Sessió 4. La ciutat medieval per dins

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Cap al 1173, un clergue anomenat William FitzStephen va escriure una descripció de Londres per començar la biografia del seu amic Thomas Becket. La llegireu a L’Arxiu: hi ha una muralla amb set portes, un riu ple de peixos, una cuina pública a la vora de l’aigua on cada dia es pot menjar, i un camp fora de la porta on cada divendres es venen cavalls. És la millor foto que tenim d’una ciutat del segle XII, i ens servirà de mapa.

La muralla i el mercat

Tota ciutat medieval comença per una murallamurallaMur de pedra que envolta la ciutat, amb torres i portals. Defensa, però també cobra: als portals es paga un impost per entrar mercaderies.. Defensa, i marca qui és de dins i qui de fora: els portals es tanquen al vespre, i qui arriba tard dorm al ravalravalBarri que creix fora de la muralla, al costat d’un portal o d’un camí. Quan la ciutat fa una muralla nova, el raval queda a dins i en neix un altre més enllà.. Dins, el cor és la plaça del mercatplaça del mercatEspai obert on es ven i es compra els dies de mercat. Sovint amb porxos perquè les parades no es mullin. Al voltant, l’església i la casa del consell.. Els dies de mercat hi arriben els pagesos amb el que han collit. Cada oficioficiFeina especialitzada d’artesà: ferrer, sabater, teixidor, argenter. Els que fan el mateix ofici solen viure al mateix carrer. té el seu carrer, i el carrer porta el nom: a Barcelona encara hi ha l’Argenteria, els Escudellers, la Freneria, la Llibreteria. Els jueus vivien en un barri propi, el call, tancat amb portes.

Carrers que van com poden, i carrers a escaire

Les ciutats velles, com Carcassona o Barcelona, tenen carrers estrets i tortuosos: cada casa es va posar on va poder, i els carrers són el que va quedar. Però al segle XIII reis i senyors van fundar centenars de vilanovesvilanovesCiutats fundades de cop, amb un plànol dibuixat abans de construir-les: carrers rectes que es creuen a escaire i una plaça porxada al centre. Al sud de França se’n diuen bastides. per atreure colons, dibuixades abans de fer-les: carrers rectes a escaire i una plaça quadrada al mig. Montpazier, al sud de França, es va fundar el 1284 i encara té aquell plànol.

Ciutat islàmica, ciutat cristiana

A Còrdova, a València o al Caire, la ciutat s’organitzava d’una altra manera. Al centre de la medinamedinaNucli emmurallat d’una ciutat islàmica: la mesquita major al centre, el soc al voltant, i barris de carrers estrets i atzucacs on les cases donen a un pati interior. hi havia la mesquita major, i al voltant el socsocMercat de la ciutat islàmica: carrers coberts amb les botigues agrupades per productes. Ve de l’àrab «suq»., també ordenat per productes. Les cases no tenien finestres al carrer: donaven a un pati interior, i molts carrers eren atzucacsatzucacsCarrers sense sortida, que serveixen només per entrar a les cases d’un grup de famílies. Molt habituals a les ciutats islàmiques.. A la ciutat cristiana, en canvi, les cases treuen la façana al carrer, la catedral té una plaça al davant i el campanar marca les hores. Totes dues tenen muralla, mercat i barris d’oficis; el que canvia és cap on miren les cases.

Aigua, brutícia i un inspector

La ciutat era bruta. No hi havia clavegueres: les deixalles anaven al carrer, els porcs hi campaven i l’aigua venia de pous i fonts que no sempre eren lluny del femer. Per posar-hi ordre, els consells municipals van crear un càrrec que a Catalunya es deia mostassafmostassafFuncionari municipal que vigilava els pesos i les mesures del mercat, la qualitat del pa i de la carn i la neteja dels carrers. El nom ve de l’àrab «muhtasib», l’inspector del soc.: revisava les balances, castigava el forner que feia el pa petit i multava qui llençava brossa. El nom ve de l’àrab, i el càrrec també: una cosa més que la ciutat cristiana va aprendre de la islàmica.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Carcassona, sobre el plànol.

