Sessió 4. Déus antics, festes d'avui

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

La Bíblia no diu quin dia va néixer Jesús. El 25 de desembre el va triar algú, i el va triar perquè aquell dia Roma ja feia festa: era el naixement del Sol, el dia del solstici d’hivern en què el Sol torna a créixer. El cristianisme no va esborrar els déus antics: els va canviar de nom, de temple i de festa, i per això les festes que fem tenen nom cristià i arrels més velles.

El Sol que es va fer Nadal

Mira la moneda: la va encunyar Constantí, el primer emperador cristià, a Lió, cap al 310, i al darrere hi ha el Sol amb els raigs i un globus: SOLI INVICTO COMITI, «al Sol InvicteSol InvicteEl «Sol invençut», el déu del Sol que l’emperador Aurelià va fer oficial el 274, amb la festa del seu naixement el 25 de desembre, el solstici d’hivern. Constantí encara hi feia monedes cap al 310. company». El mateix emperador que el 313 faria legal el cristianisme feia monedes al Sol. El Nadal el 25 de desembre apareix a Roma el 336, en un calendari, quan la festa vella encara era viva, i abans hi havia les Saturnals, del 17 al 23 de desembre: regals, espelmes, àpats i els esclaus servits pels amos. La data i mig ritual són romans; el nom és cristià.

La recepta del papa

No va ser casualitat. El 601, el papa Gregori enviava missioners a convertir els anglesos, i va escriure a l’abat Mel·lit una carta amb les instruccions, que llegiràs a L’Arxiu: no destruïu els temples, destruïu els ídols de dins i poseu-hi el Déu veritable; i com que estan acostumats a matar bous en sacrifici, doneu-los una festa nova a canvi, perquè «qui vol pujar al cim, hi puja graó a graó». En diem sincretismesincretismeQuan una religió o una cultura nova guarda festes, temples i costums de la vella i els dona un sentit nou. El Sol es va fer Nadal; el Panteó de Roma, església (609); el foc del solstici, Sant Joan., i és la regla, no l’excepció. Les fogueres de Sant Joan són el foc del solsticisolsticiEl dia més llarg (21 de juny) o el més curt (21 de desembre) de l’any. Tots els pobles antics hi feien festa; el cristianisme hi va posar Sant Joan i el Nadal. d’estiu; el Carnaval, els dies de món capgirat abans de la Quaresma, com les Saturnals i les Lupercals; Tots Sants i la Castanyada, l’inici de l’hivern i els morts. Guardar la forma i canviar el sentit: una festa és de qui la celebra, no de qui la va inventar, i per això les festes duren més que els déus.

L’arrel jueva i la taula romana

Europa té una arrel jueva i cristiana: el cristianisme va néixer dins del judaismejudaismeLa religió del poble jueu, la primera de les tres «religions del Llibre». El cristianisme en va sortir al segle I; l’islam, al VII. La setmana, el dissabte i la Pasqua cristiana en vénen., a Judea, al segle I, i se’n va endur la Bíblia, la setmana de set dies, el dissabte (del sàbat hebreu) i la Pasqua, que és la Pesach, la sortida d’Egipte, amb un sentit nou. Comunitats jueves van viure a Hispània des de Roma: a Tortosa hi ha una làpida del segle VI en llatí, grec i hebreu. I la taula: el pa, el vi i l’oli són la tríada de grecs i romans, i el pa i el vi són a l’altar cristià; formatge, botifarra, olla i forn són paraules llatines. Un romà no coneixia la patata, el tomàquet ni el cacau, que vindrien d’Amèrica, ni l’arròs, el sucre i la taronja, que portarien els àrabs. L’islam, la tercera religió del Llibre, arriba a Hispània el 711 i el trobaràs a 2n: el pont hi és, i el creuaràs l’any que ve.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La moneda del Sol, amb lupa.

Mira la moneda de la lectura. DESCRIC: digues què hi ha a cada cara i copia les lletres que envolten el Sol. IDENTIFICO: amb la primera línia de la Fitxa, escriu qui la va fer encunyar i què vol dir la llegenda. DEDUEIXO: què ens diu que el primer emperador cristià fes monedes al Sol?

Els tres passos retolats, amb la llegenda copiada (entre 25 i 50 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A una cara hi ha … i a l'altra…». Per deduir, compara l'any de la moneda amb l'any del primer Nadal, que també és a la Fitxa: quin va primer?

4.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

La carta del papa, amb lupa.

Llegiu en parella L'Arxiu i el seu context. Copieu la frase del graó. FET: què mana el papa fer amb els temples dels anglesos? PARER: què pensa el papa dels anglesos? SENYAL: quina paraula ho delata?

La frase copiada i una resposta per a cada pas (entre 25 i 50 paraules).

💡 Pista: El fet és a la primera frase de L'Arxiu. Per al parer i el senyal, mireu com anomena el papa els anglesos a l'última frase. Podeu acabar així: «El papa no destrueix els temples perquè…».

4.3 ✍️ Explicar · telegrama 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Telegrama des de Roma, desembre del 336.

Ets un cristià de Roma el desembre del 336. Explica a un cosí d'Hispània, en un telegrama de vint paraules exactes, quin dia celebrareu el naixement de Jesús i quina festa feia la ciutat aquell mateix dia. Compta les paraules i escriu el número al costat.

El telegrama de vint paraules exactes, amb el recompte al costat.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Comença així: «Roma, desembre. Aquest any celebrem…». La data i la festa vella són a la primera línia de la Fitxa. Pots fer servir «Sol Invicte» i «Nadal».

