Sessió 3. La conquesta d'Itàlia

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 509 aC Roma era una ciutat entre moltes, i no la més forta. El 264 aC manava tota la península Itàlica, de la vall del Po fins a la punta de la bota. Com s’ho va fer una ciutat sense rei, amb cònsols que canviaven cada any? Amb dues coses: un exèrcit de pagesos que tornava a lluitar cada primavera, i una manera de tractar els vençuts que ningú no havia provat.

Els llatins i els samnites

Els primers van ser els veïns, els llatinsllatinsLes ciutats de la plana del Laci, que parlaven llatí com Roma. Es van rebel·lar contra ella i van perdre el 338 aC., que el 338 aC van perdre una guerra contra Roma i van descobrir que perdre no era tan terrible: van continuar governant-se i molts van rebre la ciutadania romana. Després van venir els samnitessamnitesEl poble de les muntanyes del centre-sud d’Itàlia, pastors i guerrers. Tres guerres contra Roma (343-290 aC); a les Forques Caudines (321 aC) van humiliar un exèrcit romà sencer., pastors de les muntanyes del centre, els enemics més durs. L’any 321 aC, a les Forques CaudinesForques CaudinesUn pas estret entre muntanyes on els samnites van tancar dos exèrcits romans amb els seus cònsols (321 aC) i els van fer passar sota el jou, desarmats i mig despullats., van tancar dos exèrcits romans en un pas entre muntanyes i els van obligar a rendir-se i a passar, un per un, sota un jou de llances, davant dels enemics que se’n reien. Ho llegiràs a L’Arxiu. Roma no va oblidar mai la vergonya, i trenta anys després els samnites eren vençuts.

Els grecs del sud

Al sud d’Itàlia hi havia ciutats gregues, riques i antigues, com Tarent. Quan Roma s’hi va acostar, Tarent va cridar un rei de Grècia, PirrosPirrosRei de l’Epir (Grècia) que va venir a ajudar Tarent contra Roma amb un exèrcit i vint elefants (280-275 aC). Va guanyar dues batalles perdent tants homes que va dir que una altra victòria així l’arruïnaria: d’aquí ve «una victòria pírrica»., que va desembarcar amb un exèrcit i vint elefants. Pirros va guanyar dues batalles, però va perdre tants soldats que va dir: «Una altra victòria com aquesta i estic perdut». El 272 aC Tarent va caure, i el 264 aC Roma manava tota la península, fins a topar amb Cartago a Sicília.

El secret: fer aliats dels vençuts

I aquí és on Roma no s’assembla a ningú. Els grecs, quan guanyaven, cobraven tribut o venien els vençuts com a esclaus. Roma feia una cosa més astuta: convertia els vençuts en aliatsaliatsEls pobles d’Itàlia vençuts per Roma, que es governaven sols però havien de donar-li soldats. Per això l’exèrcit romà era cada vegada més gran. Van rebre la ciutadania el 90 aC, després d’una guerra., que continuaven governant-se però havien de posar soldats a l’exèrcit romà; a alguns els donava la ciutadaniaciutadaniaSer ciutadà romà volia dir votar, tenir un judici just i no poder ser assotat. Roma la donava a pobles vençuts, cosa que cap ciutat grega no feia. A la llarga, tots els italians la van tenir., del tot o a mitges; i escampava per tot Itàlia colòniescolòniesPobles nous de ciutadans romans posats en terres conquerides: eren pagesos i, alhora, una guarnició. En van fundar desenes. de ciutadans romans que eren alhora pagesos i guarnició. Tot ho unia amb carreteres de pedra, com la via Àpiavia ÀpiaLa primera gran carretera romana (312 aC), de Roma a Càpua i després fins a Bríndisi, al taló de la bota: 540 km de pedra, per moure legions de pressa. Encara es pot caminar., feta perquè les legions arribessin abans que cap revolta. Cada poble vençut donava soldats a Roma: com més guanyava, més gran era l’exèrcit. Per això Itàlia va aguantar unida quan Anníbal la va envair: els aliats no van canviar de bàndol.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El mapa de colors.

Mira el mapa de la conquesta d'Itàlia de la lectura. DESCRIU on és el vermell fosc i cap a on s'estenen els altres colors. SITUA, amb la llegenda i la Fitxa de dades, la guerra del color taronja i la del color salmó, amb els anys. DEDUEIX cap a on va créixer Roma primer.

Els tres passos (descric, situo, dedueixo), en 25-50 paraules.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «Al mig del mapa hi ha... de color... Al voltant...». Els anys de cada guerra són a la primera línia de la Fitxa.

3.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Sota el jou: fet, parer i senyal.

Llegeix el text de Tit Livi a L'Arxiu i identifica-hi tres coses. FET: en quin ordre van passar els romans sota el jou? PARER: què diu Tit Livi que va ser el més dur? SENYAL: per què és estrany que un historiador romà expliqui tan bé aquesta vergonya?

Tres frases (fet, parer, senyal), en 25-50 paraules.

💡 Pista: Comença així: «Primer van passar... Tit Livi diu que el més dur va ser... És estrany perquè...». Per a l'últim pas, llegeix el context.

3.3 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Vertader o fals: la conquesta d'Itàlia.

Decideix si cada afirmació és vertadera o falsa i justifica-la amb una dada de la lectura o de la Fitxa: (1) Roma va vèncer primer els grecs del sud. (2) A les Forques Caudines van guanyar els romans. (3) Pirros va guanyar dues batalles i se'n va tornar igualment. (4) Els aliats havien de donar soldats a Roma.

Per a cada afirmació, V o F i la dada que ho justifica, en una frase.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Comença així: «(1) és... perquè la Fitxa diu que...». L'ordre de les tres etapes és a la primera línia de la Fitxa.