Mira el plànol de Carcassona de la lectura. Localitza-hi les dues muralles, el castell i la catedral, i escriu el color de cada un. Després explica en una frase per què creus que el castell és tocant a la muralla i no al mig de la ciutat.

Els quatre elements amb el seu color i una frase.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Els colors i els números són al peu del plànol. Per a la frase, comença així: «El castell és tocant a la muralla perquè…», i pensa de qui es volia protegir qui hi vivia: dels de fora, o també dels de dins?

4.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Londres, segons qui l'estimava.

Llegiu el document de L'Arxiu en parella i contesteu a la llibreta, una frase per pas. FET: quines tres coses de Londres descriu FitzStephen? PARER: què en pensa, de la seva ciutat? SENYAL: què no surt al text, segons el context, i per què no hi surt?

Tres respostes d'una frase (25-50 paraules).

💡 Pista: Comenceu així: «Descriu…», «Li sembla que Londres…», «No hi surten… perquè…». El que no surt és a l'última frase del context.

4.3 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Cert, fals o a mitges.

Copia aquestes tres afirmacions i escriu si són vertaderes, falses o vertaderes en part, amb una frase de prova de la lectura o del document. A) La muralla només servia per defensar-se. B) Les vilanoves tenien carrers tortuosos perquè van créixer a poc a poc. C) El nom del mostassaf ve de l'àrab.

Les tres afirmacions amb el veredicte i una frase de prova cada una.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Comença cada frase així: «És… perquè, segons la lectura,…». Si una afirmació té una part certa i una que no, és «en part». La Fitxa de dades també t'hi ajuda.

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 🔍 Investigar · intrús justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Qui no és d'aquesta ciutat.

Copia a la llibreta aquestes tres llistes i, a cada una, encercla l'element que no hi encaixa i escriu una frase que digui per què. Llista 1 (ciutat islàmica): mesquita major · soc · atzucac · campanar · pati interior. Llista 2 (vilanova del segle XIII): plànol dibuixat abans · carrers a escaire · plaça porxada · carrers tortuosos · fundada per un rei. Llista 3 (feines del mostassaf): revisar balances · vigilar el pa · multar qui llença brossa · cobrar el delme · vigilar la carn.

Els tres intrusos encerclats i tres frases (una per llista).

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: A cada llista, l'intrús és d'un altre lloc o d'una altra persona. Digues d'on és o de qui és.

4.5 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Montpazier, mirada de prop.

Mira la composició de Montpazier que hi ha a la lectura i fes-ne el comentari en tres passos. DESCRIC: com són els carrers al plànol, què hi ha al mig, i què es veu a la fotografia de la plaça. IDENTIFICO: amb la lectura, digues què és una bastida i qui les fundava. DEDUEIXO: per què la plaça té porxos a tot el voltant, i per què les cases del plànol són totes de la mateixa mida.

Els tres passos retolats, de dues frases cada un.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Per al tercer pas, pensa què es feia a la plaça i quin temps fa quan plou. I pensa qui va repartir els solars, i si volia que algú en tingués un de més gran.

4.6 ✍️ Explicar · telegrama 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El telegrama del mostassaf.

És dia de mercat en una ciutat catalana del 1300 i ets el mostassaf. Has fet la ronda i has trobat tres coses malament. Escriu a la llibreta el telegrama de quinze paraules exactes que enviaries al consell municipal per dir-li què has trobat i què has fet.

Un telegrama de quinze paraules exactes.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Compta les paraules al final. Les tres coses han de ser de les que vigilava el mostassaf segons la lectura (pesos, pa, carn, brossa).

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 🖼️ La imatge ✏️ Individual

On posem la plaça.

Ets el conseller d'una vila del 1290 que ha crescut tant que ha de fer un mercat nou. Tens dues opcions reals: A) ampliar la plaça de dins la muralla tirant a terra un carrer de cases velles, o B) fer el mercat nou al raval, fora del portal, on hi ha espai. Decideix a la llibreta amb dos motius i escriu què hi perds amb l'opció que has triat i qui protestarà.

