Sessió 6. Comerç a llarga distància

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Cap al 1340 un empleat de la companyia Bardi de Florència, Francesco Balducci Pegolotti, va escriure un manual per als companys: quant pesa un sac de pebre a cada port, quina moneda corre a cada país, quins drets es paguen a cada duana. I un capítol sobre com anar a la Xina. El llegireu a L’Arxiu: deixa’t créixer la barba, contracta un bon intèrpret, porta farina i peix salat. Que un mercader de Florència necessités saber com arribar a Pequín diu molt del segle XIII.

Dos mars

El comerç medieval tenia dos mars. A la MediterràniaMediterràniaEl mar del comerç car: espècies, seda i cotó que arribaven d’Àsia a Alexandria i Constantinoble, i que els vaixells italians i catalans portaven a Europa. manaven quatre ciutats: Venècia, Gènova, Pisa i Barcelona. Els seus vaixells anaven a Alexandria, a Constantinoble, a Tunis, i en tornaven amb espèciesespèciesPebre, canyella, clau, gingebre, nou moscada. Venien de l’Índia i de les illes de l’Índic, i valien tant que es pesaven com l’or., seda, cotó i alum per tenyir. A canvi hi portaven draps de llana, ferro, oli, sal i, des de Barcelona, el safrà. Venècia i Gènova es van fer la guerra per aquestes rutes; Barcelona va obrir consolatsconsolatsOficines que una ciutat mercantil tenia als ports estrangers per protegir els seus mercaders, jutjar-ne els plets i negociar amb el governant local. de Tunis a Alexandria.

Al nord hi havia l’altre mar: el BàlticBàlticMar tancat del nord d’Europa, entre Alemanya, Escandinàvia i Rússia. El comerç de les coses pesants: gra, fusta, pells, cera, arengada, quitrà.. Allà no es venia pebre sinó gra de Polònia, fusta i quitrà per fer vaixells, pells i cera de Rússia, arengada salada dels mars danesos. Les ciutats mercantils alemanyes, amb Lübeck al capdavant, es van unir en una Lliga HanseàticaLliga HanseàticaAssociació de ciutats mercantils del nord d’Alemanya (Lübeck, Hamburg, Bremen, Danzig…) per protegir el seu comerç. Del segle XIII al XV va controlar el Bàltic i el mar del Nord. que tenia magatzems propis a Londres, a Bruges, a Bergen i a Novgorod, i que quan calia feia la guerra a un rei.

La plana on es trobaven

Els dos mars es trobaven a mig camí, a peu de mula, a les fires de la Xampanyafires de la XampanyaSis fires anuals a quatre viles de la Xampanya (Troyes, Provins, Lagny, Bar-sur-Aube), del segle XII al XIII, on els mercaders del nord i del sud es trobaven a comprar, vendre i saldar deutes.. Els italians hi pujaven amb espècies i seda; els flamencs hi baixaven amb draps; els comtes de Xampanya en cobraven. Sis fires l’any, una darrere l’altra, cada una de sis setmanes: primer es venia, després es cobrava. I com que ningú no volia viatjar amb sacs de monedes, a les fires va néixer un invent: la lletra de canvilletra de canviPaper en què un banquer reconeix que ha rebut diners en una ciutat i mana a un soci que els pagui en una altra, en una altra moneda. El mercader viatja amb un paper, no amb or..

El diner que treballa

Qui movia els papers eren els banquersbanquersAl principi, canvistes que canviaven monedes en una taula («banc»). Després, companyies que guardaven dipòsits, prestaven i pagaven lletres de canvi a tot Europa.. Els primers eren canvistes amb una taula al mercat; al segle XIV eren companyies florentines, els Bardi i els Peruzzi, que prestaven a reis. Quan el rei d’Anglaterra no va pagar, el 1345, es van enfonsar. Al segle XV van dominar els MèdiciMèdiciFamília de banquers de Florència que al segle XV va tenir sucursals a mitja Europa i va acabar governant la ciutat i donant papes.. A Barcelona la ciutat va anar més enllà: el 1401 el Consell va crear la Taula de CanviTaula de CanviBanc públic de la ciutat de Barcelona, fundat el 1401. El primer d’Europa que era d’una ciutat i no d’una família: guardava dipòsits i pagava els deutes municipals., un banc que era de la ciutat i no de cap família. L’Església deia que cobrar interessos era pecat; els banquers en deien «comissió».

