Situació d'aprenentatge · Plantilla del Departament d'Educació
🏘️ Per què va guanyar la ciutat?
Guia per al professorat — no forma part del recorregut de l'alumnat.
| Títol | Per què va guanyar la ciutat? (Càpsula 5) |
|---|---|
| Curs | 2n ESO |
| Àrea / matèria | Ciències Socials: Geografia i Història |
| Sessions | 9 sessions · portada · microhistòria |
Descripció (context + repte)
En tres segles Europa passa de trenta-sis a vuitanta-tres milions de persones, les ciutats tornen a créixer i una gent que no és noble ni clergue ni pagesa, els burgesos, comença a tenir el que els reis necessiten: diners. El repte de la càpsula és seguir la cadena que va d'una arada nova a una catedral gòtica passant per la demografia, el burg, el gremi, el comerç, el rei que demana i les Corts que prometen, i entendre per què «l'aire de la ciutat fa lliure» era literalment una norma escrita a Barcelona. Les nou sessions es recolzen en documents llegits a l'original: el manual de Walter de Henley, l'entrada del 1085 de la Crònica anglosaxona, el capítol 53 del Recognoverunt proceres, la descripció de Londres de FitzStephen, el Livre des métiers de Boileau, la Pratica della mercatura de Pegolotti, els writs d'Eduard I confrontats amb les Partidas, la constitució del 1283 a l'edició de 1588 i els versos de Suger.
Relacionada amb: la càpsula 4 (⚔️ Com es va fer Catalunya?), que la precedeix; la càpsula 6 (🌊 Qui es va quedar el mar?), que la continua. Les microhistòries del bloc B (càpsules 4, 5, 6) comparteixen personatges o escenari.
El dossier de la càpsula a la llibreta, amb la sessió 9 com a peça de tancament: la taula que confronta romànic i gòtic i diu quin canvi és causa dels altres, la decisió raonada de Girona 1417 (una nau o tres) i la decisió en grup sobre l'edifici que avui representa la ciutat. Pel camí, els productes de les sessions 2, 5 i 7: el gràfic de la població d'Europa amb les cinc xifres de la base HYDE, l'enigma de l'oficial que no arriba a mestre i la taula que confronta les Partidas amb la carta d'Eduard I i explica com poden ser certes alhora.
Competències específiques de l'àrea
🧭 Situar
CE1 Cercar i tractar informació que permeti interpretar el present i el passat, aplicant els procediments de la recerca històrica i geogràfica a partir de l'anàlisi crítica de dades procedents de fonts analògiques i digitals, per transformar-ho en coneixement i comunicar-ho a través de diferents formats. · 19 activitats (s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9)
CE3 Interpretar els canvis i les continuïtats dels processos històrics, mitjançant la realització de projectes d'investigació i l'ús de fonts primàries i secundàries, per interpretar els problemes del món actual i fer propostes a favor de la pau, el benestar i el desenvolupament sostenible. · 36 activitats (s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9)
🔍 Investigar
CE2 Indagar i argumentar a partir de problemes socials rellevants, locals i globals, per desenvolupar un pensament crític i respectuós amb les diferències, que contribueixi a la construcció de la identitat individual i col·lectiva i a la consecució d'un present i un futur més just i inclusiu. · 8 activitats (s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9)
CE5 Analitzar de forma crítica els mecanismes que han regulat la vida de les societats al llarg de la història fins a l'actualitat i la construcció dels sistemes democràtics per participar de manera respectuosa i compromesa en activitats comunitàries que promoguin la convivència, la cohesió social i l'equitat. · 10 activitats (s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8)
✍️ Explicar
CE6 Interpretar els processos que han conformat les societats actuals en la seva diversitat i riquesa a partir de l'anàlisi de perspectives i mirades diverses per formar-se un criteri propi fonamentat i comprometre's en la defensa dels drets humans, la llibertat i la igualtat davant les situacions d'injustícia i discriminació. · 2 activitats (s3 · s5)
🌍 Participar
CE4 Descobrir i analitzar els elements i dinàmiques que configuren el territori, mitjançant l'estudi de casos i problemàtiques geogràfiques, per valorar els diferents paisatges i proposar alternatives de gestió territorial, amb criteris de sostenibilitat i justícia social. · 3 activitats (s1 · s4 · s6)
CE7 Identificar els fonaments que sostenen les identitats personals i col·lectives des d'una perspectiva intercultural, respectant els sentiments de pertinença, i valorar les diverses manifestacions culturals i artístiques i el patrimoni material i immaterial per contribuir a la cohesió social i als valors que emanen d'una ciutadania europea responsable i solidària. · 3 activitats (s8 · s9)
Cada competència porta les activitats de la càpsula que l'evidencien, comptades pel criteri d'avaluació que duen. Els quatre blocs són l'agrupació cognitiva d'Ideorum; les competències i els criteris són els del decret, i no s'hi reparteixen a parts iguals: una activitat d'Investigar sovint evidencia un criteri de la CE1, que aquí queda sota Situar.
