Càpsula 9 · COM ES GOVERNA MIG MÓN AMB UNA SOLA LLENGUA? · #GiH1
Cardo i Decumanus com a eixos ortogonals. Fòrum, temples, basíliques, termes, teatres, amfiteatres, circs. Panem et circenses com a control de masses.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Si passéssim revista al disseny urbà i arquitectònic més imponent del nostre llegat clàssic peninsular, veuríem emergir la ciutat romana. El disseny de la urbs de traçat rectangular s’organitzava amb una quadrícula ortogonal precisa.
L’eix del Cardus i decumanusCardus i decumanusLes dues grans avingudes de pedra principals de la ciutat rectangular que es creuaven al fòrum central. d’est a oest es creuaven perpendicularment al Fòrum romàFòrum romàLa gran plaça central porticada, cor de la vida política, judicial, del dret escrit i dels mercats ciutadans.. El fòrum era el cor cívic de la ciutat de pedra blanca, on s’exhibia el dret escrit i s’aixecaven les columnes de la basílica judicial.
Però els habitatges romans reflectien la colossal fractura social interior. Les elits senatorials gaudien de les DomusDomusLa luxosa residència unifamiliar de les elits, organitzada de dret al voltant d’un pati interior o atrium., luxoses cases unifamiliars organitzades al voltant d’un atrium central porticat amb compluvium per recollir el blat.
En canvi, el noranta per cent de la plebs lliure urbana s’amuntegava en InsulaInsulaBlocs de pisos fràgils, insalubres i verticals on s’amuntegaven les masses de plebeus pobres de les ciutats., fràgils i insalubres blocs de pisos barats de fusta de fins a sis plantes. Vitruvi a L’Arxiu detalla els deures prohibits d’urbanisme i l’hegemonia real. El perill permanent de duresa extrema de les insulae demostra que el luxe i la comoditat cívica costaven la duresa habitacional i de vida dels desposseïts, escrivint un llibre inesborrable de desigualtat sintonitzat amb el present.
La ciutat romana plasmava la divisió de classes en el sòl urbà. El fòrum central de la plaça porticada concentrava la laïcitat de la justícia judicial i dels negocis, mentre que les domus unifamiliars rústiques encarnaven la riquesa dels patricis, donant pas a un amuntegament insalubre d’ulae plebees de fusta que sintonitza amb la necessitat de protecció civil d’habitatge segur.
El croquis del traçat ortogonal.
Dibuixa un plànol rectangular d'una ciutat romana a la teva llibreta. Traça una línia vertical gruixuda de nord a sud pintada en color verd i escriu «Cardus». Traça una línia horitzontal d'est a oest i escriu «Decumanus». Al punt d'intersecció central, dibuixa un rectangle petit i escriu «Fòrum central», pintat en color verd.
💡 Pista: Recordeu posar muralles protectores de pedra al voltant de la quadrícula rectangular de la ciutat.
La lliçó de Vitruvi.
Llegiu el relat de l'arquitecte Vitruvi a L'Arxiu. Copieu a la llibreta la frase on explica quins són els serveis de clavegueram i carrers empedrats que ha de tenir la ciutat, i reflexioneu sobre la importància de la higiene cívica.
💡 Pista: A sobre de les lloses de pedra, els passos elevats salvaven la plebs dels fangs de les pluges.
El rectangle del fòrum.
Dibuixa un rectangle de 3 línies exactes a la llibreta i defineix què representava el fòrum romà, subratllant les paraules plaça central, dret escrit i assemblees de ciutadans lliures.
💡 Pista: El fòrum concentrava el cor cívic i la laïcitat dels deures quotidians.
L'escombrada de la domus.
Copia la següent frase clau de la lectura a la teva llibreta i desglossa a sota: a) El Marc geogràfic exacte (Pompeia/Herculà) i b) les 3 àrees clau d'una domus de l'elit: «La domus romana de les elits senatorial s'estructurava al voltant d'un atrium central amb un compluvium per recollir l'aigua de pluja, habitacions o cubicula i un jardí posterior.»
💡 Pista: Indiqueu com l'aigua de pluja servia per abastir la cisterna d'aigua de la llar.
La domus romana anacrònica.
Llegiu el paràgraf següent, localitzeu els 3 errors històrics flagrants i escriviu les frases correctes a la llibreta: «L'atrium de la domus patrícia tenia instal·lada una piscina d'aigua termal climatitzada per un robot digital amb connexió a internet, televisió de plasma de luxe i ascensor d'acer.»
💡 Pista: Penseu en quins mosaics fets de petites tessel·les de colors, llànties d'oli i patis de pedra s'usaven.
L'esquema de l'habitatge social.
Dibuixa a la llibreta un esquema de fletxes vertical (1-3-1): node superior («La divisió habitacional de la ciutat de Roma»), tres branques explicatives («Domus: cases riques unifamiliars amb atrium de pedra de marbre», «Insulae: edificis fràgils de pisos barats de fusta per a la plebs urbana», «Clavegueram soterrat: recollida de residus de la urbs de forma comuna») i node final de tancament («Una ciutat ordenada per fora però profundament dividida per les condicions de vida reals»).
La lliçó de la insula de duresa.
Llegiu la refutació del Mite de la domus generalitzada. Expliqueu a la llibreta en 5 línies per quina raó la fragilitat de les insulae de fusta de la plebs demostra que el dret a la seguretat a les ciutats clàssiques depenia de forma directa de la riquesa personal.
💡 Pista: El dret a un allotjament segur ha de ser protegit de forma cívica per sobre dels negocis immobiliaris.
L'hegemonia del disseny de la quadrícula de ferro.
Dibuixa un rectangle de 5 línies exactes a la llibreta. Explica com el traçat rectilini del cardus i el decumanus era utilitzat com a brúixola visual per imposar l'ordre, el control militar i la recol·lecció d'impostos sobre les conques habitades.
💡 Pista: La regularitat dels carrers de la ciutat s'associa a sobre del control de l'Estat de dret de les legions.
El veredicte de la dignitat habitacional i la laïcitat urbana.
Debateu sobre el deure del dret a la vivenda, la importància de serveis urbans públics higiènics i l'Estat de Dret. Ompliu a la llibreta: «Que el Senat de Roma construís clavegueres i carrers empedrats de forma comuna va ser lògic en el seu temps perquè [Motiu Històric], però avui permetre que les famílies s'amunteguin en insulae insalubres sense aigua corrent o serveis públics bàsics vulnera el deure social de la ciutadania perquè [Biaix o Motiu de perill], de manera que l'Estat de Dret ha de garantir [Acció cívica de protecció institucional, habitatge protegit o igualtat cívica de serveis].»
💡 Pista: Relacioneu-ho amb el deure democràtic d'assegurar el dret a un habitatge segur, el dret a un medi ambient urbà sa, la laïcitat dels serveis públics i les vies de la pau social.
📌 Per emportar-se
Avui hem après a definir correctament el tema central d'aquesta sessió, analitzant els seus factors i connectant-lo amb l'eix de la càpsula.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Quin és el concepte fonamental que hem explorat avui?
2. Com es relaciona aquesta noció amb la pràctica quotidiana?
3. Quina és la conclusió principal a la qual hem arribat?
💭 Per pensar fins demà
Quina és la gran pregunta que creus que encara ens queda per respondre d'aquesta sessió?
