ideorum

Cerca a Ideorum

Prem Esc per tancar.

Càpsula 9 · QUÈ EN QUEDA, DE L'ANTIGUITAT? · #GiH1

Sessió 1. Les paraules que parlem

Del llatí al català: el llegat lingüístic de Roma. El grec de la ciència i de l'escola.

⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE7CE2

El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.

Una placa de marbre amb sis línies de lletres majúscules llatines gravades, SENATVS POPVLVSQVE ROMANVS, entre relleus de figures i motllures.
La inscripció de la columna de Trajà, a Roma (any 113): «el Senat i el poble romà». Les lletres són les mateixes amb què està escrita aquesta pàgina; la llengua, la mare de la que parles. MumblerJamie · Wikimedia Commons · CC BY-SA 2.0 · Wikimedia Commons
Pas 01 ⏱ 7 min

Arrencar la classe

📋 Dinàmica

Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:

  • Quan dius «finestra», «amic» o «cantar», estàs parlant llatí? I quan dius «guerra» o «esquerra»?
  • Si els romans van marxar fa mil cinc-cents anys, com pot ser que la seva llengua sigui la nostra?
  • «Biologia», «geografia», «història», «escola»: què tenen en comú aquestes paraules, i d'on venen?

Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:

  1. Explicar que el català, el castellà, el francès, l'italià, el portuguès i el romanès són el llatí que la gent parlava, canviat durant segles en cada lloc: les llengües romàniques.
  2. Llegir una llista de correccions d'un mestre romà, l'Appendix Probi, i descobrir que les paraules «mal dites» que ell prohibia són les que han sobreviscut en català.
  3. Reconèixer les paraules del grec a l'escola i a la ciència, i les del basc, del germànic i de l'àrab que el català també porta.
Pas 02 ⏱ 6 min

Mira el vídeo

📋 Dinàmica

Quatre minuts de 3CatCampus, en català: per saber quan comença la història del català cal anar fins a Roma. Mira'l abans de la lectura i apunta a la llibreta d'on ve la llengua, qui la parlava i quan es comença a escriure. Després busca a la lectura el mestre romà que apuntava les paraules «mal dites».

CAT L'origen del català | Llengua i societat | ESO i Batxillerat · 3CatCampus · Obre a YouTube ↗
Pas 03 ⏱ 17 min

Llegeix

📋 Dinàmica

Quan dius «finestra», «cantar» o «amic», dius paraules que un soldat romà hauria entès: fenestra, cantare, amicus. No les has après en cap classe de llatí. Les has après a casa, i a casa les van aprendre dels avis, i els avis dels seus, durant seixanta generacions, fins a arribar a algú que parlava llatí sense saber que un dia se’n diria català. El català és llatí que ha canviat durant dos mil anys, i el mateix són el castellà, el portuguès, el francès, l’italià i el romanès: germans d’una mateixa llengua, cada un criat en un lloc diferent.

El llatí del carrer

Els romans van arribar a Empúries el 218 aC amb una llengua que servia per manar: l’exèrcit, la llei, els impostos i les ciutats parlaven llatíllatíLa llengua de Roma. N’hi havia dos: el dels llibres i les lleis, que s’estudiava, i el del carrer, que canviava a cada generació. El català ve del segon.. Les llengües d’abans, l’ibèricibèricLa llengua dels pobles ibers de la costa, escrita amb un alfabet propi que sabem llegir però no entendre. Es va deixar de parlar cap al segle I dC. i el celta, es van perdre en dos o tres segles: qui volia vendre, pledejar o pujar a l’exèrcit ho havia de fer en llatí, i els fills ja no aprenien l’altra. Només el basc, a les muntanyes, va aguantar.

Però el llatí que parlava la gent no era el dels llibres. Mira el mapa: cada color és una manera diferent en què va canviar. Un mestre de gramàtica, potser del segle III o IV, va escriure una llista de dues-centes vint-i-set parelles: primer la paraula correcta, després la que sentia pel carrer, per corregir els alumnes. La llegiràs a L’Arxiu. Deia que no es diu «oricla» sinó «auris», ni «oclus» sinó «oculus», ni «veclus» sinó «vetulus». Llegeix les paraules prohibides en veu alta: oricla, oclus, veclus, tabla, rius, furmica. Són l’orella, l’ull, el vell, la taula, el riu i la formiga. El mestre va perdre, i la seva llista és l’únic document que tenim de com parlava la gent que ens va donar la llengua.

