Sessió 5. L'expansió per l'Egeu i Orient

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Amb Cartago vençuda, Roma es va girar cap a llevant, on hi havia els regnes que havien quedat de l’imperi d’Alexandre: MacedòniaMacedòniaEl regne del nord de Grècia, la pàtria d’Alexandre. Havia ajudat Anníbal; Roma el va vèncer a Cinoscèfals (197 aC) i a Pidna (168 aC) i el va fer província el 148 aC., que havia ajudat Anníbal; les ciutats gregues, que es barallaven entre elles; i els regnes de l’Àsia Menor, rics i vells. No va caldre una guerra llarga: les legions van vèncer les falanges macedòniques a Cinoscèfals (197 aC) i a Pidna (168 aC), i els regnes van anar caient. L’any 146 aC, el mateix que Cartago, Roma va destruir CorintCorintLa ciutat grega més rica, cap de la lliga que es va rebel·lar contra Roma. Destruïda el 146 aC: cremada, els homes morts, les dones i els nens venuts, les obres d’art enviades a Roma. per donar un escarment a Grècia; el 133 aC, l’últim rei de PèrgamPèrgamRegne ric de l’Àsia Menor (avui Turquia), amb una biblioteca famosa. El seu últim rei, sense fills, va deixar el regne a Roma en el testament (133 aC): va ser la província d’Àsia. va deixar el regne a Roma en el testament. En cinquanta anys, Roma manava les dues ribes del mar: els romans en van començar a dir «Mare Nostrum», el nostre mar.

El botí: estàtues, llibres i mestres

Però el que va tornar de Grècia no van ser només tributs. Els generals van portar a Roma milers d’estàtues, quadres i llibres, en carros, per ensenyar-los a la desfilada de la victòria. Van portar també persones: milers de grecs venuts com a esclaus, i entre ells metges, mestres i secretaris que sabien llegir i escriure millor que els seus amos. Un pedagogpedagogEsclau grec que acompanyava el fill d’una família romana rica a l’escola i li ensenyava a parlar grec. Els romans rics volien que els fills sabessin les dues llengües. grec va passar a ser el mestre de cada nen romà ric, i Polibi, l’historiador que vas llegir a la sessió 4, era un ostatge grec que vivia a casa dels Escipions. Roma va conquerir Grècia amb les legions, i Grècia va entrar a les cases de Roma amb els esclaus que sabien llegir.

«Grècia, captiva, va captivar el vencedor»

En cent anys, els romans rics parlaven grec, llegien Homer, copiaven els temples grecs amb columnes i les estàtues gregues en marbre, feien teatre grec traduït al llatí i enviaven els fills a estudiar a Atenes. Els déus romans van agafar les històries dels grecs: Júpiter va ser Zeus, i Venus, Afrodita. En diem hel·lenitzacióhel·lenitzacióAdoptar la llengua, l’art, els déus i les idees dels grecs (els «hel·lens»). Roma es va hel·lenitzar en el segle II aC, després de conquerir Grècia.: els vencedors van adoptar la cultura dels vençuts. El poeta HoraciHoraciPoeta romà (65-8 aC), amic d’August. Va estudiar a Atenes i escrivia poemes en llatí seguint models grecs. La frase de L’Arxiu és seva. ho va dir en un vers que llegiràs a L’Arxiu: Grècia, captiva, va captivar el seu ferotge vencedor. No tothom estava content: Cató, el de Cartago, deia que els grecs afeblirien Roma i va fer fora els filòsofs grecs de la ciutat. No va servir de res. Hi ha dues maneres de guanyar: amb les armes, que és el que va fer Roma, i amb la cultura, que és el que va fer Grècia. Va durar més la segona.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El mapa del «nostre mar».

Mira el mapa de la lectura. DESCRIU de quin color és Itàlia i on és el color rosa. SITUA, amb el peu i la Fitxa de dades, entre quins anys va guanyar Roma les terres de color rosa. DEDUEIX per què els romans van començar a dir «el nostre mar».

Els tres passos (descric, situo, dedueixo), en 25-50 paraules.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «Itàlia és de color... El rosa és a...». Què vol dir «Mare Nostrum» ho diu la segona línia de la Fitxa.

5.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El vers d'Horaci: fet, parer i senyal.

Llegeix el text d'Horaci a L'Arxiu i identifica-hi tres coses. FET: què diu que va portar Grècia al Laci? PARER: amb quines paraules descriu els romans d'abans? SENYAL: on havia estudiat Horaci, i per què això l'ajuda a parlar així dels seus avis?

Tres frases (fet, parer, senyal), en 25-50 paraules.

💡 Pista: Comença així: «Horaci diu que Grècia va portar... Diu que els romans d'abans eren... Horaci havia estudiat a...». El parer són adjectius del text; on va estudiar, a la Fitxa.

5.3 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Vertader o fals: Roma i Grècia.

Decideix si cada afirmació és vertadera o falsa i justifica-la amb una dada de la Fitxa: (1) Roma va destruir Corint i Cartago el mateix any. (2) El rei de Pèrgam va perdre el regne en una guerra. (3) Els romans rics van aprendre a parlar grec. (4) Cató volia que els filòsofs grecs es quedessin a Roma.

Per a cada afirmació, V o F i la dada que ho justifica, en una frase.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Comença així: «(1) és... perquè la Fitxa diu que...». Pèrgam és a la primera línia de la Fitxa; Cató, a la sisena.

