La pedra de baix

En Biur té dotze anys i des que ha sortit el sol carrega pedres. Les carrega amb el seu pare i amb vint homes més del poblat, turó amunt, fins on els romans han plantat les tendes. Fa vent de mar i les mans li couen. Els romans van arribar a la tardor per Empúries, diuen, i van vèncer els homes de Cartago a la plana, i ara són aquí, damunt del turó, i volen un mur. El mur el paguen amb gra. Això és el que el pare va entendre, i el que en Biur entén és que cada pedra pesa el que pesa.

Els homes de sota tallen els blocs a la pedrera. Els de dalt els pugen amb cordes i troncs. Un romà amb un bastó compta les pedres i marca ratlles en una fusta. No parla la llengua dels ibers i no cal: assenyala, i les pedres van on assenyala. Els soldats miren de lluny, recolzats a les llances, amb aquell ferro que tots porten igual. En Biur no n’ha vist mai tants que anessin vestits iguals.

A migdia els deixen seure. El pare treu el pa i l’oli i en Biur menja de pressa, perquè vol una cosa. Hi ha un bloc a terra, a tocar del mur començat, esperant el seu torn. La cara de sota és aspra i quedarà amagada: quan el bloc pugi, aquella cara quedarà contra la terra, o contra un altre bloc. En Biur s’hi ajup com qui es lliga la sandàlia.

Té un clau de ferro a la bossa. El va trobar al camí. Al poblat hi ha una pedra vella a la porta del graner, una pedra que ja hi era abans que hi fossin els avis, i a la pedra hi ha un animal petit gravat: quatre potes, l’esquena rodona i un nas llarg que baixa fins a terra. Ningú no sap quin animal és. Els nens diuen que és un porc, i les dones diuen que no. A en Biur li agrada. Sempre l’ha tocat en passar.

El fa. El grava de pressa, amb el clau, a la cara de sota del bloc: quatre potes, l’esquena rodona, el nas llarg. Li surt tort. Bufa la pols de la ratlla i la mira un moment. Després torna a seure al costat del pare i acaba el pa.

A la tarda pugen el bloc. Sis homes, dues cordes, el romà del bastó que crida. El bloc gira una vegada a l’aire i s’assenta al seu lloc, a la primera filada de la muralla de Tàrraco, amb la cara del dibuix contra la terra del turó. El romà fa una ratlla a la fusta. En Biur agafa la pedra següent.