La decisió, els dos motius, el que hi perds i qui protesta (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Pensa en tres coses: la seguretat de nit (els portals es tanquen), l'impost del portal (qui el paga si el mercat és a fora) i la gent que viu al carrer que vols tirar a terra.

4.8 🌍 Participar · desmentit ⚠️ Desmuntant un tòpic 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Desmenteix la ciutat de pel·lícula.

Un vídeo que has vist diu: «La ciutat medieval era un caos de carrerons bruts on ningú no manava ni vigilava res». Escriu un desmentit de tres passos: què diu el vídeo, què hi ha de cert (la brutícia era real) i per què la resta és falsa, amb un exemple concret de la lectura o del document (un càrrec, un plànol, un horari).

Un desmentit de 40-50 paraules amb els tres passos i l'exemple.

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Comença per donar la raó en el que és cert: no hi havia clavegueres. El desmentit és sobre «ningú no manava», no sobre la brutícia.

4.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: qui és de dins.

En grup. La ciutat medieval tancava els portals al vespre i qui arribava tard dormia a fora; els jueus vivien en un barri tancat amb portes. Avui hi ha ciutats que deixen tancar barris amb reixes i vigilants, i n'hi ha que no. Decidiu si una ciutat hauria de poder tancar un barri amb portes (per seguretat, per tranquil·litat) o si els carrers han de ser sempre de tothom.

La decisió del grup amb dos motius i el motiu més fort de qui pensa el contrari (40-50 paraules).

💡 Pista: Abans de decidir, penseu qui tria la porta i qui es queda a l'altra banda.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Una ciutat medieval comença per una muralla que defensa, cobra als portals i es tanca al vespre; a fora creixen els ravals. A dins, la plaça del mercat és el cor, cada ofici té el seu carrer i els jueus viuen al call. Les ciutats velles tenen carrers tortuosos perquè van créixer soles; les vilanoves del segle XIII, com Montpazier (1284), es van dibuixar amb carrers a escaire i plaça porxada. La ciutat islàmica té la mesquita al centre, el soc al voltant i cases que miren a un pati; la cristiana, la catedral amb plaça i cases amb façana al carrer. La ciutat era bruta, sense clavegueres, però tenia consell municipal i un mostassaf, un càrrec après de l'islam, que vigilava pesos, pa i neteja. FitzStephen va descriure Londres cap al 1173: muralla, riu, cuina pública i fira de cavalls.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què els carrers de Carcassona són tortuosos i els de Montpazier són rectes?

   A. Perquè Carcassona és una ciutat islàmica, amb atzucacs, i Montpazier és cristiana B. Perquè Carcassona es va fundar de cop al segle XIII i Montpazier ja venia dels romans C. Perquè a Carcassona no hi havia consell municipal i a Montpazier hi manava un mostassaf D. Perquè Carcassona va créixer casa per casa i Montpazier es va dibuixar abans de fer-la

2. 2. Segons la lectura, què distingeix la ciutat islàmica de la cristiana?

   A. Que no té barris d'oficis: al soc, les botigues de productes diferents es barregen B. Que les cases donen a un pati interior, sense finestres al carrer, i hi ha atzucacs C. Que no té muralla: la defensen els carrers estrets i sense sortida de la medina D. Que les cases treuen la façana al carrer i la mesquita té una gran plaça al davant

3. 3. Què vigilava el mostassaf, i d'on venia el càrrec?

   A. Els portals de la muralla i l'impost d'entrada; el càrrec venia dels romans B. Els exàmens dels oficis i els tallers; el càrrec venia de les vilanoves de França C. Els pesos del mercat, el pa i la neteja; el càrrec venia de la ciutat islàmica D. Els comptes del consell i els impostos del rei; el càrrec venia de Londres

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

FitzStephen només explica el que és bonic de Londres. Si algú descrivís la teva ciutat per fer-la gran, què hi posaria i què callaria?