Competències transversals
| Competència transversal | Com hi contribueix (annex 4) | Sessions |
|---|---|---|
| Competència ciutadana | Implicar-se en la comunitat i defensar la dignitat de les persones en un context de sostenibilitat; consciència cívica i global, cultura de la pau i equitat. | s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9 |
| Competència personal, social i d'aprendre a aprendre | Autoregulació de l'aprenentatge, autoconeixement i autoestima, benestar emocional i treball en equip. | s1 · s3 · s4 · s5 · s7 · s8 · s9 |
| Competència digital | Ús segur, saludable, crític i responsable de les tecnologies digitals per aprendre i participar en la societat. | s2 · s6 |
L'annex 4 del Decret 175/2022 les descriu sense competències específiques numerades; s'avaluen de forma col·legiada al final de 2n i 4t d'ESO.
Objectius d'aprenentatge i criteris d'avaluació
| Objectiu (capacitat + saber + finalitat) | Criteris d'avaluació (acció + saber + context) |
|---|---|
| Situar en el temps i en el mapa el creixement de l'Europa urbana (les tres muralles de Barcelona, els dos mars del comerç, les assemblees de 1188 a 1359) amb línies del temps, comentaris de mapa i un gràfic de dades reals. | 3.4 Situar fets i processos històrics en eixos cronològics, trobant relacions entre diferents períodes i simultaneïtats temporals entre diferents territoris. 3.3 Representar adequadament informació geogràfica i històrica a través de diverses formes de representació gràfica, cartogràfica i visual. 4.1 Interpretar l'espai des d'una perspectiva sistèmica, a través del concepte de paisatge, identificant-ne els elements i les interrelacions existents. |
| Llegir documents d'època i dir qui els escriu, per a qui i què callen: un manual de comptes, un monjo que troba vergonyós que el rei compti, un reglament escrit pels mestres, un rei que és vicari de Déu i un altre que demana permís per cobrar. | 3.5 Identificar i utilitzar les fonts primàries i secundàries, valorant les seves aportacions al coneixement del medi i de les formes de vida en el present i el passat. 1.2 Analitzar de manera crítica, responsable i creativa les fonts d'informació analògiques i digitals, contrastant les dades obtingudes i aplicant-les a diferents situacions i contextos. |
| Explicar els mecanismes que van fer possible la ciutat (rotació triennal, l'any i un dia, el gremi, la lletra de canvi, el pactisme) i comparar-los, amb cadenes causa-efecte, taules, telegrames i reescriptures que obliguen a triar paraules. | 3.1 Identificar els canvis i les continuïtats entre les etapes històriques, a través de processos inductius, reptes i projectes de recerca, i trobar relacions amb el món actual. 1.4 Incorporar i utilitzar adequadament el vocabulari propi de les ciències socials mitjançant intervencions orals, textos escrits i altres produccions, tot avançant en la construcció d'un discurs precís i rigorós. 6.2 Reconèixer les desigualtats socials en diferents èpoques històriques, els mecanismes de domini i control que s'hi han donat i les conseqüències en el món actual. |
| Participar en decisions raonades, manifests i desmentits sobre qui és de dins i qui de fora, qui pot obrir un taller, què toca tothom i què representa una ciutat, i portar-ho a l'avui a l'«ahir i avui» de cada sessió. | 5.1 Identificar i analitzar els mecanismes que han regulat la vida en comú d'algunes societats del passat, interpretant els principals models d'organització social i política. 5.3 Analitzar els trets bàsics de l'organització social, política i econòmica d'algunes societats del passat i valorar de manera crítica el grau d'equitat dels intercanvis i relacions amb altres poblacions. 2.1 Identificar i mostrar interès pels principals problemes que afecten la societat, adoptant una posició crítica, proactiva i de rebuig a situacions injustes i discriminatòries. 7.4 Valorar, protegir i conservar alguns elements del patrimoni artístic, històric i cultural, material i immaterial, com a fonament de les diverses identitats col·lectives i de la cohesió social i com a gaudi dels pobles. |
Sabers
| Bloc de sabers | Sabers de la càpsula |
|---|---|
| A · Reptes del món actual | Desafiaments demogràfics al món actual
Concentració i distribució de la riquesa
|
| B · Societats i territoris | Ciència, medicina i avenços tecnològics
Evolució dels sistemes econòmics i dels models d'organització social
Territori i paisatge
Cronologia i temps històric
Origen i evolució de l'organització social
El llegat històric
Les arrels de la cultura occidental
Evolució de les expressions artístiques i culturals
