Sessió 6. Catalunya al mapa

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Vius en un municipi, en una comarca, en una vegueria i en una província, i cada una d’aquestes quatre línies la va dibuixar algú en un any concret per una raó concreta. El mapa administratiu no és natural: és un producte de la història, cada capa la va posar un règim polític diferent, i encara es redibuixa.

Les capes del mapa

La capa de sota són les vegueriesvegueriesEls territoris que governava un veguer, el que «feia les vegades» del rei (del llatí «vicarius»), des del segle XII. El 1716 se’n van abolir disset; el 2010 i el 2017 se n’han creat vuit de noves per als serveis de la Generalitat.: mira la capçalera, un mapa del 1660 amb disset. El 1716, després de la Guerra de Successió, el decret de Nova Planta les va abolir i hi va posar dotze corregiments a la castellana. El 1833, amb el rei acabat de morir i una reina de tres anys, el ministre Javier de Burgos va dibuixar en dos mesos les provínciesprovínciesLes 49 divisions d’Espanya que va decretar Javier de Burgos el 30 de novembre de 1833 (50 des del 1927), cada una amb capital, governador i diputació. Catalunya en té quatre. Són a la Constitució del 1978., 49 a tot Espanya i quatre a Catalunya, perquè l’administració arribés a tot arreu «de manera ràpida i simultània». Ho llegiràs a L’Arxiu: una línia per a Catalunya, els noms en castellà, i cap paraula sobre la història de cada lloc. Les quatre províncies hi són encara, gairebé dos-cents anys després, i tot el que s’ha dibuixat a Catalunya des d’aleshores s’hi ha hagut de posar al damunt.

Les comarques de l’enquesta

Les comarquescomarquesLes 42 divisions actuals de Catalunya, cada una amb un consell comarcal, més l’Aran, que té un règim propi. Les va dibuixar el 1936 la comissió de Pau Vila, el franquisme les va suprimir el 1939 i el Parlament les va restaurar el 1987; les últimes són el Moianès (2015) i el Lluçanès (2023). tenen noms vells (el Bages, l’Empordà, el Segrià) i línies noves. El 1936 una comissió de la Generalitat dirigida pel geògraf Pau VilaPau VilaGeògraf (1881-1980), director de la comissió que va dibuixar les comarques el 1936 amb una enquesta a tots els pobles: a quin mercat aneu, de quin poble us sentiu. va enviar una enquesta a tots els pobles: a quin mercat aneu, de quin poble us sentiu. En van sortir 38 comarques. El 1939 el franquisme les va suprimir; el 1987 el Parlament les va restaurar, i des d’aleshores n’han nascut cinc més, cada una després que els seus pobles ho demanessin: les tres del 1988, el Moianès el 2015 i el Lluçanès el 2023. Les vegueries van tornar el 2010, amb un altre dibuix: vuit, per organitzar els serveis de la Generalitat. I les diputacions provincials continuen existint, perquè les províncies són a la Constitució.

Qui decideix què

Cada nivell fa una cosa. L’ajuntament, les escombraries, l’aigua, la policia local i les escoles bressol; el consell comarcalconsell comarcalEl govern de cada comarca, creat el 1987: transport escolar, serveis socials i residus en comú per als municipis de la comarca., el transport escolar i els serveis socials; la vegueria, els hospitals i les escoles de la Generalitat; la diputació, l’ajuda als pobles petits i les carreteres locals. Per sobre, la Generalitat, l’Estat i la Unió Europea. Cada guerra, cada mort de rei, cada República i cada dictadura ha canviat el mapa: el que trepitges és el resultat de totes, i el que dibuixarà la pròxima encara no se sap.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tres línies, tres decisions.

Mira el mapa de Catalunya de la lectura. DESCRIC: digues de quins tres colors són les línies i què separa cada una. IDENTIFICO: busca-hi la teva comarca i la teva província, i copia'n el nom. DEDUEIXO: per què la línia de les províncies no sempre segueix la de les comarques?

Els tres passos retolats, amb el nom de la teva comarca i de la teva província (entre 25 i 50 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «Al mapa hi ha tres línies: la grisa separa…». L'última línia de la Fitxa diu què és cada color. Per deduir, busca a la Fitxa quin any es va dibuixar cada línia.

6.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

El decret del 1833, amb lupa.

Llegiu en parella L'Arxiu i el seu context. Copieu la frase sobre Catalunya. FET: en quantes províncies divideix Espanya el decret? PARER: per què diu que ho fa? SENYAL: què no diu mai el decret de cada lloc que divideix?

La frase copiada i una resposta per a cada pas (entre 25 i 50 paraules).

💡 Pista: El fet és a l'article 1. Per al parer, llegiu la primera frase de L'Arxiu. Per al senyal, el context us ajuda. Podeu acabar així: «Aquest mapa el va fer algú que volia…».

6.3 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Qui decideix què: la taula dels nivells.

Fes una taula de quatre columnes: «municipi», «comarca», «vegueria» i «província». Classifica-hi vuit serveis: les escombraries, la policia local, el transport escolar, els serveis socials, la salut, l'educació, les carreteres locals i l'ajuda als pobles petits.

La taula de quatre columnes amb els vuit serveis classificats.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Busca cada servei a la cinquena línia de la Fitxa: hi surt al costat del nivell que el decideix.

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

El mapa de Catalunya, redibuixat sis vegades.

