Sessió 9. L'art gòtic

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Cap al 1144 l’abat Suger va acabar la capçalera nova de l’església de Saint-Denis, a prop de París, i va fer gravar uns versos que llegireu a L’Arxiu: la part nova s’ajunta amb la de davant, i «resplendeix l’obra noble que la llum nova inunda». Era la primera vegada que algú feia una església per deixar entrar la llum en lloc de guardar-la fora. El romànic de la càpsula anterior tenia murs gruixuts, finestres petites i foscor; aquell edifici tenia finestres de dalt a baix. Havia nascut el gòticgòticArt que neix a l’Illa de França cap al 1140 i s’escampa per Europa fins al segle XV. Catedrals altes i lluminoses, però també llotges, palaus i ajuntaments: l’art de la ciutat..

Tres invents per aguantar la llum

El truc era tècnic. Primer, l’arc apuntatarc apuntatArc acabat en punta, en lloc del semicercle del romànic. Empeny menys cap als costats i permet aixecar més., que empenyia menys que el de mig punt. Segon, la volta de creueriavolta de creueriaSostre format per arcs de pedra que es creuen en diagonal, com nervis; el pes baixa pels nervis fins als pilars, i els trossos de sostre entre nervis poden ser prims.: el pes del sostre ja no s’escampava per tota la paret, sinó que baixava per uns nervis fins als pilars. I tercer, els arcbotantsarcbotantsArcs exteriors, com potes, que aguanten la paret per fora al punt on la volta empeny. Amb ells, la paret de dins pot ser prima i plena de finestres., que aguantaven la paret des de fora. Amb això, la paret ja no servia per aguantar res: es podia foradar i omplir de vitrallsvitrallsFinestres de vidres de colors units amb plom que formen figures. A la catedral feien de Bíblia per a qui no sabia llegir, i pintaven la llum.. Les catedrals van començar a pujar: Chartres, Reims, Amiens. A Beauvais van voler fer la volta més alta d’Europa, 48 metres, i el 1284 se’ls va ensorrar.

L’orgull de la ciutat

Una catedral gòtica la pagava el bisbe, però també la ciutat: els gremis regalaven vitralls amb el seu ofici pintat, els mercaders hi enterraven els pares en capelles pròpies, i el consell hi posava diners perquè la catedral de la ciutat veïna no fos més alta. Era orgull de burgès convertit en pedra. I com que els burgesos no només resaven, el gòtic va sortir de l’església: ajuntaments, palaus, hospitals i, sobretot, llotges de marllotges de marEdificis on els mercaders d’una ciutat es reunien per comprar, vendre i firmar contractes. Les de Barcelona (1380-1392), Palma (1426-1447) i València (1482-1498) són gòtiques., els edificis on els mercaders feien negocis. La de Palma, amb les columnes retorçades com palmeres, i la de València són dels edificis civils més grans del gòtic europeu.

El gòtic català: ample, no alt

A Catalunya, a València i a Mallorca la tècnica va arribar la mateixa, però es va fer servir d’una altra manera. Les catedrals de Barcelona, Girona i PalmaBarcelona, Girona i PalmaLes tres catedrals del gòtic català. La de Barcelona (des del 1298) té els contraforts a dins, amb capelles; la de Girona (nau única del 1417, 23 metres d’ample) és la nau gòtica més ampla del món; la de Palma (1230-1601) té una rosassa de 13 metres. no busquen l’alçada de les franceses sinó l’amplada: naus enormes, pilars separats, poca escultura, murs llisos i els contrafortscontrafortsMassissos de pedra que aguanten la paret. Al gòtic català es posen a dins de l’església, i entre contrafort i contrafort hi caben capelles. ficats a dins, amb capelles entremig. A Girona, el 1417, els arquitectes van discutir si fer una nau o tres, i van fer-ne una de 23 metres d’ample, la més ampla del gòtic. Santa Maria del Mar, la de la imatge, és l’exemple més net: la van pagar els mercaders i els bastaixos del barri i s’hi veu que no hi sobra res. No és una catedral que vulgui tocar el cel. És una sala on cap tothom.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

9.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Santa Maria del Mar, mirada de prop.

