Sessió 1. La revolució agrícola del segle XII

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Cap a l’any 1000, un pagès del nord d’Europa esgarrapava la terra amb la mateixa eina que un pagès romà mil anys abans: l’arada romanaarada romanaArada lleugera de fusta amb una punta que obre un solc superficial sense girar la terra. Va bé a les terres seques i primes del Mediterrani., que un parell de bous arrossegaven i que només ratllava la superfície. A les terres pesants i humides del nord, plenes d’argila, aquella eina no servia de gaire. Dos-cents anys més tard, el mateix camp donava el doble. No hi havia hagut cap inventor amb nom: hi havia hagut tres canvis lents que, junts, van ser una revolució.

Una màquina de girar la terra

El primer canvi és l’arada normandaarada normandaArada pesant amb rodes, una fulla de ferro que talla la terra (la rella) i una pala corbada que la gira (l’orellera). Es diu «normanda» perquè es va escampar des del nord de França.. No ratlla: talla un solc profund i gira la terra de cap per avall, i enterra les males herbes. Per moure-la calien sis o vuit bous, i cap família no en tenia tants: els pagesos d’un poble van haver d’ajuntar els animals i llaurar plegats, en camps llargs i oberts. Un altre invent va ajudar: el collar rígidcollar rígidPeça de fusta i cuir que reparteix el pes sobre les espatlles del cavall en lloc del coll. Amb els collars antics, l’animal s’ofegava si estirava fort., que permetia fer servir cavalls, més ràpids que els bous.

La terra que descansa

El segon canvi no és una eina, és un calendari. Un camp que es sembra cada any s’esgota. Els pagesos ho sabien i feien la rotació biennalrotació biennalSistema en què la terra es parteix en dues meitats: una se sembra i l’altra es deixa en guaret. Cada any s’intercanvien.: la meitat de la terra produïa i l’altra meitat estava en guaretguaretTerra que es deixa un any sense sembrar perquè recuperi els nutrients. Sovint s’hi deixava pasturar el bestiar, que l’adobava.. Al segle XII, a les terres del nord, es va estendre la rotació triennalrotació triennalSistema en què la terra es parteix en tres: una part de cereal d’hivern, una de cereal de primavera o llegums, i una de guaret.: un terç de blat o sègol sembrat a la tardor, un terç de civada, ordi o llegums sembrat a la primavera, i un terç de repòs. Amb dos camps, produïa la meitat de la terra; amb tres, dos terços. Els llegums, a més, enriquien el sòl i donaven proteïna a taula, i la civada alimentava els cavalls. Un senyor anglès que volia que la finca li rendís ho llegia al manual de Walter de Henley que trobareu a L’Arxiu: si tens la terra en tres parts, una arada et treballa més acres que si la tens en dues.

El riu que treballa

El tercer canvi és l’energia. Els romans ja coneixien el molí hidràulicmolí hidràulicMàquina que fa girar una roda amb el corrent d’un riu i, amb engranatges, mou dues pedres que molen el gra. També pot moure martells o serres., però tenien esclaus i en van construir pocs. A l’Europa de l’any 1000 els rius es van omplir de rodes. El 1086 el rei d’Anglaterra va fer comptar tot el que tenia el regne: els escrivans van apuntar 5.624 molins. Cap al 1180 van aparèixer els primers molins de vent a les planes sense rius, i els batans mecànics van començar a picar la llana per fer-ne draps. Per primera vegada, una màquina feia una feina que fins llavors feien braços humans.

De la collita a la ciutat

La terra gira, descansa menys i la mol un riu. El resultat és un excedentexcedentPart de la collita que sobra un cop la família ha menjat i ha pagat el senyor i el delme. És el que es pot vendre. que abans no existia. Amb excedent hi ha menjar per a més boques, i les boques van créixer: és el tema de la sessió que ve. I hi ha alguna cosa per portar al mercat. La ciutat, que feia segles que dormia, es va despertar perquè al camp sobrava pa.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

El mes de març, mirat de prop.

