Sessió 7. Del portolà al GPS

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Mira un mapa del món: Groenlàndia sembla tan gran com l’Àfrica. L’Àfrica és catorze vegades més gran. No és un error: és una regla. La Terra és una esfera i el paper és pla, i no hi ha cap manera de passar de l’una a l’altre sense trencar alguna cosa: cada mapa del món tria què conserva i què deforma, i cal saber què ha triat per no creure’s el que es veu.

El mapa dels navegants

Els mariners del Mediterrani tenien, des del segle XIII, els portolansportolansLes cartes de navegació dels mariners medievals, amb les costes dibuixades i xarxes de línies de rumb des de roses dels vents. La Carta Pisana (cap al 1290) és la més antiga; l’Atles català (1375, Mallorca), el més famós. Serveixen per a la costa, no per a l’oceà.: les costes, els ports i unes xarxes de línies des de roses dels vents, sense paral·lels ni meridians. Servien per vorejar la costa; quan els vaixells van sortir a l’oceà, no. El 1569, Gerard Mercator va publicar el mapa de la capçalera, «per a ús dels navegants»: una projeccióprojeccióLa regla per passar de l’esfera de la Terra al paper pla. Totes deformen alguna cosa (superfícies, formes, distàncies o direccions); cada una tria què conserva. en què qualsevol rumbrumbLa direcció que segueix un vaixell amb la brúixola. Al mapa de Mercator, un rumb constant és una línia recta: per això els navegants el van adoptar. de brúixola és una línia recta. Un capità podia traçar una recta al mapa i seguir-la. A canvi, l’escala creix cap als pols. Mira els cercles del mapa: sobre la Terra són tots iguals; al mapa, els de prop dels pols són enormes. Groenlàndia, 2,2 milions de km², es veu com l’Àfrica, 30,4; Europa es veu més gran que l’Amèrica del Sud, que és el doble.

L’era dels imperis i el mapa de Peters

Els imperis europeus van navegar amb el mapa de Mercator, els atles del segle XIX el van copiar i les escoles el van penjar a la paret, amb Europa gran i al mig, i les colònies del sud petites. El 1911, dos cartògrafs de l’imperi britànic van escriure a l’Encyclopædia Britannica el que llegiràs a L’Arxiu: indispensable al mar, dolent als atles, i cal posar-hi al costat un mapa de superfícies justes. El mapa va continuar a les escoles setanta anys més. El 1973, Arno Peters va presentar el mapa de Petersmapa de PetersUn mapa del món que conserva les superfícies (la idea és de James Gall, 1855), presentat per l’historiador Arno Peters el 1973: els continents del sud surten tan grans com són, i les formes queden estirades.: les superfícies justes, les formes estirades, i l’Àfrica com el que és. Cap dels dos no és «el bo»: Mercator conserva les formes i menteix en les mides, Peters conserva les mides i menteix en les formes; la pregunta és per a quina feina és el mapa.

Del satèl·lit a la butxaca

Avui el mapa el fan satèl·lits: el GPSGPSEl sistema de posicionament per satèl·lit dels Estats Units: el primer satèl·lit el 1978, el sistema complet el 1995, obert amb precisió als civils el 2000. Galileo és el de la Unió Europea (2016)., des del 1995; Galileo, el de la Unió Europea, des del 2016; Google Maps i Google Earth, des del 2005, amb fotos de satèl·lit i les dades de milions de mòbils. I el mapa del mòbil també és de Mercator, perquè els carrers es vegin amb la forma correcta. Al segle XVI el mapa el tenien els navegants i els reis; al XIX, els imperis; avui, unes quantes empreses tenen el mapa de tothom i saben on ets: la pregunta de qui té el mapa no s’ha acabat.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

7.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Els cercles que creixen.

Mira el mapa dels cercles vermells de la lectura. DESCRIC: digues com són els cercles a prop de l'equador i com són a prop dels pols. IDENTIFICO: amb la primera línia de la Fitxa, explica què són aquests cercles. DEDUEIXO: què li passa a un país, en aquest mapa, com més lluny és de l'equador?

Els tres passos retolats (entre 25 i 50 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «A prop de l'equador els cercles són…». Busca Groenlàndia i el centre de l'Àfrica i compara la mida dels seus cercles.

7.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

L'enciclopèdia del 1911, amb lupa.

Llegiu en parella L'Arxiu i el seu context. Copieu la frase dels pols. FET: per a què diu el text que va bé el mapa de Mercator, i per a què va malament? PARER: els autors ho veuen com un problema de tècnica o de política? SENYAL: què no diuen mai de qui surt gran en aquest mapa?

La frase copiada i una resposta per a cada pas (entre 25 i 50 paraules).

💡 Pista: El fet és a la primera i a la tercera frase de L'Arxiu. Per al parer i el senyal, el context diu per a qui feien mapes els autors. Podeu acabar així: «Sabien que enganyava però…».

7.3 ✍️ Explicar · telegrama 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Telegrama de Mercator, any 1569.

Ets Gerard Mercator, l'any 1569, i acabes d'imprimir el teu mapa del món. Explica als capitans de vaixell, en un telegrama de vint paraules exactes, què té de nou el teu mapa i per a què els servirà. Compta les paraules i escriu el número al costat.

El telegrama de vint paraules exactes, amb el recompte al costat.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Comença així: «Mapa nou acabat. Per a navegants…». El que té de nou és a la segona línia de la Fitxa. Pots fer servir «rumb» i «línia recta».

🎠 Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

7.4 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Les superfícies de debò, en barres.