|
| C · Compromís cívic | Convivència cívica i cultura democràtica
Conservació i defensa del patrimoni històric, artístic i cultural
|
Desenvolupament de la situació d'aprenentatge
Metodologia: indagació a partir d'una font primària per sessió; «pantalla = brúixola, llibreta = aprenentatge»; graduació per nivells. Agrupaments: individual (63) · parella (9) · grup (9), segons el mode de cada activitat. Temporització: 9 sessions de 50 min (450 min en total), més la portada i la microhistòria, que són lectura. Materials: web Ideorum (brúixola), llibreta (producció) i la font primària de L'Arxiu de cada sessió, més un vídeo per sessió.
Els documents de L'Arxiu (10 documents originals)
| S. | Document | Autor | On és l'original |
|---|---|---|---|
| 1 | Com fer que una arada treballi més acres: la terra en dos o en tres · Cap al 1280, Anglaterra | Walter de Henley, cavaller i administrador de terres anglès, Husbandry (Le dite de hosebondrie) | archive.org |
| 2 | El rei fa comptar tot el que hi ha a Anglaterra: el Domesday Book · Entrada de l'any 1085 (el llibre es va acabar el 1086) | Crònica anglosaxona, escrita per monjos que anaven apuntant els fets any per any | en.wikisource.org |
| 3 | Un any i un dia a Barcelona, i ja ets ciutadà · 11 de gener del 1284 | Privilegi «Recognoverunt proceres», concedit pel rei Pere II el Gran a la ciutat de Barcelona (capítol 53) | archive.org |
| 4 | Londres cap al 1173: la muralla, el riu, la cuina pública i el mercat de cavalls · Cap al 1173-1175 | William FitzStephen, clergue de Londres, al pròleg de la seva Vida de Thomas Becket | archive.org |
| 5 | El reglament dels serrallers de llautó de París: un aprenent, set anys, i mai de nit · Cap al 1268 | Étienne Boileau, prebost de París, Livre des métiers (recull dels reglaments dels oficis), títol XIX | archive.org |
| 6 | Com anar de la Tana a la Xina: consells d'un manual de mercader · Cap al 1340 | Francesco Balducci Pegolotti, empleat de la companyia Bardi de Florència, La pratica della mercatura | archive.org |
| 7 | El rei d'Anglaterra convoca el Parlament: «el que toca tothom, tothom ho ha d'aprovar» · 30 de setembre i 3 d'octubre del 1295 | Eduard I d'Anglaterra, cartes de convocatòria (writs) a l'arquebisbe de Canterbury i als sheriffs dels comtats | archive.org |
| 7 | Per què el rei ha de ser honrat: les Partidas · Redactades entre el 1256 i el 1265 | Alfons X el Savi, rei de Castella i Lleó, Siete Partidas (Partida II, títol I, llei V) | es.wikisource.org |
| 8 | El rei promet no fer lleis sense les Corts · Desembre del 1283 | Pere II el Gran, constitució aprovada a la Cort de Barcelona (capítol XIV), recollida a les Constitucions de Catalunya | archive.org |
| 9 | La llum nova de Saint-Denis: els versos de l'abat Suger · Cap al 1144-1148 | Suger, abat de Saint-Denis, De rebus in administratione sua gestis (Sobre el que he fet durant el meu govern), cap. XXVIII | archive.org |
Activitats d'aprenentatge i d'avaluació · les 4 fases
- La portada de la càpsula: la pregunta motora i amb què n'ha de sortir l'alumnat
- El sondeig d'idees prèvies de cada sessió (27 preguntes en total)
- «Desmuntant tòpics»: 9 tòpics que l'alumnat sol portar de casa, un per sessió
- 8 activitats de Situar (s2 · s3 · s4 · s6 · s7 · s8)
- La lectura de cada sessió, processada a la llibreta (no copiada)
- L'Arxiu: 10 documents originals, amb enllaç a la font
- Un vídeo per sessió (9 de 9)
- 26 activitats de Investigar (a totes les sessions)
- La fitxa de dades (9 de 9 sessions)
- El tancament de cada sessió: síntesi i pregunta oberta (9 de 9)
- El quiz formatiu: 27 preguntes amb explicació de la resposta
- 21 activitats de Explicar (a totes les sessions)
- El producte final a la llibreta (sessió 9)
- La microhistòria (sessió 10): el saber de la càpsula posat en un relat
- 26 activitats de Participar (a totes les sessions)
Els 4 blocs cognitius d'Ideorum coincideixen amb les 4 fases d'activitat del model, i cada sessió les recorre totes quatre. La graella de sota diu quina activitat és de quina fase.
Què en sé? Els tòpics que la càpsula desmunta (9, un per sessió)
- «A l'Edat Mitjana la gent no inventava res: es va limitar a conrear la terra durant segles amb les eines dels romans, entre fam i foscor.»
- «A l'Edat Mitjana la gent es moria als trenta anys.»
- «Qui entrava en una ciutat medieval era lliure de seguida, i la ciutat acollia tothom amb els braços oberts.»
- «A la ciutat medieval tot eren carrerons foscos i bruts, sense cap mena d'ordre ni de govern.»
- «A l'Edat Mitjana qui tenia diners era noble, i qui era pobre, pagès.»
