Sessió 2. La República romana

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Quan els romans van fer fora el rei, el 509 aC, van tenir un problema nou: algú havia de manar. La solució va ser repartir el poder de manera que ningú no en tingués massa. En comptes d’un rei per a tota la vida, dos cònsolscònsolsEls dos caps de la República, elegits cada any. Manaven l’exèrcit i presidien el Senat. Cadascun podia aturar l’altre. elegits per un any, que es vigilaven l’un a l’altre. Sota els cònsols, altres càrrecs també d’un any: els pretorspretorsEls jutges, elegits cada any., que feien de jutges, i els censorscensorsComptaven els ciutadans i la seva riquesa (el cens) i decidien qui entrava al Senat., que comptaven els ciutadans i decidien qui era prou ric i honrat per entrar al Senat. Cada càrrec durava poc i el compartien dos: així cap home no es podia tornar rei.

El Senat i les assemblees

Els càrrecs canviaven cada any, però hi havia una cosa que no canviava: el SenatSenatUns tres-cents homes de les famílies importants, per a tota la vida. No feia lleis, però ho aconsellava tot. A la pràctica, manava., un consell de tres-cents homes grans (senat ve de senex, «vell») que eren senadors per a tota la vida. El Senat no feia les lleis, però ho aconsellava tot, i els cònsols, que al cap d’un any tornarien a seure-hi, l’escoltaven. Les lleis les votaven els ciutadans reunits en assemblees, els comiciscomicisLes assemblees dels ciutadans, que votaven les lleis i elegien els càrrecs, per grups de riquesa.. Semblava una democràcia, però tenia un truc: els ciutadans no votaven un per un, sinó per grups segons la riquesa, i els grups dels rics decidien abans que els pobres arribessin a votar.

Patricis i plebeus: la vaga del 494 aC

Perquè a Roma hi havia dues menes de ciutadans. Els patricispatricisLes famílies antigues i riques, les úniques que al principi podien tenir càrrecs. eren les famílies riques de sempre, i només ells podien ser cònsols o senadors. Els plebeusplebeusTots els altres ciutadans: pagesos, artesans, botiguers. La majoria, sense càrrecs. eren tots els altres: la majoria, els que anaven a la guerra i pagaven, però sense cap càrrec i sense saber quines eren les lleis, que només coneixien els sacerdots patricis. L’any 494 aC els plebeus van fer una cosa nova a Roma: van marxar de Roma en bloc i es van instal·lar en un turó, dient que no tornarien, ni a l’exèrcit, fins que els escoltessin. A L’Arxiu llegiràs com un patrici, Meneni Agripa, els va convèncer amb una faula. Van tornar, però amb un càrrec nou: els tribuns de la plebstribuns de la plebsEls representants dels plebeus. Amb el veto («ho prohibeixo») aturaven qualsevol decisió. Ningú no els podia tocar., que podien aturar qualsevol llei amb una paraula. Marxar tots junts va ser la primera vaga de Roma, i va funcionar.

Les lleis escrites a la plaça

La segona victòria va ser el 450 aC: les XII TaulesXII TaulesLes primeres lleis escrites de Roma (450 aC), gravades en dotze taules i penjades al Fòrum: deutes, herències, càstigs.. Fins llavors les lleis les sabien només els patricis, i les aplicaven com volien. Els plebeus van exigir que s’escrivissin i es pengessin al Fòrum, perquè tothom les pogués llegir. No eren lleis justes (una prohibia que patricis i plebeus es casessin), però eren escrites, i els patricis ja no les podien aplicar com volien. Que la llei estigui escrita on tothom la veu és el començament de tot el dret que fem servir avui.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La sala del Senat.

Mira la Cúria de la lectura. DESCRIU com és l'edifici. IDENTIFICA, amb el peu i la Fitxa de dades, què s'hi feia a dins i per què s'ha conservat. DEDUEIX per què el Senat no necessitava un palau.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), en 25-50 paraules.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «L'edifici és de..., alt i..., amb...». Per què s'ha conservat ho diu l'última línia de la Fitxa.

2.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La faula del ventre: fet, parer i senyal.

Llegeix la faula de Meneni Agripa a L'Arxiu i identifica-hi tres coses. FET: què decideixen fer les mans, la boca i les dents? PARER: què vol Meneni que pensin els plebeus del ventre, és a dir, del Senat? SENYAL: de quina classe és qui explica la faula?

Tres frases (fet, parer, senyal), en 25-50 paraules.

💡 Pista: Comença així: «Els membres decideixen... Meneni vol que pensin que el Senat... Ho explica un...». Qui és el ventre ho diu el context; la classe de Meneni, l'autor.

2.3 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Qui mana a la República.

Classifica en una taula tres peces de la República: els cònsols, els censors i el Senat. Per a cada una, escriu quants són, quant de temps hi són i què fan. Marca de color la que dura tota la vida.

La taula de tres files i tres columnes (nou caselles), amb una fila pintada.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Comença així: «Cònsols: 2 · un any · ...». Tot és a les dues primeres línies de la Fitxa.

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Vertader o fals: la República.

