Sessió 2. Demografia i boom poblacional medieval

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

L’any 1085 el rei Guillem d’Anglaterra va reunir el seu consell i va decidir una cosa que no havia fet cap rei d’Europa des dels romans: saber exactament què tenia. Va enviar homes a cada comarca a preguntar quantes terres hi havia, de qui eren, quants pagesos hi vivien, quants bous, quants molins. El resultat, dos volums de pergamí, la gent el va batejar amb un nom que fa por: el Domesday BookDomesday Book«Llibre del Judici Final» (1086). Registre de totes les terres d’Anglaterra fet per ordre de Guillem el Conqueridor: qui les té, què valen i quanta gent hi viu. Encara es conserva.. Al cronista de L’Arxiu, apuntar fins a l’últim porc li sembla una vergonya. Gràcies a aquella vergonya avui sabem que l’Anglaterra del 1086 tenia potser dos milions d’habitants.

Comptar els vius i els morts

La demografiademografiaCiència que estudia la població: quanta gent hi ha, quants neixen, quants moren, quants arriben i quants marxen. treballa amb tres xifres. La natalitatnatalitatNombre de naixements per cada mil habitants en un any. A l’Edat Mitjana, cap a 40 per mil; avui a Catalunya, menys de 8., la mortalitatmortalitatNombre de morts per cada mil habitants en un any. A l’Edat Mitjana, cap a 35 per mil; avui, cap a 9. i la diferència entre les dues, que és el que fa créixer o baixar una població. A l’Europa medieval totes dues xifres eren molt altes. Naixien molts nens, i molts morien: de cada quatre, un no arribava als cinc anys. Per això l’esperança de vidaesperança de vidaMitjana d’anys que viu una persona nascuda en un lloc i un moment. A l’Edat Mitjana, uns 30-35 anys en néixer; però qui superava la infància solia arribar als 50 o 60. en néixer era de poc més de trenta anys. Aquesta xifra enganya: no vol dir que la gent morís als trenta, sinó que els nadons morts baixen la mitjana.

Tres segles de créixer

Amb la natalitat i la mortalitat tan a prop, en tenia prou que una baixés una mica perquè la població disparés. I durant els segles XI, XII i XIII va baixar la mortalitat. Hi ha tres motius. El primer és el de la sessió passada: amb l’arada nova i la rotació triennal hi havia més menjar, i qui menja aguanta millor les malalties. El segon és la pau: cap a l’any 1000 s’havien acabat les segones invasionssegones invasionsEls atacs de víkings, magiars i sarraïns dels segles IX i X, que cremaven monestirs i pobles. Quan van parar, es va poder tornar a sembrar amb tranquil·litat.. El tercer és el clima: entre el 900 i el 1300 Europa va viure uns segles més càlids que els anteriors, amb menys collites perdudes per gelades.

El resultat es pot llegir en xifres. Segons les estimacions que fan servir els historiadors, Europa tenia uns 36 milions d’habitants l’any 1000, 45 el 1100, 62 el 1200 i 83 el 1300. Més del doble en tres-cents anys. (El 1400 en tornava a tenir 61: què va passar és el tema d’una altra càpsula.) On es va posar tota aquella gent? Primer, a la mateixa terra: es van tallar boscos i es van assecar aiguamolls per fer camps nous, unes rompudesrompudesTerres noves guanyades al bosc o a l’aiguamoll per conrear-les. Els senyors les oferien amb bones condicions per atreure colons. que van fer néixer milers de pobles nous. Després, cap a l’est, on pagesos alemanys van fundar viles fins a Polònia. I finalment, a les ciutats: la sessió que ve.

Com ho sabem, si no hi havia censos?

Ningú no comptava la gent d’Europa. Els historiadors ho calculen a partir de registres fets per cobrar impostos, com el Domesday, o com el fogatgefogatgeRecompte de «focs» (cases amb foc a la llar) fet a Catalunya per ordre de les Corts, el 1359, per repartir un impost. Multiplicant cases per quatre o cinc persones s’estima la població. català del 1359. Multipliquen cases per persones i comparen comarques. Per això les xifres no són exactes i canvien d’un llibre a l’altre. Però totes diuen el mateix: entre el 1000 i el 1300, Europa es va omplir de gent.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Cinc xifres i una línia.

