Càpsula 9 · COM ES GOVERNA MIG MÓN AMB UNA SOLA LLENGUA? · #GiH1
La romanització: llatí, dret, religió, urbanisme. Hispània com a proveïdora de cereals, oli, vi i metalls. Emperadors hispànics (Trajà, Adrià).
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE4
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Si passéssim revista al procés d’incorporació cultural i territorial d’Hispània a la conca imperial, veuríem emergir una conquesta lenta i duresa militar extrema. La Conquesta d'HispàniaConquesta d'HispàniaProcés militar sagnant de dos segles (218-19 aC) amb el qual Roma va sotmetre tots els pobles ibèrics per la força de les legions. de la península va durar dos segles sagnants (218-19 aC).
Roma va trobar una resistència aferrissada dels pobles indígenes de l’interior i del nord. Herois com el lusità Viriat o episodis de no retorn com el setge de Numància expressen la determinació ibèrica per defensar el seu territori. finalment, l’any 19 aC, l’emperador August va pacificar el nord després de les cruents guerres càntabres. August va dividir el territori en tres províncies riques d’escut civil en el marc de la Divisió provincialDivisió provincialOrganització del territori peninsular en tres províncies sota August: Tarraconense, Baetica i Lusitania., sent la capital de la darrera la ciutat d’Augusta EmeritaAugusta EmeritaCiutat fundada l’any 25 aC per a legionaris jubilats (Mèrida), esdevenint la capital de Lusitània..
Hispània es va convertir en el motor de matèries primeres de l’Imperi romà de la península. Exportava blat, oli d’oliva de la Bètica en amfores de ceràmica i grans quantitats de plata i plom de duresa minera obtinguts d’esclaus, definint les Exportacions d'HispàniaExportacions d'HispàniaOli d’oliva de la província Bètica, blat, plata de les mines i soldats per a les legions auxiliars..
Com relata el geògraf Estrabó a L’Arxiu, la romanització va ser tan profunda que d’Hispània van sorgir figures de gran prestigi com els emperadors Trajà o Adrià, demostrant la integració d’aquesta província al present.
Hispània va ser un dels pilars de la riquesa imperial. La província Baetica amb el Testaccio a Roma demostrava el flux massiu de blat i oli en àmfores, mentre que Augusta Emerita i Tàrraco alçaven teatres de marbre blanc com a eixos provincial, donant pas a una integració d’Estat que col·locava emperadors hispans a la cúspide de les legions.
El croquis de les províncies.
Dibuixa el perfil de la península Ibèrica a la teva llibreta. Traça els límits de les tres províncies d'August: a la part sud, pinta de color verd i escriu «Baetica»; a la part oest (Portugal i Extremadura) escriu «Lusitania»; a la gran franja nord-est escriu «Tarraconense», pintat en color taronja.
💡 Pista: Recordeu situar la ciutat costanera de Tàrraco, capital de la província Tarraconense.
La lliçó d'Estrabó.
Llegiu el passatge del geògraf Estrabó a L'Arxiu. Copieu a la llibreta la frase on explica quins són els materials i aliments agrícoles que Hispània exportava de forma massiva a Roma, i reflexioneu sobre l'explotació minera.
💡 Pista: Destaqueu de quina manera les amfores d'oli de la Bètica s'acumulaven a Roma.
El rectangle de Numància.
Dibuixa un rectangle de 3 línies exactes a la llibreta i defineix què va representar el setge de Numància, subratllant les paraules resistència celta, setge militar de duresa i llibertat.
💡 Pista: Aquest episodi és el símbol inesborrable de la lluita contra el dret de conquesta de les legions.
L'escombrada de la conquesta.
Copia la següent frase clau de la lectura a la teva llibreta i desglossa a sota: a) El Marc cronològic de la conquesta (dates) i b) les 3 fases militars de sotmetiment: «Roma va conquerir Hispània entre els anys 218 i 19 aC, iniciant-se amb la conquesta del litoral mediterrani, seguida de la penetració a l'interior i finalitzant amb les guerres càntabres d'August.»
💡 Pista: Indiqueu com el control de la vall de l'Ebre va ser el portal militar primer.
La conquesta anacrònica.
Llegiu el paràgraf següent, localitzeu els 3 errors històrics flagrants i escriviu les frases correctes a la llibreta: «L'emperador August va conquerir el nord d'Hispània utilitzant tancs digitals d'acer connectats per satèl·lit, bombarders de foc i fusells familiar reial.»
💡 Pista: Penseu en quines legions de peu armades amb gladius, catapultes de fusta i torres de setge s'usaven.
L'esquema de les províncies romanes.
Dibuixa a la llibreta un esquema de fletxes vertical (1-3-1): node superior («L'organització d'Hispània romana»), tres branques explicatives («Província Tarraconense: la més gran, amb capital a la ciutat costanera de Tàrraco», «Província Baetica: la més pacífica i romanitzada, amb capital a Corduba», «Província Lusitania: la terra dels veterans legionaris, amb capital a Augusta Emerita») i node final de tancament («Una divisió d'Estat dissenyada per a la recol·lecció d'impostos»).
La lliçó de la guerrilla de Viriat.
Llegiu la refutació del Mite de la submissió fàcil. Expliqueu a la llibreta en 5 línies per quina raó la resistència de Viriat a Lusitània expressa que les cultures indígenes defensaven el seu dret a sobre de la dominació militar de Roma.
💡 Pista: La traïció del Senat per assassinar Viriat reflecteix la manca de moral militar en els xocs de poders.
L'hegemonia del Testaccio.
Dibuixa un rectangle de 5 línies exactes a la llibreta. Explica com el turó del Monte Testaccio a Roma (fet de restes de 53 milions d'àmfores d'oli d'oliva de la Bètica) s'usava com a brúixola visual de la dependència material de la capital imperial respecte a la terra d'Hispània.
💡 Pista: La riquesa de les províncies alimentava la supervivència del fòrum romà.
El veredicte del respecte cívic i l'Estat de Dret.
Debateu sobre el deure de la pau, el dret de resistència cívica i l'Estat de Dret. Ompliu a la llibreta: «Que els lusitans resistissin de forma violenta a les legions de Roma va ser lògic en el seu temps perquè [Motiu Històric], però avui la violència armada o els assassinats polítics familiar no són vàlids per defensar drets perquè [Biaix o Motiu de perill], de manera que l'Estat de Dret ha de garantir [Acció cívica de protecció institucional, mediació de pau o pluralisme democràtic].»
💡 Pista: Relacioneu-ho amb el deure democràtic de resoldre conflictes mitjançant el diàleg, el dret a la vida, la laïcitat institucional i les vies de la concòrdia civil.
📌 Per emportar-se
Avui hem après a definir correctament el tema central d'aquesta sessió, analitzant els seus factors i connectant-lo amb l'eix de la càpsula.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Quin és el concepte fonamental que hem explorat avui?
2. Com es relaciona aquesta noció amb la pràctica quotidiana?
3. Quina és la conclusió principal a la qual hem arribat?
💭 Per pensar fins demà
Quina és la gran pregunta que creus que encara ens queda per respondre d'aquesta sessió?
