Sessió 3. El dret, el calendari i la ciutat

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El setembre es diu «setè» i és el novè mes. El dilluns és el dia de la Lluna. Si algú t’acusa d’una cosa, tens dret a un judici abans que et castiguin. Els carrers de l’Eixample es tallen en angle recte. Cap d’aquestes quatre coses no és natural: totes quatre les va decidir Roma, i les fem servir sense saber-ho, com si haguessin estat sempre aquí.

La llei que tothom podia llegir

Fins al 451 aC, les lleis de Roma les sabien només els patricis, que eren els jutges. Després d’anys de protestes dels plebeus, deu magistrats van escriure-les en dotze taules de bronze i les van penjar al Fòrum: les Dotze TaulesDotze TaulesLa primera llei escrita i pública de Roma (451-449 aC), penjada al Fòrum en dotze taules de bronze. Els nens romans la van aprendre de memòria durant segles.. Eren dures i desiguals (un os d’esclau val la meitat), però són escrites i públiques, i diuen que ningú no pot ser executat sense judici. D’aquí va sortir el dret romàdret romàEl conjunt de lleis de Roma, des de les Dotze Taules fins a la recopilació de Justinià (529-534). Les universitats d’Europa l’ensenyen des del segle XII, i el dret civil català i espanyol en vénen., recopilat al segle VI i ensenyat a les universitats d’Europa des del XII. A L’Arxiu llegiràs com el presentava el llibre que Justinià va fer escriure per als estudiants, les Institucions (533). El contracte, el testament, la propietat, la paraula «persona» i la idea que el càstig ve després del judici són romans, i són a la nostra Constitució.

El calendari que no quadrava

La natura dona el dia, la lluna i l’any, i no encaixen. Mira el dibuix: és un calendari romà d’abans de Cèsar, pintat en una paret. Té tretze columnes: dotze mesos de 355 dies en total i un tretzè, INTER, l’intercalarintercalarEl mes extra que els sacerdots romans afegien cada dos anys per quadrar l’any de 355 dies amb el sol. Com que l’afegien quan els convenia, el 46 aC el calendari anava tres mesos avançat., que els sacerdots afegien quan els convenia. L’any havia començat al març: per això Quintilis era el cinquè, Sextilis el sisè, September el setè. El 46 aC, amb el calendari tres mesos avançat, Juli Cèsar va decidir: un any de 365 dies, un de traspàs cada quatre, l’inici a l’1 de gener. Aquell any va tenir 445 dies. És el calendari juliàcalendari juliàEl calendari de Juli Cèsar (46-45 aC): 365 dies, un de traspàs cada quatre anys, l’any que comença al gener. Quintilis va passar a ser juliol per ell, i Sextilis, agost per August., i el juliol i l’agost es diuen així per ell i per August.

La setmana de set dies amb els noms dels planetes (Lluna, Mart, Mercuri, Júpiter, Venus) ja es feia servir a Roma al segle I, i el 321 Constantí va fer oficial el diumenge com a dia de descans. I el calendari de Cèsar tenia un error d’onze minuts l’any, que en setze segles van ser deu dies: el 1582 el papa Gregori XIII els va treure d’un cop, i a Espanya, al dijous 4 d’octubre el va seguir el divendres 15. Anglaterra va esperar fins al 1752. El nostre és el calendari gregoriàcalendari gregoriàEl calendari julià corregit per Gregori XIII el 1582: es van saltar deu dies i es va ajustar l’any de traspàs. És el que fa servir avui gairebé tot el món.: el julià, corregit.

La ciutat en quadrícula

Sota el barri Gòtic de Barcelona hi ha Barcino: el cardo i el decumanus en angle recte, i la resta de carrers paral·lels. Ildefons Cerdà va fer el mateix a l’Eixample el 1859, a escala gegant, i el mateix són la majoria de ciutats americanes. El fòrum és la plaça major; l’aqüeducte, l’aigua corrent. No és natural: és romà. Cada dia vivim en un temps, en un dret i en una ciutat que va dibuixar un imperi que va caure fa mil cinc-cents anys.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El calendari d'Anzio, amb lupa.

