Sessió 2. Els noms del mapa

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Lleida es diu Lleida perquè els ibers en deien Iltirta, els romans Ilerda, els àrabs Làrida, i la gent, a cada generació, una mica diferent. Ningú no ho va decidir. Un nom de lloc és un document amb capes: sota Tarragona hi ha Tàrraco, sota Tàrraco hi ha Kesse, i cada capa diu qui va viure aquí, què hi havia i en quina llengua ho deia. Els geògrafs en diuen toponímiatoponímiaL’estudi dels noms de lloc (els topònims): d’on vénen, què volen dir i què expliquen de la història d’un territori., i un mapa, llegit així, és un arxiu.

La capa romana

Mira el mapa: és la Via AugustaVia AugustaLa calçada romana de Cadis als Pirineus, refeta per August entre el 8 i el 2 aC. Els mil·liaris, les pedres amb la distància, porten els noms de les ciutats tal com els deien els romans., amb vint-i-dues ciutats i el nom que tenien fa dos mil anys. Gairebé totes existeixen encara, i gairebé totes es diuen igual, una mica canviat: Tarraco, Gerunda, Dertosa, Saguntum, Valentia, Hispalis, Gades. Els romans van posar molts d’aquests noms damunt d’un nom anterior. Quan els Escipions van fer el campament al turó dels ibers de Kesse, la tardor del 218 aC, el lloc va passar a dir-se TàrracoTàrracoEl nom romà de Tarragona, del campament dels Escipions (218 aC) i de la colònia que en va fer Cèsar el 45 aC. Sota Tàrraco hi ha Kesse, el nom iber del turó.; a l’antic mercat grec que els ibers coneixien com a Emporion, els romans en van dir Emporiae, i nosaltres Empúries. Altres els van inventar de nou: Barcino cap al 10 aC, Caesaraugusta amb el nom de l’emperador, Emerita per als soldats emèritsemèritsEls veterans que havien acabat els vint anys de servei. August els va donar terra el 25 aC en una ciutat nova de Lusitània, Emerita Augusta: Mèrida. que August va instal·lar a Lusitània el 25 aC. Aquae Calidae, les aigües calentes, és Caldes.

El bisbe que explicava els noms

Cap al 620, un segle i mig després de la caiguda de Roma, un bisbe visigot de Sevilla, Isidor de SevillaIsidor de SevillaBisbe de Sevilla del 600 al 636 i savi del regne visigot. Les seves «Etimologies» són una enciclopèdia de tot el que se sabia, copiada durant mil anys., va escriure una enciclopèdia amb un llibre sencer sobre d’on venien els noms de les ciutats. El llegiràs a L’Arxiu: Tàrraco la van construir els Escipions, Caesaraugusta i Emèrita les va fundar August, i Lisboa, Olisipo, la va fundar Ulisses. Tres encerts i una invenció: Ulisses és un heroi de conte, però el nom s’hi assemblava i a Isidor li va semblar prou. Isidor no diu mai el nom iber de cap ciutat. La capa de sota, la dels que ja hi eren, queda tapada quan qui mana escriu el nom nou.

Les capes de després

Roma va caure i els noms es van quedar, però n’hi van pujar de nous al damunt. Els àrabs, del segle VIII al XII, van pronunciar els vells a la seva manera (Saraqusta, Làrida, Ishbiliya) i en van posar de seus: Beni-, «fills de» (Benicàssim, Benifallet); Al-, «el» (Alcanar, Almacelles); la Ràpita, el convent fortificat. I els catalans medievals van batejar el que fundaven: Vilanova, una vila que era nova; VilafrancaVilafrancaUna vila «franca», és a dir, lliure d’alguns impostos, per atreure-hi pobladors al segle XII. Com Vilanova, Castellar o Sant Cugat, és un nom de la capa catalana medieval., una vila lliure d’impostos; Sant Cugat, Castellar, Puigcerdà. Un mapa és un arxiu: qui sap llegir els noms sap qui va passar per aquí, en quin ordre i què hi va trobar.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La Via Augusta, nom a nom.

