Sessió 4. Les Guerres Púniques

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Quan Roma va arribar a l’estret de Sicília, el 264 aC, va topar amb CartagoCartagoCiutat fenícia de la costa d’Àfrica (Tunísia). Rica pel comerç, amb la millor flota del mar. Els romans en deien «púnica» (fenícia)., una ciutat fundada pels fenicis a la costa d’Àfrica, rica pel comerç i amb la millor flota del mar. Roma era forta per terra i Cartago pel mar, i totes dues volien Sicília. A la Mediterrània de ponent no hi cabien dos senyors, i van trigar cent vint anys i tres guerres a decidir quin.

Primera guerra: aprendre a navegar

La primera guerra (264-241 aC) va ser per Sicília, i Roma la va guanyar fent una cosa que no sabia fer: vaixells. Diuen que van copiar un vaixell cartaginès encallat i que hi van posar un pont amb un ganxo per abordar l’enemic i convertir la batalla naval en una batalla de terra, que era el que sabien fer. Cartago va perdre Sicília, la primera provínciaprovínciaTerritori fora d’Itàlia governat per un magistrat romà i que pagava tribut a Roma. Sicília (241 aC) va ser la primera; després, moltes. de Roma.

Segona guerra: Anníbal

La segona (218-201 aC) és la que tothom recorda, per un home: AnníbalAnníbalGeneral cartaginès (247-183 aC). De petit havia jurat odi etern a Roma. Va travessar els Alps el 218 aC i va vèncer Roma tres vegades a Itàlia; vençut a Zama el 202.. Va sortir d’Hispània, on Cartago tenia mines i soldats, amb un exèrcit i trenta-set elefants, va travessar els Pirineus, el Roine i els Alps a la tardor, amb neu, i va baixar a Itàlia havent perdut la meitat dels homes. A L’Arxiu llegiràs com, dalt del pas, va ensenyar als soldats esgotats la plana d’Itàlia. Després va guanyar tres batalles seguides, i a CannesCannesBatalla del 216 aC, al sud d’Itàlia, on Anníbal va envoltar un exèrcit romà molt més gran i el va destruir: entre 48.000 i 70.000 romans morts en un dia, segons l’autor antic que llegeixis, la pitjor derrota de la història de Roma., el 216 aC, va destruir l’exèrcit romà més gran que Roma havia reunit mai. Però no va atacar Roma: no tenia màquines per a les muralles, i esperava que els aliats italians es passessin al seu bàndol. La majoria no ho van fer. Mentre Anníbal es passejava per Itàlia quinze anys sense poder guanyar la guerra, un general jove, EscipióEscipióPubli Corneli Escipió (236-183 aC), «l’Africà». Va conquerir Hispània a Cartago i després va desembarcar a l’Àfrica, obligant Anníbal a tornar-hi. El va vèncer a Zama (202 aC)., li va prendre Hispània i va desembarcar a l’Àfrica. Anníbal va haver de tornar a defensar Cartago, i el 202 aC, a Zama, va perdre. Anníbal va guanyar totes les batalles a Itàlia i va perdre la guerra: perquè Roma tenia aliats, i ell no.

Tercera guerra: «Cartago ha de ser destruïda»

Cartago va perdre la flota, Hispània i el dret a fer la guerra sense permís de Roma, i tot i així es va tornar a fer rica amb el comerç. A Roma, un senador vell, CatóCatóMarc Porci Cató (234-149 aC), senador conegut per la seva duresa. Havia vist Cartago recuperada i acabava tots els discursos, parlés del que parlés, amb la frase «A més, opino que Cartago ha de ser destruïda»., acabava tots els discursos amb la mateixa frase: «Cartago ha de ser destruïda». El 149 aC Roma va buscar un pretext, i el 146 aC, després de tres anys de setge, la va prendre casa per casa, la va cremar, va vendre els supervivents com a esclaus i va prohibir que ningú hi tornés a viure. Roma ja no manava només Itàlia: manava tota la Mediterrània de ponent, amb Hispània, Sicília i l’Àfrica com a províncies. I havia après que un enemic vençut es podia esborrar.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

La ruta d'Anníbal.

Mira el mapa de la ruta d'Anníbal de la lectura. DESCRIU per on passa la línia verda i per quines muntanyes. SITUA, amb el peu, les batalles que va guanyar i la que va perdre. DEDUEIX per què la línia passa a prop de Roma sense entrar-hi.

Els tres passos (descric, situo, dedueixo), en 25-50 paraules.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «La línia verda surt de... i passa per...». Les batalles són al peu del mapa; per què no va atacar Roma, a la lectura.

4.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Anníbal als Alps: fet, parer i senyal.

Llegeix el text de Polibi a L'Arxiu i identifica-hi tres coses. FET: en quin mes eren i com estaven els soldats? PARER: què fa Anníbal per animar-los? SENYAL: de quin poble era Polibi, i per què és estrany que expliqui l'enemic de Roma com un heroi?

Tres frases (fet, parer, senyal), en 25-50 paraules.

💡 Pista: Comença així: «Era... i els soldats estaven... Anníbal els ensenya... Polibi era...». Qui era Polibi ho diu el context.

4.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tres guerres en una línia.

Dibuixa una línia del temps del 270 aC al 140 aC. Situa-hi les tres guerres com a franges de colors i quatre moments: la travessa dels Alps, Cannes, Zama i la destrucció de Cartago. Calcula quants anys de pau hi ha entre la segona guerra i la tercera.

