Sessió 6. La conquesta d'Hispània

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

L’any 218 aC, mentre Anníbal travessava els Alps, dos germans, els Escipions, van desembarcar amb un exèrcit a EmpúriesEmpúriesCiutat grega de la costa de l’Empordà, fundada pels focis cap al 575 aC (càpsula 5). Aliada de Roma, va ser la porta d’entrada de les legions a Hispània el 218 aC. Les ruïnes es poden visitar., la ciutat grega de l’Empordà que era amiga de Roma. No venien a conquerir Hispània: venien a tallar el camí per on Anníbal rebia soldats i diners. Ho llegiràs a L’Arxiu. Però van guanyar, es van quedar, i el 206 aC els cartaginesos ja no hi eren. Roma va entrar a Hispània per una guerra que no era d’Hispània, i va trigar dos-cents anys a sortir-ne, perquè no en va sortir mai.

Quatre fases i dos-cents anys

Hispània no era un país: eren desenes de pobles, els ibersibersEls pobles de la costa mediterrània i la vall de l’Ebre (ilergets, laietans, edetans, contestans…), amb poblats fortificats als turons, escriptura pròpia i comerç amb grecs i cartaginesos (càpsula 5). a la costa i els celtibersceltibersEls pobles de l’interior, de la Meseta, guerrers i pastors. Numància era la seva ciutat principal. Van lluitar contra Roma vint anys. a l’interior, i Roma se’ls va anar menjant a trossos. Primer la costa mediterrània, en vint anys: el 197 aC ja hi havia dues províncies, la Citerior i UlteriorCiterior i UlteriorLes dues províncies d’Hispània des del 197 aC: la Citerior («la de més ençà», la costa mediterrània, amb capital a Tàrraco) i la Ulterior («la de més enllà», el Guadalquivir, amb capital a Còrdova)., amb capital a TàrracoTàrracoTarragona. Va començar com el campament dels Escipions el 218 aC i va ser la capital de la Hispània Citerior. Les muralles més antigues de la ciutat són d’aquells anys.. Després la vall del Guadalquivir, rica i oberta. Després l’interior, i aquí va costar: els celtibers i els lusitans, amb el seu cap Viriat, van lluitar vint anys, i la ciutat de NumànciaNumànciaCiutat celtibera prop de Sòria. Va resistir Roma vint anys; el 133 aC, després de quinze mesos de setge amb un mur de nou quilòmetres al voltant, els numantins, morts de fam, es van rendir. Després de la rendició, molts es van matar. va aguantar un setge de quinze mesos fins que, el 133 aC, els que quedaven es van rendir morts de fam. I l’última fase, el nord de les muntanyes: els càntabres i els astures no van caure fins al 19 aC, amb l’emperador August dirigint la guerra en persona. Dos-cents anys: la conquesta més llarga de Roma, perquè cada vall era un poble i cada poble volia lluitar sol.

Què hi va deixar Roma

Roma no va venir només a fer la guerra. De les mines d’Hispània treia plata i or; del Guadalquivir, oli i blat; i de la costa, salaons de peix. Va fundar ciutats noves (Tàrraco, Còrdova, Mèrida) i va convertir els poblats ibers en ciutats amb fòrum, i va escampar per tot el país les seves carreteres, la via Augustavia AugustaLa carretera romana que anava dels Pirineus a Cadis per la costa, passant per Tàrraco i València: 1.500 km. Va rebre el nom d’August. L’autopista del Mediterrani segueix el mateix camí. entre elles. Els fills dels caps ibers van aprendre llatí, i en dos segles la llengua dels vencedors era la de tothom: d’aquell llatí venen el català i el castellà. La conquesta va ser llarga i dura, però el que va deixar va durar més que Roma mateixa: les ciutats, les carreteres i la llengua que parles.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El mapa dels quatre verds.

Mira el mapa de la conquesta d'Hispània de la lectura. DESCRIU on és el verd més fosc i on és el més clar. SITUA, amb el peu i la Fitxa de dades, l'any de cada verd. DEDUEIX per on va entrar Roma i per què el nord va ser l'últim.

Els tres passos (descric, situo, dedueixo), en 25-50 paraules.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «El verd més fosc és a... i el més clar a...». Els anys de cada fase són a la segona línia de la Fitxa.

6.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Escipió a Empúries: fet, parer i senyal.

Llegeix el primer text de L'Arxiu, el de Tit Livi, i identifica-hi tres coses. FET: on desembarca Escipió i què fa amb els pobles de la costa? PARER: quina fama diu Tit Livi que es va guanyar? SENYAL: què passava a Itàlia mentrestant, i què et diu això de per què hi ve Escipió?

Tres frases (fet, parer, senyal), en 25-50 paraules.

💡 Pista: Comença així: «Escipió desembarca a... i fa... Tit Livi diu que es va guanyar fama de... Hi ve perquè...». La primera frase del text i el context et diuen el perquè.

6.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dos-cents anys en una línia.

Dibuixa una línia del temps del 220 aC al 10 aC i situa-hi cinc moments de la Fitxa de dades: el desembarcament a Empúries, les dues províncies, la caiguda de Numància, la fundació de Mèrida i el final de les guerres càntabres. Calcula quants anys hi ha del primer al darrer.

La línia amb cinc moments datats i el compte dels anys.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Marca el 220 aC a l'esquerra i el 10 aC a la dreta, trenta anys per tros. Abans de Crist els anys van enrere: el 218 va abans que el 197.

