Sessió 1. La superpoblació del segle XIII

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Cap a l’any 1000, Europa era un continent de boscos amb clarianes. Cap al 1300 era un continent de camps amb algun bosc. En tres segles la població va passar d’uns 38 milions a uns 75 milions de persones, i tot el que ara ens sembla el paisatge de sempre (els pobles cada pocs quilòmetres, els camps fins a dalt dels turons, els molins als rius) es va fer llavors. Va ser l’èxit més gran de l’edat mitjana, i el que va preparar el desastre del segle XIV.

Com es va omplir Europa

El creixement va venir de tres coses. La primera, la pau relativa: des del segle XI ja no hi havia invasions víkings ni magiars, i un pagès podia sembrar amb l’esperança de collir. La segona, la tècnica: l’arada pesada amb rodes, que girava la terra grassa del nord; el collar que deixava els cavalls tirar sense escanyar-se; els molins d’aigua i, des del segle XII, de vent; i sobretot la rotació triennalrotació triennalManera de conrear que divideix la terra en tres parts: una amb blat sembrat a la tardor, una amb civada o llegums sembrats a la primavera, i una que descansa (el guaret). Cada any les parts canvien de paper. Es llaura més terra que amb el sistema antic de dues parts., que deixava descansar només un terç de la terra en lloc de la meitat. La tercera, la feina: milers de famílies van fer artiguesartiguesTrossos de bosc o d’aiguamoll que es tallen, es cremen i es conreen per primera vegada. Els senyors hi donaven terres a canvi de poblar-les., van assecar maresmes, van pujar els camps muntanya amunt. Els senyors hi ajudaven: fundaven pobles nous i hi atreien gent amb promeses de menys càrregues. Un manual anglès del segle XIII que llegiràs a L’Arxiu, la Seneschaucy, explica què ha de fer cada home que mana en una hisenda per treure’n el màxim, i el seu consell és exactament aquest: llaurar cada dia tant com es pugui, adobar la terra amb marga i fems, i vigilar que ningú no faci trampa.

Per què va tocar sostre

Cap al 1300 el creixement es va aturar, i no perquè la gent deixés de tenir fills. Es va aturar perquè s’havia acabat la terra bona. Les últimes artigues eren en terres pobres, de muntanya o massa humides, que donaven poc i s’esgotaven de seguida. I la tècnica havia arribat al seu límit: amb l’arada, els fems i la rotació triennal, un gra de blat sembrat en donava tres o quatre, i no hi havia manera de treure’n més. Els historiadors en diuen topall ecològic: el moment en què una societat no pot produir més menjar amb la terra i la tècnica que té, i la població ha arribat al que aquella producció pot alimentar. A Anglaterra, a França o a Catalunya, els documents del 1300 diuen el mateix: pobles on la terra es partia en trossos cada cop més petits, jornalersjornalersPagesos sense prou terra pròpia que treballaven per als altres a canvi d’un jornal. Cap al 1300 n’hi havia molts, i el jornal baixava perquè hi havia massa gent que en volia. que buscaven feina i no en trobaven, preus del blat que pujaven cada cop que una collita anava malament.

Viure sense marge

Una societat que arriba al sostre no s’enfonsa de seguida: viu. Però viu sense marge. Cada família menjava el que collia i guardava poc; el senyor es quedava la seva part; una collita dolenta volia dir un hivern de fam, i dues seguides, morts. Les ciutats, que compraven el blat del camp, notaven el primer any de pluges en el preu del pa. L’Europa del 1300 era plena de gent, treballava més que mai i no tenia cap coixí: la primera desgràcia que vingués la trobaria sense res per aguantar-la. La sessió següent explica quina va ser la primera desgràcia, i per què va venir del cel.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Europa es dobla, i després cau.

Amb la primera línia de la Fitxa de dades, dibuixa un gràfic de barres de la població d'Europa els anys 1000, 1200, 1300 i 1400, amb títol i escala. Pinta d'un color les barres que pugen i d'un altre la que baixa. A sota, DESCRIU en dues frases què passa fins al 1300 i què passa després.

El gràfic de quatre barres en dos colors i les dues frases de descripció.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Comença així: «Fins al 1300 la població d'Europa… i després…». Les xifres són a la primera línia de la Fitxa: compara cada barra amb la de davant.

1.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

La Seneschaucy amb lupa.

