ideorum

Cerca a Ideorum

Prem Esc per tancar.

Càpsula 7 · EL SENAT O LES ARMES? · #GiH1

Sessió 7. La crisi de la República

Latifundis, esclaus i ruïna de la pagesia lliure. Revoltes (Espàrtac). Els germans Grac i l'intent de reforma agrària. Mari i Sul·la, els exèrcits privats.

⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE6CE7CE9

El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.

Fotografia panoràmica en color de les ruïnes del Fòrum de Roma: columnes soltes, arcs de maó, fonaments de temples i un camí entre les pedres, amb pins i edificis moderns al fons sota un cel clar.
El Fòrum de Roma, avui: la plaça on Tiberi Grac va fer el discurs de L'Arxiu i on el Senat el va fer matar a cops de bastó el 133 aC. Aquí es votaven les lleis, i aquí va començar la sang. Sonse · Wikimedia Commons · CC BY 2.0 · Wikimedia Commons
Pas 01 ⏱ 7 min

Arrencar la classe

📋 Dinàmica

Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:

  • Si vas a la guerra deu anys per al teu país i quan tornes t'han pres la terra, què fas?
  • Un exèrcit que cobra del general i no de l'Estat: a qui obeirà quan l'Estat i el general no estiguin d'acord?
  • Es pot repartir el que uns quants tenen de més sense que ningú prengui mal? Com?

Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:

  1. Explicar com les conquestes van arruïnar els pagesos soldats (latifundis, esclaus) i per què això era un problema per a l'exèrcit i per a la República.
  2. Explicar què van proposar els Gracs, com van acabar, i què va voler Espàrtac (i què no).
  3. Explicar el canvi de Mari (l'exèrcit de sou) i per què va permetre a Sul·la fer el que ningú no havia fet: entrar a Roma amb les legions.

🧠 De la sessió anterior:Empúries · ibers · celtibers · Citerior i Ulterior. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.

Pas 02 ⏱ 6 min

Mira el vídeo

📋 Dinàmica

Nou minuts en castellà (del 0:18 al 9:30): la guerra social, la primera guerra civil entre Mari i Sul·la i la dictadura de Sul·la. Mentre el mires, apunta a la llibreta qui pagava els soldats de cada general i què passa quan un exèrcit obeeix el seu cap i no la República. Els Gracs i Espàrtac, que el vídeo no toca, els tens a la lectura.

ANTIGUA ROMA 4: De la República Romana al Imperio Romano - Sila, Pompeyo, Julio César y Octaviano · Pero eso es otra Historia · Fragment: 0:18 – 9:30 · Obre a YouTube ↗
Pas 03 ⏱ 17 min

Llegeix

📋 Dinàmica

Les conquestes van fer Roma rica: plata d’Hispània, blat de Sicília, esclaus de tot arreu. Però la riquesa va anar a unes poques mans, i el que va passar amb la terra ho explica tot. El pagès soldat de les sessions anteriors se n’anava a la guerra dos, cinc, deu anys, a Hispània o a Grècia, i quan tornava trobava el camp abandonat i els deutes acumulats. Ho venia a un ric, que ajuntava desenes de camps en un latifundilatifundiFinca enorme d’un ric, feta ajuntant camps de pagesos arruïnats i treballada per esclaus. que feia treballar amb esclausesclausPersones sense drets, propietat de l’amo. Les guerres en van portar centenars de milers: al segle I aC, un de cada tres habitants d’Itàlia. que no cobraven ni se n’anaven a la guerra. Els pagesos que havien conquerit el món es van quedar sense terra, i sense terra no podien ser soldats: la República s’havia menjat els seus propis fonaments.

Els Gracs: repartir la terra

L’any 133 aC un tribú de la plebs jove, Tiberi GracTiberi GracTribú de la plebs el 133 aC. Va proposar repartir la terra pública entre els pobres. Mort a cops de bastó amb tres-cents seguidors., va proposar una llei: que ningú no pogués tenir més d’una quantitat de terra pública, i que la resta es repartís entre els pobres. A L’Arxiu llegiràs el discurs que Plutarc li atribueix: les bèsties tenen cau, i els soldats de Roma, no. Els senadors, que eren els grans propietaris, el van fer matar al Fòrum a cops de bastó, amb tres-cents seguidors. Deu anys després el seu germà Gai GracGai GracTribú el 123-122 aC. Llei de la terra, blat barat i colònies. Mort el 121 aC; tres mil seguidors executats. ho va tornar a intentar, amb blat barat per als pobres i colònies noves, i va acabar igual. Per primera vegada des del 494 aC, el conflicte entre rics i pobres es va resoldre amb sang al mig de Roma, i ja no va parar.

