Sessió 7. El retorn del poder reial

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

A la càpsula anterior vau veure un rei que no manava: el senyor tenia el castell, els soldats i la justícia, i el rei era un senyor més. Al segle XIII això es va capgirar, i el motiu són les ciutats. Els burgesos tenien una cosa que els nobles no tenien i que els reis necessitaven desesperadament: diners.

L’aliança del rei i la ciutat

Un rei del segle XII feia la guerra amb l’host feudalhost feudalExèrcit format pels vassalls del rei, que li deuen un nombre de dies de servei militar a l’any (sovint quaranta). Passats els dies, se’n van.: nobles que li devien uns dies de servei i que, passats els dies, tornaven a casa. Un rei del segle XIII podia fer una altra cosa: cobrar impostos a les ciutats i, amb els diners, pagar mercenarismercenarisSoldats que lluiten per un sou, no per un deure de vassall. Serveixen mentre cobren i a qui paga. que lluitaven tot l’any i obeïen només a qui pagava. Amb diners també podia pagar funcionarisfuncionarisHomes que treballen per al rei a canvi d’un sou: jutges, recaptadors, notaris, escrivans. Molts havien estudiat dret romà a la universitat.: jutges que feien justícia en nom seu i recaptadors que li portaven els impostos. Els juristes, formats en dret romàdret romàEl dret de l’Imperi Romà, redescobert i estudiat a Bolonya des del segle XII. Diu que el que decideix el príncep té força de llei: als reis els agradava molt., li van donar la idea: el rei no és el primer entre els senyors, és el cap de tots. Alfons X de Castella ho va fer escriure a les Partidas, que llegireu a L’Arxiu: el rei «té el lloc de Déu a la terra».

Les ciutats hi guanyaven. Un rei fort protegia els camins dels mercaders, feia una sola moneda i frenava els nobles que assaltaven caravanes. A canvi dels diners, el rei donava a les ciutats privilegisprivilegisDrets concedits per escrit a una ciutat: mercat, jutges propis, no pagar certs tributs. Els burgesos els compraven i els guardaven en un armari amb tres claus. i, sobretot, un seient a la taula on es decidia.

La taula on es demana

Aquesta taula va tenir un nom diferent a cada país. A Castella i a Lleó, CortsCortsAssemblea dels tres braços (Església, noblesa i ciutats) convocada pel rei per demanar diners o fer lleis. A Lleó, el 1188, ja hi seuen ciutadans: és de les primeres d’Europa.: el 1188 el rei Alfons IX de Lleó hi va cridar per primera vegada representants de les ciutats. A Anglaterra, ParlamentParlamentL’assemblea d’Anglaterra. El 1295 Eduard I hi convoca dos cavallers de cada comtat i dos burgesos de cada vila: el «Parlament model».: el 1295 Eduard I necessitava diners per a la guerra amb França i Escòcia i va escriure als seus sheriffs que li enviessin dos cavallers de cada comtat i dos burgesos de cada vila, amb poder per aprovar el que s’hi decidís. A França, Estats GeneralsEstats GeneralsL’assemblea dels tres estats de França. Felip IV els reuneix per primera vegada el 1302, a Notre-Dame de París, per tenir-los de la seva banda contra el papa.: el 1302 Felip IV els va reunir per primera vegada. A Catalunya, la sessió que ve.

El motiu era sempre el mateix: el rei volia diners, i qui els tenia volia alguna cosa a canvi. Eduard I ho va posar per escrit amb una frase de dret romà que els juristes li van trobar: «el que toca tothom, tothom ho ha d’aprovar». No ho deia per generositat: si no, no cobrava.

L’estat que comença

Un rei amb impostos regulars, exèrcit propi, funcionaris i una assemblea on demanar és una cosa nova: l’inici de l’estat modernestat modernForma de govern en què el rei mana sobre tot el territori amb impostos, exèrcit i funcionaris propis, sense dependre dels senyors. Comença al segle XIII i s’acaba de fer al XVI.. Els nobles hi van perdre, i molts van lluitar contra el rei durant segles. Els burgesos hi van guanyar un rei que els protegia i els necessitava, i cada vegada que li deien «sí, però…» inventaven una cosa que encara fem servir.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

7.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Les assemblees, del 1180 al 1310.

