🏘️Càpsula 5 · PER QUÈ VA GUANYAR LA CIUTAT?· #GiH2
Sessió 5. La burgesia i els gremis
Una nova classe social no estamental: mercaders, artesans, banquers. Capital mobiliari en lloc de la terra. Organització gremial: aprenent, oficial, mestre.
⏱ 50 min · classe completa
🧭CE1🔍CE2🧭CE3🔍CE5✍️CE6
El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.
🖼️ Un forner i el seu ajudant, en una miniatura medieval. El forn, el pes del pa i el preu els vigilava el gremi, i el mostassaf per sobre. Miniatura medieval, Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons
Pas 01
⏱ 7 min
🤔Arrencar la classe
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaLlança les 3 preguntes a l'aire i deixa 2 min de silenci. Després, 3 min en parelles per compartir hipòtesis. Apunta breument a la pissarra les idees més recurrents.
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Si volguessis aprendre un ofici als dotze anys i haguessis de viure set anys a casa del mestre sense cobrar, què hi guanyaries i què hi perdries?
Qui és més ric: qui té una casa i un camp o qui té diners al banc? I qui pot perdre-ho tot més de pressa?
Coneixes alguna feina d'avui en què calgui un títol o un examen per poder-la exercir? Per què creus que és així?
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
Explicar què és la burgesia, per què no era cap dels tres ordres i quins graons tenia per dins.
Descriure els tres graons d'un ofici (aprenent, oficial, mestre) i llegir-los en un reglament de gremi del segle XIII.
Valorar què feia el gremi per l'artesà i què li impedia, i comparar-ho amb les feines regulades d'avui.
🧠 De la sessió anterior:muralla · raval · plaça del mercat · ofici. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 02
⏱ 6 min
🎬Mira el vídeo
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaProjecta el vídeo recomanat de suport. En acabar, obre un torn de paraula breu sobre la qüestió de connexió plantejada.
Mitja hora sobre els gremis de Barcelona: els carrers, les capelles, les banderes i el poder al Consell de Cent. És llarg: el docent en triarà un tros. Mentre el mires, apunta a la llibreta el nom d'un gremi i què controlava.
CATCròniques de Barcelona: els gremis medievals. Artesans i poder· betevé
· Obre a YouTube ↗
Vídeo: «Cròniques de Barcelona: els gremis medievals. Artesans i poder» — betevé. Disponible a ideorum.cat.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 03
⏱ 17 min
📖Llegeix
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaLectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).
A la porta gran de Santa Maria del Mar, a Barcelona, hi ha dues figures de bronze: dos homes que carreguen un feix a l’esquena. Són bastaixosbastaixosTreballadors del port de Barcelona que carregaven i descarregaven les mercaderies dels vaixells. Van portar de franc les pedres de Santa Maria del Mar des de Montjuïc., i són allà perquè entre el 1329 i el 1383 van portar les pedres de l’església a l’esquena, de franc, des de Montjuïc. Santa Maria és la catedral que van pagar els mercaders, els artesans i els carregadors del barri de la Ribera, sense cap rei ni cap bisbe. Aquesta sessió va d’aquesta gent.
Una classe que no era cap ordre
El món feudal de la càpsula anterior tenia tres ordres: els que resen, els que lluiten i els que treballen la terra. Els habitants dels burgs no eren cap dels tres. Els que hi manaven, mercaders i banquers, tenien una riquesa que els nobles no entenien: no era terra, era capital mobiliaricapital mobiliariRiquesa que es pot moure: diners, mercaderies, vaixells, deutes que altres et deuen. Al contrari de la terra, es pot perdre o doblar en un any.. Els nobles se’n reien, però els demanaven diners. Sota els mercaders hi havia els menestralsmenestralsArtesans que tenen taller propi i viuen del seu ofici: sabaters, ferrers, teixidors. Són burgesos, però no rics., que treballaven amb les mans, i encara més avall, els que no tenien ni ofici ni taller: els bastaixos de la porta. Tots eren burgesiaburgesiaConjunt dels habitants de les ciutats que no són ni nobles ni clergues ni pagesos: mercaders, banquers, artesans. Una classe nova, definida pels diners i l’ofici, no pel naixement., i no era el mateix ser-ne de dalt que de baix.