Mira el calendari romà pintat de la lectura. DESCRIC: digues quantes columnes hi ha i copia el nom de les tres primeres. IDENTIFICO: amb la primera línia de la Fitxa, explica què és la columna INTER. DEDUEIXO: què podia passar amb un mes que els sacerdots afegien quan els convenia?

Els tres passos retolats, amb tres noms copiats (entre 25 i 50 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «Al dibuix hi ha … columnes, una per…». Els noms dels mesos són a dalt de cada columna. Per deduir, pensa en un pagès que ha de saber quin dia toca sembrar.

3.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Les Institucions de Justinià amb lupa.

Llegiu en parella L'Arxiu i el seu context. Copieu els tres manaments del dret. FET: què li passa al jutge que dicta una sentència injusta? PARER: què pensa el llibre de l'esclavitud? SENYAL: amb quines paraules es veu que les Dotze Taules ja eren molt antigues? Copieu-les.

La frase copiada i una resposta per a cada pas (entre 25 i 50 paraules).

💡 Pista: El fet és a l'última frase de L'Arxiu. El parer és a la frase que parla de l'esclavitud. El senyal és en el que diu el llibre de la pena de les Dotze Taules. Podeu acabar així: «El llibre diu que l'esclavitud va contra la natura, però…».

3.3 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Encara vivim en romà: 1-3-1.

Fes un esquema 1-3-1 amb aquesta idea central: «Cada dia fem coses que va decidir Roma». Al mig, explica tres proves: una del dret, una del calendari i una de la ciutat. A baix, una conclusió.

L'esquema: la idea, tres proves amb una data o un nom cada una, i una conclusió d'una frase.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Una prova bona té un fet i una data o un nom: «l'any comença l'1 de gener des del …». Les tres proves són a la segona, la cinquena i la sisena línia de la Fitxa.

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

El calendari, del 46 aC al 1918.

Amb la Fitxa, dibuixa una línia del temps del 100 aC al 2000 i situa-hi sis fets del calendari: l'any de la confusió, el juliol, l'agost, el diumenge de descans, els deu dies que salten i l'últim gran país que s'hi apunta. Sota la línia, explica en una frase per què el 1582 va caldre corregir-lo.

La línia amb sis fets datats i una frase a sota.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Un quadret cada cent anys. Entre el segle IV i el XVI hi haurà molt d'espai buit, i és normal.

3.5 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Vertader o fals, amb la llei a la mà.

Decidiu en parella si cada frase és vertadera o falsa, i justifiqueu-ho amb una frase de L'Arxiu o una dada de la Fitxa: (a) «Per a Justinià, l'esclavitud era una cosa natural»; (b) «L'any 533 encara es feien servir les penes de les Dotze Taules»; (c) «El setembre es diu així perquè era el setè mes d'un any que començava al març»; (d) «Fem servir el calendari de Cèsar sense cap canvi».

Les quatre respostes, cada una amb la frase o la dada que la justifica.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: No val «fals perquè no»: copieu la prova. La (d) és la més traïdora: llegiu bé la quarta línia de la Fitxa.

3.6 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Per què Cèsar va canviar el calendari: la cadena.

Encadena en quatre baules com es passa de «l'any romà té 355 dies» a «el 45 aC l'any comença l'1 de gener i té 365 dies». Les baules del mig són a la primera i la segona línia de la Fitxa. A cada fletxa, explica per què una baula porta a la següent.

La cadena de quatre baules, amb una explicació a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Una cadena bona no diu «i després»: diu «i per això». Fes-te una pregunta a cada pas: què feien els sacerdots quan l'any no quadrava, i què va passar per culpa d'això?

