ideorum

Cerca a Ideorum

Prem Esc per tancar.

Càpsula 9 · QUÈ EN QUEDA, DE L'ANTIGUITAT? · #GiH1

Sessió 5. El patrimoni que trepitgem

Empúries i Tàrraco. Patrimoni material i immaterial. Qui decideix què es conserva, i per què.

⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE7CE4

El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.

Un passadís llarg de volta de pedra, il·luminat amb llums arran de terra, amb un grup de visitants al fons que caminen cap a la sortida.
La Volta Llarga del circ romà de Tarragona, sota la graderia nord: durant segles va ser magatzem i celler de les cases de sobre; avui s'hi passeja. El patrimoni que trepitgem, literalment. Enric · Wikimedia Commons · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
Pas 01 ⏱ 7 min

Arrencar la classe

📋 Dinàmica

Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:

  • Sota la teva ciutat hi ha coses enterrades. Qui decideix si es desenterren o si s'hi construeix un pàrquing al damunt?
  • Un amfiteatre romà que va ser presó durant cent cinquanta anys: és patrimoni l'amfiteatre, la presó, o tots dos?
  • Els castells són patrimoni de la humanitat. Com pot ser patrimoni una cosa que no es pot tocar ni guardar en un museu?

Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:

  1. Explicar què és el patrimoni material (Empúries, Tàrraco) i l'immaterial (els castells, la Patum), i qui el protegeix: les lleis, els museus i les llistes de la UNESCO.
  2. Llegir la declaració de la UNESCO del 2000 sobre Tàrraco i entendre què diu que val, qui ho decideix i què deixa fora.
  3. Descobrir que res no es conserva sol: Empúries es va excavar a partir del 1908 per una idea de país, l'amfiteatre de Tàrraco va ser pedrera i presó, i el teatre va quedar sota fàbriques; a cada època algú decideix què val la pena guardar.

🧠 De la sessió anterior:Sol Invicte · sincretisme · solstici · judaisme. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.

Pas 02 ⏱ 6 min

Mira el vídeo

📋 Dinàmica

Dotze minuts passejant per Empúries amb la càmera a la mà. Mentre el mires, apunta a la llibreta quines dues ciutats hi ha (la grega i la romana), què és el que més es veu (parets, mosaics, columnes) i què diu el vídeo de com es va descobrir. Compara-ho amb la lectura: el vídeo diu qui va decidir excavar-ho i per què?

Me adentro en las ruinas de Emporion (Ampurias) para descubrir su historia, curiosidades y secretos · El Cubil de Peter · Obre a YouTube ↗
Pas 03 ⏱ 17 min

Llegeix

📋 Dinàmica

Mira la fotografia: parets de pedra a mig metre d’alçada, un edifici al fons. Són les ruïnes de la ciutat grega d’Empúries, i durant dos mil anys ningú no les va veure, perquè eren sota la sorra de les dunes on els pagesos de l’Escala pasturaven ovelles. Res no es conserva sol: el patrimoni és el que algú, en cada època, decideix que val la pena guardar, amb quins diners i per què, i deixa la resta.

Empúries: una decisió de país

El 23 de març de 1908, la Junta de Museus de Barcelona, amb l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, va començar a excavarexcavarDesenterrar les restes d’un lloc antic capa a capa, apuntant on era cada cosa. Per llei, abans de construir en una zona arqueològica cal excavar-la, i qui construeix ho paga. Empúries. No ho feien per casualitat: buscaven l’origen grec i mediterrani de Catalunya, la prova que el país era fill de Grècia i no només de Roma. L’estàtua d’Asclepi va sortir el 1909, i avui Empúries és seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya, amb l’edifici del museu a tocar de les ruïnes. Empúries es va desenterrar per una idea: cada època guarda el que li serveix per explicar-se.

Ruïnes de parets de pedra seca a mig metre d'alçada, que dibuixen habitacions, sota un cel blau; al fons, un edifici de pedra amb una torre i arcs, envoltat de pins i xiprers, amb visitants a la dreta.
Les ruïnes de la ciutat grega d'Empúries (la Neàpolis) i, al fons, l'edifici del museu, dins d'un antic convent. Fixa't en l'alçada de les parets: durant dos mil anys la ciutat abandonada va ser una pedrera per als pobles del voltant, i el que queda és el que era sota terra. Es va començar a excavar el 1908. Mary Harrsch · Wikimedia Commons · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons

Tàrraco: pedrera, presó, patrimoni

A Tarragona, la ciutat romana no va quedar sota la sorra sinó sota la ciutat d’avui. L’amfiteatre va ser pedrera i convent a l’edat mitjana, i presó del 1780 al 1915; es va excavar entre el 1948 i el 1957 amb diners d’una fundació americana. El teatre va quedar sota fàbriques i magatzems fins al 2018. El circ és sota les cases de la Part Alta, amb les voltes convertides en cellers. La necròpolis paleocristiana va aparèixer el 1923 en construir la fàbrica de tabacs. I l’any 2000, la UNESCOUNESCOL’organisme de l’ONU per a l’educació i la cultura. Des del 1972 fa la llista del Patrimoni Mundial (Tàrraco hi és des del 2000) i des del 2003, la del patrimoni immaterial (la Patum, 2005; els castells, 2010). va declarar el conjunt de Tàrraco patrimoni de la humanitat, amb catorze elements. Llegiràs la declaració a L’Arxiu: diu què valora (el primer assentament romà, la capital, el culte imperial) i calla el que no li serveix (els ibers de Kesse, la presó).