Mira el mapa de la Via Augusta de la lectura. DESCRIC: digues d'on surt la línia vermella, on arriba i per on passa. IDENTIFICO: busca-hi Tarraco, Gerunda i Dertosa, i escriu al costat de cada una el nom d'avui. DEDUEIXO: per què la calçada va per la costa i no pel mig de la península?

Els tres passos retolats, amb tres parelles de noms (entre 25 i 50 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «La línia vermella és la Via Augusta, que va de … a …». El nom d'avui és entre parèntesis, en francès; la primera línia de la Fitxa te'l dona en català. Per deduir, pensa on és més fàcil fer un camí: a la plana o a la muntanya.

2.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Isidor amb lupa: quan encerta i quan s'ho inventa.

Llegiu en parella L'Arxiu i el seu context. Copieu la frase sobre Emèrita. FET: qui va fundar cada una de les quatre ciutats, segons Isidor? PARER: per què creu Isidor que Olisipo ve d'Ulisses? SENYAL: quin nom no diu mai Isidor, de cap de les quatre ciutats?

La frase copiada i una resposta per a cada pas (entre 25 i 50 paraules).

💡 Pista: Per al fet, feu una llista de quatre línies: ciutat i fundador. Per al parer, el context diu qui era Ulisses. Per al senyal, penseu qui vivia a Tàrraco abans dels Escipions. Podeu acabar així: «Isidor sabia molt de… i poc de…».

2.3 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Els noms, per capes.

Fes una taula de tres columnes: «capa ibera o grega», «capa romana» i «capa àrab o catalana». Classifica-hi aquests nou noms: Kesse, Emporion, Tarraco, Gerunda, Aquae Calidae, Benicàssim, Alcanar, Vilanova i Sant Cugat.

La taula de tres columnes amb els nou noms classificats.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Pregunta't, per cada nom, en quina llengua es va dir per primera vegada. La primera línia de la Fitxa diu quins són ibers, grecs o romans; la tercera, quins són àrabs o catalans.

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Sis ciutats, sis naixements.

Amb la primera i la segona línia de la Fitxa, dibuixa una línia del temps del 600 aC a l'any 1 i situa-hi sis ciutats per l'any en què neixen: Emporion, Tarraco, Valentia, Emerita, Caesaraugusta i Barcino. Sota cada una, escriu el nom d'avui. Sota la línia, explica en una frase per què la més antiga no té un nom llatí.

La línia amb sis ciutats datades, el nom d'avui de cada una i una frase a sota.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Un quadret cada cinquanta anys. Compte amb els anys aC: es compten cap enrere, i el 575 aC va abans que el 218 aC.

2.5 🔍 Investigar · enigma 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

L'enigma de la ciutat sense nom.

Una ciutat d'Hispània. Pistes: (1) la va fundar un emperador i li va posar el seu nom; (2) és a la Tarraconense; (3) els àrabs la van pronunciar a la seva manera; (4) Isidor en parla a L'Arxiu; (5) no és a Catalunya. Deduïu en parella quina ciutat és i justifiqueu quina pista és la decisiva.

El nom de la ciutat, què descarta cada pista i quina és la decisiva.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Comenceu per la pista que descarta més ciutats. La segona línia de la Fitxa diu quines ciutats van tenir un nom àrab.

2.6 ✍️ Explicar · titular periodístic 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Titular: Kesse, tardor del 218 aC.

Escriu dos titulars de diari sobre el dia que els Escipions van fer el campament al turó de Kesse, el 218 aC: un d'un diari de Roma i un d'un diari dels ibers de Kesse. Sota cada titular, explica en una línia què ha triat destacar aquell diari i què ha callat.