Amb la Fitxa, dibuixa una línia del temps del 1100 a avui i situa-hi sis moments del mapa de Catalunya: les vegueries medievals, els corregiments, les províncies, les comarques de Pau Vila, la seva supressió i les vegueries noves. Pinta d'un color els que es van decidir a Catalunya i d'un altre els que es van decidir des de Madrid.

La línia amb sis moments datats, pintats en dos colors.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Un quadret cada cent anys. Per als colors, mira a la Fitxa qui va prendre cada decisió.

6.5 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Vertader o fals, amb el decret a la mà.

Decidiu en parella si cada frase és vertadera o falsa, i justifiqueu-ho amb una frase de L'Arxiu o una dada de la Fitxa: (a) «Les províncies catalanes les va decidir el Parlament de Catalunya»; (b) «Totes les províncies prenen el nom de la seva capital»; (c) «Les comarques d'avui són les mateixes 38 del 1936»; (d) «Les vegueries són un invent del 2010».

Les quatre respostes, cada una amb la frase o la dada que la justifica.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: No val «fals perquè no»: copieu la prova. La (b), la (c) i la (d) tenen trampa: llegiu-les paraula per paraula.

6.6 ✍️ Explicar · titular periodístic 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Titular: desembre del 1833.

Escriu dos titulars sobre el decret de L'Arxiu, el dia que es va publicar: un d'un diari de Tarragona, que passa a ser capital de província, i un d'un diari de Tortosa, que no ho és. Sota cada titular, explica en una línia què destaca i què calla.

Dos titulars de dotze paraules com a màxim, amb una línia sota cada un.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Un titular té un subjecte i un verb. El mateix decret és una bona notícia en una ciutat i una mala notícia en l'altra: tria el verb pensant-hi.

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «les comarques són naturals».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i desmunta «les comarques són naturals». Explica per què és fàcil de creure i separa el que és vell d'una comarca del que és nou, amb dues dates de la Fitxa o del bloc.

L'explicació amb dues dates (entre 40 i 60 paraules).

💡 Pista: Pregunta't dues coses: el nom és vell? I la línia?

6.8 🌍 Participar · manifest 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Manifest per una comarca nova.

Ets un veí o una veïna del Lluçanès l'any 2022, i el vostre territori demana ser comarca pròpia en lloc de repartir-se entre Osona, el Bages i el Berguedà. Escriu un manifest amb un títol i quatre punts: per què sou una comarca, què hi guanyareu, què responeu a qui diu que ja n'hi ha prou, i quin precedent teniu. Cada punt porta una prova de la Fitxa.

El manifest: un títol i quatre punts d'una línia, cada un amb la seva prova.

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Pensa quin és l'argument més fort de qui s'hi oposa, i contesta'l en un dels punts.

6.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📊 La fitxa de dades 👥 En grup

Ahir i avui: la línia del mapa i la vida de cada dia.

El 1833 un ministre va partir Catalunya en quatre des de Madrid, i el 1936 un geògraf va preguntar a cada poble a quin mercat anava. Penseu en el vostre municipi i en la vostra comarca. Argumenteu si les línies que us separen dels veïns tenen sentit per a la vostra vida de cada dia, i qui hauria de decidir on van.

L'argument del grup, amb un exemple de la vostra vida (entre 30 i 40 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, penseu on aneu a comprar, a l'institut o al metge: és dins de la vostra línia o fora?

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Cap línia del mapa administratiu no és natural. Les vegueries són de l'edat mitjana (el veguer, el que feia les vegades del rei), i el 1716 la Nova Planta les va abolir. Les quatre províncies les va dibuixar el ministre Javier de Burgos a Madrid el 1833, en dos mesos, perquè l'administració fos «ràpida i simultània», i hi són encara, protegides per la Constitució. Les comarques les va dibuixar el 1936 Pau Vila preguntant a cada poble on anava a mercat: 38, suprimides el 1939, restaurades el 1987, i cinc de noves des d'aleshores fins al Lluçanès del 2023. Les vegueries noves són del 2010 i del 2017. Cada nivell decideix una cosa (l'ajuntament les escombraries, el consell comarcal el transport escolar, la vegueria l'hospital, la diputació les carreteres locals), i cada canvi de règim ha canviat el mapa. El mapa és un producte de la història, i encara es redibuixa.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Qui va dibuixar les quatre províncies de Catalunya?

   A. El geògraf Pau Vila, el 1936, amb una enquesta a tots els pobles B. El decret de Nova Planta, el 1716, després de la Guerra de Successió C. El rei Ferran VII, el 1833, poc abans de morir-se a Madrid D. El ministre Javier de Burgos, el 1833, des de Madrid i en dos mesos

2. 2. Com va decidir la comissió de Pau Vila per on passaven les línies de les comarques?

   A. Preguntant a cada poble a quin mercat anava i de quin poble se sentia B. Seguint els rius, les valls i les planes que donen nom a cada comarca C. Copiant les disset vegueries medievals del mapa de Sanson del 1660 D. Partint cada província en trossos iguals, amb una capital al mig

3. 3. Què diu la sessió de les vegueries d'avui?

   A. Que són les disset de l'edat mitjana, que el Parlament va restaurar B. Que han substituït les quatre províncies i les seves diputacions C. Que són vuit i serveixen per organitzar serveis de la Generalitat D. Que les va crear el decret de Nova Planta el 1716, a la castellana

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Un mapa és una decisió. I la forma mateixa del món dibuixat en un full: qui va decidir que Groenlàndia semblés tan gran com l'Àfrica? La sessió següent.