🖼️ Un sabater al seu taller, en un llibre de Nuremberg del segle XV. La finestra dona al carrer i fa de botiga: les botes penjades són l'aparador. El taller és a la planta baixa; a dalt, hi viu la família. Hausbuch de la fundació Mendel, Nuremberg, Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons
Aprenent, oficial, mestre
Els artesans d’un mateix ofici s’organitzaven en un gremigremiAssociació obligatòria dels artesans d’un mateix ofici en una ciutat. Fixa les normes de la feina, els preus, la qualitat i qui pot obrir taller. A Catalunya, sovint neix com a confraria.. Per entrar a l’ofici calia pujar tres graons. L’aprenentaprenentNen o noi que entra a casa d’un mestre per aprendre l’ofici. Hi viu, hi menja i treballa sense sou durant anys; els pares sovint paguen. entrava al taller cap als dotze anys i hi vivia: el mestre l’alimentava, li pegava si calia i li ensenyava. El reglament de París que llegireu a L’Arxiu ho fixa: set anys de servei pagant vint sous, o vuit sense pagar res. Després venia l’oficialoficialArtesà que ja sap l’ofici i cobra un jornal, però treballa al taller d’un mestre perquè no en té de propi., que cobrava un sou i anava de taller en taller. I al final, si tenia diners per obrir taller i passava l’examen del gremi, la obra mestraobra mestraPeça que l’oficial ha de fer davant dels examinadors del gremi per demostrar que domina l’ofici. Si la passa, és mestre i pot obrir taller., es feia mestre. Molts no hi arribaven mai: el gremi limitava el nombre de tallers, i el fill del mestre tenia el camí més curt.
Per a què servia un gremi
El gremi ho controlava tot: quantes hores es treballava (no de nit, «perquè la claror de la nit no és suficient»), quin material es feia servir, quant costava cada peça. Els veedorsveedorsMestres escollits pel gremi per inspeccionar els tallers: comproven que la feina es faci bé i amb bon material, i posen multes. visitaven els tallers i multaven. En part era una presó: ningú no podia fer el que volia ni abaixar preus. Però també era una assegurança. El gremi pagava l’enterrament del mestre, ajudava la vídua, cuidava els orfes i tenia una capella amb el seu sant. En un món sense estat, era l’única xarxa que tenia un artesà.
🖼️ Un bastaix, a la porta principal de Santa Maria del Mar. Els carregadors del port van portar les pedres a l'esquena, i l'església els va posar a la porta. CC BY-SA 2.0 · Wikimedia Commons
Quan els gremis van tenir diners van voler poder: a Barcelona, el Consell de Cent va acabar reservant places als menestrals. Una ciutat medieval era, en bona part, la suma dels seus gremis.
✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 04
⏱ 18 min
✍️Activitats
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaEl docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.
🎏
Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar3 activitats▶
Mira la miniatura del sabater de la lectura i comenta-la en tres passos. DESCRIC: què fa l'home i què hi ha a la finestra? IDENTIFICO: és aprenent, oficial o mestre, i com ho saps? DEDUEIXO: per què les botes pengen de la finestra que dona al carrer?
Els tres passos retolats, en 25-50 paraules.
Com es fa · Comentari d'imatge
DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.
Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.
💡 Pista: Comença així: «L'home…», «És… perquè…», «Les botes pengen de la finestra perquè…». Pensa qui pot tenir taller propi, i on és la botiga si no hi ha rètol ni aparador.
5.2🔍 Investigar · Lectura de font📜L'Arxiu🗣️En parella
Cada norma protegeix algú.
Llegiu el document de L'Arxiu en parella i contesteu a la llibreta, una frase per pas. FET: quines tres normes posa el reglament? PARER: qui el va escriure, segons el context? SENYAL: quina norma protegeix més el mestre que l'aprenent, i per què?
Tres respostes d'una frase (25-50 paraules).
💡 Pista: Comenceu així: «Les normes diuen que…», «L'escriuen…», «La norma que protegeix el mestre és… perquè…». Les normes són a la cita; qui l'escriu i a qui protegeix, al context.
5.3✍️ Explicar · taula de classificació📖La lectura📊La fitxa de dades✏️Individual
Els tres ordres i la classe nova.
Fes una taula de dues columnes, «Es defineix pel naixement» i «Es defineix pels diners i l'ofici», i classifica-hi aquests vuit personatges: un comte · un mercader que presta diners al rei · un bisbe · un sabater amb taller · un cavaller arruïnat · un bastaix del port · un serf · un banquer.
La taula amb vuit elements, un per personatge.
Com es fa · Taula de classificació
Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
Reparteix els casos.
Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.
Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.
💡 Pista: Els de la primera columna ho són des que neixen, tinguin diners o no. Per als dubtosos, com el cavaller arruïnat, pregunta't si el que és li ve de néixer o de treballar.
En Pere és oficial sabater el 1300. Té 35 anys, sap l'ofici i té estalvis, però no és mestre. Pistes: 1) el gremi només admet 24 tallers; 2) el fill del seu mestre acaba de fer 20 anys; 3) l'examen de l'obra mestra el jutgen els mestres; 4) la filla d'un mestre vidu és soltera. Dedueix per què en Pere no arriba a mestre i quina sortida li queda.
Tres o quatre frases, cada una amb el número de la pista entre parèntesis.
Com es fa · Enigma
Copia les pistes numerades.
Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.
Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.
💡 Pista: Agrupa les pistes: quines diuen qui tanca la porta, quina diu a qui la guarden, i quina és una sortida que la gent d'aquella època coneixia bé.