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 📖 La lectura 🗣️ En parella

Livi i Apià: com entra Roma i com acaba.

Compareu les dues fonts de L'Arxiu: Tit Livi explica com entra Roma a Hispània, i Apià, com acaba la conquesta a Numància. Què fa Roma a cada text, i com parla cada autor dels hispans? Expliqueu quina de les dues ajuda més a entendre per què la conquesta va durar dos-cents anys.

Una comparació de 50-80 paraules.

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors: «Livi explica..., en canvi Apià...», «tots dos...», «la que ho explica millor és... perquè...».

6.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Per què va costar dos-cents anys.

Encadena en quatre baules per què la conquesta d'Hispània va ser la més llarga de Roma. La primera baula és «Hispània no era un país, sinó desenes de pobles» i l'última, «dos-cents anys de guerra». Les dues del mig les has de trobar a la lectura i a la Fitxa.

La cadena de quatre baules, amb una frase sota cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors: «com que no hi havia un sol rei...», «i per això Roma...». Mira les línies 3 i 4 de la Fitxa: Numància, Viriat i els pobles.

6.6 ✍️ Explicar · titular periodístic 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Titular: Numància, estiu del 133 aC.

Numància es rendeix l'estiu del 133 aC. Escriu dos titulars de deu paraules com a màxim: un per a un diari de Roma i un per a un diari celtiber. Sota cada un, explica en una frase per què aquell diari tria aquelles paraules.

Dos titulars de deu paraules com a màxim, amb una frase sota cada un.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Connectors: «el diari de Roma diu... perquè...», «el celtiber...». Apià dona una pista: fins i tot els enemics en sentien llàstima.

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «una conquesta ràpida i ben rebuda».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica quants anys va durar la conquesta d'Hispània, amb les dues dates, i dona dos exemples de pobles que van resistir i un de poble que es va fer aliat de Roma.

Una explicació de 40-60 paraules.

💡 Pista: Abans d'escriure, fes dues columnes: «pobles que van resistir» i «pobles que van pactar». El tòpic només mira la segona.

6.8 🌍 Participar · carta des d'un rol 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Carta des d'Empúries, tardor del 218 aC.

Ets un jove indiget o una jove indigeta d'Empúries, la tardor del 218 aC. Fa unes setmanes van arribar els vaixells romans de L'Arxiu. Escriu una carta a un cosí laietà: explica-li què han fet els romans amb els pobles de la costa, què diuen els grans del poble, i decideix què faries tu: aliar-te amb Roma o no. Res que algú del 218 aC no pogués saber.

Una carta de 80-100 paraules.

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Un iber del 218 aC no sap què és una província ni qui guanyarà. Escriu només el que ha vist amb els seus ulls i el que ha sentit dir.

6.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: la via Augusta sota l'autopista.

La via Augusta anava dels Pirineus a Cadis per la costa, i l'autopista del Mediterrani segueix el mateix camí. En grup, penseu en un rastre romà que conegueu a prop de casa: un tros de calçada, una muralla, un pont o el nom d'un lloc. Argumenteu què vol dir que la història d'aquesta sessió hagi passat aquí.

El rastre i tres frases d'argument.

💡 Pista: Si no en coneixeu cap, feu servir Empúries o Tàrraco, que surten a la sessió.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 218 aC els Escipions van desembarcar a Empúries per tallar els reforços d'Anníbal, van fer aliats dels pobles de la costa (els laietans els primers) i van muntar un campament que seria Tàrraco. Roma es va quedar dos-cents anys: la costa i les dues províncies el 197 aC, la vall del Guadalquivir, l'interior amb el setge de Numància (133 aC, quinze mesos, els vençuts preferint morir) i Viriat, i el nord dels càntabres i astures el 19 aC, amb August en persona. Va ser la conquesta més llarga de Roma perquè Hispània eren desenes de pobles i cada un lluitava sol. El que hi va deixar va durar més que Roma: ciutats com Tàrraco i Mèrida, la via Augusta i el llatí, d'on ve la llengua que parles.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què van desembarcar els Escipions a Empúries el 218 aC?

   A. Per conquerir la costa i fer-ne dues províncies, amb capital a Tàrraco B. Per defensar Empúries, una ciutat amiga que Anníbal tenia assetjada C. Per tallar el camí per on Anníbal rebia soldats i diners d'Hispània D. Per quedar-se les mines de plata i d'or que Cartago tenia a Hispània

2. 2. Per què la conquesta d'Hispània va durar dos-cents anys?

   A. Perquè els cartaginesos hi van resistir fins a les guerres d'August B. Perquè tots els pobles d'Hispània es van unir sota un sol cap, Viriat C. Perquè Roma hi enviava pocs soldats, ocupada com estava a Grècia D. Perquè hi havia desenes de pobles i cada un lluitava pel seu compte

3. 3. Com va vèncer el general romà els numantins, el 133 aC?

   A. Amb una gran batalla davant de la ciutat, seixanta mil contra quatre mil B. Amb la fam: els va tancar amb un mur de setge i no va voler lluitar-hi C. Amb aliances, com Escipió a Empúries: els va oferir ser amics de Roma D. Amb una traïció: tres numantins comprats per Roma van obrir les portes

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Roma ha conquerit el mar sencer i Hispània. Però les guerres llargues fan soldats que no tornen a casa, i terres que es queden els rics. Què passa a Roma mateixa mentre les legions són fora?