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Dos mars, quatre colors.

Mira el mapa de les rutes comercials de la lectura. Localitza-hi dues ciutats de la ruta negra (la Hansa) i dues de la blava o la vermella (Venècia i Gènova). Després explica en una frase per què les línies de punts, els camins de terra, es creuen al mig de França.

Quatre ciutats en dos grups i una frase.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Les de la Hansa són al peu del mapa; les altres, busca-les sobre les línies blaves i vermelles. Per a la frase, comença així: «Es creuen al mig de França perquè allà…», i busca a la lectura on es trobaven els mercaders del nord i del sud «a peu de mula».

6.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Un manual, no un llibre de viatges.

Llegiu el document de L'Arxiu en parella i contesteu a la llibreta, una frase per pas. FET: quins tres consells pràctics dona Pegolotti? PARER: què diu del camí de la Tana a la Xina? SENYAL: quines paraules demostren que ell no l'ha fet?

Tres respostes d'una frase (25-50 paraules).

💡 Pista: Comenceu així: «Aconsella…», «Diu que el camí és…», «Ho demostren les paraules…». Les paraules són a la quarta frase de la cita.

6.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

El comerç, del 1150 al 1450.

Dibuixa una línia del temps del 1150 al 1450, amb una marca cada cinquanta anys, i situa-hi aquests sis fets de la Fitxa de dades: les fires de la Xampanya · el manual de Pegolotti · la fallida dels Bardi · la Taula de Canvi de Barcelona · els Mèdici · la Lliga Hanseàtica. Els que duren segles van en franja, no en punt.

La línia amb els sis fets, en punt o en franja.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Les dates i els segles són a la Fitxa. Tres fets tenen any exacte; per als altres tres, mira quins segles diu de cada un.

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Cert, fals o a mitges.

Copia aquestes quatre afirmacions i escriu si són vertaderes, falses o vertaderes en part, amb una frase de prova de la lectura o del document per a cada una. A) Les espècies es produïen a Venècia. B) La Lliga Hanseàtica era una associació de ciutats. C) Pegolotti diu que el camí a la Xina és segur perquè ell l'ha fet. D) La Taula de Canvi de Barcelona era d'una família de banquers.

Les quatre afirmacions amb el veredicte i una frase de prova cada una.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Justifica amb «segons la lectura…» o «al document diu…». Si una afirmació té una part certa i una d'exagerada, és «en part», i has de dir quina part.

6.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

De la fira al paper, baula a baula.

Escriu a la llibreta una cadena de cinc baules unides per fletxes que expliqui com es passa de dos mars que comercien a un paper que val diners. La primera baula és «Els italians porten espècies i els flamencs, draps» i l'última és «Neix la lletra de canvi». Cada fletxa ha de portar «per això», «llavors» o «així que».

La cadena de cinc baules amb fletxes i el connector a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Entre la primera i l'última hi ha d'haver aquestes idees, en l'ordre que et sembli: es troben a mig camí, a la Xampanya; primer es ven i després es cobra; ningú no vol viatjar amb sacs de monedes.

6.6 ✍️ Explicar · titular periodístic 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dos titulars per a la fallida del 1345.

El 1345 el rei d'Anglaterra no va pagar el que devia als Bardi i als Peruzzi, i les dues banques de Florència es van enfonsar. Escriu a la llibreta dos titulars de diari de màxim dotze paraules cada un sobre el mateix fet: un per a un diari de Florència i un altre per a un diari de Londres. Sota de cada titular, una frase que digui quina paraula del titular mostra de quin costat està.

Dos titulars de màxim dotze paraules i dues frases.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Els dos titulars han de dir la veritat: el rei no ha pagat i les banques han caigut. El que canvia és qui és el culpable.

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El mercader i les dues rutes.

