ideorum

Cerca a Ideorum

Prem Esc per tancar.

Càpsula 7 · EL SENAT O LES ARMES? · #GiH1

Sessió 9. Octavi August i el naixement de l'Imperi

Tres anys de guerra civil entre Octavi i Marc Antoni. Actium (31 aC). Octavi com a primer emperador (27 aC). L'inici de la Pax Romana.

⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE6CE7

El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.

Pintura d'una batalla naval: desenes de galeres amb veles i rems s'envesteixen en un mar fosc, amb fum, banderes i homes que cauen a l'aigua, sota un cel gris amb núvols.
«La batalla d'Àctium», de Lorenzo A. Castro (1672): un pintor flamenc imagina, disset segles després, el dia que va acabar la República. Les galeres són les del seu temps, no les del 31 aC. Lorenzo A. Castro · Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons
Pas 01 ⏱ 7 min

Arrencar la classe

📋 Dinàmica

Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:

  • Si volguessis manar sol en un país on manar sol és un insult, què diries que fas?
  • La pau val més que poder votar? I si la pau la porta un sol home que no marxa mai?
  • De tot el que has après en aquesta càpsula, què creus que hauria de saber algú d'aquí a cinquanta anys? Per què?

Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:

  1. Explicar què va passar entre la mort de Cèsar (44 aC) i Àctium (31 aC): Octavi, Marc Antoni, Cleòpatra i la guerra dels tres anys.
  2. Explicar què va fer August el 27 aC (dir que tornava la República i quedar-se les legions) i per què va funcionar on Cèsar havia fracassat.
  3. Definir emperador, princeps i Pax Romana, i decidir quins fets de la càpsula són els més rellevants i per què.

🧠 De la sessió anterior:Juli Cèsar · Gàl·lia · Rubicó · guerra civil. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.

Pas 02 ⏱ 6 min

Mira el vídeo

📋 Dinàmica

Deu minuts, en castellà, de tot l'Imperi: aquesta sessió és només el començament. Mentre el mires, apunta a la llibreta com explica el vídeo el pas de la República a l'Imperi (què diu d'August i del 27 aC) i què deixa fora que la lectura sí que explica. La resta del vídeo és la càpsula següent.

El Imperio Romano en 10 minutos · Academia Play · Obre a YouTube ↗
Pas 03 ⏱ 17 min

Llegeix

📋 Dinàmica

Els senadors van matar Cèsar i el que van tenir va ser tretze anys més de guerra. L’hereu de Cèsar era un noi de divuit anys, el seu nebot i fill adoptiu, Octavi, que va agafar el nom i, amb el nom, els soldats del mort. Es va aliar amb el general de Cèsar, Marc AntoniMarc AntoniGeneral de Cèsar. Va compartir el poder amb Octavi (43-33 aC), va governar l’Orient i es va aliar amb Cleòpatra. Vençut a Àctium; es va matar el 30 aC., i tots dos van perseguir els assassins: Brutus i Cassi van morir a Filips, a Grècia, el 42 aC. Després es van repartir el món: Octavi l’Occident, Antoni l’Orient. I a l’Orient Antoni va trobar la reina d’Egipte, CleòpatraCleòpatraReina d’Egipte (51-30 aC), l’últim regne grec de la Mediterrània. Aliada de Cèsar i després d’Antoni. Es va matar el 30 aC., i va començar a repartir-li terres romanes. Roma no podia tenir dos amos, i encara menys un que vivia a Egipte amb una reina.

Àctium, 31 aC

La guerra entre tots dos va durar tres anys (32-30 aC) i es va decidir en un sol dia, al mar, davant del cap d’ÀctiumÀctiumCap de la costa oest de Grècia. El 2 de setembre del 31 aC, la flota d’Octavi, manada per Agripa, va vèncer la d’Antoni i Cleòpatra., a Grècia, el 2 de setembre del 31 aC. La flota d’Antoni i Cleòpatra, amb vaixells grans i lents, va quedar tancada per la d’Octavi, més petita i ràpida; Cleòpatra va fugir amb els seus seixanta vaixells i Antoni la va seguir, deixant l’exèrcit. L’any següent Octavi va entrar a Alexandria: Antoni i Cleòpatra es van matar, i Egipte, amb el seu blat, va passar a ser una província de Roma. Al 30 aC, per primera vegada en un segle, no quedava ningú amb un exèrcit per lluitar contra Octavi. Tenia trenta-tres anys.