Decideix si cada afirmació és vertadera o falsa i justifica-la amb una dada de la lectura o de la Fitxa: (1) Els cònsols manaven tota la vida. (2) Al Senat només hi havia rics. (3) Els plebeus van aconseguir els tribuns marxant de Roma. (4) Les XII Taules eren iguals per a esclaus i homes lliures. (5) Les dones votaven als comicis.

Per a cada afirmació, V o F i la dada que ho justifica, en una frase.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Connectors: «és falsa perquè la Fitxa diu que...», «és vertadera perquè a la lectura...».

2.5 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 📖 La lectura 🗣️ En parella

La faula i la llei: dues fonts, un mateix conflicte.

Compareu les dues fonts de L'Arxiu, la faula i la llei. Què diu cada una de com són els romans entre ells? Expliqueu en què coincideixen, en què no, i quina de les dues us diu més de com era de debò la República.

Una comparació de 50-80 paraules.

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors: «la faula diu que..., en canvi la llei...», «totes dues...», «la que ens diu més és... perquè...».

2.6 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La faula, contada pels plebeus.

Reescriu la faula del ventre com l'explicaria un plebeu al Mont Sagrat: ara les mans són els plebeus, que treballen, i el ventre és el Senat, que es queda el menjar. No copiïs cap frase de L'Arxiu, i acaba dient què demanen els plebeus per tornar.

La faula reescrita, de cinc a vuit frases.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Connectors: «una vegada, les parts del cos...», «i llavors...», «per això no tornarem fins que...». El que van demanar és a la quarta línia de la Fitxa.

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «era una democràcia com la nostra».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica els tres trucs que feien que la República no fos una democràcia com la nostra, i digues qui no votava mai.

Una explicació de 40-60 paraules.

💡 Pista: Abans d'escriure, fes dues columnes: «s'assembla a avui» i «no s'hi assembla». El tòpic només mira la primera.

2.8 🌍 Participar · decisió raonada 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Mont Sagrat, 494 aC: torneu o us quedeu?

Ets un plebeu o una plebea al Mont Sagrat, el 494 aC. Meneni Agripa acaba d'explicar la faula del ventre, i el Senat promet un càrrec nou: els tribuns. Decideix si tornes a Roma o et quedes, i argumenta-ho amb dues raons tretes de L'Arxiu i de la lectura. Res que algú del 494 aC no pogués saber: les XII Taules encara no existeixen.

La decisió i les dues raons, en 80-100 paraules.

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Comença per la raó més forta contra la teva decisió i digues per què decideixes igualment.

2.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: la vaga i la llei escrita.

Els plebeus van guanyar drets de dues maneres: deixant de fer tots alhora el que Roma necessitava, i aconseguint que les lleis s'escrivissin on tothom les veiés. En grup, penseu en una vaga o en una norma penjada a la vista que conegueu. Argumenteu què té a veure amb el 494 o el 450 aC, i què hi ha de diferent.

L'exemple i tres frases: el lligam amb Roma i la diferència.

💡 Pista: Una norma de l'escola penjada a la paret també compta. Penseu qui l'ha escrita i qui la pot llegir.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Sense rei, Roma va repartir el poder perquè ningú no en tingués massa: dos cònsols per un any que es podien aturar l'un a l'altre, pretors i censors, un Senat de tres-cents homes per a tota la vida que ho aconsellava tot, i unes assemblees que votaven per grups de riquesa. Però només els patricis tenien càrrecs, i els plebeus, que eren la majoria i anaven a la guerra, van marxar de Roma el 494 aC fins a aconseguir els tribuns, amb dret de veto; el 450 aC van fer escriure les lleis en dotze taules i penjar-les al Fòrum. La República no era una democràcia com la nostra: la governaven unes quantes famílies. Però els tribuns, el veto i la llei escrita els vam heretar d'aquí.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què la República tenia dos cònsols, i només per un any?

   A. Perquè un manés l'exèrcit a la guerra i l'altre presidís el Senat a Roma B. Perquè es vigilessin l'un a l'altre i cap dels dos es pogués tornar rei C. Perquè tots els patricis poguessin ser cònsols algun cop a la vida D. Perquè els tribuns de la plebs ho van exigir amb la vaga del 494 aC

2. 2. Què van aconseguir els plebeus marxant de Roma el 494 aC?

   A. Que les lleis s'escrivissin en dotze taules i es pengessin al Fòrum B. Que els plebeus poguessin ser cònsols i seure al Senat com els patricis C. Que patricis i plebeus es poguessin casar entre ells des d'aquell any D. Que tinguessin uns representants propis, els tribuns, amb dret de veto

3. 3. Què diu la lectura de les XII Taules?

   A. Que no eren lleis justes, però eren escrites i a la vista de tothom B. Que eren lleis justes, perquè castigaven igual un lliure i un esclau C. Que les van escriure els tribuns de la plebs per protegir els plebeus D. Que eren lleis secretes, que només coneixien els sacerdots patricis

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Un govern repartit entre molts és bo per no tenir rei. I per fer la guerra a tots els veïns d'Itàlia, serveix?