Sessió 9. La idea d'Europa

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Europa era, en un mite grec, una princesa raptada per Zeus, i els grecs van fer servir el nom per a les terres de l’oest. Els romans no s’hi van sentir mai: el seu món era el Mediterrani, «el nostre mar», amb l’Àfrica i l’Àsia a dins i el nord d’Europa a fora. Europa és una idea amb data: un nom grec, un mar romà, una cristiandat medieval i una unió del segle XX, i cada generació torna a decidir què vol dir.

De Carlemany al carbó i l’acer

A l’edat mitjana, Europa va voler dir cristiandatcristiandatEl conjunt dels pobles cristians de l’Europa llatina, a l’edat mitjana: la primera idea d’Europa com a lloc comú. A Carlemany, coronat emperador a Roma el 800, un poema de cap al 799 l’anomena «pare d’Europa».: a Carlemany, coronat a Roma el 800, un poema l’anomena «pare d’Europa». Després van venir els que la van somiar unida i dues guerres mundials amb desenes de milions de morts. El 1950, el ministre francès Robert Schuman va proposar que França i Alemanya compartissin el carbó i l’acer, perquè la guerra entre elles fos «materialment impossible»: el 1951 sis països van fundar la CECACECALa Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (1951): França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg posen en comú les dues indústries de la guerra perquè la guerra sigui impossible. És el primer pas de la Unió., el 1957 els tractats de Roma, el 1986 Espanya, el 1992 Maastricht i la Unió EuropeaUnió EuropeaLa unió de 27 Estats europeus creada pel tractat de Maastricht (1992) damunt de les comunitats del 1951 i el 1957; té l’euro des del 2002 i unes 450 milions de persones. El Regne Unit en va marxar el 2020., i el 2002 va arribar l’euro. Avui són 27 Estats; el Regne Unit en va marxar el 2020. La Unió no va començar amb una idea sinó amb dues fàbriques: compartir el que serveix per fer la guerra és la manera més segura de no fer-la.

La promesa: dignitat, democràcia, minories

Llegiràs a L’Arxiu els dos articles del tractat que diuen què és la Unió. L’article 2 diu que la Unió es fonamenta en la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l’Estat de dretEstat de dretUn Estat on la llei mana per sobre de qui governa, i on tothom, també el govern, hi està sotmès. És un dels valors de l’article 2 del tractat, i ve del dret romà de la sessió 3. i els drets humans, també «els drets de les persones que pertanyen a minories», i que aquests valors són «comuns» als Estats membres: qui no els comparteix no hi pot entrar. L’article 3 promet la pau i «respectar la riquesa de la seva diversitat cultural i lingüística». Un tractat és una promesa escrita, i es llegeix comparant el que promet amb el que passa.

Unida en la diversitat: les llengües

Mira el mapa: els colors no segueixen les fronteres. La Unió té 24 llengües oficials, una o dues per Estat, i se’n parlen unes seixanta més de regionals o minoritzadaminoritzadaUna llengua que té parlants però no té els mateixos drets que la llengua de l’Estat: a l’escola, als tribunals, als mitjans. A Europa se’n parlen unes seixanta, amb uns quaranta milions de parlants; la Carta europea del 1992 obliga els Estats que la signen a protegir-les., amb uns quaranta milions de parlants. El català, amb deu milions comptant els qui el parlen com a segona llengua, en té més que una desena de les oficials comptades igual i no hi és, perquè les llengües oficials les tria cada Estat i cal que tots hi diguin que sí. El lema de la Unió, des del 2000, és «Unida en la diversitat», i és també la seva tensió. De l’antiguitat en queda tot el d’aquesta càpsula: les paraules, els noms, el dret, el calendari, les festes, les ruïnes, els mapes, i la pregunta que travessa les nou sessions: qui decideix, i qui no hi surt.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

9.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

De Carlemany a la sortida del Regne Unit.

