Sessió 3. El renaixement urbà

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Quan van caure els romans, les ciutats es van anar buidant. A l’any 1000, Barcelona era un recinte de muralla romanamuralla romanaLa muralla que va tancar Barcino al segle IV: uns deu hectàrees, poc més que dotze illes de l’Eixample. Encara se’n veuen torres darrere la catedral. amb un comte, un bisbe i uns quants milers de persones, i fora hi havia horts. Roma o Londres eren l’ombra del que havien estat. I llavors, en dos-cents anys, tot va canviar de mida. Cap al 1260 Barcelona va començar una muralla nova que tancava tretze vegades més terreny que la romana, i cap al 1360 en va necessitar una altra. No era un cas únic: a tot Europa, les ciutats velles creixien i en naixien de noves.

On neix un burg

Els que sobraven al camp (la sessió passada explica per què sobraven) no anaven a qualsevol lloc. Anaven allà on passava gent: a la cruïlla de dos camins, al peu d’un castell o d’un monestir, al costat d’un pont o d’un port. Allà s’hi posava un mercat, i al voltant del mercat, cases. Aquell nucli nou, sovint fora de la muralla vella, es deia burgburgBarri nou que creix fora de la muralla antiga d’una ciutat, o al costat d’un castell, al voltant d’un mercat. Dona nom als seus habitants: els burgesos., i els que hi vivien, burgesosburgesosHabitants del burg: artesans i mercaders que viuen del que fan o venen, no de la terra. No són ni nobles, ni clergues, ni pagesos.. La paraula ha fet fortuna: encara la fem servir.

L’aire de la ciutat fa lliure

A Alemanya es deia amb una frase: «l’aire de la ciutat fa lliure». Volia dir una cosa molt concreta. Un serfserfPagès lligat a la terra d’un senyor: no pot marxar, ni casar-se, ni deixar l’herència sense el seu permís. Ho vau veure a la càpsula del feudalisme. que fugia del seu senyor i aconseguia viure un any i un dia dins d’una ciutat sense que el reclamessin quedava lliure. A Barcelona ho diu un document que llegireu a L’Arxiu: qualsevol foraster que hi visqui un any i un dia és ciutadà, i el senyor d’on venia ja no el pot demanar. Els senyors del camp hi perdien braços; la ciutat, i el rei que la protegia, hi guanyaven gent.

Els burgesos volien més coses que aire. Volien pagar impostos en diners i no en jornades de treball, jutjar-se entre ells i no davant del senyor, i governar el seu mercat. Ho van aconseguir de dues maneres. A vegades comprant-ho: el senyor o el rei els venia una carta de franquesacarta de franquesaDocument en què un rei o un senyor concedeix llibertats a una vila: no pagar certs tributs, tenir jutges propis, celebrar mercat. «Franc» vol dir lliure. a canvi de diners que necessitava. A vegades lluitant: a Laon, al nord de França, el 1112 els habitants es van revoltar contra el bisbe, que els havia venut les llibertats i les volia anul·lar, i el van matar. A Itàlia i al sud de França moltes ciutats es van convertir en comunescomunesCiutats que es governen elles mateixes, amb cònsols o consellers escollits pels ciutadans, sense senyor per sobre o amb un senyor llunyà..

Una escletxa al món feudal

El món de la càpsula anterior tenia tres ordres: els que resen, els que lluiten i els que treballen la terra. Els burgesos no eren cap dels tres. Vivien de fer i de vendre, s’organitzaven en consell municipalconsell municipalGovern d’una ciutat medieval: uns quants ciutadans escollits que administren el mercat, les muralles i la justícia menor. A Barcelona, el Consell de Cent, des del 1265. i tenien diners, que és el que els senyors no tenien. Cada ciutat era una escletxa al sistema feudal, i entre el 1000 i el 1300 les escletxes es van multiplicar. La sessió que ve us hi fa entrar.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 🔍 Investigar · enigma 📖 La lectura ✏️ Individual

L'enigma de la vila que va créixer.