Amb les xifres de població d'Europa de la Fitxa de dades (1000, 1100, 1200, 1300 i 1400), dibuixa un gràfic de línia: els anys a baix i els milions al costat, de 0 a 90. Marca els cinc punts i uneix-los. Sota el gràfic, escriu en una frase en quin segle la línia puja més de pressa.

El gràfic amb els cinc punts units i una frase.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Deixa el mateix espai entre cada cent anys. Per a la frase, comença així: «La línia puja més de pressa entre el… i el…». Busca el tram on la línia fa més pendent.

2.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

El monjo que no ho aprovava.

Llegiu el document de L'Arxiu en parella i contesteu a la llibreta, una frase per pas. FET: quines coses fa apuntar el rei? Copieu-ne quatre. PARER: què en pensa el monjo que ho escriu? SENYAL: quina paraula us ho diu?

La llista de quatre coses i dues respostes (25-50 paraules).

💡 Pista: Les coses apuntades són a la tercera i la quarta frase del document. Per al PARER, comenceu així: «Al monjo li sembla que…». La paraula és a l'última frase.

2.3 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Una pàgina del Domesday, mirada de prop.

Mira la pàgina del Domesday Book de la lectura i comenta-la en tres passos. DESCRIC: com està ordenada la pàgina? IDENTIFICO: què és cada paràgraf, segons el peu de foto? DEDUEIXO: un «villanus» és un cap de família; per què comptar villani no dona tota la gent d'un poble?

Els tres passos retolats, en 25-50 paraules.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «La pàgina té…», «Cada paràgraf és…», «Comptar villani no n'hi ha prou perquè…». Per al tercer pas, pensa qui més viu a casa d'un cap de família.

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Del 900 al 1400, en una línia.

Dibuixa una línia del temps del 900 al 1400, amb una marca cada cent anys, i situa-hi aquests sis fets de la Fitxa de dades i de la lectura: final de les segones invasions · Domesday Book · fogatge de Catalunya · segles de clima càlid · Europa arriba a 83 milions · les rompudes fan néixer pobles nous.

La línia amb els sis fets, en punt o en franja.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Les dates són a la Fitxa. Per a cada fet, pregunta't si va passar en un any o durant molts: els que duren van en franja, no en punt.

2.5 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura ✏️ Individual

Per què va baixar la mortalitat.

Fes a la llibreta un esquema de fletxes 1-3-1: a dalt, una casella amb la pregunta «Per què va créixer la població d'Europa entre el 1000 i el 1300?»; al mig, tres caselles amb els tres motius que dona la lectura, cada un explicat amb una frase; a baix, una casella amb la conseqüència que la lectura anuncia per al final de la càpsula. Cada fletxa ha de portar «perquè» o «per això».

L'esquema amb les cinc caselles i les fletxes retolades.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Els tres motius tenen a veure amb el menjar, la guerra i el clima. La conseqüència de baix no és un nombre: és un lloc on va anar a parar la gent.

2.6 ✍️ Explicar · telegrama 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El telegrama del comissari del rei.

És l'any 1086. Ets un dels homes que el rei Guillem ha enviat a comptar un comtat, i has acabat. Escriu a la llibreta el telegrama de quinze paraules exactes que enviaries al rei per dir-li què has comptat i què has notat a la cara de la gent quan preguntaves.

Un telegrama de quinze paraules exactes.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Compta les paraules al final. Hi ha de sortir almenys una cosa comptada (cases, bous, molins) i una reacció.

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 🌍 Participar · desmentit ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmenteix «es morien als trenta».

Un vídeo que has vist diu: «A l'Edat Mitjana la gent es moria als trenta anys, així que gairebé no hi havia avis». Escriu a la llibreta un desmentit de tres passos: què diu el vídeo, què hi ha de cert (la xifra existeix) i per què la conclusió és falsa. Has d'explicar amb paraules teves què és una mitjana i qui la fa baixar.