Amb la Fitxa, dibuixa una línia del temps del 800 al 2020 i situa-hi sis moments de la idea d'Europa: la coronació de Carlemany, la proposta del carbó i l'acer, els tractats de Roma, l'entrada d'Espanya, Maastricht i la sortida del Regne Unit. Sota la línia, descriu en una frase quin és el buit més llarg.

La línia amb sis moments datats i una frase a sota.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Un quadret cada cent anys. Les dates són a la segona i a la tercera línia de la Fitxa. Comença la frase així: «El buit més llarg va del … al …».

9.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

El tractat amb lupa: el que promet i el que passa.

Llegiu en parella L'Arxiu i el seu context. Copieu la frase de la diversitat. FET: en quins valors diu que es fonamenta la Unió? PARER: què pensen els que l'escriuen dels països que no comparteixen aquests valors? SENYAL: quina paraula de l'article 2 ho delata?

La frase copiada i una resposta per a cada pas (entre 25 i 50 paraules).

💡 Pista: El fet és a la primera frase de l'article 2. Per al parer i el senyal, llegiu la frase que diu de qui són aquests valors, i després el context. Podeu acabar així: «El tractat promet… però…».

9.3 ✍️ Explicar · taula de classificació 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Unitat i diversitat: la taula.

Fes una taula de dues columnes: «el que uneix» i «el que és divers». Classifica-hi sis coses de la Fitxa i del mapa: l'euro, les 24 llengües oficials, els valors de l'article 2, el basc, les famílies de llengües del mapa i el lema de la Unió. Sota la taula, digues quina podria anar a totes dues columnes.

La taula de dues columnes amb les sis coses, i una frase a sota.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Pregunta't, per cada cosa, si és igual a tots els països o diferent a cada un. El basc és el color negre del mapa; el lema és a la tercera línia de la Fitxa.

🎠 Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

9.4 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Les llengües de la Unió, en barres.

Amb la quarta línia de la Fitxa, dibuixa un gràfic de barres amb els parlants de sis llengües: l'alemany, el castellà, el català, el suec, el maltès i l'irlandès. Pinta d'un color les oficials de la Unió i d'un altre la que no ho és. Sota el gràfic, explica en una frase per què el nombre de parlants no fa oficial una llengua.

El gràfic de sis barres en dos colors, amb títol, escala i xifres, i una frase a sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Un quadret cada 5 milions de parlants. Per a la frase, rellegiu què diu la Fitxa que cal per entrar a la llista.

9.5 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 🖼️ La imatge 🗣️ En parella

El tractat i el mapa: promesa i realitat.

L'article 3 del tractat (L'Arxiu) i el mapa de les famílies de llengües (la imatge) parlen de la diversitat d'Europa. Compareu-los en parella. FET: què diuen tots dos de les llengües d'Europa? PARER: quin dels dos promet alguna cosa, i què? SENYAL: quina paraula de l'article 3 és una promesa? Decidiu quin dels dos serveix més per saber si la promesa es compleix.

La comparació i la tria justificada (entre 50 i 80 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Podeu fer servir «tots dos…», «en canvi…» i «per tant…». Un mapa ensenya el que hi ha; no promet res.

9.6 🌍 Participar · carta des d'un rol 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Carta al Parlament Europeu, avui.

Ets un alumne o una alumna d'un institut de Catalunya. Escriu una carta al Parlament Europeu i defensa-hi una petició: explica què promet l'article 3 del tractat, quants parlants té el català segons la Fitxa i què demanes. Fes servir el terme «llengua oficial».

La carta al Parlament Europeu (entre 50 i 80 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Una carta a una institució té una petició clara i una prova. Decideix primer si el to és de queixa, de petició o de pregunta.

🎢 Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

9.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «Europa existeix des de sempre».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i desmunta «Europa existeix des de sempre». Explica per què és fàcil de creure i dona dues dates de la Fitxa o del bloc que ho desmuntin. Fes servir el terme «cristiandat».