La línia amb tres franges, quatre moments datats i els anys de pau.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Marca el 270 aC a l'esquerra i el 140 aC a la dreta, deu anys per tros. Abans de Crist els anys van enrere: el 264 va abans que el 218. Tots els anys són a la Fitxa.

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 🔍 Investigar · intrús justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

L'intrús entre les batalles.

D'aquestes cinc paraules, quatre tenen alguna cosa en comú: Trèbia · Trasimè · Cannes · Zama · Sagunt. Digueu quina és la intrusa i justifiqueu-ho amb la lectura o la Fitxa. Hi ha dues respostes possibles: trieu-ne una.

La intrusa i dues frases: què tenen en comú les altres quatre i per què aquesta no hi encaixa.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Connectors: «les altres quatre són...», «en canvi...», «per tant la intrusa és... perquè...». Mireu qui va guanyar a cada lloc i on és: les línies 3 i 4 de la Fitxa.

4.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Per què va perdre Anníbal.

Encadena en quatre baules per què Anníbal va perdre la guerra havent guanyat les batalles. La primera baula és Cannes (216 aC) i l'última, Zama (202 aC). Les dues del mig les has de trobar a la lectura i a la Fitxa.

La cadena de quatre baules, amb una frase sota cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors: «tot i guanyar a Cannes, Anníbal no...», «com que...», «mentrestant...». Pregunta't què podia fer Roma que Anníbal no podia.

4.6 ✍️ Explicar · telegrama 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Telegrama: Roma, 3 d'agost del 216 aC.

Ets un missatger que arriba a Roma l'endemà de Cannes. Resumeix per al Senat, en un telegrama de vint paraules com a màxim, on ha estat la batalla, contra qui i quants morts hi ha hagut segons la Fitxa.

El telegrama, de vint paraules com a màxim.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Un telegrama no té adjectius: només fets. Compta les paraules abans de passar-ho a net.

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «va perdre als Alps».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica amb quants homes va arribar Anníbal a Itàlia, què va aconseguir amb ells i les dues raons per les quals va perdre la guerra igualment.

Una explicació de 40-60 paraules.

💡 Pista: Abans d'escriure, separa dues preguntes: per què va guanyar les batalles i per què va perdre la guerra. El tòpic barreja les dues.

4.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Càpua, 216 aC: et passes a Anníbal?

Ets al consell de Càpua, una ciutat aliada de Roma, el setembre del 216 aC. Anníbal acaba de destruir l'exèrcit romà a Cannes i us ofereix ser aliats seus. Decideix si Càpua es passa a Anníbal o es queda amb Roma, i argumenta-ho amb dues raons de la lectura i de la Fitxa. Res que algú del 216 aC no pogués saber.

La decisió i les dues raons, en 80-100 paraules.

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Comença per la raó més forta contra la teva decisió. El que va fer Càpua de debò és a la sisena línia de la Fitxa: no cal encertar-ho, cal raonar-ho.

4.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: esborrar una ciutat.

El 146 aC Roma va cremar Cartago, va vendre els supervivents com a esclaus i va prohibir que ningú hi tornés a viure. En grup, penseu en el que sabeu de ciutats destruïdes en guerres més recents. Argumenteu què hi ha de semblant amb Cartago i què hi ha de diferent.

Una resposta de tres frases: una semblança, una diferència i per què creieu que passa.

💡 Pista: Si no en recordeu cap, penseu què queda d'una ciutat quan la seva gent no hi pot tornar.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

A l'estret de Sicília Roma va topar amb Cartago, la ciutat fenícia que manava el mar, i van lluitar tres vegades en cent vint anys. A la primera (264-241 aC) Roma va aprendre a fer vaixells i va guanyar Sicília, la primera província. A la segona (218-201 aC) Anníbal va travessar els Alps amb elefants, va guanyar tres batalles a Itàlia (Cannes, 216: cinquanta mil romans morts) i va perdre la guerra: no podia prendre Roma i els aliats italians no el van seguir, mentre Escipió prenia Hispània i el vencia a Zama (202). A la tercera (149-146 aC), Cató va aconseguir que Cartago fos destruïda: cremada, venuda, prohibida. Roma ja manava tota la Mediterrània de ponent, i havia après que un enemic vençut es podia esborrar.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què va començar la primera guerra entre Roma i Cartago, el 264 aC?

   A. Perquè totes dues volien Sicília, quan Roma va arribar a l'estret B. Perquè Anníbal havia pres Sagunt i havia travessat els Pirineus C. Perquè Cartago havia ajudat els grecs del sud d'Itàlia contra Roma D. Perquè Cató va convèncer el Senat que calia destruir Cartago

2. 2. Per què Anníbal va perdre la guerra, si a Itàlia va guanyar les batalles?

   A. Perquè va arribar a Itàlia sense exèrcit, amb els elefants morts als Alps B. Perquè no podia prendre Roma i la majoria d'aliats es van quedar amb ella C. Perquè va atacar les muralles de Roma i hi va perdre mig exèrcit D. Perquè Cartago el va fer tornar just després de la batalla de Cannes

3. 3. Què va fer Roma amb Cartago el 146 aC, al final de la tercera guerra?

   A. Li va prendre la flota i Hispània, i li va prohibir fer la guerra B. La va fer aliada, com havia fet amb els pobles vençuts d'Itàlia C. La va cremar, va vendre els supervivents i va prohibir tornar-hi D. La va prendre després d'un setge i hi va posar una colònia romana

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Roma ha guanyat el mar de ponent. A l'altra banda hi ha Grècia, la que ho havia inventat tot. Qui conquereix qui, quan un exèrcit venç un poble que en sap més?