🧭 Què en queda, de l'antiguitat?

Descripció (context + repte)

Roma va caure fa mil cinc-cents anys i cada dia parlem la seva llengua canviada, vivim en pobles amb noms que van posar els seus soldats, ens regim pel seu calendari, celebrem les seves festes amb un altre nom i mirem mapes que va decidir algú. El repte de la càpsula, l'última del curs, és veure el que no es veu perquè hi som a dins: el llatí sota el català, Kesse sota Tàrraco, les Dotze Taules sota la Constitució, el Sol sota el Nadal, la presó sota l'amfiteatre; i aprendre a llegir un mapa com es llegeix un text, amb les comarques i les províncies com a producte de la història, les projeccions de Mercator i Peters, els mapes que menteixen per necessitat, per silenci i a posta, i la idea d'Europa de Roma a la Unió. Nou documents llegits a l'original (l'Appendix Probi, Isidor de Sevilla, les Institucions de Justinià, la carta de Gregori a Mel·lit, la declaració de la UNESCO sobre Tàrraco, el decret del 1833, la Britannica del 1911, el tractat de Tordesillas, el Tractat de la Unió Europea) i, a cada un, la pregunta de qui l'escriu, què hi guanya i qui no hi surt.

Relacionada amb: la càpsula 8 (🏺 Com es governa mig món?), que la precedeix; cap de posterior: tanca el curs. Les microhistòries del bloc C (càpsules 7, 8, 9) comparteixen personatges o escenari.

Competències específiques de l'àrea

Cada competència porta les activitats de la càpsula que l'evidencien, comptades pel criteri d'avaluació que duen. Els quatre blocs són l'agrupació cognitiva d'Ideorum; les competències i els criteris són els del decret, i no s'hi reparteixen a parts iguals: una activitat d'Investigar sovint evidencia un criteri de la CE1, que aquí queda sota Situar.

Competències transversals

L'annex 4 del Decret 175/2022 les descriu sense competències específiques numerades; s'avaluen de forma col·legiada al final de 2n i 4t d'ESO.

Objectius d'aprenentatge i criteris d'avaluació

Sabers

Desenvolupament de la situació d'aprenentatge

Metodologia: indagació a partir d'una font primària per sessió; «pantalla = brúixola, llibreta = aprenentatge»; graduació per nivells. Agrupaments: individual (53) · parella (19) · grup (9), segons el mode de cada activitat. Temporització: 9 sessions de 50 min (450 min en total), més la portada i la microhistòria, que són lectura. Materials: web Ideorum (brúixola), llibreta (producció) i la font primària de L'Arxiu de cada sessió, més un vídeo per sessió.

Activitats d'aprenentatge i d'avaluació · les 4 fases

Els 4 blocs cognitius d'Ideorum coincideixen amb les 4 fases d'activitat del model, i cada sessió les recorre totes quatre. La graella de sota diu quina activitat és de quina fase.

Graella d'activitats, sessió a sessió

Tècniques d'aquesta càpsula

Les 19 tècniques d'aquesta càpsula ja s'han fet en càpsules anteriors d'aquest curs: cap no s'ha de modelar de nou.

• Comentari d'imatge4 activitats
• Comentari de mapa4 activitats
• Línia del temps4 activitats
• Taula de classificació4 activitats
• Carta des d'un rol3 activitats
• Corroboració de fonts3 activitats
• Decisió raonada3 activitats
• Esquema 1-3-13 activitats
• Gràfic de dades3 activitats
• Intrús justificat3 activitats
• Reescriptura3 activitats
• Telegrama3 activitats
• Titular periodístic3 activitats
• Cadena causa-efecte2 activitats
• Desmentit2 activitats
• Enigma2 activitats
• Manifest2 activitats
• Vertader o fals justificat2 activitats
• Rellevància històrica1 activitat

Els sis vectors del currículum

Aprenentatges competencials

Cada sessió és una resposta parcial a la mateixa pregunta (què en queda, de l'antiguitat?) i les nou acaben amb un «ahir i avui» en grup que porta el tema al present amb el que l'alumnat ja sap: una llengua amb pocs parlants, una ciutat que ha canviat de nom, una regla que tot el món comparteix, una festa que ha canviat de sentit, un patrimoni que es discuteix, un poble que vol canviar de comarca, una aplicació de mapes que sap on ets, un mapa que ha corregut per les xarxes, el que ja se sap de la Unió; la novena tanca amb la rellevància històrica de tota la càpsula i del curs.

Perspectiva de gènere

Hi entra pels rols datats en doble gènere (l'alcalde o l'alcaldessa davant la vil·la romana, el veí o la veïna del Lluçanès, l'alumne o l'alumna que escriu al Parlament Europeu), per la igualtat entre dones i homes com a valor de l'article 2 del tractat llegit a la sessió 9, i per la microhistòria, on l'Aina, de dotze anys, acompanya la mare paleta a l'obra del fòrum i troba la marca. El vector es treballa al llarg del curs; en aquesta càpsula no hi ha cap sessió amb criteri propi de la CE8.

Universalitat del currículum

Tres nivells d'accés al mateix saber (aprenent · intermedi · avançat) i la versió eriço (DIL/SIEI) de les nou sessions, amb la imatge de treball i tres termes de glossari a cada una; la secció de mesures addicionals de sota ho compta.

Qualitat de l'educació de les llengües

La llengua és matèria de la càpsula (el llatí del carrer fet català, les paraules «mal dites» de l'Appendix Probi, el grec de l'escola, les capes dels noms, les 24 llengües oficials de la Unió i el català fora) i és eina: lectura de font amb fet, parer i senyal a les nou sessions, amb l'original en llatí, castellà o anglès al costat de l'adaptació; telegrames de vint paraules exactes, titulars de tres redaccions, reescriptures que canvien de destinatari (l'Appendix Probi per a un nen del segle IV, la carta del papa per a un monjo, Tordesillas per a un pescador de Lisboa); i produccions datades («res que algú del 350 / 1494 / 1582 / 1908 no pogués saber»).

Ciutadania democràtica i consciència global

Qui decideix i qui no hi surt: qui posa els noms i a qui, qui va escriure la llei que tothom podia llegir, qui va triar el 25 de desembre, qui decideix què es conserva i amb quins diners, qui va partir Catalunya en quatre des de Madrid i qui va preguntar a cada poble on anava a mercat, qui va fer el mapa que penja a l'escola i qui té el mapa del mòbil, qui es va repartir el món amb una ratlla sense preguntar a ningú, i qui tria les llengües oficials d'una unió que promet respectar la diversitat: la càpsula llegeix el llegat com una qüestió de poder i de decisions, i la tanca amb els valors de l'article 2 del tractat comparats amb els fets.

Benestar emocional

La càpsula no té guerres ni morts al centre: treballa amb paraules, noms, calendaris, festes, ruïnes i mapes, i les fonts són documents que decideixen (una llei, un decret, un tractat, una declaració). La pèrdua d'una llengua i el silenci dels pobles de Tordesillas es treballen com a fets datats i com a preguntes obertes, no com a culpes; i la microhistòria tanca el curs amb una nena que troba una marca de fa dos mil anys i no sap què és, mentre l'alumna sí.

Mesures i suports universals (DUA)

Mesures i suports addicionals o intensius