Pistes d'una vila inventada: 1) el 1180, un castell amb vint cases; 2) el 1230, mercat cada dijous; 3) el 1260, un barri nou anomenat «el Burg»; 4) el 1290, el senyor ven una carta de franquesa per 500 sous. Dedueix què va passar a la vila i per què el senyor va acabar venent llibertats.

Tres o quatre frases, cada una amb el número de la pista entre parèntesis.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Comença així: «Primer la vila era… (1). Després…». Segueix les pistes per ordre i pregunta't què necessitava el senyor el 1290 que no necessitava el 1180.

3.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Un any i un dia: qui hi guanya.

Llegiu el document de L'Arxiu en parella i contesteu a la llibreta, una frase per pas. FET: quina condició ha de complir un foraster, i què guanya si la compleix? PARER: a qui li convé aquesta norma, segons el context? SENYAL: quines paraules diuen que el senyor ja no hi pot fer res?

Tres respostes d'una frase (25-50 paraules).

💡 Pista: Comenceu així: «Ha de viure…», «Li convé a…», «Ho diuen les paraules…». La condició és de temps. Els que hi guanyen i hi perden són al context.

3.3 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tres muralles, tres segles.

Mira el plànol de les tres muralles de Barcelona de la lectura. Localitza-hi i copia el nom de tres portals de la muralla del segle XIII. Després explica en una frase per què la muralla del segle XIV es va allargar cap al Raval, a l'oest, i no cap al mar.

Els tres portals i una frase.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Els portals estan escrits al plànol amb «Pta.» o «Porta». Per a la frase, comença així: «Es va allargar cap a l'oest perquè…», i mira on és el mar al plànol.

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

Camp i ciutat, en dues columnes.

Fes una taula de dues columnes, «Al camp feudal» i «A la ciutat», i classifica-hi aquests vuit elements: pagar amb jornades de treball · pagar amb diners · jutjat pel senyor · jutjat per jutges propis · lligat a la terra · lliure al cap d'un any i un dia · viure del que es conrea · viure del que es fa o es ven. Sota la taula, escriu quin parell feia més mal al senyor feudal.

La taula amb els vuit elements i una frase sota.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Van de dos en dos. Per a l'últim pas, pensa què necessitava un senyor per viure: braços o diners?

3.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

Del camp a la muralla nova, baula a baula.

Escriu a la llibreta una cadena de cinc baules unides per fletxes que expliqui com es passa del camp de la sessió 1 a la segona muralla de Barcelona. La primera baula és «Les collites creixen» i l'última és «Barcelona comença una muralla nova (1260)». Cada fletxa ha de portar «per això», «llavors» o «així que».

La cadena de cinc baules amb fletxes i el connector a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Entre la primera i l'última hi ha d'haver aquestes idees, en l'ordre que et sembli: la població creix; qui sobra al camp va on passa gent; al voltant del mercat es fan cases fora de la muralla vella.

3.6 ✍️ Explicar · titular periodístic 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dos titulars per a Laon, 1112.

A Laon, el 1112, els habitants es van revoltar contra el bisbe que volia anul·lar les llibertats que els havia venut. Escriu a la llibreta dos titulars de diari de màxim dotze paraules cada un sobre el mateix fet: un per a un diari fet pels burgesos de Laon i un altre per a un diari fet pels bisbes de França. Sota de cada titular, una frase que digui quina paraula del titular mostra de quin costat està.

Dos titulars de màxim dotze paraules i dues frases.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Els dos titulars han de dir la veritat: el bisbe és mort i la ciutat s'ha revoltat. El que canvia és qui és la víctima.

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 🌍 Participar · manifest 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El manifest dels burgesos.