Dibuixa una línia del temps del 1180 al 1310, amb una marca cada deu anys, i situa-hi aquests cinc fets de la Fitxa de dades: les Corts de Lleó · les Partidas · la Cort de Barcelona · el Parlament model · els Estats Generals. Sota cada fet, escriu el país. Després escriu una frase que digui quin dels cinc no és una assemblea.

La línia amb els cinc fets i els països, i una frase.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Les dates i els països són a la Fitxa. Els fets que duren anys van en franja, no en punt. Per a la frase, comença així: «El fet que no és una assemblea és… perquè…».

7.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

La carta del rei que demana.

Llegiu la carta d'Eduard I (el primer document de L'Arxiu) en parella i contesteu a la llibreta, una frase per pas. FET: qui ha de venir a Westminster? PARER: quin perill diu el rei que té el regne? SENYAL: quina frase del principi fa semblar que el rei demana permís i no diners?

Tres respostes d'una frase (25-50 paraules).

💡 Pista: Comenceu així: «Han de venir…», «El rei diu que…», «La frase és…». El perill és a la segona i la tercera frase de la carta. El context explica per què el rei va triar la primera.

7.3 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

El Parlament, mirat de prop.

Mira la miniatura del Parlament d'Eduard I de la lectura i comenta-la en tres passos. DESCRIC: qui seu més amunt i qui seu als bancs? IDENTIFICO: quan es va pintar, segons el peu de foto? DEDUEIXO: al Parlament del 1295 hi havia burgesos; per què creus que no hi surten?

Els tres passos retolats, en 25-50 paraules.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «Més amunt hi ha…», «Es va pintar…», «No hi surten perquè…». Mira qui porta corona, qui mitra i qui res, i llegeix el peu de foto fins al final.

🎠 Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

7.4 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Dos reis, dues idees de rei.

Els dos documents de L'Arxiu són del mateix segle. Compara'ls en una taula de dues columnes (Partidas · Carta d'Eduard I) i dues files: «Què és el rei» (copia una frase de cada text) i «Què ha de fer el rei per manar». Sota la taula, explica en una frase com poden ser certs tots dos alhora.

La taula de dues columnes i dues files, i la frase (50-80 paraules en total).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: La frase final pot començar així: «Un diu el que el rei vol que es cregui; l'altre…». Busca al context de les Partidas la frase «deien la primera i feien la segona».

7.5 🔍 Investigar · intrús justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Qui no és del segle XIII.

Copia aquestes tres llistes i encercla a cada una l'intrús, amb una frase que digui per què. Llista 1 (el que un rei paga amb els diners de les ciutats): mercenaris · funcionaris · jutges · vassalls. Llista 2 (assemblees del rei): Corts de Lleó · Parlament · Estats Generals · Consell de Cent. Llista 3 (el que un rei dona a una ciutat): mercat propi · jutges propis · un seient a l'assemblea · un títol de noble.

Els tres intrusos encerclats i tres frases (una per llista).

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: A la llista 1, un no cobra sou. A la 2, un no és del rei. A la 3, un no es dona a ciutats.

7.6 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura ✏️ Individual

Per què el rei torna a manar.

Fes a la llibreta un esquema de fletxes 1-3-1: a dalt, una casella amb «Els diners de les ciutats»; al mig, tres caselles amb tres coses que el rei pot pagar amb aquests diners, cada una explicada amb una frase que digui per què li dona poder; a baix, una casella amb el nom que la lectura dona a aquesta manera nova de governar. Cada fletxa ha de portar «per això» o «amb això».

L'esquema amb les cinc caselles i les fletxes retolades.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Les tres coses són a l'epígraf «L'aliança del rei i la ciutat». El nom de baix és a l'últim epígraf.

🎢 Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7.7 🌍 Participar · desmentit ⚠️ Desmuntant un tòpic 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Desmenteix el rei absolut.