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «el calendari és natural».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i desmunta «el calendari és natural». Separa el que dona la natura del que va decidir algú, i explica dues decisions amb qui les va prendre i quan. Fes servir el terme «calendari julià».

L'explicació amb dues decisions datades (entre 40 i 60 paraules).

💡 Pista: Pregunta't dues coses: què mesura el calendari, i qui va decidir com tallar-ho.

3.8 🌍 Participar · decisió raonada 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Ets conseller de la reina d'Anglaterra, octubre del 1582.

Ets conseller de la reina Elisabet I d'Anglaterra l'octubre del 1582. El papa, enemic del vostre país, acaba de treure deu dies del calendari, i Espanya, Portugal i Itàlia ja l'han seguit. Decideix què li recomanes: acceptar el calendari nou ara, esperar o no acceptar-lo mai. Defensa-ho amb una raó de la Fitxa i digues quin risc assumeixes. Res que algú del 1582 no pogués saber.

La decisió, amb una raó i un risc (entre 80 i 100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Pregunta't què val més: tenir raó o tenir el mateix calendari que els veïns amb qui comercieu.

3.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📜 L'Arxiu 👥 En grup

Ahir i avui: la norma que no està escrita.

Roma va penjar les lleis en una plaça perquè tothom les pogués llegir, i Justinià les va fer posar en un llibre perquè s'aprenguessin (L'Arxiu). Penseu en una norma que heu de complir, a l'institut, a casa o al carrer, i que no heu vist mai escrita. Argumenteu si hauria d'estar escrita i penjada, com les Dotze Taules al Fòrum, i què canviaria si ho estigués.

L'argument del grup, amb el que canviaria (entre 30 i 40 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, penseu qui coneix aquesta norma i qui no, i a qui li va bé que no estigui escrita.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Tres coses que fem cada dia les va decidir Roma. Les lleis: el 451 aC, després d'anys de protestes dels plebeus, les Dotze Taules es van escriure i penjar al Fòrum, dures i desiguals però públiques, amb el judici abans del càstig i el jutge que no pot cobrar; del dret romà, recopilat per Justinià, vénen el contracte, el testament i la paraula «persona», i el dret civil que tenim. El calendari: la natura dona el dia, la lluna i l'any, i no encaixen; Cèsar va decidir el 46 aC l'any de 365 dies amb un de traspàs, l'inici al gener i, sense voler, el setembre que és setè i és novè; Constantí va fer oficial el diumenge de descans el 321, i Gregori XIII va treure deu dies el 1582. La ciutat: la quadrícula del cardo i el decumanus és sota el barri Gòtic i és la idea de l'Eixample. No és natural: és romà, i ho vam heretar.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què el setembre es diu «setè» si és el novè mes de l'any?

   A. Perquè Cèsar va afegir el juliol i l'agost davant del setembre B. Perquè Gregori XIII va moure l'inici de l'any al gener el 1582 C. Perquè era el setè mes des del mes intercalar dels sacerdots D. Perquè l'any romà antic començava al març, i el nom es va quedar

2. 2. Què tenien de nou les Dotze Taules, segons la lectura?

   A. Que tractaven igual els esclaus i els homes lliures davant del jutge B. Que deien que l'esclavitud va contra la natura i que tots naixem lliures C. Que eren lleis escrites i penjades al Fòrum, on tothom les podia llegir D. Que les va fer escriure Justinià en un llibre per als estudiants

3. 3. Què va fer el papa Gregori XIII amb el calendari, el 1582?

   A. Hi va afegir un dia de traspàs cada quatre anys, que abans no hi era B. En va treure deu dies d'un cop: del 4 d'octubre es va passar al 15 C. Hi va afegir deu dies, perquè el calendari anava massa avançat D. Va fer un calendari nou per a l'Església, diferent del de Cèsar

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

El calendari romà era ple de festes dels seus déus. Què se'n va fer, d'aquelles festes, quan els déus van canviar? La sessió següent.