Sessió 8. Les Corts catalanes i la Generalitat

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

A la sessió passada vau veure reis que demanaven diners a Anglaterra i a França. A Catalunya el rei va demanar i, a més, va prometre. Ho va fer per escrit, i el paper es va guardar.

D’una cort a les Corts

Els comtes de Barcelona sempre havien tingut una cortcortReunió dels nobles i bisbes que aconsellaven el comte o el rei. Al principi, quan i on ell volia; després, amb regles.: nobles i bisbes que els aconsellaven. Al segle XIII, amb les ciutats plenes de diners, aquella reunió va canviar. El 1214, a Lleida, quan Jaume I tenia sis anys, hi van seure per primera vegada representants de les viles. El 1228, a Barcelona, el rei hi va demanar ajuda per conquerir Mallorca, i el mural que veureu a la lectura recorda aquella reunió. Des de llavors les CortsCortsAssemblea general de Catalunya convocada pel rei, amb tres braços: eclesiàstic (bisbes i abats), militar (nobles i cavallers) i reial (ciutats i viles del rei). tenien tres braçosbraçosCada un dels tres grups que formen les Corts i que deliberen i voten per separat: l’eclesiàstic, el militar i el reial. Els tres han d’estar d’acord.: l’eclesiàstic, el militar i el reial, que era el de les ciutats.

1283: el rei que promet

El 1282 Pere el Gran va conquerir Sicília, i el papa i el rei de França li van declarar la guerra. Necessitava diners i soldats, i tots li van posar condicions. A la Cort de Barcelona del 1283 el rei va firmar la constitució que llegireu a L’Arxiu: si ell o els seus successors volien fer una llei general a Catalunya, l’haurien de fer «amb l’aprovació i el consentiment» dels tres braços. Els historiadors en diuen pactismepactismeManera d’entendre el poder en què el rei i el país (representat a les Corts) es lliguen per pactes: el rei no pot fer lleis ni posar impostos nous sense les Corts, i les Corts li deuen fidelitat i diners.: el rei mana, però dins d’un pacte. A canvi de la promesa, les Corts li van votar un donatiudonatiuDiners que les Corts concedeixen al rei quan ell els ho demana. No és un impost del rei: és un «regal» del país, amb condicions, i el recapta el país, no el rei.. Poques setmanes després, el gener del 1284, confirmava a Barcelona el Recognoverunt proceres de la sessió 3.

Des de llavors les Corts funcionaven igual: el rei exposava què volia i, abans de donar-li res, els braços li presentaven els greugesgreugesQueixes que els braços presenten al rei a les Corts per coses que ell o els seus oficials han fet contra les lleis del país. El rei les ha de reparar abans de rebre el donatiu.: llistes de coses que el rei o els seus oficials havien fet malament. Primer es reparaven els greuges; després es votava el donatiu. «Sí, però.»

1359: la comissió que es va quedar

El 1359 Pere el Cerimoniós era en guerra amb Castella i va demanar un donatiu enorme a les Corts de Cervera. Els braços van dir que sí, però amb una condició: el cobrarien ells. Van crear una comissió de diputats, un de cada braç, per recaptar els impostos nous, les generalitatsgeneralitatsImpostos votats per les Corts per pagar el donatiu al rei: sobre els draps, sobre les mercaderies que entraven i sortien. Els cobrava la Diputació, no el rei. Li van donar el nom., i pagar el rei. Es va dir Diputació del GeneralDiputació del GeneralComissió permanent de les Corts creada el 1359 per recaptar els impostos votats i pagar el donatiu. Amb el temps va vigilar que el rei complís les lleis. És l’origen de la Generalitat.: la diputació del «General», és a dir, de tot el país. Havia de durar mentre durés el donatiu. No es va dissoldre mai.

Al segle XV els diputats ja tenien un palau a Barcelona, cobraven els impostos de tot Catalunya i s’atrevien a recordar al rei quines lleis havia promès complir. Una comissió de tresoreria s’havia convertit en el govern del país quan el rei no hi era. El palau encara és a la plaça de Sant Jaume, i la institució també.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

8.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Les Corts del 1228, mirades de prop.