Ets un mercader de Barcelona del 1340 amb diners per a un sol viatge. Tens dues opcions reals: A) anar a Alexandria a comprar pebre, un viatge conegut, amb consolat català al port, però amb pirates i amb Gènova com a rival; o B) seguir el camí de Pegolotti fins a la Xina, on la seda és molt més barata, però amb el que diu el document sobre morir pel camí. Decideix a la llibreta amb dos motius i escriu què hi perds amb l'opció que has triat.

La decisió, els dos motius i el que hi perds (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Rellegeix la contradicció del document: «seguríssim» i «si et mors ho perds tot». Un mercader ha de pensar què passa si les coses van malament, no només si van bé.

6.8 🌍 Participar · rellevància històrica 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Un invent per al llibre de text.

A la lectura hi ha quatre coses que van fer possible el comerç a llarga distància: els consolats als ports, la Lliga Hanseàtica, les fires de la Xampanya i la lletra de canvi. Si el llibre de text d'aquí a cinquanta anys només en pogués explicar una per dir com Europa es va connectar, quina triaries? Defensa-ho amb dos motius i digues per què una de les descartades és menys important.

L'invent triat, els dos motius i la comparació (40-50 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Pregunta't quina de les quatre continuaria servint si les altres tres desapareguessin.

6.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: el que arriba de lluny.

En grup. Al segle XIII el pebre feia mesos de viatge d'Alexandria a Bruges i valia com l'or; avui una samarreta pot fer el mateix camí en setmanes i costar cinc euros. Trieu un producte que feu servir i que vingui de lluny, i decidiu: val la pena que vingui de tan lluny, o caldria fer-lo a prop encara que fos més car?

El producte triat, la decisió del grup amb dos motius i el motiu més fort de qui pensa el contrari (40-50 paraules).

💡 Pista: Abans de decidir, penseu qui el fa, qui el porta i qui el paga, a cada opció.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El comerç medieval tenia dos mars. A la Mediterrània, Venècia, Gènova, Pisa i Barcelona anaven a Alexandria i Constantinoble a buscar espècies, seda i cotó, i Barcelona hi tenia consolats. Al Bàltic i al mar del Nord, la Lliga Hanseàtica, amb Lübeck al capdavant, movia gra, fusta, pells i arengada des de magatzems a Londres, Bruges, Bergen i Novgorod. Els dos mons es trobaven a les fires de la Xampanya, on va néixer la lletra de canvi. Els banquers italians (Bardi, Peruzzi, i al segle XV els Mèdici) prestaven a reis i a vegades s'enfonsaven; a Barcelona, el 1401, la ciutat va crear la Taula de Canvi, un banc públic. Cap al 1340 Pegolotti ja explicava als mercaders de Florència com anar a la Xina.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, en què es diferenciava el comerç del Bàltic del de la Mediterrània?

   A. Al Bàltic hi manava Venècia, amb Lübeck; a la Mediterrània, Gènova i Barcelona B. Al Bàltic es pagava amb lletres de canvi; a la Mediterrània, només amb monedes d'or C. Al Bàltic s'hi venien pebre i cotó; a la Mediterrània, arengada, cera i quitrà D. Al Bàltic s'hi movia gra, fusta i pells; a la Mediterrània, espècies i seda

2. 2. Què és una lletra de canvi, segons la lectura?

   A. Un paper per cobrar en una altra ciutat els diners que s'han donat a un banquer B. Un paper del rei que dona permís a un mercader per vendre en una fira estrangera C. Un paper on el canvista apunta quant val cada moneda a cada port i a cada duana D. Un paper que el consolat dona al mercader per protegir-lo en un port estranger

3. 3. Què tenia de diferent la Taula de Canvi de Barcelona (1401)?

   A. Que era del rei, que hi guardava els impostos que cobrava a les ciutats B. Que era d'una família, com els Bardi, però no prestava diners a cap rei C. Que era de la ciutat, creada pel Consell, i no d'una família de banquers D. Que era de la Lliga Hanseàtica, que hi pagava les lletres de canvi del nord

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Pegolotti va escriure «seguríssim» d'un camí que no havia fet mai, «segons diuen els mercaders». Quan tu llegeixes que un lloc o un producte és segur, com saps qui ho diu i si hi ha estat?