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 🔍 Investigar · enigma 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

L'enigma de l'esclau que ensenyava.

Cinc pistes sobre una persona: (1) va arribar a Roma venuda, després d'una batalla a Grècia; (2) sabia llegir i escriure millor que el seu amo; (3) cada matí acompanyava un nen a l'escola; (4) li parlava en una llengua que el pare del nen volia que aprengués; (5) llegia Homer amb el nen. Deduïu quin ofici tenia i expliqueu com un esclau podia canviar la cultura dels seus amos.

L'ofici i dues frases que expliquin com un esclau canvia la cultura dels amos.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Connectors: «la pista... indica que...», «podia canviar la cultura perquè...». La paraula de l'ofici és a la tercera línia de la Fitxa.

5.5 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dues conquestes en una taula.

Classifica en una taula les dues conquestes: «Roma conquereix Grècia» i «Grècia conquereix Roma». Per a cada una, escriu amb què (armes o cultura), quan i dos exemples de la lectura. A sota, explica en una frase quina de les dues dura encara avui.

La taula de dues columnes i tres files, i una frase a sota.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Connectors: «Roma va conquerir amb..., en canvi Grècia...». Els anys són a l'última línia de la Fitxa; els exemples de la cultura, a la quarta.

5.6 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

El vers d'Horaci, dit per un grec.

Reescriu el text d'Horaci com si l'expliqués un mestre grec, esclau a Roma cap al 140 aC, al nen que acompanya a l'escola. Ha de dir què han pres els romans de Grècia i com eren abans. No copiïs cap frase de L'Arxiu.

El text reescrit, de quatre a sis frases.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Connectors: «els teus avis eren..., i nosaltres...», «ara vosaltres...». Pensa què en creu el mestre: els grecs hi han perdut o hi han guanyat?

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «Roma va destruir la cultura grega».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica què va fer Roma a Corint el 146 aC i què va fer amb les estàtues, els llibres i els mestres grecs. Digues per què, gràcies a Roma, la cultura grega va arribar on els grecs no havien anat mai.

Una explicació de 40-60 paraules.

💡 Pista: Abans d'escriure, fes dues columnes: «què va destruir Roma» i «què va copiar». El tòpic només mira la primera.

5.8 🌍 Participar · desmentit 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmentit: «els grecs afebliran Roma».

Cató deia que els grecs, amb els seus llibres i els seus filòsofs, afeblirien Roma, i el 155 aC va fer expulsar tres filòsofs grecs. Ets un romà del 100 aC: desmunta aquesta idea. Digues primer què té de cert, i després dues coses que Roma va guanyar amb els grecs, tretes de la lectura i de la Fitxa.

Un desmentit de 80-100 paraules.

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Un bon desmentit reconeix primer la part de veritat: sí, els romans van canviar. La pregunta és si canviar era afeblir-se.

5.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: guanyar amb la cultura.

Grècia va perdre les guerres i va guanyar la cultura de Roma. Avui també hi ha països que tothom imita per la seva música, les seves sèries o els seus videojocs. En grup, trieu-ne un que conegueu i argumenteu en què s'assembla a Grècia dins de Roma i en què no.

El país, tres coses seves que feu servir i dues frases: una semblança i una diferència.

💡 Pista: Penseu com sabeu que allò ve d'allà: la llengua, el nom, l'etiqueta.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Amb Cartago vençuda, Roma es va girar cap a llevant i en cinquanta anys va vèncer Macedònia (197 i 168 aC), va destruir Corint (146 aC) i va heretar Pèrgam (133 aC): manava les dues ribes del mar, i en va dir «Mare Nostrum». Però de Grècia no van tornar només tributs: van tornar milers d'estàtues i llibres, i milers d'esclaus grecs que sabien llegir i que van ser els mestres dels fills dels romans rics. En cent anys, els romans parlaven grec, copiaven els temples i les estàtues, traduïen el teatre i havien fet seus els déus grecs. Horaci ho va dir en un vers: Grècia, captiva, va captivar el seu ferotge vencedor. Cató s'hi va oposar i no va servir de res. Hi ha dues maneres de guanyar, amb les armes i amb la cultura, i va durar més la segona.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què els romans van començar a dir «Mare Nostrum» a la Mediterrània?

   A. Perquè havien vençut la flota de Cartago i ja ningú més hi navegava B. Perquè els grecs ja li deien així i els romans en van copiar el nom C. Perquè August va posar aquest nom al mar quan va ser emperador D. Perquè manaven les dues ribes del mar, la de ponent i la de llevant

2. 2. Segons la lectura, com va entrar la cultura grega a les cases de Roma?

   A. Amb els esclaus grecs que sabien llegir i feien de mestres dels nens B. Amb els soldats de les legions, que tornaven de Grècia parlant grec C. Amb els filòsofs grecs que Cató va convidar a ensenyar a Roma D. Amb els colons grecs que Roma va instal·lar al Laci després del 146 aC

3. 3. Què va fer Roma amb Corint el 146 aC?

   A. La va heretar, perquè l'últim rei la va deixar a Roma en el testament B. La va vèncer a Pidna i la va fer capital de la província de Macedònia C. La va cremar per escarmentar Grècia i es va endur les obres d'art D. La va respectar, perquè els romans rics hi enviaven els fills a estudiar

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Roma ha conquerit el mar i s'ha deixat conquerir per Grècia. Ara li falta la terra d'on va sortir Anníbal: Hispània. Serà tan fàcil com Grècia?