Material, immaterial, i qui decideix

El patrimoni materialpatrimoni materialEl patrimoni que es pot tocar: ruïnes, edificis, mosaics, objectes. El protegeixen la llei espanyola del 1985 i la catalana del 1993, els museus i, als llocs de la llista, la UNESCO. es toca: Empúries, l’amfiteatre, un mosaic. El patrimoni immaterialpatrimoni immaterialEl patrimoni que es fa i no es pot guardar en un museu: festes, música, cuina, tècniques, llengua. La UNESCO en té llista des del 2003; els castells hi són des del 2010. es fa: els castells, la Patum, la dieta mediterrània, i no es pot guardar en cap museu, només practicant-lo. Qui protegeix? Les lleis del 1985 i del 1993, que declaren bé culturalbé culturalUn edifici, un jaciment o una tradició que la llei protegeix. A Catalunya, els més importants són «béns culturals d’interès nacional» (llei del 1993). el que val; els ajuntaments, que decideixen on es construeix; els arqueòlegs i els museus; la UNESCO, que fa llistes i no té policia. El 1780 l’amfiteatre servia més com a presó que com a monument, i el 2000 va servir més com a monument que com a res: la decisió diu tant de cada època com de les ruïnes.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

Activitats

📋 Dinàmica
Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
5.1 Investigar · comentari d'imatge La imatge La fitxa de dades Individual

Empúries i el museu, amb lupa.

Mira la fotografia d'Empúries de la lectura. DESCRIC: digues com són les parets de primer terme i què hi ha al fons. IDENTIFICO: amb la primera i l'última línia de la Fitxa, escriu de quina ciutat són les ruïnes i què és l'edifici del fons. DEDUEIXO: per què les parets són tan baixes?

Els tres passos retolats (entre 25 i 50 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge
  1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
  2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
  3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
  4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «En primer terme hi ha parets de pedra que…». Per deduir, pensa què li passa durant dos mil anys a una ciutat que ningú no fa servir.

5.2 Investigar · Lectura de font L'Arxiu La fitxa de dades En parella

La declaració de la UNESCO, amb lupa.

Llegiu en parella L'Arxiu i el seu context. Copieu la frase de les hectàrees. FET: què diu el text que va ser Tàrraco? PARER: quines paraules fa servir per dir que Tàrraco val molt? SENYAL: qui vivia en aquell turó abans dels romans, i el text no ho diu?

La frase copiada i una resposta per a cada pas (entre 25 i 50 paraules).

💡 Pista: El fet és a la primera frase de L'Arxiu. Per al parer, subratlleu les paraules que diuen que Tàrraco és important. Per al senyal, llegiu el context. Podeu acabar així: «Aquest text protegeix… i calla…».

5.3 Explicar · esquema 1-3-1 La lectura La fitxa de dades Individual

Res no es conserva sol: 1-3-1.

Fes un esquema 1-3-1 amb aquesta idea central: «El patrimoni és el que algú decideix guardar». Al mig, explica tres proves amb una data cada una: una d'Empúries, una de l'amfiteatre de Tàrraco i una d'una llei o de la UNESCO. A baix, una conclusió.

L'esquema: la idea, tres proves datades i una conclusió d'una frase.

Com es fa · Esquema 1-3-1
  1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
  2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
  3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
  4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Una prova bona té un fet i una data: «l'amfiteatre va ser … fins al …». Les proves són a la primera, la segona i la quarta línia de la Fitxa.

Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
5.4 Explicar · titular periodístic La fitxa de dades L'Arxiu Individual

Titular: Tarragona, l'any 2000.

Escriu dos titulars sobre el dia que la UNESCO va posar Tàrraco a la llista del Patrimoni Mundial, l'any 2000: un d'un diari de Tarragona i un d'un diari dels veïns de la Part Alta, que viuen damunt del circ romà. Sota cada titular, explica en una línia què destaca i què calla.

Dos titulars de dotze paraules com a màxim, amb una línia sota cada un.

Com es fa · Titular periodístic
  1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
  2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
  3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
  4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Un titular té un subjecte i un verb. El diari dels veïns pensarà en el que canvia al seu carrer.

5.5 Investigar · intrús justificat La fitxa de dades La lectura En parella

L'intrús del patrimoni.