Mira la fotografia de l'interior de Santa Maria del Mar de la lectura i comenta-la en tres passos. DESCRIC: com són els pilars i quantes naus hi ha? IDENTIFICO: quin invent del gòtic es veu al sostre? DEDUEIXO: per què no hi ha escultures, si la van pagar els mercaders del barri?

Els tres passos retolats, en 25-50 paraules.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «Els pilars són…», «Al sostre es veu…», «No hi ha escultures perquè…». Els invents són a la Fitxa de dades; el que diu dels mercaders, al peu de la imatge i a l'últim paràgraf de la lectura.

9.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Els versos de qui pagava.

Llegiu el document de L'Arxiu en parella i contesteu a la llibreta, una frase per pas. FET: què ha passat amb l'església, segons els versos? PARER: de qui diu Suger que és el mèrit de l'obra? SENYAL: quines paraules ho delaten?

Tres respostes d'una frase (25-50 paraules).

💡 Pista: Comenceu així: «Segons els versos, l'església…», «El mèrit és de…», «Ho delaten les paraules…». El context explica els versos en pla; les paraules són a l'última frase de la cita.

9.3 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Cert, fals o a mitges.

Copia aquestes tres afirmacions i escriu si són vertaderes, falses o vertaderes en part, amb una frase de prova de la lectura o del document. A) L'arc apuntat empeny més que el de mig punt. B) Suger va ser l'arquitecte de Saint-Denis. C) Les catedrals gòtiques les pagava només el bisbe.

Les tres afirmacions amb el veredicte i una frase de prova cada una.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Comença cada frase així: «És… perquè, segons la lectura,…». Si una afirmació té una part certa i una que no, és «en part». Per a la de Suger, mira el context del document.

🎠 Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

9.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

Romànic i gòtic, en dues columnes.

Dibuixa a la llibreta una taula de dues columnes, «Romànic (càpsula 3)» i «Gòtic», i reparteix-hi aquests vuit elements: arc de mig punt · arc apuntat · volta de canó · volta de creueria · murs gruixuts i finestres petites · parets primes i vitralls · edifici fosc que protegeix · edifici lluminós que ensenya. Després escriu, sota la taula, quin dels quatre canvis és la causa dels altres tres i per què.

La taula amb els vuit elements i una frase sota.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Van de dos en dos. Per a la pregunta final, pensa quin invent fa possible que la paret deixi d'aguantar.

9.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

De la ciutat a la catedral, baula a baula.

Fes a la llibreta una cadena de cinc baules unides per fletxes que expliqui com es passa de les ciutats d'aquesta càpsula a una catedral gòtica. La primera baula és «Les ciutats s'omplen de burgesos amb diners» i l'última és «La ciutat aixeca una catedral més alta que la veïna». Cada fletxa ha de portar «per això», «llavors» o «així que».

La cadena de cinc baules amb fletxes i el connector a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Entre la primera i l'última hi ha d'haver aquestes idees, en l'ordre que et sembli: els gremis i mercaders volen que es vegi el seu orgull; uns invents tècnics permeten parets altes i primes; el bisbe i el consell hi posen diners.

9.6 ✍️ Explicar · reescriptura 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Explica-ho sense les paraules de la lliçó.

Explica a algú de deu anys per què una catedral gòtica pot tenir les parets plenes de finestres i una de romànica no, sense fer servir les paraules «arcbotant», «volta», «creueria», «apuntat» ni «contrafort». Compara-ho amb una cosa que conegui (una tenda, una taula, una cadira).

Un paràgraf de màxim 60 paraules, sense les cinc paraules prohibides i amb la comparació.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Pensa on va a parar el pes del sostre en cada cas: a tota la paret, o a uns punts concrets.

🎢 Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

9.7 ✍️ Explicar · titular periodístic 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dos titulars per a Beauvais, 1284.

El 1284 es va ensorrar la volta de la catedral de Beauvais, la més alta d'Europa, dotze anys després d'acabar-la. Escriu a la llibreta dos titulars de diari de màxim dotze paraules cada un sobre el mateix fet: un per a un diari de Beauvais i un altre per a un diari d'Amiens, la ciutat veïna que competia amb ella. Sota de cada titular, una frase que digui quina paraula del titular mostra de quin costat està.