Mira la miniatura del mes de març de la lectura i comenta-la en tres passos. DESCRIC: què fa cada persona i quants animals estiren l'arada? IDENTIFICO: l'arada és romana o normanda? DEDUEIXO: quina peça de terra està en guaret, i com ho saps?

Els tres passos retolats, en 25-50 paraules.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «Veig…», «L'arada és… perquè…», «La peça en guaret és… perquè…». A l'arada, busca-hi les rodes i la pala; després compta les peces de terra que separen els camins.

1.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Un manual, no una crònica.

Llegiu el document de L'Arxiu en parella i contesteu a la llibreta, una frase per pas. FET: quants acres treballa una arada amb la terra en tres parts, i quants amb dues? PARER: de quin sistema està convençut Walter de Henley? SENYAL: quines paraules de l'última frase ho delaten?

Tres respostes d'una frase (25-50 paraules).

💡 Pista: Comenceu així: «Amb tres parts, una arada…», «Walter està convençut que…», «Ho delaten les paraules…». Les xifres són a les dues primeres frases del document.

1.3 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Vell i nou, en dues columnes.

Fes una taula de dues columnes, «Cap a l'any 1000» i «Cap al 1200», i classifica-hi aquests vuit elements: arada de fusta que ratlla · arada de rodes que gira la terra · dues meitats de terra · tres parts de terra · cavalls amb collar que els ofega · cavalls amb collar rígid · moldre el gra a mà · molí d'aigua i de vent.

La taula amb els vuit elements, quatre a cada columna.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Els elements van de dos en dos: cada cosa vella té la seva nova. Comença pel parell de l'arada, i busca els altres a la Fitxa de dades.

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Cert, fals o a mitges.

Copia aquestes quatre afirmacions i escriu si són vertaderes, falses o vertaderes en part, amb una frase de prova de la lectura o del document per a cada una. A) L'arada normanda es va inventar a Normandia. B) Amb la rotació triennal es cultiva tota la terra cada any. C) Segons Walter de Henley, amb tres parts una arada treballa més acres. D) Els romans no coneixien el molí hidràulic.

Les quatre afirmacions amb el veredicte i una frase de prova cada una.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Justifica amb «segons la lectura…» o «al document diu…». Si una afirmació té una part certa i una d'exagerada, és «en part», i has de dir quina part.

1.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

De l'arada a la ciutat, baula a baula.

Escriu a la llibreta una cadena de cinc baules unides per fletxes que expliqui com es passa d'una eina nova a una ciutat que es desperta. La primera baula és «L'arada de rodes gira la terra pesant del nord» i l'última és «Les ciutats comencen a créixer». Cada fletxa ha de portar una paraula que expliqui el pas: «per això», «llavors» o «així que».

La cadena de cinc baules amb fletxes i el connector a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Entre la primera i l'última hi ha d'haver aquestes idees, en l'ordre que et sembli: la terra descansa menys; sobra menjar; hi ha alguna cosa per vendre al mercat.

1.6 ✍️ Explicar · reescriptura 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Explica-ho a algú de deu anys.

Explica a algú de deu anys què és la rotació triennal i per què dona més menjar que la biennal, sense fer servir les paraules «rotació», «guaret», «triennal», «biennal» ni «rendiment». Posa l'exemple d'un camp de 60 parcel·les: quantes se'n cultiven amb cada sistema?

Un paràgraf de màxim 60 paraules, sense les cinc paraules prohibides i amb els dos nombres.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Comença per què li passa a un camp que se sembra cada any sense descansar. El càlcul: la meitat de 60 i dos terços de 60.

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 🌍 Participar · carta des d'un rol 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Carta del batlle que vol una arada nova.