- «A l'Edat Mitjana cada poble vivia del que produïa i no hi havia comerç: el comerç mundial comença amb Colom.»
- «Els reis medievals eren monarques absoluts que manaven sobre tot i tothom sense donar explicacions.»
- «La Generalitat la va crear Jaume I» (o «Guifré el Pelós», o «la República»).
- «L'art gòtic és l'art dels gots, els bàrbars que van destruir Roma.»
Graella d'activitats, sessió a sessió
Sessió 1 · La revolució agrícola del segle XII (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | El mes de març, mirat de prop. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.5 |
| 2 | Un manual, no una crònica. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Vell i nou, en dues columnes. | Explicar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.1 |
| 4 | Cert, fals o a mitges. | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.2 |
| 5 | De l'arada a la ciutat, baula a baula. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE4 · 4.2 |
| 6 | Explica-ho a algú de deu anys. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.4 |
| 7 | Carta del batlle que vol una arada nova. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE5 · 5.1 |
| 8 | Un invent per al llibre de text. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE3 · 3.1 |
| 9 | Ahir i avui: la màquina que fa la feina. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE5 · 5.4 |
Sessió 2 · Demografia i boom poblacional medieval (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Cinc xifres i una línia. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.3 |
| 2 | El monjo que no ho aprovava. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Una pàgina del Domesday, mirada de prop. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.5 |
| 4 | Del 900 al 1400, en una línia. | Situar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.4 |
| 5 | Per què va baixar la mortalitat. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 6 | El telegrama del comissari del rei. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.4 |
| 7 | Desmenteix «es morien als trenta». | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE1 · 1.2 |
| 8 | El senyor i el bosc. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE5 · 5.3 |
| 9 | Ahir i avui: quan neixen pocs nens. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE2 · 2.1 |
Sessió 3 · El renaixement urbà (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | L'enigma de la vila que va créixer. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.5 |
| 2 | Un any i un dia: qui hi guanya. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Tres muralles, tres segles. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.4 |
| 4 | Camp i ciutat, en dues columnes. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 5 | Del camp a la muralla nova, baula a baula. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 6 | Dos titulars per a Laon, 1112. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.4 |
| 7 | El manifest dels burgesos. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE5 · 5.1 |
| 8 | Carta del serf que compta els dies. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE6 · 6.2 |
| 9 | Ahir i avui: qui és d'aquí. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE2 · 2.1 |
Sessió 4 · La ciutat medieval per dins (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Carcassona, sobre el plànol. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE4 · 4.1 |
| 2 | Londres, segons qui l'estimava. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Cert, fals o a mitges. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.2 |
| 4 | Qui no és d'aquesta ciutat. | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 5 | Montpazier, mirada de prop. | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.5 |
| 6 | El telegrama del mostassaf. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.4 |
| 7 | On posem la plaça. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE5 · 5.3 |
| 8 | Desmenteix la ciutat de pel·lícula. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE1 · 1.2 |
| 9 | Ahir i avui: qui és de dins. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE2 · 2.1 |
Sessió 5 · La burgesia i els gremis (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | El sabater, mirat de prop. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.5 |
| 2 | Cada norma protegeix algú. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Els tres ordres i la classe nova. | Explicar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.1 |