Dos titulars de màxim dotze paraules i dues frases.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Els dos titulars han de dir la veritat: la volta ha caigut. El que canvia és si és una desgràcia o una lliçó.

9.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Girona, 1417: una nau o tres.

Ets un dels arquitectes que el 1417 el capítol de la catedral de Girona va reunir per decidir com acabar-la. Tens dues opcions reals: A) tres naus, com Barcelona, que ja estan començades i tothom sap fer; o B) una sola nau de 23 metres d'ample, que ningú no ha fet mai tan ampla, més barata perquè té menys pilars, però que pot caure com Beauvais. Decideix a la llibreta amb dos motius i escriu què hi perds amb l'opció que has triat i què li diries al bisbe si surt malament.

La decisió, els dos motius, el que hi perds i la frase per al bisbe (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Rellegeix el que diu la lectura del gòtic català (ample, no alt) i el que va passar a Beauvais. Abans de decidir, escriu què faries si l'opció triada sortís malament.

9.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: l'edifici que ens representa.

En grup. Al segle XIII una ciutat gastava fortunes en una catedral perquè es veiés de lluny que era rica, i els gremis hi regalaven vitralls. Avui les ciutats també gasten en edificis o esdeveniments que les representen (estadis, museus, torres, olimpíades). Trieu-ne un de la vostra ciutat o d'una de propera i decidiu si valia la pena gastar-hi diners públics.

L'edifici triat, la decisió del grup amb dos motius i el motiu més fort de qui pensa el contrari (40-50 paraules).

💡 Pista: Abans de decidir, penseu què s'hauria fet amb aquells diners si no s'haguessin gastat així.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Cap al 1144 l'abat Suger va fer obrir les parets de Saint-Denis perquè hi entrés la «llum nova»: havia nascut el gòtic. Tres invents ho van fer possible: l'arc apuntat, la volta de creueria, que porta el pes pels nervis fins als pilars, i els arcbotants, que aguanten la paret per fora; així la paret es pot omplir de vitralls. Les catedrals van pujar (Chartres, Reims, Amiens; Beauvais es va ensorrar el 1284) pagades pel bisbe i per l'orgull de la ciutat, i el gòtic va sortir de l'església cap a les llotges de mar de Barcelona, Palma i València. El gòtic català (Barcelona, Girona, Palma, Santa Maria del Mar) és ample i no alt, amb els contraforts a dins i murs llisos: l'art d'uns mercaders que volien una sala on cabés tothom.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què una catedral gòtica pot tenir les parets primes i plenes de vitralls?

   A. Perquè el pes baixa pels nervis fins als pilars, i els arcbotants aguanten la paret B. Perquè l'arc apuntat empeny més cap als costats i reparteix el pes per tota la paret C. Perquè la volta de creueria és de fusta, pesa poc i no necessita murs gruixuts D. Perquè Suger va fer els murs de Saint-Denis amb una pedra més lleugera que la d'abans

2. 2. Qui era Suger, i què hi va fer, a Saint-Denis?

   A. L'arquitecte de l'església: en va dibuixar la capçalera i va inventar l'arc apuntat B. El bisbe de París: va consagrar l'església nova i en va escriure la inscripció C. Un pintor del segle XVI: va descriure l'església i li va posar el nom de «gòtica» D. L'abat de l'abadia: era el client, el que pagava i manava, i ho va deixar escrit

3. 3. En què es diferencia el gòtic català del francès, segons la lectura?

   A. Busca l'alçada: les voltes pugen més i necessiten més arcbotants per fora B. Busca el passat: torna als arcs de mig punt i a les voltes de canó del romànic C. Busca l'amplada: naus enormes, murs llisos i els contraforts ficats a dins D. Busca la decoració: façanes plenes d'escultura pagada pels gremis i els mercaders

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

El nom «gòtic» l'hi va posar un enemic, com a insult, i ha durat cinc segles. Coneixes algun altre nom que hagi començat com a burla i hagi acabat sent el nom oficial?