Un vídeo que has vist diu: «Els reis de l'Edat Mitjana manaven sobre tot i tothom: deien que eren vicaris de Déu i ningú no els podia dir que no». Escriu a la llibreta un desmentit de tres passos: què diu el vídeo, què hi ha de cert (cita les Partidas) i per què la conclusió és falsa (cita la carta d'Eduard I i el que va passar el 1283). Has d'explicar amb paraules teves la diferència entre el que un rei deia i el que un rei feia.

Un desmentit de 80-100 paraules amb els tres passos i les dues cites.

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Comença per donar la raó en el que és cert: les Partidas diuen exactament això. El desmentit és sobre «ningú no els podia dir que no».

7.8 🌍 Participar · manifest 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

El manifest dels burgesos de Westminster.

És novembre del 1295 i ets un dels dos burgesos que la teva vila ha enviat a Westminster. El rei us demana diners per a la guerra. Abans d'entrar, els burgesos de les viles escriviu un manifest per posar-vos d'acord: què li donareu al rei i què li demanareu a canvi. Ha de tenir tres condicions concretes (mira a la lectura què guanyaven les ciutats), cada una amb el seu motiu.

Un manifest de 40-50 paraules amb títol i tres condicions numerades.

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Pensa quina condició el rei podria acceptar sense perdre la cara, i quina no.

7.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: el que toca tothom.

En grup. El 1295 un rei va escriure que «el que toca tothom, tothom ho ha d'aprovar», i ho va escriure perquè necessitava diners. Penseu en una decisió de l'institut que us toqui (l'horari, les normes del pati, el menú del menjador) i decidiu: l'hauria d'aprovar tothom a qui toca, l'hauria de decidir qui mana, o hi hauria d'haver representants?

La decisió del grup amb dos motius i el motiu més fort de qui pensa el contrari (40-50 paraules).

💡 Pista: Abans de decidir, penseu què passaria amb cada opció si la decisió fos urgent.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Al segle XIII els reis van tornar a manar gràcies als diners de les ciutats. Amb impostos van poder pagar mercenaris que lluitaven tot l'any, i funcionaris i jutges que governaven en nom seu; els juristes del dret romà els van donar la idea que el rei és el cap de tots, i Alfons X ho va escriure a les Partidas: el rei té el lloc de Déu a la terra. Però els diners tenien condicions: les ciutats van obtenir privilegis i un seient a les assemblees, les Corts (Lleó, 1188), el Parlament (Anglaterra, 1295) i els Estats Generals (França, 1302). Eduard I ho va escriure: «el que toca tothom, tothom ho ha d'aprovar». Un rei amb impostos, exèrcit, funcionaris i assemblea és l'inici de l'estat modern.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, per què els reis del segle XIII es van aliar amb les ciutats?

   A. Perquè tenien muralles, i el rei hi podia tancar la host feudal durant tot l'any B. Perquè tenien diners, i amb diners el rei pagava soldats i funcionaris propis C. Perquè tenien juristes, i el rei volia que el declaressin vicari de Déu a la terra D. Perquè tenien el suport dels nobles, i el rei necessitava més vassalls per a la guerra

2. 2. Què va fer Eduard I d'Anglaterra el 1295, i per què?

   A. Va reunir els Estats Generals a Notre-Dame, per tenir-los de la seva banda contra el papa B. Va prometre no fer lleis sense el Parlament, perquè els burgesos se li havien revoltat C. Va cridar dos burgesos de cada vila al Parlament, perquè li calien diners per a la guerra D. Va fer escriure que el rei té el lloc de Déu a la terra, perquè ningú no li digués que no

3. 3. Les Partidas diuen que el rei «té el lloc de Déu a la terra», i Eduard I demana permís per cobrar. Com s'explica, segons la sessió?

   A. Són de segles diferents: quan Eduard I escriu, els reis ja havien perdut poder B. Són de països diferents: a Castella el rei manava sol i no reunia mai cap assemblea C. Són de mans diferents: la carta la van escriure els burgesos, i no pas el rei D. Són del mateix segle: els reis deien una cosa i, per cobrar, en feien una altra

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Alfons X deia que era el lloc de Déu a la terra; Eduard I demanava permís per cobrar. Coneixes algú que digui una cosa del seu poder i n'hagi de fer una altra?