Fotografia antiga en blanc i negre d'una escultura de bronze: dos homes joves amb toga, de mig cos, l'un al costat de l'altre; el de l'esquerra té la mà damunt d'un document desplegat i l'altre li posa la mà a l'espatlla; a la base, una inscripció en llatí amb els noms dels Gracs.
«Els Gracs», escultura d'Eugène Guillaume (1853), al museu d'Orsay: Tiberi i Gai amb la mà damunt de la llei de la terra. No sabem quina cara tenien: aquest és un artista francès del segle XIX que els imagina com a herois del poble, dos mil anys després. A Roma, el Senat els va fer matar. Eugène Guillaume · Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons

Espàrtac: els esclaus es revolten

Els esclaus també es van cansar. El 73 aC, un gladiador de Tràcia, EspàrtacEspàrtacGladiador traci fugit de Càpua el 73 aC. Va reunir 70.000 esclaus i va vèncer exèrcits romans. Vençut per Cras el 71 aC., va fugir de l’escola de gladiadors de Càpua amb setanta companys, i en dos anys tenia setanta mil esclaus fugits al darrere i havia vençut diversos exèrcits romans. No volia canviar Roma: volia tornar a casa. El 71 aC el van vèncer, i sis mil dels seus van ser crucificats al llarg de la via Àpia, de Càpua a Roma, perquè tothom ho veiés.

Mari i Sul·la: l’exèrcit que obeeix el general

I mentrestant, algú va trobar la solució al problema dels soldats. El 107 aC el general MariMariGeneral, set vegades cònsol. El 107 aC va admetre a l’exèrcit els pobres sense terra, pagats per l’Estat i amb terra promesa pel general. va deixar entrar a l’exèrcit els pobres sense terra: l’Estat els pagava les armes i un sou, i el general els prometia terra quan acabessin. Però aquells soldats no tornaven a cap camp, i el que els havia de donar la terra no era el Senat sinó el seu general. L’exèrcit de Mari era un exèrcit privat: obeïa qui li pagava. El 88 aC, un altre general, Sul·laSul·laGeneral enemic de Mari. El 88 aC va entrar a Roma amb l’exèrcit; dictador del 82 al 79 aC, va matar milers d’enemics amb llistes., va fer el que cap romà no havia fet: va entrar a Roma amb les seves legions, va fer una guerra civil contra Mari, es va fer dictador i va penjar al Fòrum llistes amb els noms dels que s’havien de matar. Després va tornar el poder al Senat i es va retirar. Però el camí ja estava obert, i el següent que hi passaria seria Juli Cèsar.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

Activitats

📋 Dinàmica
Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
7.1 Investigar · comentari d'imatge La imatge La fitxa de dades Individual

Els dos germans de bronze.

Mira l'escultura dels Gracs de la lectura. DESCRIU què hi veus: quants homes hi ha, com van vestits i què fan amb les mans. IDENTIFICA, amb el peu i la Fitxa de dades, qui són, qui va fer l'escultura i quan. DEDUEIX per què l'artista els fa com a herois, si a Roma els van matar.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), en 25-50 paraules.

Com es fa · Comentari d'imatge
  1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
  2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
  3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
  4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A l'escultura hi ha dos homes que...». Qui la va fer i quan ho diu l'última línia de la Fitxa.

7.2 Investigar · Lectura de font L'Arxiu Individual

Les bèsties tenen cau: fet, parer i senyal.

Llegeix el discurs de Tiberi Grac a L'Arxiu i identifica-hi tres coses. FET: què tenen les bèsties que els soldats no tenen? PARER: per a qui diu Tiberi que lluiten i moren els soldats? SENYAL: qui va escriure aquestes paraules, i per què no podem estar segurs que Tiberi les digués així?

Tres frases (fet, parer, senyal), en 25-50 paraules.

💡 Pista: Comença així: «Tiberi diu que les bèsties tenen... i els soldats no... Diu que lluiten perquè... Ho va escriure...». L'últim pas és al context.

7.3 Situar-se · gràfic de dades La fitxa de dades Individual

La sang del segle, en barres.

Amb la cinquena línia de la Fitxa de dades, dibuixa un gràfic de barres amb els morts de cada moment de la crisi, ordenats per any. Posa-hi títol i escala, i descriu en una frase què passa amb les barres d'un moment al següent.

El gràfic amb títol, escala i quatre barres, i una frase.

Com es fa · Gràfic de dades
  1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
  2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
  3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
  4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Escala de 0 a 7.000, mil per ratlla. Ordena-les pel temps, no pel nombre de morts: a la Fitxa no hi són en ordre.

Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
7.4 Investigar · intrús justificat La lectura La fitxa de dades En parella

L'intrús entre els noms.

D'aquests cinc noms, quatre tenen alguna cosa en comú: Tiberi Grac · Gai Grac · Espàrtac · Mari · Sul·la. Digueu quin és l'intrús i justifiqueu-ho amb la lectura o la Fitxa. Hi ha més d'una resposta possible: trieu-ne una.

L'intrús i dues frases: què tenen en comú els altres quatre i per què aquest no hi encaixa.