A cada llista hi ha un element que no pertany al grup. Identifiqueu-lo en parella i justifiqueu-ho amb la tercera i la quarta línia de la Fitxa: (a) l'amfiteatre · els castells · el teatre romà · el circ; (b) la Patum · els castells · la dieta mediterrània · l'amfiteatre; (c) la UNESCO · la llei del 1993 · l'ajuntament · la necròpolis paleocristiana.

Els tres intrusos, cada un amb una frase que ho justifiqui.

Com es fa · Intrús justificat
  1. Copia la llista.
  2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
  3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
  4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: A (a) i (b), penseu en la diferència entre el que es pot tocar i el que es fa. A (c), la quarta línia de la Fitxa diu qui protegeix el patrimoni.

5.6 Participar · carta des d'un rol La fitxa de dades La lectura Individual

Carta d'un pagès de l'Escala, abril del 1908.

Ets un pagès de l'Escala l'abril del 1908. Uns senyors de Barcelona han començat a excavar les dunes on pasturaves les ovelles, i diuen que a sota hi ha una ciutat grega. Escriu una carta a un germà que viu lluny i explica-li què fan aquests senyors, què en diu la gent del poble i què en penses tu.

La carta al germà (entre 50 i 80 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol
  1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
  2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
  3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
  4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Qui excava i des de quan és a la primera línia de la Fitxa. Decideix primer si al pagès li fa ràbia o curiositat.

Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
5.7 Explicar · Desmuntant tòpics Desmuntant un tòpic La fitxa de dades Individual

Desmuntant «si és antic, es conserva».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i desmunta «si és antic, es conserva». Explica per què és fàcil de creure i dona dos casos datats: un monument que va servir per a una altra cosa i un que va quedar enterrat o tapat. Fes servir el terme «patrimoni».

L'explicació amb dos casos datats (entre 40 i 60 paraules).

💡 Pista: Pregunta't si algú ha decidit guardar-ho, i quan.

5.8 Participar · decisió raonada La fitxa de dades La lectura Individual

Ets l'alcalde o l'alcaldessa: el pàrquing i la vil·la.

Ets l'alcalde o l'alcaldessa d'un poble del Camp de Tarragona. En obrir el solar d'un pàrquing que el poble necessita, han aparegut els mosaics d'una vil·la romana. Decideix què fas: documentar-la i tapar-la per fer el pàrquing, deixar-la a la vista i fer el pàrquing en un altre lloc, o fer-hi un museu. Defensa-ho amb una dada de la Fitxa i digues quin risc assumeixes.

La decisió, amb una dada de la Fitxa i un risc (entre 80 i 100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada
  1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
  2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
  3. Tria i dona dues raons.
  4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Pensa què voldran els del poble d'aquí a cinquanta anys, i qui paga cada opció.

5.9 Participar · Ahir i avui El que ja saps La lectura En grup

Ahir i avui: el patrimoni del barri.

El 1908 algú va decidir que Empúries valia la pena, i entre el 1780 i el 1915 l'amfiteatre de Tàrraco va ser una presó. Penseu en un edifici vell del vostre poble o del vostre barri. Argumenteu si s'hauria de conservar, qui ho hauria de decidir i en què s'assembla al cas d'Empúries.

L'argument del grup, amb qui decideix i la semblança (entre 30 i 40 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, digueu qui hi guanyaria i qui hi perdria si es conservés.

Pas 05 ⏱ 2 min

Tancament

📋 Dinàmica

📌 Per emportar-se

Res no es conserva sol. Empúries va estar dos mil anys sota la sorra fins que el 1908 la Junta de Museus, amb Puig i Cadafalch, va decidir excavar-la per buscar l'origen grec de Catalunya. L'amfiteatre de Tàrraco va ser pedrera, convent i presó fins al 1915, i es va excavar el 1948 amb diners americans; el teatre va quedar sota fàbriques fins al 2018; el circ és sota les cases de la Part Alta. L'any 2000 la UNESCO va declarar Tàrraco patrimoni de la humanitat amb catorze elements, i el text diu què valora (primer, capital, culte imperial) i calla el que no li serveix. El patrimoni material es toca; l'immaterial es fa (la Patum, els castells), i la UNESCO en té llista des del 2003. Les lleis del 1985 i del 1993 protegeixen, els ajuntaments decideixen on es construeix i qui construeix paga l'excavació. Cada època guarda el que li serveix per explicar-se.

Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

  1. 1. Què buscava la Junta de Museus quan va començar a excavar Empúries, el 1908?

  2. 2. Què va ser l'amfiteatre de Tàrraco entre el 1780 i el 1915?

  3. 3. Segons la sessió, què vol dir que els castells són patrimoni immaterial?

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Tarragona, Lleida, Girona i Barcelona són províncies des del 1833, i les comarques d'avui són del 1936. Qui va dibuixar el mapa de Catalunya, i per què? La sessió següent.