hagi comprovat?

Tres frases (fet, parer, senyal), en 25-50 paraules.

💡 Pista: Comença així: «La lloba... Però Tit Livi també diu que potser... Les paraules que ho delaten són...». El senyal és a la segona frase del text; el context t'hi ajuda.

1.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Dels pastors a la república.

Dibuixa una línia del temps del 800 aC al 500 aC i situa-hi quatre moments: les cabanes del Palatí, la fundació de la llegenda, els reis etruscs i l'expulsió de l'últim rei. Pinta d'un color el que és llegenda i d'un altre el que han trobat els arqueòlegs.

La línia amb els quatre moments datats i pintats de dos colors.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Marca el 800 aC a l'esquerra i el 500 aC a la dreta, cinquanta anys per tros. Abans de Crist els anys es compten enrere: el 753 va abans que el 600. Les dates són a la Fitxa; la dels reis etruscs, a la lectura.

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 ✍️ Explicar · telegrama 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Per què aquí, en quinze paraules.

Resumeix en un telegrama de quinze paraules exactes per què Roma va néixer en aquell lloc i no en un altre.

El telegrama, de quinze paraules exactes.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Pots fer servir riu, illa, turons o plana: les dues primeres línies de la Fitxa diuen què tenia el lloc. Compta les paraules abans de passar-ho a net.

1.5 🔍 Investigar · intrús justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

L'intrús entre els pobles.

D'aquestes cinc paraules, quatre tenen alguna cosa en comú: llatins · sabins · etruscs · Cloaca Màxima · Ròmul. Digueu quina és la intrusa i justifiqueu-ho amb la lectura o la Fitxa de dades.

La intrusa i dues frases: què tenen en comú les altres quatre i per què aquesta no hi encaixa.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Connectors: «les altres quatre són...», «en canvi...», «per tant la intrusa és... perquè...». Compte: hi ha dues candidates possibles; trieu-ne una.

1.6 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Què van fer els etruscs per Roma.

Fes un esquema 1-3-1 sobre la idea «Els etruscs van convertir un poble de pastors en una ciutat». Al mig, tres obres que hi van fer, segons la lectura i la Fitxa. A baix, explica per què els romans van fer fora l'últim rei etrusc si els havien fet la ciutat.

L'esquema: la idea a dalt, tres obres al mig i una frase a baix.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Connectors: «la primera obra és..., que servia per...», «però el van fer fora perquè...». Per què el van fer fora, mira-ho a la nota de Tarquini el Superb.

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «Roma va néixer el 753 aC».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica què diu la llegenda sobre com va néixer Roma i què han trobat els arqueòlegs sota el Palatí. Digues també qui va calcular la data del 753 aC, i quan.

Una explicació de 40-60 paraules.

💡 Pista: Abans d'escriure, fes dues columnes: «llegenda» i «arqueologia», i posa a cada una el que hi va. El tòpic només mira la primera.

1.8 🌍 Participar · carta des d'un rol 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Carta des del Palatí, cap al 600 aC.

Ets un pastor llatí o una pastora llatina del Palatí, cap al 600 aC. Els reis etruscs acaben d'assecar el pantà de sota i hi fan una plaça. Escriu una carta a un cosí sabí de les muntanyes: explica-li què han fet els etruscs i decideix si està bé que manin uns reis d'un altre poble. Res que algú del 600 aC no pogués saber.

Una carta de 80-100 paraules.

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Abans d'escriure, apunta què hi guanyes i què hi perds tu amb aquests reis. No saps res del 509 aC ni de l'estàtua de la lloba.

1.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: les llegendes de fundació.

Roma tenia una lloba i dos bessons, i els mateixos romans sabien que era una llegenda. Penseu en una llegenda de fundació que conegueu: la del vostre poble, la d'una ciutat o la d'un país. En grup, argumenteu per què una comunitat vol tenir una llegenda encara que sàpiga que no és del tot certa.

El nom de la llegenda i tres frases d'argument.

💡 Pista: Si no en coneixeu cap, feu servir la de Roma i penseu qui l'explicava i per a què.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Roma va néixer a la plana del Laci, a la vora del Tíber, en el lloc on el riu té una illa i es pot travessar, i dalt de set turons on es podia viure segur. Al segle VIII aC hi havia pastors llatins en cabanes; al costat, els sabins de les muntanyes i, al nord del riu, els etruscs, que sabien fer ciutats. Els romans explicaven que la van fundar Ròmul i Rem, alletats per una lloba, el 753 aC; Tit Livi ho escriu i, alhora, diu que potser la lloba era una pastora. Els arqueòlegs diuen que la ciutat de debò la van fer els reis etruscs cap al 600 aC: la Cloaca Màxima, el Fòrum, el temple, la muralla. El 509 aC els romans van fer fora l'últim rei i van decidir que mai més no en tindrien: la república.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, què tenia de bo el lloc on va néixer Roma?

   A. Un port de mar a la boca del Tíber, on arribaven la sal i el blat B. Una vall tancada entre muntanyes, com les de Grècia, fàcil de defensar C. Un pas fàcil del Tíber, on hi ha una illa, i turons per viure segur D. Una muralla de pedra que els etruscs hi havien fet abans dels pastors

2. 2. Què afegeix Tit Livi després d'explicar que una lloba va alletar els bessons?

   A. Que alguns diuen que «la lloba» era el malnom de la dona del pastor B. Que ell mateix havia vist la lloba de bronze al turó del Capitoli C. Que la tradició s'equivoca i que els bessons no van existir mai D. Que la lloba era un senyal del déu Mart, el pare dels dos bessons

3. 3. Segons la tradició, què van fer els romans el 509 aC?

   A. Van fundar la ciutat dalt del Palatí, amb Ròmul com a primer rei B. Van fer fora els reis etruscs i van posar al seu lloc un rei llatí C. Van assecar el pantà amb la Cloaca Màxima i hi van fer el Fòrum D. Van fer fora l'últim rei i van decidir que no en tindrien mai més

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Sense rei, qui mana? I si dos manen alhora, com s'ho fan per no barallar-se?