ideorum

Cerca a Ideorum

Prem Esc per tancar.

Càpsula 7 · EL SENAT O LES ARMES? · #GiH1

Sessió 8. Juli Cèsar i la guerra civil

La conquesta de la Gàl·lia. El pas del Rubicó. L'enfrontament amb Pompeu. La dictadura i l'assassinat als Idus de Març (44 aC).

⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE6CE7CE9

El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.

Pintura d'una sala amb columnes plena d'homes amb toga que aixequen punyals al voltant d'un home caigut davant d'una estàtua; alguns fugen, altres s'hi abraonen, i al fons hi ha un tron buit.
«La mort de Cèsar», de Vincenzo Camuccini (1806): els senadors amb els punyals, Cèsar caient als peus de l'estàtua de Pompeu. Un pintor italià ho imagina divuit segles després; cap dels que hi eren no va deixar cap dibuix. Vincenzo Camuccini · Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons
Pas 01 ⏱ 7 min

Arrencar la classe

📋 Dinàmica

Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:

  • Si tens un exèrcit que t'obeeix i el Senat et mana que el deixis i vinguis sol a ser jutjat, què fas?
  • «Travessar el Rubicó» vol dir fer una cosa sense marxa enrere. Quina cosa has fet tu que no tingués marxa enrere?
  • Es pot aturar una idea matant la persona que la té?

Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:

  1. Explicar com Cèsar va aconseguir un exèrcit propi (la Gàl·lia) i què va passar al Rubicó el 49 aC.
  2. Explicar què va fer Cèsar després de guanyar la guerra civil (dictador per a tota la vida) i per què el van matar el 44 aC.
  3. Distingir dictador, rei i emperador, i explicar per què Cèsar no va ser el primer emperador.

🧠 De la sessió anterior:latifundi · esclaus · Tiberi Grac · Gai Grac. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.

Pas 02 ⏱ 6 min

Mira el vídeo

📋 Dinàmica

Divuit minuts, en castellà, de la Gàl·lia a les Idus de Març. Mentre el mires, apunta a la llibreta com explica el vídeo el moment del Rubicó i el de l'assassinat, i després compara-ho amb el que diu Suetoni a L'Arxiu: què hi ha al vídeo que Suetoni no diu?

Julio César · Academia Play · Obre a YouTube ↗
Pas 03 ⏱ 17 min

Llegeix

📋 Dinàmica

Juli CèsarJuli CèsarGai Juli Cèsar (100-44 aC). Cònsol el 59, conquereix la Gàl·lia (58-50), travessa el Rubicó (49), venç Pompeu (48), dictador fins que el maten (44). era d’una família noble però sense diners, i va fer carrera com es feia a Roma en aquell temps: gastant fortunes que no tenia en festes per al poble, pactant amb els homes més rics i, sobretot, buscant una guerra que li donés un exèrcit propi. El 58 aC la va trobar: la Gàl·liaGàl·liaEl país dels gals (França i Bèlgica d’avui): desenes de pobles celtes sense un sol rei. Cèsar la va conquerir del 58 al 50 aC., un país de pobles celtes que es barallaven entre ells, més enllà dels Alps. En vuit anys la va conquerir sencera, fins a l’oceà i fins al Rin; va vèncer el cap gal Vercingetòrix a Alèsia i va tornar riquíssim, i ho va explicar ell mateix en un llibre perquè tothom ho sabés. Vuit anys de guerra fan un exèrcit que estima el seu general més que el Senat, que és exactament el que Mari havia inventat i Sul·la havia provat.

El Rubicó

Al Senat li feia por. El 49 aC li va manar que deixés l’exèrcit i tornés a Roma sol, com un ciutadà, per ser jutjat. Cèsar sabia què volia dir: la ruïna, potser la mort. A la frontera d’Itàlia hi havia un riu petit, el RubicóRubicóRiu petit del nord d’Itàlia, frontera que cap general no podia travessar amb l’exèrcit. Cèsar ho va fer el gener del 49 aC. «Travessar el Rubicó»: fer una cosa sense marxa enrere., que cap general no podia travessar amb les tropes. A L’Arxiu llegiràs com Suetoni explica que Cèsar s’hi va aturar, va dubtar i va dir «la sort està tirada». El va travessar, i va començar una guerra civilguerra civilGuerra entre ciutadans del mateix país: Cèsar contra Pompeu (49-45 aC), legions contra legions.: Cèsar contra el Senat i el seu general, PompeuPompeuEl general més famós abans de Cèsar. Aliat seu, després enemic; vençut a Farsàlia (48 aC), assassinat a Egipte., que havia estat el seu aliat. Va durar quatre anys i es va lluitar a Grècia, on Cèsar va vèncer Pompeu a Farsàlia (48 aC), a Egipte, a l’Àfrica i a Hispània, on va acabar. Per primera vegada, dues legions romanes lluitaven l’una contra l’altra per decidir qui manava a Roma.