És l'any 1250 i ets un dels burgesos d'una vila que vol comprar una carta de franquesa al seu senyor. Escriu el manifest que penjaríeu a la porta de l'església per convèncer els altres habitants de pagar-la entre tots. Ha de tenir tres demandes concretes (mira a la lectura què volien els burgesos), cada una amb el seu motiu.

Un manifest de 40-50 paraules amb títol i tres demandes numerades.

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Pensa què li costa a cada veí pagar la carta, i què hi guanya ell, no la vila en general.

3.8 🌍 Participar · carta des d'un rol 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Carta del serf que compta els dies.

Ets un serf que va fugir del seu senyor fa onze mesos i vius a Barcelona, carregant sacs al port. Saps que d'aquí a un mes i un dia seràs ciutadà, i saps que el batlle del teu senyor et busca. Escriu una carta a la teva germana, que s'ha quedat al mas, en què li expliquis què has guanyat, què has perdut i què li aconselles que faci. Fes servir només el que se sabia el 1290.

Una carta de 80-100 paraules amb encapçalament, el que has guanyat, el que has perdut i el consell.

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Abans d'escriure, decideix si et fa més por el batlle del senyor o la vida al port.

3.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: qui és d'aquí.

Treballeu en grup. El 1284 Barcelona deia que qui hi vivia un any i un dia ja era ciutadà, vingués d'on vingués. Avui una persona que arriba d'un altre país pot trigar anys a tenir els mateixos drets que els veïns. Decidiu quant de temps hauria de passar (un any i un dia, cinc anys, deu, mai) perquè algú que viu en una ciutat hi tingui els mateixos drets que els que hi han nascut.

El temps triat, la decisió del grup amb dos motius i el motiu més fort de qui pensa el contrari (40-50 paraules).

💡 Pista: Abans de triar un nombre, digueu què ha de demostrar algú durant aquell temps, si és que ha de demostrar res.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Després de Roma les ciutats es van buidar; cap a l'any 1000 Barcelona encara cabia dins la muralla romana, d'unes 10 hectàrees. La gent que sobrava al camp va anar allà on passava gent, a cruïlles, ponts i ports, i al voltant dels mercats van néixer els burgs i els burgesos, que no eren ni nobles, ni clergues, ni pagesos. Les ciutats van comprar o van arrencar llibertats: pagar en diners, jutges propis, mercat, i la regla de l'any i un dia, que a Barcelona el rei va confirmar el 1284. Barcelona va haver d'aixecar una muralla nova cap al 1260 i una altra des del 1369. Cada ciutat era una escletxa al món feudal.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, on naixia un burg, i al voltant de què?

   A. Allà on passava gent, en una cruïlla o un port, al voltant d'un mercat B. Dins de la muralla romana, al voltant del palau del comte i del bisbe C. Al mig de les terres guanyades al bosc, al voltant d'una església nova D. Lluny dels castells i dels monestirs, al voltant d'un molí d'aigua

2. 2. Què diu el capítol 53 del privilegi «Recognoverunt proceres» (1284)?

   A. Que qui entri a Barcelona fugint d'un senyor és lliure des del primer dia que hi passa B. Que qui visqui a Barcelona un any i un dia pot entrar al Consell de Cent i governar-hi C. Que qui visqui a Barcelona un any i un dia és ciutadà, i el seu senyor no el pot reclamar D. Que qui no hagi nascut a Barcelona ha de pagar al rei, cada any, per poder viure-hi

3. 3. Per què diu la lectura que cada ciutat era «una escletxa» al món feudal?

   A. Perquè a la ciutat tothom era igual: pobres, jueus i dones també entraven al consell B. Perquè els burgesos no eren de cap dels tres ordres, i tenien diners i consells propis C. Perquè els burgesos vivien de la terra, com els pagesos, però sense pagar res al senyor D. Perquè els nobles s'hi van traslladar i van deixar buits els castells i les terres

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

La ciutat medieval prometia llibertat, però només als que hi aguantaven un any i un dia. Se t'acut alguna promesa d'avui que també tingui lletra petita?