Com es fa · Intrús justificat
  1. Copia la llista.
  2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
  3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
  4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Connectors: «els altres quatre...», «en canvi...», «per tant l'intrús és... perquè...». Qui va morir i qui va manar és a les línies 2, 3 i 4 de la Fitxa.

7.5 Explicar · esquema 1-3-1 La lectura La fitxa de dades Individual

Una causa, tres efectes.

Fes un esquema 1-3-1 amb la idea «Les conquestes van arruïnar els pagesos soldats». Al mig, tres efectes que explica la lectura: què va passar amb la terra, què van intentar els Gracs i què va fer Mari amb l'exèrcit. A baix, explica per què l'exèrcit de Mari era perillós per a la República.

L'esquema: la idea a dalt, tres efectes al mig i una frase a baix.

Com es fa · Esquema 1-3-1
  1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
  2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
  3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
  4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Connectors: «el primer efecte és que...», «el segon...», «era perillós perquè obeïa...». Mari és a la quarta línia de la Fitxa.

7.6 Participar · desmentit La lectura La fitxa de dades Individual

Desmentit: «els Gracs volien acabar amb els rics».

Un senador del 133 aC diu: «Tiberi Grac vol prendre la terra als rics i fer-se rei». Desmunta-ho: digues què té de cert i què amaga, amb el que diu la Fitxa de la llei de Tiberi i de com va morir. Fes servir l'expressió «terra pública».

Un desmentit de 50-80 paraules.

Com es fa · Desmentit
  1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
  2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
  3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
  4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Connectors: «és cert que..., però...», «la llei no deia..., sinó...», «i qui va fer servir la violència va ser...».

Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
7.7 Explicar · Desmuntant tòpics Desmuntant un tòpic La fitxa de dades Individual

Desmuntant «Espàrtac volia abolir l'esclavitud».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica què va fer Espàrtac, amb dues dades de la Fitxa, què volia de debò i per què la revolta va fracassar.

Una explicació de 40-60 paraules.

💡 Pista: Abans d'escriure, separa dues preguntes: què va fer i què volia. El tòpic contesta la segona amb el que ens agradaria.

7.8 Participar · manifest L'Arxiu La fitxa de dades En grup

Manifest dels soldats sense terra, 133 aC.

Sou pagesos soldats tornats d'Hispània el 133 aC, sense terra, i acabeu de sentir Tiberi Grac al Fòrum. Escriviu el manifest que penjareu a la plaça: defenseu dues exigències, cada una justificada amb una frase del discurs de L'Arxiu o amb la llei de la Fitxa. Res que algú del 133 aC no pogués saber: Tiberi encara és viu.

Un manifest de 80-100 paraules.

Com es fa · Manifest
  1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
  2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
  3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
  4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Poseu l'exigència més important al davant. No sabeu res de Gai, ni d'Espàrtac, ni de Mari.

7.9 Participar · Ahir i avui El que ja saps La lectura En grup

Ahir i avui: qui té la terra.

A Roma, la terra dels pagesos va acabar en mans d'uns quants rics, i els Gracs van morir per voler-la repartir. Avui també es discuteix qui té les cases i qui no en pot tenir. En grup, penseu en el que sabeu del vostre barri o poble, i argumenteu què té a veure amb el 133 aC i què hi ha de diferent.

Una resposta de tres frases: què passa avui, el lligam amb els Gracs i la diferència.

💡 Pista: Pregunteu-vos com es discuteix avui, amb lleis i vots, i com es va acabar la discussió a Roma.

Pas 05 ⏱ 2 min

Tancament

📋 Dinàmica

📌 Per emportar-se

Les conquestes van fer Roma rica i van arruïnar els pagesos que l'havien feta: mentre eren a la guerra, els rics els compraven la terra i la treballaven amb esclaus en latifundis, i sense terra el pagès no podia ser soldat. Tiberi Grac (133 aC) i el seu germà Gai (123-121 aC) van voler repartir la terra pública i el Senat els va fer matar amb milers de seguidors: la primera sang al Fòrum des de la vaga del 494 aC. Espàrtac va aixecar setanta mil esclaus (73-71 aC) per tornar a casa, no per abolir l'esclavitud, i va acabar amb sis mil creus a la via Àpia. Mari va resoldre el problema dels soldats el 107 aC pagant els pobres i prometent-los terra: un exèrcit que obeïa el general. I Sul·la va ser el primer que el va fer servir contra Roma (88 aC): dictador, llistes de morts, i un camí obert.

Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

  1. 1. Segons la lectura, per què es van arruïnar els pagesos soldats?

  2. 2. Què va canviar Mari a l'exèrcit el 107 aC?

  3. 3. Segons el Desmuntant, què volien Espàrtac i els esclaus que el seguien?

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Un general amb un exèrcit que l'obeeix a ell i no al Senat ja ha entrat a Roma una vegada. Què passarà quan hi entri el següent, i no es vulgui retirar?