Mapa d'Europa amb les zones on es parlen llengües romàniques pintades de colors: grocs i taronges a la península Ibèrica (portuguès, gallec, castellà, aragonès, català), marrons a França (francès, occità, arpità), vermells a Itàlia (italià, sard, sicilià), liles a Romania i Moldàvia (romanès); la resta del continent, en gris.
Les llengües romàniques a Europa: cada color és el llatí del carrer canviat en un lloc. Busca-hi el català, el castellà, el portuguès, el francès, l'italià i el romanès, i fixa't que totes són al sud i a l'oest, on Roma va tenir ciutats i legions més temps; Romania és l'illa de color que va quedar a l'altra banda del Danubi. Els noms són en anglès. Servitje · Wikimedia Commons · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons

Cada lloc, una llengua

Quan l’Imperi va caure, el 476, cada regió va quedar sola i el llatí del carrer va continuar canviant, però ja no de la mateixa manera a tot arreu. A la Tarraconense va sortir el català; a Castella, el castellà; a la Gàl·lia, el francès. Són les llengües romàniquesllengües romàniquesLes llengües que vénen del llatí parlat: català, occità, castellà, aragonès, gallec, portuguès, francès, italià, sard, retoromànic i romanès. Avui les parlen uns nou-cents milions de persones.. Els primers textos escrits en català són de finals del segle XI, mil tres-cents anys després que Roma arribés a Empúries; les Homilies d'OrganyàHomilies d'OrganyàUn dels textos més antics en català, uns sermons copiats cap al 1200 en un poble de l’Alt Urgell. Es conserven a la Biblioteca de Catalunya. són de cap al 1200. Fins aleshores, la gent parlava català i escrivia llatí, com si fossin dues coses.

El grec de l’escola, i els altres

No tot ve de Roma. Els romans rics tenien mestres grecs, i la ciència i la filosofia s’escrivien en grecgrecLa llengua de la ciència i de l’escola a l’antiguitat. Per això «escola», «història», «geografia», «biologia» i «teatre» són gregues, i «justícia», «senat» i «dret» són llatines.: per això «escola», «història», «geografia» i «biologia» són gregues, i «justícia», «senat» i «dret» són llatines. El basc hi va deixar «esquerra» i «pissarra»; els pobles germànics que van arribar al segle V, «guerra», «blanc» i «ric»; els àrabs, a partir del segle VIII, «arròs», «sucre» i «taronja». Una llengua és un document: cada paraula diu qui va passar per aquí i què hi va portar, i el llatí és el que hi ha a sota de gairebé totes.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

Activitats

📋 Dinàmica
Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
1.1 Situar-se · comentari de mapa La imatge La fitxa de dades Individual

El mapa del llatí que ha canviat.

Mira el mapa de les llengües romàniques de la lectura. DESCRIC: digues de quin color és la península Ibèrica, França, Itàlia i Romania. IDENTIFICO: busca-hi el català, el francès i el romanès, i copia'n el nom tal com surt al mapa. DEDUEIXO: què tenien en comú tots aquests llocs en temps de Roma?

Els tres passos retolats, amb tres noms copiats del mapa (entre 25 i 50 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa
  1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
  2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
  3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
  4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «A la península Ibèrica hi ha colors…». Els noms del mapa són en anglès: Catalan, French, Romanian. Per deduir, recorda on tenia Roma ciutats i legions a la càpsula 8.

1.2 Investigar · Lectura de font L'Arxiu La fitxa de dades En parella

El mestre que va perdre, amb lupa.

Llegiu en parella L'Arxiu i el seu context. Copieu dues parelles de paraules: la correcta i la prohibida. FET: què volia aconseguir el mestre amb aquesta llista? PARER: què pensava de com parlava la gent del carrer? SENYAL: què ens ensenya la llista, sense voler, sobre el català?

Les dues parelles copiades i una resposta per a cada pas (entre 25 i 50 paraules).

💡 Pista: El fet és al context. Per al parer, fixeu-vos en la paraula «non», que vol dir «no». Per al senyal, busqueu a la tercera línia de la Fitxa què han donat les paraules prohibides. Podeu acabar així: «El mestre va perdre perquè…».

1.3 Explicar · telegrama La fitxa de dades La lectura Individual

Telegrama d'un soldat, Empúries, 218 aC.

Ets un soldat romà que acaba d'arribar a Empúries. Explica-ho a Roma en un telegrama de vint paraules exactes: quina llengua parla la gent d'aquí i en quina llengua els dones les ordres. Compta les paraules i escriu el número al costat.

El telegrama de vint paraules exactes, amb el recompte al costat.

Com es fa · Telegrama
  1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
  2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
  3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
  4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Comença així: «Arribat Empúries. Aquí parlen…». Les dues llengües són a la segona línia de la Fitxa. Pots fer servir les paraules «llatí» i «ibèric».

Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
1.4 Situar-se · gràfic de dades La fitxa de dades La lectura Individual

Nou-cents milions de parlants, en barres.

Amb la primera línia de la Fitxa, dibuixa un gràfic de barres amb els parlants de sis llengües romàniques: castellà, francès, portuguès, italià, romanès i català. Ordena-les de més a menys i posa la xifra damunt de cada barra. Sota el gràfic, descriu en una frase què tenen en comú les dues barres més altes.

