Càpsula 9 · COM ES GOVERNA MIG MÓN AMB UNA SOLA LLENGUA? · #GiH1
Tàrraco com a capital de la Hispània Citerior. Concili provincial i culte imperial. L'urbanisme i les restes arqueològiques de Tarragona i Reus.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE4CE7
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Si passéssim revista a la ciutat més important, colossal i imponent del litoral mediterrani hispànic, veuríem aparèixer Tàrraco. Fundada l’any 218 aC pels germans Escipions com a fortalesa militar, es va consolidar com a ciutat.
Sota l’emperador August, TàrracoTàrracoCiutat romana (actual Tarragona) fundada l’any 218 aC pels Escipions, capital provincial de la Tarraconense. es va convertir en la capital de la província Tarraconense. August hi va establir la seva residència temporal durant els anys 26-25 aC, convertint la ciutat de la costa en la capital real del món. La ciutat es va monumentalitzar de forma fastuosa estructurant la part alta en terrasses de pedra. A la terrassa superior s’alçava el temple; a la mitjana el Fòrum provincialFòrum provincialEl gran conjunt porticat i monumental de terrasses situat a la part alta, centre religiós i administratiu. i a la inferior el circ de pedra, integrat dins les muralles.
A la platja es va aixecar el colossal Amfiteatre de TàrracoAmfiteatre de TàrracoEdifici d’espectacles públics construït a la sorra de la costa, destinat a les lluites de gladiadors i feres., on la plebs lliure acudia a contemplar lluites sagnants. L’aigua corrent arribava de forma abundant gràcies a l’Aqüeducte de les FerreresAqüeducte de les FerreresPont de pedra de dos pisos d’arcs (Pont del Diable) que proveïa d’aigua potable la ciutat de Tàrraco., mostrant el dret cívic.
Com detalla el geògraf Pomponi Mela a L’Arxiu, l’esplendor de Tàrraco era el símbol visible de l’hegemonia de Roma sobre la conca de la península, escrivint un capítol monumental del nostre passat històric que sintonitza amb el present.
Tàrraco representava l’escut provincial de Roma a la Mediterrània. El fòrum provincial monumental de terrasses regulava la recol·lecció d’impostos de la conca de secà, mentre que l’amfiteatre de la platja donava passió sagnant a la plebs dels desposseïts, donant pas a calçades de pedra i a un aqüeducte de les Ferreres que conduïen la higiene de l’Estat cap als eixos de la representació lliure.
El croquis de Tàrraco.
Dibuixa un perfil de la ciutat costanera de Tàrraco a la teva llibreta. Representa una línia de la costa de la mar (pintada de color blau), el perfil del turó fortificat de la part alta de la ciutat on s'alcen les muralles de pedra (pintades en color verd i taronja), i dibuixa un oval vora la platja escrivint «Amfiteatre de Tàrraco».
💡 Pista: Recordeu assenyalar on se situaven les naus romanes als molls del port.
La lliçó de Pomponi Mela.
Llegiu el passatge del geògraf Pomponi Mela a L'Arxiu. Copieu a la llibreta la frase on explica de quina manera es destaca la qualitat dels cultius de vinya i la importància administrativa de la ciutat, i reflexioneu sobre la importància de les conques costaneres.
💡 Pista: Penseu com el transport marítim feia de Tàrraco el portal d'Hispània.
El rectangle de les Ferreres.
Dibuixa un rectangle de 3 línies exactes a la llibreta i descriu què representava l'aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable), subratllant les paraules aigua corrent, arcs de pedra blanca i dret higiènic.
💡 Pista: Aquest pont de pedra és un dels vestigis millor conservats de Catalunya.
L'escombrada dels monuments.
Copia la següent frase clau de la lectura a la teva llibreta i desglossa a sota: a) El Marc cronològic (year d'estada d'August) i b) els 3 grans edificis d'espectacles o administració cívica: «L'emperador August va governar l'Imperi des de Tàrraco entre els anys 26 i 25 aC, monumentalitzant la ciutat amb el fòrum provincial de terrasses, el circ de cavalls i l'amfiteatre de la platja.»
💡 Pista: Indiqueu com la situació de l'amfiteatre a la sorra facilitava el transport de feres.
Tàrraco anacrònica.
Llegiu el paràgraf següent, localitzeu els 3 errors històrics flagrants i escriviu les frases correctes a la llibreta: «L'emperador August governava Tàrraco fent servir un tren de gran velocitat elèctric digital connectat per satèl·lit per viatjar a Roma directament sota la mar blava.»
💡 Pista: Penseu en quins vaixells de rems i veles, cavalls i calçades de pedra de duresa constructiva s'usaven.
L'esquema de les terrasses imperials.
Dibuixa a la llibreta un esquema de fletxes vertical (1-3-1): node superior («La divisió de la part alta de Tàrraco»), tres branques explicatives («Terrassa superior: el gran temple de marbre dedicat al culte de l'emperador», «Terrassa mitjana: la plaça del fòrum provincial per als debats fiscals i les lleis escrites», «Terrassa inferior: el circ de pedra dissenyat per a les curses de carros i quadrigues») i node final de tancament («Una ciutat monumentalitzada per legitimar el poder imperial»).
La lliçó de la residència d'August.
Llegiu la refutació del Mite de la ciutat de vacances. Expliqueu a la llibreta en 5 línies per quina raó la presència temporal d'August a Tàrraco (26-25 aC) demostra que la capitalitat política depèn del lloc on es trobi la persona que acumula el comandament militar de les legions.
💡 Pista: L'astúcia d'Estat centralitza les decisions de govern allà on es troba el Princeps.
L'hegemonia del circ provincial.
Dibuixa un rectangle de 5 línies exactes a la llibreta. Explica com el disseny monumental del circ de Tàrraco (integrat dins de les muralles de pedra de la part alta) s'usava com a brúixola visual de la dependència del poble respecte als jocs finançats pel dret dels governants.
💡 Pista: L'espectacle és una eina d'hegemonia cívica que legitima la desigualtat familiar reial.
El veredicte de la laïcitat cultural i la conservació del patrimoni.
Debateu sobre el deure de protegir el patrimoni arqueològic de les ciutats, el dret a la història de la ciutadania i l'Estat de Dret. Ompliu a la llibreta: «Que Tàrraco monumentalitzés la part alta amb fòrums i temples imperial va ser lògic en el seu temps perquè [Motiu Històric], però avui utilitzar els monuments històrics només per al turisme de secà o destruir les restes del passat per fer negocis immobiliaris de la plaça vulnera el deure cívic de protecció perquè [Biaix o Motiu de perill], de manera que l'Estat de Dret ha de garantir [Acció cívica de protecció institucional, conservació del patrimoni públic o educació cultural laica].»
💡 Pista: Relacioneu-ho amb el deure democràtic d'assegurar el coneixement crític del passat, el dret a la cultura de la ciutadania, la laïcitat dels valors de pau i la cooperació social per mantenir la nostra història com a pont de consciència.
📌 Per emportar-se
Avui hem après a definir correctament el tema central d'aquesta sessió, analitzant els seus factors i connectant-lo amb l'eix de la càpsula.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Quin és el concepte fonamental que hem explorat avui?
2. Com es relaciona aquesta noció amb la pràctica quotidiana?
3. Quina és la conclusió principal a la qual hem arribat?
💭 Per pensar fins demà
Quina és la gran pregunta que creus que encara ens queda per respondre d'aquesta sessió?