Estàtua de marbre blanc d'un home jove, dret, amb el braç dret aixecat com si parlés, cuirassa amb figures esculpides, un mantell al braç esquerre, descalç, i al costat del peu dret un nen petit amb ales damunt d'un dofí.
August de Prima Porta, marbre, fet cap a l'any 20 aC i trobat a la casa de la seva dona, Lívia. Compara'l amb el bust de Cèsar de la sessió 8: aquí no hi ha arrugues ni cabell escàs. August va manar fins als setanta-cinc anys i totes les seves estàtues el fan jove: era la seva manera de dir que el poder no es gastava. Mira la cuirassa (un enemic torna les banderes perdudes de Roma), el nen amb ales i el dofí als peus (Venus, de qui deia que descendia) i els peus descalços (com els déus). Justin Benttinen · Wikimedia Commons · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons

El 27 aC: el que August va dir i el que va fer

Octavi havia après de la mort de Cèsar. El gener del 27 aC va anar al Senat i va fer un discurs: la guerra s’havia acabat, i ell tornava tot el poder al Senat i al poble de Roma. Ho pots llegir dit per ell mateix a L’Arxiu. El Senat, agraït, li va donar un nom nou, AugustAugustNom que el Senat va donar a Octavi el 16 de gener del 27 aC: «el venerable», paraula que fins llavors només es deia dels déus i dels temples., i li va demanar que es quedés unes quantes coses: el comandament de les legions de les fronteres, el dret de veto dels tribuns i el títol de princepsprinceps«El primer» (dels senadors). Era el nom que August feia servir per a ell mateix: no rei, no dictador. D’aquí ve la paraula «príncep»., el primer ciutadà. Ni rei, ni dictador: tots els càrrecs de la República hi eren, els cònsols es triaven cada any i el Senat es reunia. Només que les legions obeïen un sol home, i tothom ho sabia. August va ser el primer emperadoremperadorQui mana sol a Roma des del 27 aC. Ve d’«imperator», el títol que els soldats cridaven al general que havia guanyat: August se’l va posar de nom. perquè va ser el primer a manar sol sense semblar-ho.

Va manar quaranta-un anys, fins que va morir al llit el 14 dC, i va deixar el poder al seu fillastre. Va posar ordre a les províncies, va construir temples i camins, va fixar les fronteres al Rin i al Danubi i va acabar amb la pirateria del mar. Els romans en van dir la Pax RomanaPax RomanaEls dos-cents anys de pau interior (27 aC-180 dC) que va obrir August: sense guerres civils, amb comerç segur per tota la Mediterrània., i va durar dos segles. La República havia mort; l’Imperi, que és la següent càpsula, començava.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

Activitats

📋 Dinàmica
Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
9.1 Situar-se · gràfic de dades La fitxa de dades Individual

Tres homes sols: anys al poder.

Amb la quarta línia de la Fitxa de dades, dibuixa un gràfic de barres amb els anys que van manar sols Sul·la, Cèsar i August, en ordre de temps. Posa-hi títol i escala. A sota, descriu en una frase com va acabar cada un.

El gràfic amb títol, escala i tres barres, i una frase a sota.

Com es fa · Gràfic de dades
  1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
  2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
  3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
  4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Escala de 0 a 45, cinc anys per ratlla. Els anys de cada un ja són calculats a la Fitxa, entre parèntesis, i també com va acabar.

9.2 Investigar · Lectura de font L'Arxiu Individual

August parla d'ell mateix: fet, parer i senyal.

Llegeix les Res Gestae a L'Arxiu i identifica-hi tres coses. FET: què diu August que va fer amb l'Estat, i quin nom li van donar? PARER: què diu del seu poder a l'última frase? SENYAL: qui escriu aquest text, i sobre qui?

Tres frases (fet, parer, senyal), en 25-50 paraules.

💡 Pista: Comença així: «August diu que va tornar... i que el van anomenar... Diu que no tenia... Ho escriu...». Qui l'escriu i on es va gravar ho diu el context.

9.3 Investigar · vertader o fals justificat La imatge La lectura Individual

L'estàtua diu la veritat?

Mira l'estàtua d'August de Prima Porta de la lectura i llegeix-ne el peu. Decideix si cada frase és vertadera o falsa i justifica-la: (a) L'estàtua mostra August vell. (b) August va descalç, com els déus. (c) Àctium va ser una batalla per terra. (d) August va agafar el títol de princeps.

Les quatre frases amb V o F i una justificació per a cada una.

Com es fa · Vertader o fals justificat
  1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
  2. Decideix.
  3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
  4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Comença així: «(a) ... perquè el peu diu que...». Per a la (b), mira els peus de l'estàtua; per a la (c) i la (d), la lectura.

Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
9.4 Explicar · cadena causa-efecte La lectura La fitxa de dades En parella

De les Idus de Març a la Pax Romana.

Encadeneu en cinc baules com es passa de la mort de Cèsar (44 aC) a la Pax Romana. La primera i l'última baula ja les teniu; les tres del mig les heu de trobar a la lectura i a la Fitxa, amb l'any de cada una.