Amb la segona línia de la Fitxa, dibuixa un gràfic de barres amb la superfície real de sis territoris: l'Àfrica, l'Amèrica del Sud, Europa, l'Índia, Groenlàndia i Escandinàvia. Ordena'ls de més a menys i posa la xifra damunt de cada barra. Sota el gràfic, compara en una frase la barra de Groenlàndia amb el que es veu al mapa dels cercles.

El gràfic de sis barres, amb títol, escala i xifres, i una frase a sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Un quadret per cada 2 milions de km². Per a la frase, busca Groenlàndia al mapa i mira-la al costat de l'Àfrica.

7.5 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 🖼️ La imatge 🗣️ En parella

L'enciclopèdia i els cercles: dues fonts, un mateix defecte.

El text de l'enciclopèdia (L'Arxiu, 1911) i el mapa dels cercles (la imatge) parlen del mateix defecte del mapa de Mercator. Compareu-los en parella. FET: què diuen tots dos dels pols? PARER: quin dels dos jutja el mapa, i què en diu? SENYAL: quina paraula del text ho delata? Decidiu quin convenceria més algú que no s'ho creu.

La comparació i la tria justificada (entre 50 i 80 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Podeu fer servir «tots dos…», «en canvi, el text…» i «per tant…». Un mapa ensenya; un text, a més, jutja.

7.6 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Del vaixell a la paret de l'escola: la cadena.

Encadena en quatre baules com el mapa de Mercator va passar dels vaixells a les parets de les escoles. Les baules són a l'apartat «L'era dels imperis» de la lectura. A cada fletxa, explica per què una baula porta a la següent.

La cadena de quatre baules, amb una explicació a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Una cadena bona no diu «i després»: diu «i per això». Pregunta't a cada pas qui feia servir el mapa i per a què.

🎢 Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «el mapa és una foto de la Terra».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i desmunta «el mapa del món de l'escola és una foto de la Terra». Explica per què és fàcil de creure i dona dues proves: una parella de superfícies reals i el que sacrifica el mapa de Mercator. Fes servir el terme «projecció».

L'explicació amb dues proves (entre 40 i 60 paraules).

💡 Pista: Pregunta't si es pot fer un mapa pla exacte d'una esfera, i què ha triat sacrificar aquest.

7.8 🌍 Participar · decisió raonada 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Ets del consell escolar: quin mapa pengem a l'aula?

El consell escolar del teu institut ha de comprar un mapa del món per a les aules, i tu hi tens vot. Decideix quin compres: el de Mercator, el de Peters, o tots dos al costat, com proposava l'enciclopèdia del 1911. Defensa-ho amb una dada de la Fitxa i digues què perdran els alumnes amb la teva tria.

La decisió, amb una dada de la Fitxa i el que es perd (entre 80 i 100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Pregunta't per a quina feina serveix el mapa d'una aula: no és per navegar.

7.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: qui té el mapa.

Al segle XVI el mapa el tenien els navegants i els reis, i al XIX, els imperis. Avui el porteu a la butxaca, i l'empresa que el fa sap on sou. Penseu en l'aplicació de mapes que feu servir. Argumenteu en què s'assembla als mapes dels imperis, en què es diferencia i si el mapa hauria de ser de tothom.

L'argument del grup, amb una semblança i una diferència (entre 30 i 40 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, penseu què sap l'aplicació de vosaltres i què en sabeu vosaltres, de l'aplicació.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La Terra és una esfera i el paper és pla: cap mapa del món no pot ser exacte, i cada projecció tria què conserva. Mercator va triar el 1569 que els rumbs fossin rectes, per als navegants, i l'escala creix cap als pols: Groenlàndia es veu tan gran com l'Àfrica, que és catorze vegades més gran. Els imperis van navegar amb el seu mapa, els atles el van copiar i les escoles el van penjar, amb Europa gran i al mig; el 1911 els cartògrafs de l'imperi britànic ja escrivien que als atles enganyava. Peters va presentar el 1973 un mapa de superfícies justes amb les formes estirades. Abans hi havia els portolans dels mariners, sense projecció; després han vingut el GPS (1995), Galileo (2016) i Google Maps (2005), que també és de Mercator. El mapa no és una foto: és un dibuix amb una regla, i la regla la va triar algú per a una feina.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què Groenlàndia es veu tan gran com l'Àfrica al mapa de Mercator?

   A. Perquè Mercator volia que Europa i el nord es veiessin més grans B. Perquè el mapa fa rectes els rumbs i l'escala hi creix cap als pols C. Perquè el mapa conserva les superfícies i, a canvi, estira les formes D. Perquè els portolans ja la dibuixaven així i Mercator els va copiar

2. 2. Què recomanava l'enciclopèdia del 1911 per corregir les idees equivocades que dona el mapa de Mercator?

   A. Posar-hi al costat un mapa que conservi les superfícies B. Treure'l dels vaixells i dels atles, i fer servir el de Peters C. Dibuixar-hi cercles vermells per veure on deforma més D. Deixar-lo per als mapes de terra i no fer-lo servir al mar

3. 3. Per què el mapa del mòbil fa servir la projecció de Mercator, segons la sessió?

   A. Perquè és la que fan servir els satèl·lits del GPS des del 1995 B. Perquè és l'única que mostra els continents amb la mida real C. Perquè així els carrers es veuen al mòbil amb la forma correcta D. Perquè Google la va triar per navegar amb brúixola, com els vaixells

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si tot mapa deforma per necessitat, també n'hi ha que deformen a posta? Els mapes que menteixen: la sessió següent.