Mira la pintura mural de les Corts del 1228 de la lectura i comenta-la en tres passos. DESCRIC: quantes persones hi ha i què porten al cap? IDENTIFICO: segons el peu de foto, què hi va demanar el rei? DEDUEIXO: el rei seu al costat dels altres, sense tron; què ens diu això de les primeres Corts?

Els tres passos retolats, en 25-50 paraules.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «Hi ha…», «El rei hi va demanar…», «Això vol dir que…». Pensa què vol dir seure al costat d'algú, i no més amunt.

8.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

El rei que promet, i per què.

Llegiu el document de L'Arxiu en parella i contesteu a la llibreta, una frase per pas. FET: quins quatre grups han d'aprovar les lleis? PARER: per què el rei ho va prometre, segons el context? SENYAL: quines paraules diuen que no cal que tothom hi estigui d'acord?

Tres respostes d'una frase (25-50 paraules).

💡 Pista: Comenceu així: «Els quatre grups són…», «Ho va prometre perquè…», «Ho diuen les paraules…». Les paraules són a l'última frase del document; el motiu, al context.

8.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

De les Corts a la Generalitat, del 1200 al 1420.

Dibuixa una línia del temps del 1200 al 1420, amb una marca cada vint anys, i situa-hi aquests cinc fets amb les dates de la Fitxa de dades: les Corts de Lleida · les Corts de Barcelona de Jaume I · la promesa de Pere el Gran · la Diputació del General · la compra del palau. Sota cada fet, escriu on va passar.

La línia amb cinc elements: cada fet amb la seva data i el seu lloc.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Les dates i els llocs són a la Fitxa. Primer posa les marques de vint en vint; després, cada fet a la seva.

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

8.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Els tres braços, en tres columnes.

Dibuixa una taula de tres columnes, «Braç eclesiàstic», «Braç militar» i «Braç reial», i classifica-hi aquestes nou persones: el bisbe de Girona · un cavaller de l'Empordà · dos síndics de Lleida · l'abat de Poblet · el comte d'Urgell · els consellers de Barcelona · l'abat de Ripoll · un baró del Rosselló · els jurats de Girona. Sota la taula, escriu per què el rei necessitava els tres braços.

La taula amb les nou persones i una frase sota.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Mira a la lectura qui seu a cada braç. Un avís: els síndics, els consellers i els jurats eren càrrecs de les ciutats. Per a la frase final, rellegeix per què Pere el Gran va firmar el 1283.

8.5 🔍 Investigar · enigma 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'enigma de la comissió que no va plegar.

El 1359 es crea una comissió de tres diputats per cobrar un impost i pagar un donatiu al rei. El 1420 té un palau i li recorda al rei les lleis. Pistes: 1) el rei sempre necessita diners; 2) qui cobra els impostos sap quant guanya cada comarca; 3) els diputats guarden els papers de totes les Corts; 4) el rei passa anys fora. Dedueix com una comissió temporal es va convertir en un govern permanent.

Tres o quatre frases, cada una amb el número de la pista entre parèntesis.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Agrupa les pistes: quines expliquen que la comissió no plegui mai, i quines que acabi sabent més que el rei?

8.6 ✍️ Explicar · telegrama 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El telegrama del síndic de Lleida.

És el desembre del 1283. Ets el síndic que Lleida ha enviat a la Cort de Barcelona, i el rei acaba de firmar la constitució de L'Arxiu. Escriu a la llibreta el telegrama de quinze paraules exactes que enviaries als paers de Lleida per dir-los què ha promès el rei i què li heu donat.

Un telegrama de quinze paraules exactes.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Compta les paraules al final. Hi ha de sortir la promesa (lleis) i el preu (donatiu).

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

8.7 🌍 Participar · carta des d'un rol 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Carta del diputat al rei.