Un desmentit de 80-100 paraules amb els tres passos.

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Comença per donar la raó en el que és cert: la xifra de 30-35 anys és real. El desmentit és sobre el que la xifra vol dir, no sobre la xifra.

2.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El senyor i el bosc.

Ets un senyor de l'any 1150. Tens un bosc gran on no viu ningú i cada any arriben famílies que demanen terra. Tens dues opcions reals: A) oferir-los trossos de bosc per rompre a canvi d'un lloguer baix i pocs deures durant deu anys, o B) no deixar-los tocar el bosc, que et serveix per caçar i per la fusta. Decideix amb dos motius i escriu què hi perds.

La decisió, els dos motius i el que hi perds (40-50 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Abans de decidir, compara què et dona el bosc cada any i què et donaria una família que el conreï d'aquí a deu anys.

2.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Ahir i avui: quan neixen pocs nens.

Decisió en grup. A l'Europa del 1200 naixien uns 40 nens per cada mil habitants, i la població creixia; a la Catalunya d'avui, segons la Fitxa, en neixen menys de 8. Un govern vol que en neixin més. Trieu una mesura que us sembli justa (ajudes, permisos, habitatge, acollir gent d'altres països) i decidiu si un govern ha d'intentar canviar quants fills té la gent.

La mesura, la decisió del grup amb dos motius i el motiu més fort de qui pensa el contrari (40-50 paraules).

💡 Pista: Separeu les dues preguntes: si el govern hi ha de fer alguna cosa, i què. Podeu estar d'acord en una i no en l'altra.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La demografia treballa amb tres xifres: natalitat, mortalitat i esperança de vida. A l'Europa medieval les dues primeres eren altíssimes (cap a 40 i 35 per mil) i un de cada quatre nens moria abans dels cinc anys, cosa que fa baixar l'esperança de vida a 30-35 anys sense que la gent morís a aquella edat. Entre el 1000 i el 1300 la mortalitat va baixar una mica per tres motius, més menjar, el final de les invasions i un clima més càlid, i n'hi va haver prou perquè Europa passés de 36 a 83 milions d'habitants. Ho sabem per registres fets per cobrar, com el Domesday Book del 1086 o el fogatge del 1359. La gent nova va anar als boscos romputs, cap a l'est i a les ciutats.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què vol dir que l'esperança de vida en néixer, a l'Edat Mitjana, era de 30-35 anys?

   A. Que gairebé tothom moria cap als trenta anys, i per això als pobles no hi havia avis B. Que és una mitjana, i la fan baixar els molts nens que morien abans dels cinc anys C. Que és la mitjana dels adults: qui superava la infància vivia trenta anys més D. Que un de cada quatre adults arribava als trenta-cinc anys, i la resta moria abans

2. 2. Segons la lectura, per què va créixer la població d'Europa entre el 1000 i el 1300?

   A. Perquè la natalitat va pujar fins a 40 per mil, gràcies a l'excedent de les collites B. Perquè l'esperança de vida va pujar de 30 a 60 anys quan es van acabar les invasions C. Perquè el clima es va refredar i, amb menys calor, hi havia menys malalties D. Perquè la mortalitat va baixar una mica, amb més menjar, pau i un clima més càlid

3. 3. Com calculen els historiadors quanta gent vivia a Anglaterra el 1086?

   A. Amb el Domesday Book: un registre de terres, pagesos i bous fet pel rei per cobrar B. Amb el fogatge del 1086: un recompte de «focs» fet per les Corts per repartir un impost C. Amb la Crònica anglosaxona: els monjos hi apuntaven, cada any, naixements i morts D. Amb el primer cens del regne: els homes del rei van comptar la gent casa per casa

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

El monjo de la crònica trobava vergonyós que el rei sabés quants porcs tenia cada casa. Avui hi ha empreses i governs que saben moltes més coses de cada un de nosaltres. On posaries tu la línia del que és vergonyós?