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Les festes, per l'arrel.

Fes una taula de tres columnes: «arrel del sol», «arrel jueva» i «arrel romana o dels morts». Classifica-hi sis festes i costums de la Fitxa: el 25 de desembre, les fogueres de Sant Joan, la Pasqua, el dissabte de descans, el Carnaval i la Castanyada. Sota la taula, explica en una frase quin criteri has fet servir.

La taula de tres columnes amb les sis festes i una frase de criteri.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Pregunta't qui celebrava cada festa abans del cristianisme. La primera, la segona i la quarta línia de la Fitxa et donen les arrels.

4.5 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 🖼️ La imatge 🗣️ En parella

La carta i la moneda: dues fonts, una recepta.

La carta del papa (L'Arxiu, 601) i la moneda de Constantí (la imatge, cap al 310) mostren que els cristians van guardar coses dels déus antics. Compareu-les en parella. FET: què guarda cada font dels déus antics? PARER: quina de les dues diu què en pensa qui la va fer? SENYAL: quina paraula de la carta ho delata? Decidiu quina de les dues prova millor que va ser una decisió i no una casualitat.

La comparació i la tria justificada (entre 50 i 80 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Podeu fer servir «les dues fonts…», «en canvi, la carta…» i «per tant…». Una moneda ensenya; una carta, a més, explica.

4.6 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

La carta del papa, explicada a un monjo jove.

Ets l'abat Mel·lit. Explica amb les teves paraules la carta de L'Arxiu a un monjo jove del teu grup que vol cremar tots els temples dels anglesos: què mana el papa i per què. No copiïs cap frase de la carta.

L'explicació al monjo, en cinc frases com a màxim, sense cap frase copiada.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Pots fer servir «el papa no vol…», «en canvi, vol que…» i «així la gent…».

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «les nostres festes són cristianes».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i desmunta «les nostres festes són cristianes». Explica per què és fàcil de creure i tria dues festes: de cada una, digues què es celebrava abans aquell dia i quin nom cristià té ara. Fes servir el terme «sincretisme».

L'explicació amb dues festes (entre 40 i 60 paraules).

💡 Pista: Pregunta't qui celebrava la festa abans que existís el cristianisme.

4.8 🌍 Participar · desmentit 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Desmentit: «el Nadal el va inventar el comerç».

Algú ha escrit a les xarxes: «El Nadal el 25 de desembre és un invent modern de les botigues per vendre regals». Desmunta-ho amb dues dades datades de la Fitxa o de L'Arxiu, i digues què hi ha de cert en la frase.

El desmentit, amb dues dades datades i el que hi ha de cert (entre 80 i 100 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Separa la part falsa de la part que és certa: un desmentit honest reconeix el que és cert abans de desmuntar la resta.

4.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📜 L'Arxiu 👥 En grup

Ahir i avui: la festa que canvia de sentit.

El papa Gregori va guardar els temples i les festes dels anglesos i en va canviar el sentit. Penseu en una festa que celebreu, a casa, a l'escola o al poble, que hagi canviat de sentit o que hagi arribat d'un altre lloc. Argumenteu què s'assembla a la recepta del papa i si una festa és de qui la va inventar o de qui la celebra.

L'argument del grup, amb la semblança i la vostra resposta (entre 30 i 40 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, digueu què s'ha guardat de la festa i què ha canviat.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Les festes tenen nom cristià i arrels més velles. El 25 de desembre era a Roma el naixement del Sol invicte, i Constantí, el primer emperador cristià, encara hi feia monedes; l'Església hi va posar el Nadal el 336, quan la festa vella era viva. Les fogueres de Sant Joan són el foc del solstici; el Carnaval, el món capgirat de les Saturnals; Tots Sants, els morts de l'inici de l'hivern; la Pasqua, la Pesach jueva amb un sentit nou. El papa Gregori ho va escriure el 601: no destruïu els temples, canvieu-los el déu i doneu-los una festa nova a canvi de la vella, graó a graó. En diem sincretisme. Europa té una arrel jueva i cristiana (la Bíblia, la setmana, el dissabte, la Pasqua) i una taula romana (pa, vi, oli); i l'islam, la tercera religió del Llibre, arriba a Hispània el 711: el trobaràs a 2n.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, per què el Nadal se celebra el 25 de desembre?

   A. Perquè aquell dia Roma ja celebrava el naixement del Sol invicte B. Perquè la Bíblia diu que Jesús va néixer el dia del solstici C. Perquè Constantí va triar aquell dia quan va fer legal el cristianisme D. Perquè aquell dia acabaven les Saturnals, la festa dels regals

2. 2. Què mana el papa Gregori que es faci amb els temples dels anglesos?

   A. Destruir-los de mica en mica, graó a graó, perquè la gent no es rebel·li B. Deixar-los tal com estan, amb els ídols a dins, i fer esglésies al costat C. Guardar-los, destruir-ne els ídols i posar-hi el Déu veritable D. Tancar-los i prohibir-hi les festes i els sacrificis de bous

3. 3. Quin d'aquests fets és un exemple de sincretisme, tal com l'explica la lectura?

   A. Teodosi prohibeix els cultes antics a tot l'Imperi l'any 392 B. El Panteó de Roma, un temple antic, passa a ser església el 609 C. Constantí fa legal el cristianisme l'any 313, des de Milà D. L'islam, la tercera religió del Llibre, arriba a Hispània el 711

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Els temples es van convertir en esglésies i les ruïnes van quedar sota la terra. Qui decideix quines desenterrem i quines no? La sessió següent.