Fes a la llibreta un esquema de fletxes 1-3-1: a dalt, una casella amb «El gremi»; al mig, tres caselles amb tres coses que el gremi controlava o feia, cada una explicada amb una frase (una ha de ser de control i una d'ajuda); a baix, una casella amb la conclusió de la lectura sobre què era el gremi per a un artesà en un món sense estat. Cada fletxa ha de portar «per això» o «és a dir».
L'esquema amb les cinc caselles i les fletxes retolades.
Com es fa · Esquema 1-3-1
A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.
Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.
💡 Pista: Les coses de control són a l'epígraf «Per a què servia un gremi»; les d'ajuda també, després de «Però».
5.6✍️ Explicar · reescriptura📖La lectura📊La fitxa de dades✏️Individual
Explica-ho sense les paraules de la lliçó.
Explica a algú de deu anys per què un mercader ric del 1300 no era noble i per què això era una novetat, sense fer servir les paraules «burgesia», «estament», «ordre», «capital» ni «classe». Posa l'exemple d'un mercader i un cavaller concrets.
Un paràgraf de màxim 60 paraules, sense les cinc paraules prohibides i amb els dos personatges.
Com es fa · Reescriptura
Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.
Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.
💡 Pista: Comença per dir què tenia cada un (terra o diners) i com ho havia aconseguit (naixent o treballant).
🎢
Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar3 activitats▶
És l'any 1300 i ets un oficial d'un gremi de la teva ciutat. Els oficials esteu farts: no podeu obrir taller, els fills dels mestres passen davant i l'examen el jutgen els mateixos que no volen competència. Escriu a la llibreta el manifest que penjaríeu a la porta de la capella del gremi. Ha de tenir tres demandes concretes, un motiu per a cada una, i una frase en què reconegueu una cosa bona que el gremi fa per vosaltres.
Un manifest de 80-100 paraules amb títol, tres demandes numerades, els motius i la frase de reconeixement.
Com es fa · Manifest
Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.
Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.
💡 Pista: Abans d'escriure, pensa què respondrien els mestres a cada demanda, i tria les que puguin acceptar.
5.8🌍 Participar · carta des d'un rol📖La lectura📜L'Arxiu✏️Individual
Carta d'un aprenent al seu pare.
Fa dos anys que ets aprenent a casa d'un mestre serraller de París. Tens catorze anys. Escriu una carta al teu pare, que va pagar vint sous perquè t'agafessin, en què li expliquis com és un dia al taller (a quina hora pares, què fas els dissabtes) i si vols continuar. Fes servir només el que diu el reglament.
Una carta de 40-50 paraules amb encapçalament, el dia al taller i la decisió.
Com es fa · Carta des d'un rol
Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.
Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.
💡 Pista: Tria un sol detall del reglament que et faci la vida més fàcil i un que te la faci més difícil.
5.9🌍 Participar · Ahir i avui🧠El que ja saps📖La lectura👥En grup
Ahir i avui: qui pot obrir un taller.
En grup. El gremi medieval decidia quants tallers hi podia haver a la ciutat i qui en podia obrir, i deia que era per garantir la qualitat. Avui hi ha feines on cal un permís o un títol (farmàcies, taxis, metges, electricistes) i n'hi ha on tothom pot obrir. Trieu una feina d'avui i decidiu si hi hauria d'haver un límit de qui la pot fer.
La feina triada, la decisió del grup amb dos motius i el motiu més fort de qui pensa el contrari (40-50 paraules).
💡 Pista: Abans de decidir, penseu a qui protegeix el límit: al client, o als que ja fan la feina?
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 05
⏱ 2 min
🎯Tancament
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaQuiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.
📌 Per emportar-se
Els habitants dels burgs no eren cap dels tres ordres: la burgesia era una classe definida pels diners i l'ofici, no pel naixement, amb mercaders i banquers a dalt, menestrals al mig i bastaixos a baix. La seva riquesa era capital mobiliari, no terra. Els artesans s'organitzaven en gremis, que fixaven hores, materials, preus i quants tallers hi podia haver; per entrar-hi calia ser aprenent (a París, set anys pagant o vuit sense pagar), després oficial, i, si es passava l'obra mestra, mestre. El gremi era una presó i una assegurança alhora: prohibia competir, però pagava l'enterrament i cuidava vídues i orfes. A Barcelona, els gremis van acabar amb places al Consell de Cent, i els bastaixos van portar les pedres de Santa Maria del Mar.
🎯 Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Segons la sessió, què feia que algú fos de la burgesia?
2. Segons el reglament de París de L'Arxiu, quants aprenents podia tenir un mestre, i quant de temps?
3. Què era el gremi per a un artesà, segons la lectura?
✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps
Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.
💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps
El gremi limitava qui podia obrir taller per «garantir la qualitat», i alhora protegia els que ja hi eren. Se t'acut alguna norma d'avui que faci les dues coses alhora?