Fotografia d'un bust de marbre d'un home d'edat madura, amb el crani allargat, poc cabell, el front ample amb arrugues, les galtes enfonsades i la boca serrada, sense cos, damunt d'un peu de museu.
El retrat de Cèsar de Tusculum, fet cap al 45 aC, quan ell encara era viu: és l'única cara de Cèsar que no és una idealització de després. Mira-la: un home de cinquanta-cinc anys, amb poc cabell, arrugues i la boca tancada. No és un heroi de pel·lícula; és un polític que ha guanyat una guerra civil i sap que té enemics. Un any després el van matar. Ángel M. Felicísimo · Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons

Dictador per a tota la vida

Guanyada la guerra, Cèsar va fer el que Sul·la no havia fet: quedar-se. Es va fer nomenar dictadordictadorCàrrec amb tot el poder per sis mesos, en cas de perill. Cèsar se’l va fer donar «per a tota la vida»: un rei sense el nom. per deu anys i després per a tota la vida, va omplir el Senat de gent seva, va fer un calendari nou (el que fem servir, amb el mes de juliol pel seu nom), va donar terra als seus soldats i blat i festes al poble, que l’adorava. Però no va voler el nom de rei: una vegada, quan li van oferir una corona davant de tothom, la va refusar tres vegades. No va servir de res. Un grup de senadors, entre ells Brutus, a qui Cèsar havia perdonat i afavorit, van decidir que l’única manera de salvar la República era matar-lo. El Idus de MarçIdus de MarçEl 15 de març del calendari romà. El 44 aC, uns seixanta senadors van apunyalar Cèsar en plena sessió: vint-i-tres punyalades., el 15 de març del 44 aC, el van apunyalar en plena sessió del Senat, als peus d’una estàtua de Pompeu. Van matar l’home i van creure que havien salvat la República. Però la República ja era morta: el que quedava era decidir qui seria el proper Cèsar.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

Activitats

📋 Dinàmica
Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
8.1 Situar-se · línia del temps La fitxa de dades Individual

Els anys de Cèsar, en una ratlla.

Amb la primera, la segona i la quarta línia de la Fitxa de dades, dibuixa una línia del temps del 100 aC al 44 aC. Situa-hi set moments: el naixement de Cèsar, el consolat, el començament i el final de la Gàl·lia, el Rubicó, Farsàlia i les Idus de Març.

La línia amb set moments datats.

Com es fa · Línia del temps
  1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
  2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
  3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
  4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Una ratlla d'esquerra a dreta. Abans de Crist els anys van al revés: el 100 va a l'esquerra del 44. Un punt per moment, amb l'any i dues paraules.

8.2 Investigar · Lectura de font L'Arxiu Individual

A la vora del riu: fet, parer i senyal.

Llegeix el text de Suetoni a L'Arxiu i identifica-hi tres coses. FET: què fa Cèsar al final i quina frase diu? PARER: quina paraula fa servir Cèsar per dir què li han fet els seus enemics? SENYAL: per a qui treballava Suetoni quan ho va escriure?

Tres frases (fet, parer, senyal), en 25-50 paraules.

💡 Pista: Comença així: «Cèsar passa... i diu... Diu que els enemics... Suetoni treballava per a...». Per a qui treballava ho diuen l'autor i el context.

8.3 Investigar · comentari d'imatge La imatge Individual

La cara de Cèsar.

Mira el bust de Cèsar de la lectura. DESCRIU la cara: el cabell, el front, les galtes i la boca. IDENTIFICA, amb el peu, quan es va fer i què té d'especial. DEDUEIX què ens diu aquesta cara d'un home que acaba de guanyar una guerra civil.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), en 25-50 paraules.

Com es fa · Comentari d'imatge
  1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
  2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
  3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
  4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «Al bust hi ha un home que...». Que és fet quan Cèsar era viu és el que el fa diferent: ho diu el peu.

Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
8.4 Explicar · taula de classificació La lectura La fitxa de dades En parella

Cosa de República o cosa de rei?

Classifiqueu en una taula de dues columnes, «Ho pot fer un magistrat de la República» i «Això ho fa un rei», sis coses que va fer Cèsar: dictador per deu anys, dictador per a tota la vida, un calendari nou, el Senat ple de gent seva, terra per als soldats i refusar la corona. A sota, expliqueu quina va espantar més els senadors.

La taula amb les sis coses classificades i una frase a sota.

Com es fa · Taula de classificació
  1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
  2. Reparteix els casos.
  3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
  4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Connectors: «això és de República perquè el càrrec ja existia...», «això és de rei perquè...». La cinquena línia de la Fitxa diu què és cada càrrec.