| 4 | L'enigma de l'oficial que no arriba a mestre. | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.2 |
| 5 | Per a què servia un gremi. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 6 | Explica-ho sense les paraules de la lliçó. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.4 |
| 7 | El manifest dels oficials. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE5 · 5.1 |
| 8 | Carta d'un aprenent al seu pare. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE6 · 6.2 |
| 9 | Ahir i avui: qui pot obrir un taller. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE2 · 2.1 |
Sessió 6 · Comerç a llarga distància (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Dos mars, quatre colors. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE4 · 4.1 |
| 2 | Un manual, no un llibre de viatges. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | El comerç, del 1150 al 1450. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.4 |
| 4 | Cert, fals o a mitges. | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.2 |
| 5 | De la fira al paper, baula a baula. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 6 | Dos titulars per a la fallida del 1345. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.4 |
| 7 | El mercader i les dues rutes. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE5 · 5.3 |
| 8 | Un invent per al llibre de text. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE3 · 3.1 |
| 9 | Ahir i avui: el que arriba de lluny. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE2 · 2.1 |
Sessió 7 · El retorn del poder reial (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Les assemblees, del 1180 al 1310. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.4 |
| 2 | La carta del rei que demana. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | El Parlament, mirat de prop. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.5 |
| 4 | Dos reis, dues idees de rei. | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.2 |
| 5 | Qui no és del segle XIII. | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 6 | Per què el rei torna a manar. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 7 | Desmenteix el rei absolut. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE1 · 1.2 |
| 8 | El manifest dels burgesos de Westminster. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE5 · 5.1 |
| 9 | Ahir i avui: el que toca tothom. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE2 · 2.1 |
Sessió 8 · Les Corts catalanes i la Generalitat (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Les Corts del 1228, mirades de prop. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.5 |
| 2 | El rei que promet, i per què. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | De les Corts a la Generalitat, del 1200 al 1420. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.4 |
| 4 | Els tres braços, en tres columnes. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE5 · 5.1 |
| 5 | L'enigma de la comissió que no va plegar. | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.2 |
| 6 | El telegrama del síndic de Lleida. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.4 |
| 7 | Carta del diputat al rei. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE5 · 5.1 |
| 8 | Una data per al llibre de text. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE7 · 7.3 |
| 9 | Ahir i avui: primer els greuges, després els diners. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE2 · 2.1 |
Sessió 9 · L'art gòtic (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Santa Maria del Mar, mirada de prop. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE7 · 7.4 |
| 2 | Els versos de qui pagava. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Cert, fals o a mitges. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.2 |
| 4 | Romànic i gòtic, en dues columnes. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 5 | De la ciutat a la catedral, baula a baula. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 6 | Explica-ho sense les paraules de la lliçó. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.4 |
| 7 | Dos titulars per a Beauvais, 1284. | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE1 · 1.4 |
| 8 | Girona, 1417: una nau o tres. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE7 · 7.4 |
| 9 | Ahir i avui: l'edifici que ens representa. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE2 · 2.1 |
Tècniques d'aquesta càpsula
Les 19 tècniques d'aquesta càpsula ja s'han fet en càpsules anteriors d'aquest curs: cap no s'ha de modelar de nou.