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 🔍 Investigar · enigma 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

L'enigma del rei dels elefants.

Cinc pistes sobre un personatge: (1) va venir de Grècia perquè una ciutat del sud d'Itàlia el va cridar; (2) va portar vint animals que els romans no havien vist mai; (3) va guanyar dues batalles; (4) va dir que una altra victòria com aquella l'arruïnaria; (5) avui el seu nom serveix per dir una victòria que costa massa. Deduïu qui és i per què va perdre la guerra.

El nom del personatge i dues frases: quina pista us l'ha donat i per què va perdre la guerra.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Connectors: «la pista... indica que...», «va perdre la guerra perquè Roma... i ell no...». Penseu en els soldats que cada bàndol podia tornar a reunir.

3.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Per què cada victòria feia Roma més forta.

Encadena en quatre baules com una victòria de Roma la feia més forta per a la guerra següent. La primera baula és «Roma venç un poble» i l'última, «Roma venç el poble següent». Les dues del mig les has de trobar a la lectura i a la Fitxa.

La cadena de quatre baules, amb una frase sota cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors: «com que Roma venç..., aleshores...», «i per això...». Pregunta't què li demanava Roma al poble vençut: ho diu la quarta línia de la Fitxa.

3.6 ✍️ Explicar · titular periodístic 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Titular: Tarent, 272 aC.

Escriu dos titulars de deu paraules com a màxim sobre la caiguda de Tarent, el 272 aC: un per a un diari de Roma i un per a un diari de Tarent. Sota cada un, explica en una frase quina paraula del titular mostra de quin bàndol és.

Dos titulars de deu paraules com a màxim, amb una frase sota cada un.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Connectors: «el titular de Roma diu... perquè...», «el de Tarent...». Pensa què li passa a un poble vençut per Roma segons la lectura: conquesta o aliança?

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «les legions eren professionals».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. Explica com era un soldat de la República que va conquerir Itàlia: qui era, qui li pagava les armes i quan lluitava. Digues també quan va canviar, amb la data de la Fitxa.

Una explicació de 40-60 paraules.

💡 Pista: Abans d'escriure, fes dues columnes: «soldat pagès (República)» i «soldat de sou (Imperi)», i posa-hi què fa cada un.

3.8 🌍 Participar · manifest 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 👥 En grup

Manifest dels aliats, 290 aC.

Sou el consell d'una ciutat samnita vençuda el 290 aC, i Roma us ofereix ser aliats: us governeu sols, però li doneu soldats. Decidiu si accepteu o no, i escriviu el manifest que llegireu a la plaça amb dues raons tretes de la lectura i de la Fitxa. Res que algú del 290 aC no pogués saber: Pirros encara no ha vingut.

Un manifest de 80-100 paraules.

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Abans d'escriure, apunteu la raó més forta en contra de la vostra decisió. Penseu en les Forques Caudines del 321 aC, en les colònies i en les vies.

3.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: les carreteres que uneixen.

Roma unia Itàlia amb vies de pedra perquè les legions arribessin de pressa i els pobles quedessin lligats a la ciutat. En grup, penseu en una carretera, una línia de tren o una autopista que feu servir o que conegueu. Argumenteu en què s'assembla a la via Àpia i en què no.

El nom de la infraestructura i tres frases: una semblança, una diferència i a qui beneficia més.

💡 Pista: Penseu primer per a què es va fer: per moure soldats, mercaderies o gent?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

En dos segles i mig (509-264 aC) Roma va passar de ser una ciutat del Laci a manar tota Itàlia: primer els llatins (338 aC), després els samnites de les muntanyes, que la van humiliar a les Forques Caudines (321 aC) i van ser vençuts el 290, i al final les ciutats gregues del sud, que van cridar el rei Pirros amb els seus elefants i van caure igualment (Tarent, 272 aC). Roma va guanyar amb un exèrcit de pagesos que lluitaven a l'estiu, però sobretot amb una idea que ningú no havia provat: fer aliats dels vençuts, donar-los la ciutadania, fundar colònies i unir-ho tot amb vies de pedra. Cada poble vençut donava soldats: com més guanyava, més gran era l'exèrcit. Per això Itàlia va aguantar unida quan va venir Anníbal.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què van fer els samnites amb els romans tancats a les Forques Caudines (321 aC)?

   A. Els van matar gairebé tots dins del pas, amb els dos cònsols al davant B. Els van vendre com a esclaus a les ciutats gregues del sud d'Itàlia C. Els van deixar marxar armats a canvi d'un tribut que Roma va pagar D. Els van fer passar sota un jou de llances, desarmats, i se'n van riure

2. 2. Segons la lectura, què feia Roma amb els pobles que vencia a Itàlia?

   A. Els cobrava un tribut cada any i els posava un governador romà B. Els donava la ciutadania a tots i els deixava sense exèrcit propi C. Els deixava governar-se sols, però li havien de donar soldats D. Els venia com a esclaus i repartia les terres entre colons romans

3. 3. Segons el Desmuntant, com era un soldat romà quan la República va conquerir Itàlia?

   A. Un soldat de sou, que lluitava tot l'any i ja no tornava a casa B. Un pagès amb terra, que es comprava les armes i lluitava a l'estiu C. Un pagès sense terra, que rebia les armes de Roma i un sou a l'hivern D. Un jove de ciutat, que servia vint anys seguits lluny de casa seva

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Roma mana tota Itàlia i arriba a l'estret de Sicília. A l'altra banda hi ha Cartago, que mana el mar. Hi cap dos senyors a la Mediterrània de ponent?