És l'any 1365. Ets un dels tres diputats del General, el del braç reial. El rei Pere el Cerimoniós t'ha escrit des de València demanant que li avancis diners del donatiu abans que les Corts els hagin votat. Escriu-li una carta en què li diguis què pots fer i què no, per què (recorda la constitució del 1283 i qui cobra els impostos des del 1359) i què li demanes a canvi. Fes servir només el que se sabia el 1365.

Una carta de 80-100 paraules amb encapçalament, el que pots i no pots fer, el motiu i la demanda.

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Abans d'escriure, decideix què et fa més por: enfadar el rei o trencar el que les Corts han votat.

8.8 🌍 Participar · rellevància històrica 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Una data per al llibre de text.

A la Fitxa de dades hi ha cinc dates: 1214, 1228, 1283, 1359 i 1400. Si el llibre de text d'aquí a cinquanta anys només en pogués tenir una per explicar d'on ve la Generalitat, quina triaries? Defensa-ho amb dos motius i digues per què una de les descartades és menys important.

La data triada, els dos motius i la comparació (40-50 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Pregunta't sense quina d'aquestes dates les altres no haurien portat a la Generalitat.

8.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: primer els greuges, després els diners.

Preneu en grup una decisió. A les Corts, abans de votar diners al rei, els braços li presentaven els greuges i el rei els havia de reparar. Si el vostre institut us demanés diners per a una sortida o per a material, decidiu si abans hauríeu de poder presentar «greuges» (coses que no funcionen) i que s'arreglessin, o si les dues coses no s'han de barrejar.

La decisió del grup amb dos motius i el motiu més fort de qui pensa el contrari (40-50 paraules).

💡 Pista: Abans de decidir, penseu què passaria si cada banda digués que no fins que l'altra cedís.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Al segle XIII la cort del comte de Barcelona es va convertir en les Corts de Catalunya, amb tres braços que votaven per separat: l'eclesiàstic, el militar i el reial, el de les ciutats, que hi va entrar a Lleida el 1214. El 1283, en guerra amb França i el papa per Sicília, Pere el Gran va firmar que no faria cap llei general sense l'aprovació dels tres braços: és l'origen del pactisme, en què el rei mana dins d'un pacte, repara els greuges i rep un donatiu. El 1359, a les Corts de Cervera, els braços van crear la Diputació del General per cobrar ells mateixos els impostos votats; havia de ser temporal i no va plegar mai. Al segle XV tenia palau a la plaça de Sant Jaume i vigilava que el rei complís les lleis. És l'origen de la Generalitat.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què va prometre Pere el Gran a la Cort de Barcelona del 1283?

   A. No cobrar ell el donatiu: el recaptarien tres diputats, un de cada braç B. No fer cap guerra fora de Catalunya, com la de Sicília, sense permís de les Corts C. No fer cap llei general a Catalunya sense el consentiment dels tres braços D. No demanar cap més donatiu a les ciutats mentre durés la guerra amb França

2. 2. Per a què es va crear la Diputació del General, el 1359?

   A. Per governar Catalunya mentre el rei era fora, en guerra amb Castella B. Per cobrar els impostos votats per les Corts i pagar el donatiu al rei C. Per reparar els greuges dels braços abans que es votés cap donatiu D. Per vigilar, des del palau de Sant Jaume, que el rei complís les lleis

3. 3. Què vol dir «pactisme», segons la lectura?

   A. Que el rei mana, però no pot fer lleis ni posar impostos nous sense les Corts B. Que les Corts manen i fan les lleis, i el rei només les firma i les fa complir C. Que els tres braços pacten les lleis entre ells, sense que el rei hi digui res D. Que el rei compra el vot de les ciutats amb privilegis, en contra dels nobles

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

El 1283 el rei va prometre per escrit una cosa que limitava el seu poder, perquè necessitava ajuda. Coneixes alguna promesa d'avui feta en un moment de necessitat que després hagi costat de complir?