El gràfic de sis barres, amb títol, escala i xifres, i una frase a sota.

Com es fa · Gràfic de dades
  1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
  2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
  3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
  4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Un quadret de la llibreta per cada 50 milions de parlants. Per a la frase, pensa en quins continents es parla cada llengua.

1.5 Explicar · reescriptura L'Arxiu La lectura En parella

L'Appendix Probi, explicat a un nen del segle IV.

Sou alumnes grans de l'escola del mestre de L'Arxiu. Expliqueu amb les vostres paraules a un nen que acaba d'arribar què és aquesta llista i per què el mestre l'ha escrita. No copieu cap parella tal com és a la llista.

L'explicació en cinc frases com a màxim, sense cap parella copiada.

Com es fa · Reescriptura
  1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
  2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
  3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
  4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Podeu fer servir «a casa diem…», «en canvi, a l'escola…» i «per això el mestre…». El nen no sap llatí de llibre: parleu-li com a casa.

1.6 Investigar · intrús justificat La fitxa de dades La lectura Individual

L'intrús que no ve de Roma.

A cada llista hi ha una paraula que no ve del llatí. Identifica-la i justifica d'on ve amb la quarta línia de la Fitxa: (a) finestra · cantar · amic · esquerra; (b) taula · guerra · orella · sogra; (c) riu · formiga · sucre · vell.

Les tres intruses, cada una amb el seu origen i una frase que ho justifiqui.

Com es fa · Intrús justificat
  1. Copia la llista.
  2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
  3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
  4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: La quarta línia de la Fitxa agrupa les paraules pel poble que les va portar. Busca-hi cada paraula de la llista, una per una: la que hi surt és la intrusa.

Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
1.7 Explicar · Desmuntant tòpics Desmuntant un tòpic La fitxa de dades Individual

Desmuntant «el llatí és una llengua morta».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i desmunta amb les teves paraules «el llatí és una llengua morta». Explica per què és fàcil de creure i dona dues proves, de la Fitxa o del bloc, que el llatí encara es parla. Fes servir el terme «llengües romàniques».

L'explicació amb dues proves (entre 40 i 60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, separa el llatí dels llibres del llatí del carrer: el tòpic només parla d'un dels dos.

1.8 Participar · manifest L'Arxiu La lectura Individual

Manifest per les paraules mal dites.

Ets un alumne del mestre de L'Arxiu, l'any 350, i defenses la manera de parlar de casa teva. Escriu un manifest amb un títol i quatre punts: cada punt és una afirmació i una prova de L'Arxiu o de la lectura. Res que algú de l'any 350 no pogués saber.

El manifest: un títol i quatre punts d'una línia, cada un amb la seva prova.

Com es fa · Manifest
  1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
  2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
  3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
  4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Pensa què et respondria el mestre i dedica un dels punts a contestar-lo abans que ho faci.

1.9 Participar · Ahir i avui El que ja saps La lectura En grup

Ahir i avui: les llengües que es perden.

L'ibèric es va perdre en dos o tres segles, quan el llatí era la llengua de l'exèrcit, de la llei i de les ciutats. Penseu en una llengua amb pocs parlants que conegueu (de casa, del barri o d'un viatge). Argumenteu en què s'assembla al cas de l'ibèric, en què es diferencia i si creieu que es pot salvar.

L'argument del grup, amb una semblança i una diferència (entre 30 i 40 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, decidiu què pesa més perquè una llengua es quedi: qui mana o qui la parla a casa.

Pas 05 ⏱ 2 min

Tancament

📋 Dinàmica

📌 Per emportar-se

El català no va néixer un dia: és el llatí que parlaven els soldats i els pagesos de la Tarraconense, canviat durant mil cinc-cents anys fins que es va dir d'una altra manera. El mateix va passar a cada tros de l'Imperi, i per això el castellà, el portuguès, el francès, l'italià i el romanès són germans: nou-cents milions de persones parlen avui llatí canviat. Un mestre romà va apuntar les paraules «mal dites» del carrer per corregir-les (oricla, oclus, veclus, tabla), i són exactament les nostres: orella, ull, vell, taula. El grec hi va posar les paraules de l'escola i de la ciència; el basc, el germànic i l'àrab, unes quantes més. El llatí dels llibres es va quedar als llibres; el del carrer es va convertir en tu.

Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

  1. 1. Segons la lectura, de quin llatí ve el català?

  2. 2. Què volia aconseguir el mestre de L'Arxiu quan va escriure la seva llista de paraules?

  3. 3. Per què «escola», «història» i «geografia» són paraules gregues, segons la lectura?

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si les paraules que parlem són llatí canviat, què passa amb els noms dels llocs on vivim? Tàrraco, Ilerda, Emporion: la sessió següent.