8.5 Participar · decisió raonada La lectura La fitxa de dades Individual

Ets Brutus, febrer del 44 aC.

Ets Brutus, el febrer del 44 aC. Cèsar t'ha perdonat després de la guerra i t'ha donat càrrecs, però s'ha fet dictador per a tota la vida. Uns senadors et demanen que t'uneixis al pla per matar-lo. Decideix si t'hi uneixes, l'avises o no fas res, i argumenta-ho. Tu no saps què passarà el 15 de març.

La decisió i l'argument, en 50-80 paraules.

Com es fa · Decisió raonada
  1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
  2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
  3. Tria i dona dues raons.
  4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Connectors: «si m'hi uneixo, pot passar que...», «si l'aviso...», «trio... perquè...». Pensa què hi perds tu en cada opció.

8.6 Explicar · titular periodístic La lectura La fitxa de dades Individual

El 15 de març, en tres titulars.

Escriu tres titulars de deu paraules com a màxim sobre el 15 de març del 44 aC: el d'un senador de la conjura, el d'un soldat veterà de Cèsar i el d'un pobre de Roma que rebia blat. Sota cada titular, explica en una frase què amaga.

Tres titulars de deu paraules com a màxim, amb una frase sota cada un.

Com es fa · Titular periodístic
  1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
  2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
  3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
  4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Connectors: «el senador diu... i calla que...». El verb del titular ho és tot: «assassinat», «executat» i «alliberat» no volen dir el mateix.

Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
8.7 Explicar · Desmuntant tòpics Desmuntant un tòpic La fitxa de dades Individual

Desmuntant «Cèsar va ser el primer emperador».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics i la cinquena línia de la Fitxa. Defineix què era a Roma un rei, un dictador i un emperador, i explica quin dels tres va ser Cèsar.

Una explicació de 40-60 paraules.

💡 Pista: Abans d'escriure, posa els tres càrrecs en una columna, amb una data cada un. El tòpic barreja el segon amb el tercer.

8.8 Participar · carta des d'un rol L'Arxiu La lectura Individual

Carta d'un soldat de la legió XIII, gener del 49 aC.

Ets un soldat de la legió XIII la nit després de passar el Rubicó. Escriu una carta a la teva família: explica què has vist a la vora del riu, segons Suetoni, i defensa per què segueixes Cèsar i no el Senat. Res que algú del gener del 49 aC no pogués saber: la guerra tot just comença.

Una carta de 80-100 paraules.

Com es fa · Carta des d'un rol
  1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
  2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
  3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
  4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Tria primer a qui escrius i quina és la cosa que més et costa dir-li. No saps res de Farsàlia ni de les Idus de Març.

8.9 Participar · Ahir i avui El que ja saps La lectura En grup

Ahir i avui: qui no vol deixar el poder.

Cèsar es va fer dictador «per a tota la vida», i els que volien la República el van matar. Avui, a molts països, la llei diu quants anys pot manar una persona. En grup, argumenteu per què creieu que es posa aquest límit i com es fa respectar avui sense punyals.

Una resposta de tres frases: per què el límit, com es fa respectar i el lligam amb Cèsar.

💡 Pista: La pregunta de fons és la de la càpsula: qui mana, el Senat o les armes?

Pas 05 ⏱ 2 min

Tancament

📋 Dinàmica

📌 Per emportar-se

Cèsar va fer el que Mari havia inventat i Sul·la havia provat: vuit anys de guerra a la Gàl·lia (58-50 aC) li van donar un exèrcit que l'obeïa a ell. Quan el Senat li va manar que el deixés, va travessar el Rubicó (49 aC) i va guanyar una guerra civil de quatre anys contra Pompeu (Farsàlia, 48 aC). Després va fer el que Sul·la no havia fet: quedar-se. Dictador per deu anys i després per a tota la vida, calendari nou, Senat ple de gent seva, terra als soldats i blat al poble; però mai el nom de rei, que va refusar en públic. No va servir de res: el 15 de març del 44 aC uns seixanta senadors, amb Brutus, el van apunyalar per salvar la República. La República ja era morta; el que quedava era decidir qui seria el proper Cèsar.

Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

  1. 1. Què volia dir, per a Cèsar, travessar el Rubicó amb l'exèrcit el 49 aC?

  2. 2. Què va fer Cèsar després de guanyar la guerra civil?

  3. 3. Segons el Desmuntant, per què Cèsar no va ser el primer emperador de Roma?

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Els senadors van matar Cèsar per no tenir un rei. El seu fill adoptiu, Octavi, manarà sol quaranta anys sense que ningú el mati. Com s'ho farà?