La cadena de cinc baules datades, amb una frase sota cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte
  1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
  2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
  3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
  4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors: «com que van matar Cèsar...», «això va portar a...», «per tant...». Els anys són a les tres primeres línies de la Fitxa.

9.5 Participar · decisió raonada La lectura L'Arxiu Individual

Ets senador, 13 de gener del 27 aC.

Ets senador el 13 de gener del 27 aC, i Octavi acaba de dir que torna tot el poder al Senat. Decideix què proposes: acceptar-ho i donar-li un nom d'honor, exigir-li que deixi de debò les legions, o deixar-li les legions «per protegir la República». Argumenta-ho pensant en el que li va passar a Cèsar.

La decisió i l'argument, en 50-80 paraules.

Com es fa · Decisió raonada
  1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
  2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
  3. Tria i dona dues raons.
  4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Connectors: «si ho accepto, pot passar que...», «si li exigeixo..., ell té... i jo tinc...», «trio... perquè...». Recorda què va passar al Senat el 44 aC.

9.6 Explicar · telegrama La lectura La fitxa de dades Individual

Telegrama d'Agripa a Roma, 3 de setembre del 31 aC.

Ets Agripa, el general que ha manat la flota d'Octavi a Àctium. Resumeix per a Roma, en un telegrama de vint paraules com a màxim, on i quan ha estat la batalla, qui ha guanyat i què ha fet Cleòpatra.

El telegrama, de vint paraules com a màxim.

Com es fa · Telegrama
  1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
  2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
  3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
  4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Un telegrama no té adjectius: només fets. La data i el que va fer Cleòpatra són a la segona línia de la Fitxa.

Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
9.7 Explicar · Desmuntant tòpics Desmuntant un tòpic La fitxa de dades Individual

Desmuntant «August va restaurar la República».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics i la tercera línia de la Fitxa. Explica què va dir August al Senat el 27 aC, què es va quedar, i per què el bloc diu que no va restaurar la República.

Una explicació de 40-60 paraules.

💡 Pista: Abans d'escriure, separa dues llistes: què va tornar (noms) i què es va quedar (coses). El tòpic només mira la primera.

9.8 Investigar · corroboració de fonts L'Arxiu La imatge Individual

El text i l'estàtua: dues fonts d'August sobre August.

Tens dues fonts fetes per ordre d'August sobre ell mateix: el text de L'Arxiu i l'estàtua de Prima Porta. Compara-les: en què coincideixen, i en què es contradiuen? Mira el braç, la cuirassa i els peus. Dedueix per què August necessitava dues versions de si mateix, i per a qui era cada una.

Una comparació de 80-100 paraules.

Com es fa · Corroboració de fonts
  1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
  2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
  3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
  4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Comença per la contradicció, que és la part difícil: un magistrat com els altres no va descalç com un déu.

9.9 Participar · rellevància històrica Tota la càpsula El que ja saps En grup

Rellevància històrica: el llibre de text del 2076.

De tot el que heu vist a la càpsula, de la lloba a August, trieu en grup els tres fets que han de sortir al llibre de text del 2076. Justifiqueu per què aquests i no uns altres: un dels criteris ha de ser que encara ens afecta avui.

Els tres fets, amb la sessió d'on surt cada un, i una frase de justificació per a cada un.

Com es fa · Rellevància històrica
  1. Fes la llista de tots els fets candidats.
  2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
  3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
  4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Feu primer la llista de tot i tatxeu; el que costa és treure, no posar.

Pas 05 ⏱ 2 min

Tancament

📋 Dinàmica

📌 Per emportar-se

Matar Cèsar no va tornar la República: va portar tretze anys més de guerra. El seu hereu, Octavi, va vèncer els assassins a Filips (42 aC) amb Marc Antoni, i després va vèncer Antoni i Cleòpatra al mar, a Àctium (31 aC): Egipte va ser romà i no va quedar ningú amb un exèrcit. El 27 aC va fer el que Cèsar no havia sabut fer: va dir al Senat que li tornava el poder, i el Senat li va donar el nom d'August i li va deixar les legions, el veto i el títol de princeps. Els càrrecs de la República van continuar; les armes obeïen un sol home. Va manar quaranta-un anys, va morir al llit i va obrir dos segles de Pax Romana. La pregunta de la càpsula, el Senat o les armes, va tenir resposta: les armes, però amb el Senat fent veure que manava.

Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

  1. 1. Què va passar a Àctium, el 2 de setembre del 31 aC?

  2. 2. Què va fer Octavi davant del Senat el gener del 27 aC?

  3. 3. Segons el Desmuntant, per què els senadors no van matar August com havien matat Cèsar?

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

August ha convertit Roma en un imperi sense dir-ho. Què passa amb un imperi tan gran quan el que mana no és August sinó el seu fillastre, o el fill del seu fillastre, o un boig?