Sessió 9. Invasions germàniques i fi de l'Imperi

El croquis de la caiguda.

Dibuixa un mapa simplificat d'Hispània i de la Gàl·lia a la teva llibreta de duresa geogràfica. Traça amb color vermell una fletxa que comenci a sobre del Rin, entri a la Gàl·lia i es divideixi en dues cap a Hispània: escriu «Visigots (aliats federats amb foedus)» a la fletxa principal. A la cantonada de Galícia dibuixa un cercle verd i escriu «Regne Sueu», pintat en color vermell.

💡 Pista: Recordeu assenyalar on es trobaven els huns a sobre del riu Danubi empentant els pobles.

La lliçó de Jordanes.

Llegiu el relat de l'historiador Jordanes a L'Arxiu. Copieu a la llibreta la frase on explica de quina manera els visigots van pactar el deure de pacificar Hispània, i reflexioneu sobre la duresa militar.

💡 Pista: El pacte escrit o foedus era el mecanisme que convertia els bàrbars en soldats de Roma.

El rectangle del nen emperador.

Dibuixa un rectangle de 3 línies exactes a la llibreta i descriu la figura de Ròmul Augústul, subratllant les paraules darrer emperador, nen i Odoacre l'any 476.

💡 Pista: Aquest nen de nom tan pompós és la darrera silueta de la història de Roma a Occident.

L'escombrada de la fi d'Occident.

Copia la següent frase clau de la lectura a la teva llibreta i desglossa a sota: a) El Marc cronològic (year de la fi de l'Imperi) i b) els 3 regnes germànics fundats a sobre del territori d'Hispània: «L'any 476 dC es va dissoldre l'Imperi romà d'Occident, obrint-se l'era dels regnes germànics a Hispània sota els visigots, els sueus a Galícia i el record del dret escrit llatí.»

💡 Pista: Indiqueu com la capitalitat visigoda es va traslladar finalment a la ciutat de Toledo.

La deposició anacrònica.

Llegiu el paràgraf següent, localitzeu els 3 errors històrics flagrants i escriviu les frases correctes a la llibreta: «El cap Odoacre va depondre Ròmul Augústul utilitzant micròfons digitals de ràdio en directe, transmetent el discurs pel seu compte de xarxes socials digitals familiar.»

💡 Pista: Penseu en quins emissaris a cavall, cartes de pergamí escrites i insígnies imperials de metall s'usaven.

L'esquema de les migracions de ferro.

Dibuixa a la llibreta un esquema de fletxes vertical (1-3-1): node superior («La dissolució de l'Imperi d'Occident (476 dC)»), tres branques explicatives («Pressió dels huns: empenta cap a les fronteres del Rin», «Saqueig de Roma (410 dC): ensorrament psicològic del dret clàssic», «Foedus visigot: integració del dret llatí i la fe catòlica») i node final de tancament («El naixement dels regnes germànics de l'Edat Mitjana»).

La lliçó de la integració del dret.

Llegiu la refutació del Mite dels bàrbars ignorants. Expliqueu a la llibreta en 5 línies per quina raó la unió de la llengua llatina i del Liber Iudiciorum visigot demostra que la transició d'època va ser una assimilació de la cultura de Roma en lloc d'una destrucció violenta.

💡 Pista: La integració jurídica és el pont que va salvar la llibertat de consciència dels clàssics.

L'hegemonia de les insígnies a Constantinoble.

Dibuixa un rectangle de 5 línies exactes a la llibreta. Explica com el gest d'enviar les corones i ceptres d'or de Roma a la ciutat de Constantinoble (Orient) s'usava com a brúixola visual de la fi de l'autoritat militar a sobre de la conca d'Occident.

💡 Pista: La pèrdua d'un centre de dret civil s'expressa lliurant els símbols del govern.

El veredicte de la llibertat de consciència i l'acollida de persones migrants.

Debateu sobre el deure de protecció dels drets humans, la integració de les persones migrants i l'Estat de Dret. Ompliu a la llibreta: «Que els visigots travessessin els limes fugint de les guerres dels huns va ser lògic en el seu temps perquè [Motiu Històric], però avui negar l'ajuda humanitària o tancar les fronteres a sobre dels refugiats que fugen de la violència armada vulnera els drets de consciència cívica perquè [Biaix o Motiu de perill], de manera que l'Estat de Dret ha de garantir [Acció cívica de protecció institucional, rutes d'acollida segures o cooperació de pau].»

💡 Pista: Relacioneu-ho amb el deure democràtic de respectar el dret d'asil, la laïcitat dels deures socials de govern, els drets humans civils i els camins de la pau pacífica.