Ets el batlle d'una finca del nord de França l'any 1150. Has vist que en un poble veí llauren amb una arada de rodes i tenen la terra en tres parts, i que en treuen més gra. Escriu una carta al senyor de la finca per convèncer-lo. Li has d'explicar què demanes (bous i ferro, i que els pagesos treballin plegats), què hi guanyarà i quin problema pot posar la gent del poble. Fes servir només el que se sabia el 1150.

Una carta de 80-100 paraules amb encapçalament, la petició, el guany i el problema.

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Abans d'escriure, pensa què li importa més al senyor: guanyar més gra o no tenir problemes amb el poble.

1.8 🌍 Participar · rellevància històrica 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Un invent per al llibre de text.

A la Fitxa de dades hi ha cinc canvis tècnics: l'arada normanda, el collar rígid, la rotació triennal, el molí d'aigua i el molí de vent. Si el llibre de text d'aquí a cinquanta anys només en pogués explicar un per dir com va canviar el camp medieval, quin triaries? Defensa-ho amb dos motius i digues per què un dels descartats és menys important.

L'invent triat, els dos motius i la comparació (40-50 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Pregunta't quin dels cinc canvis necessitaven els altres per servir de res.

1.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: la màquina que fa la feina.

En grup. Al segle XII el molí d'aigua va fer en una hora la feina de moltes hores de braços, i ningú no va preguntar als que molien a mà. Avui hi ha màquines que comencen a fer feines de persones (caixes automàtiques, robots, programes que escriuen). Trieu-ne una i decidiu: cal deixar que la faci del tot, cal limitar-ho, o cal que la gent que la feia hi tingui veu?

La feina triada, la decisió del grup amb dos motius i el motiu més fort de qui pensa el contrari (40-50 paraules).

💡 Pista: Abans de decidir, penseu qui hi guanya i qui hi perd, com al segle XII.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Entre el 1000 i el 1200 el camp del nord d'Europa va canviar sense cap inventor famós. L'arada normanda, amb rodes i rella de ferro, girava la terra pesant que l'arada romana només ratllava, i com que calien sis o vuit bous, els pagesos van haver de llaurar plegats. La rotació triennal va fer que produís dos terços de la terra en lloc de la meitat, i els llegums van enriquir el sòl i la dieta. Els rius es van omplir de molins (5.624 a Anglaterra el 1086) i cap al 1180 van aparèixer els de vent. El resultat va ser un excedent que abans no existia: menjar per a més boques i alguna cosa per vendre al mercat.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, què fa l'arada normanda que l'arada romana no feia?

   A. Estalvia bous: en té prou amb una parella, i la romana en necessitava sis o vuit B. Treballa bé les terres seques i primes del sud, on la romana no servia de gaire C. Talla un solc profund i gira la terra de cap per avall, en comptes de ratllar-la D. Sembra el gra alhora que obre el solc, i així el pagès no ha de passar dos cops

2. 2. Amb la rotació triennal, quina part de la terra produeix cada any?

   A. Dos terços: una part amb gra d'hivern i una amb gra de primavera o llegums B. La meitat: una part se sembra i l'altra es deixa en guaret perquè descansi C. Un terç: cada any se sembra una de les tres parts i les altres dues descansen D. Tota: els llegums enriqueixen el sòl i ja no cal deixar cap part en guaret

3. 3. Per què el manual de Walter de Henley serveix per saber com es conreava de debò?

   A. Perquè Walter era un pagès que llaurava cada dia i hi explica el que feia ell mateix B. Perquè el va manar fer el rei d'Anglaterra el 1086 per comptar les terres del regne C. Perquè és del segle XII, quan la rotació triennal era una novetat acabada d'arribar D. Perquè és un manual pràctic per a senyors, i dona els dos sistemes per ben coneguts

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Walter de Henley escrivia per a un senyor que volia que la finca rendís més. Coneixes algun text d'avui (un anunci, un manual, una etiqueta) que t'expliqui millor com viu la gent que un llibre d'història?