Dos titulars de dotze paraules com a màxim, amb una línia sota cada un.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Un titular té un subjecte i un verb. Tria el verb pensant en qui escriu: el mateix fet es pot dir amb verbs molt diferents.

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «els noms no volen dir res».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i desmunta «els noms dels pobles no volen dir res». Explica per què és fàcil de creure i dona tres noms de lloc de capes diferents, dient què vol dir cada un. Fes servir el terme «topònim».

L'explicació amb tres noms de lloc explicats (entre 40 i 60 paraules).

💡 Pista: Separa dues preguntes: algú va decidir el nom un dia? I el nom diu alguna cosa? Per als noms antics, les respostes no coincideixen.

2.8 🌍 Participar · carta des d'un rol 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Carta d'un veterà, Emerita Augusta, any 24 aC.

Ets un soldat veterà que August ha instal·lat a Emerita, una ciutat nova de Lusitània que porta el vostre nom. Escriu una carta a la teva mare, a Itàlia: explica-li com es diu la ciutat i per què, qui hi vivia abans que arribéssiu i què penses del nom. Res que algú del 24 aC no pogués saber.

La carta a la mare (entre 80 i 100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Decideix primer si el nom t'enorgulleix o et fa pensar en els que ja hi eren: la carta canvia molt d'una manera a l'altra.

2.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: els noms que es canvien.

Els Escipions van posar Tarraco damunt de Kesse: qui mana posa el nom, i el de sota queda tapat. Penseu en un carrer, una plaça o un poble que conegueu que hagi canviat de nom. Argumenteu què s'assembla al cas de Kesse, què és diferent i qui hauria de decidir com es diu un lloc.

L'argument del grup, amb una semblança i una diferència (entre 30 i 40 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, decidiu si al vostre cas el nom el va posar algú un dia o va canviar tot sol.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Els noms de lloc són documents amb capes. Sota Tarragona hi ha Tàrraco i sota Tàrraco hi ha Kesse; sota Lleida hi ha Làrida, Ilerda i Iltirta; sota Empúries, el mercat grec. Els romans van posar noms damunt dels ibers (Tarraco, Barcino, Gerunda, Emerita per als veterans, Caesaraugusta per a l'emperador), els àrabs els van pronunciar a la seva manera i n'hi van afegir de nous (Beni-, Al-, la Ràpita), i els catalans medievals van batejar les viles noves i franques. Isidor de Sevilla, el 620, ja explicava d'on venien i encertava amb Tàrraco i Mèrida, però s'inventava Lisboa. Cap nom antic no el va posar ningú un dia: van canviar de boca en boca, com les paraules, i per això un mapa és un arxiu de qui va passar per aquí.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Quins noms va tenir Lleida abans de dir-se Lleida, del més antic al més nou?

   A. Kesse (iber), Ilerda (romà) i Làrida (àrab) B. Iltirta (iber), Ilerda (romà) i Làrida (àrab) C. Ilerda (iber), Iltirta (romà) i Làrida (àrab) D. Iltirta (iber), Ilerda (romà) i Saraqusta (àrab)

2. 2. Segons Isidor, a L'Arxiu, per què Emèrita es diu així?

   A. Perquè «emèrita» volia dir ciutat nova en la llengua dels romans B. Perquè abans hi vivia un poble iber que es deia els emèrits C. Perquè la va fundar Ulisses, i d'ell en va prendre el nom D. Perquè August hi va establir soldats veterans, els emèrits

3. 3. Segons el Desmuntant, com han arribat fins avui gairebé tots els noms de lloc antics?

   A. Canviant de boca en boca durant segles, sense que ningú els decidís B. Tal com els van decidir els romans en fundar cada ciutat, sense canvis C. Triats per Isidor de Sevilla cap al 620, quan va escriure el seu llibre D. Posats pels àrabs al segle VIII i traduïts després pels catalans

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Roma va deixar les paraules i els noms. I les lleis, el calendari i la forma de les ciutats? La sessió següent.