L'explicació amb dues dates (entre 40 i 60 paraules).

💡 Pista: Pregunta't si Europa és un continent, una idea o una institució: cada resposta té una data diferent.

9.8 🌍 Participar · rellevància històrica 📚 Tota la càpsula 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Què en queda, de l'antiguitat? La rellevància de tota la càpsula.

Repassa les nou sessions de la càpsula: les paraules, els noms, el dret i el calendari, les festes, el patrimoni, el mapa de Catalunya, les projeccions, els mapes que menteixen i Europa. Tria les tres coses de l'antiguitat que més pesen encara a la teva vida i defensa la tria: per a cada una, a quanta gent afecta avui, des de quan dura i de quina sessió surt. Fes servir el terme «llegat».

Les tres coses, cada una amb la seva raó i la sessió on surt (entre 80 i 100 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: No triïs la que et sembla més bonica: tria la que, si desaparegués demà, canviaria més coses.

9.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📜 L'Arxiu 👥 En grup

Ahir i avui: unida i diversa alhora.

Roma unia mig món amb una llengua, una llei, una moneda i un exèrcit. La Unió Europea promet unir sense esborrar la diversitat. Penseu en el que ja sabeu de la Unió: l'euro, les fronteres, les llengües. Argumenteu, amb un exemple, si una unió pot ser unida i diversa alhora.

L'argument del grup, amb un exemple (entre 30 i 40 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, decidiu què ha de ser igual a tot arreu perquè hi hagi unió, i què no cal.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Europa és una idea amb data. Va ser el nom d'una princesa d'un mite grec i el de les terres de l'oest; els romans no s'hi van sentir mai, perquè el seu món era el Mediterrani; a l'edat mitjana va voler dir cristiandat, i a Carlemany li van dir «pare d'Europa»; després de dues guerres mundials, sis països van decidir compartir el carbó i l'acer (1951) perquè la guerra fos impossible, i d'allà van venir Roma (1957), Espanya (1986), Maastricht (1992), l'euro i els 27 d'avui, menys el Regne Unit. El tractat diu que la Unió es fonamenta en la dignitat, la democràcia i els drets de les minories, i que respecta la diversitat de llengües: 24 d'oficials, i el català, amb més parlants que una desena d'elles, fora, perquè les tria cada Estat. Unida en la diversitat és el lema i la tensió. I de l'antiguitat en queda tot el d'aquesta càpsula: les paraules, els noms, el dret, el calendari, les festes, les ruïnes, els mapes, i la pregunta de qui decideix.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què sis països van decidir compartir el carbó i l'acer, el 1951?

   A. Perquè eren les dues indústries que donaven més feina i més diners a Europa B. Perquè volien una moneda comuna i calia començar per les fàbriques C. Perquè una guerra entre França i Alemanya no es pogués tornar a fer D. Perquè s'havien quedat sense carbó després de dues guerres mundials

2. 2. Segons la lectura, què vol dir que els valors de l'article 2 són «comuns» als Estats membres?

   A. Que tots els Estats tenen les mateixes lleis i els mateixos jutges B. Que ja eren els valors de Roma i de la cristiandat de Carlemany C. Que cada Estat pot triar quins valors respecta i quins no D. Que un Estat que no els comparteix no pot entrar a la Unió

3. 3. Per què el català no és llengua oficial de la Unió, segons la sessió?

   A. Perquè les oficials les tria cada Estat i tots hi han de dir que sí B. Perquè té menys parlants que qualsevol de les 24 llengües oficials d'ara C. Perquè el tractat només admet una llengua oficial per cada Estat D. Perquè Espanya no ho ha demanat mai a la resta d'Estats de la Unió

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

La càpsula tanca el curs. A la microhistòria, algú, avui, al turó de Tarragona, troba una marca en una pedra i no sap què és. Tu sí.