- Comentari d'imatge7 activitats
- Taula de classificació5 activitats
- Cadena causa-efecte4 activitats
- Carta des d'un rol4 activitats
- Decisió raonada4 activitats
- Línia del temps4 activitats
- Vertader o fals justificat4 activitats
- Comentari de mapa3 activitats
- Desmentit3 activitats
- Enigma3 activitats
- Esquema 1-3-13 activitats
- Manifest3 activitats
- Reescriptura3 activitats
- Rellevància històrica3 activitats
- Telegrama3 activitats
- Titular periodístic3 activitats
- Intrús justificat2 activitats
- Corroboració de fonts1 activitat
- Gràfic de dades1 activitat
Els sis vectors del currículum
- Aprenentatges competencials
- La pregunta motora («per què va guanyar la ciutat?») no la respon cap sessió sola: exigeix lligar agricultura, demografia, dret, ofici, comerç, poder reial i art. Es respon amb deu documents reals de L'Arxiu (dos d'ells confrontats a la sessió 7), les dinou tècniques de l'ESO repartides sense repetir motlle i una decisió en grup a cada sessió que porta el cas medieval a l'avui.
- Perspectiva de gènere
- Reforç pendent: en aquesta càpsula cap activitat no porta criteri de la CE8, i el vector es treballa al llarg del curs. Sí que hi surten, a la sessió 3, els que la ciutat deixava fora del consell (els pobres, els jueus i les dones) i, a la sessió 5, la vídua i els orfes que el gremi mantenia. Queda anotat al tracker.
- Universalitat del currículum
- Tres nivells d'accés al mateix saber i la versió eriço (DIL/SIEI) de les nou sessions, amb la imatge de treball dins i una activitat d'aprenent que la mira a cada una.
- Qualitat de l'educació de les llengües
- Vocabulari econòmic, jurídic i artístic precís (rotació triennal, burg, carta de franquesa, gremi, lletra de canvi, pactisme, greuges, arcbotant) treballat amb telegrames de compte exacte, reescriptures amb paraules prohibides, titulars des de dues ciutats i esquemes 1-3-1. Els documents es llegeixen en adaptació catalana amb l'original al costat (anglonormand, llatí, francès antic, italià, castellà medieval, català del 1588).
- Ciutadania democràtica i consciència global
- Qui sap quanta gent hi ha i per a què, quant de temps cal viure en un lloc per ser-ne ciutadà, si els carrers són de tothom, qui pot exercir un ofici, què vol dir que «el que toca tothom, tothom ho ha d'aprovar» i si els greuges van abans que els diners es plantegen des dels casos medievals a les activitats «ahir i avui» de cada sessió.
- Benestar emocional
- La ciutat medieval surt amb els seus contrastos: bruta i ordenada, lliure i tancada, el gremi com a presó i com a assegurança. Els mites (l'Edat Mitjana fosca, la gent que moria als trenta, el rei absolut, el gòtic dels gots) es desmunten amb dates i sense burla. Una font per sessió i un vídeo a totes nou.
Mesures i suports universals (DUA)
Els tres nivells (🎏 aprenent · 🎠 intermedi · 🎢 avançat) ofereixen múltiples graus d'accés al mateix saber; bastides que s'esvaeixen per graó; un sol vídeo per sessió com a ganxo; vocabulari clau destacat al marge i recollit al glossari del dossier.
Mesures i suports addicionals o intensius
La versió eriço 🦔 (DIL/SIEI) de les nou sessions: la mateixa sessió amb la lectura reescrita (uns 300-350 mots, amb el subratllat de quatre colors), la imatge de treball, L'Arxiu adaptat, la fitxa i les tres activitats d'aprenent 🎏 —les mateixes que fa la resta de la classe—, perquè l'alumna les pugui contestar.
Les mesures addicionals i intensives són, per definició, individualitzades (Decret 150/2017, sovint via pla individualitzat): l'eriço és el recurs que les fa possibles a cada sessió; a quin alumne o alumna s'assignen ho decideix el docent.