Llegiu en parella el document de L'Arxiu i el seu context, i contesteu en tres passos. FET: copieu la frase que diu què ha de fer el batlle cada matí. PARER: què pensa l'autor dels treballadors, que s'hi pot confiar o que cal vigilar-los? SENYAL: quines paraules del document us ho fan saber?

La frase copiada i les dues respostes (25-50 paraules en total).

💡 Pista: Per al parer, comenceu així: «L'autor pensa que els treballadors…». El senyal és a l'última frase del document. Si voleu tancar, podeu escriure: «Aquest llibre serveix per saber com es conreava, però no per saber…».

1.3 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El mes de març, tros a tros.

Comenta en tres passos la miniatura del mes de març, al cos de la lectura, amb el seu peu. DESCRIC: quines feines s'hi fan i quins animals hi ha? IDENTIFICO: quina eina de la segona línia de la Fitxa hi reconeixes? DEDUEIXO: per què no hi queda cap tros de terra sense fer servir?

Els tres passos retolats (25-50 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A la imatge hi veig…». Mira l'arada: té rodes, i la segona línia de la Fitxa diu com es diu. Per deduir, rellegeix el títol de la sessió.

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Quatre invents, una taula.

Fes una taula de quatre files (arada pesada, collar de cavall, molins, rotació triennal) i tres columnes: què és, què permetia fer i quin límit tenia. Omple-la amb la lectura i les línies 2 i 3 de la Fitxa. Sota la taula, EXPLICA en una frase per què, tots quatre junts, cap al 1300 ja no podien treure més menjar de la terra.

La taula de quatre files i tres columnes, i una frase d'explicació.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: La columna del límit és la difícil: la tercera línia de la Fitxa compara el rendiment del 1300 amb el d'avui.

1.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

De la pau al sostre: la cadena.

En parella, ENCADENEU en cinc baules com es passa de «any 1000: s'acaben les invasions» a «1300: Europa toca sostre», passant pels invents, les artigues i la població. A cada fletxa escriviu la paraula que uneix les dues baules. Després marqueu la baula on l'èxit es torna trampa.

La cadena de cinc baules amb les paraules d'unió i la baula de la trampa marcada.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Una cadena bona no diu «i després»: diu «per tant», «com que», «fins que». Per trobar la trampa, rellegiu l'apartat «Per què va tocar sostre».

1.6 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

El manual del senyor, explicat a un llaurador.

La Seneschaucy escriu per als senyors. REESCRIU el fragment de L'Arxiu per a un llaurador del 1280 que no sap llegir, en segona persona («tu»): a quina hora comences a llaurar, què fas perquè la terra doni més i qui et vigila mentre treballes.

La reescriptura en segona persona, en un màxim de vuit línies.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Canvia a qui parles, no el que diu el text. Pots acabar dient què hi guanya el llaurador i què hi guanya el senyor.

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «el paisatge de sempre».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics i les línies 1 i 4 de la Fitxa. DESMUNTA el tòpic «els pobles i els camps d'avui són de sempre» amb dues proves, cada una amb una xifra o un nom de la Fitxa, i explica qui hi guanyava quan es fundava un poble nou.

El desmentit en quatre frases: les dues proves i qui hi guanyava.

💡 Pista: Pregunta't què hi havia al lloc d'un camp l'any 1000, i què prometien les cartes de poblament.

1.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Ets el fill petit, any 1295.

Ets el fill petit d'una família pagesa de la Catalunya Vella l'any 1295. La terra és per al germà gran. Tens tres opcions: quedar-te de jornaler al poble, artigar terra dolenta a la muntanya o marxar a Barcelona. DECIDEIX què fas i argumenta-ho amb dues raons, una d'elles amb una dada de la Fitxa, i la raó més forta en contra. Res que algú del 1295 no pogués saber.

La decisió, les dues raons i la raó en contra (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Tria primer i argumenta després. Totes tres opcions tenen un forat: la teva feina és dir quin és el més petit.

1.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: el sostre de la terra.

El 1300 Europa va tocar el sostre del que la terra podia donar amb la tècnica que tenia. Avui també es parla de límits: l'aigua, el sòl fèrtil, l'energia. En grup, trieu un d'aquests límits que conegueu i ARGUMENTEU què s'assembla al sostre del 1300 i què és diferent.

La semblança i la diferència, argumentades (80-100 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, decidiu quina de les dues coses del 1300, la terra o la tècnica, ha canviat més des d'aleshores.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Entre l'any 1000 i el 1300 Europa va doblar la població, de 38 a 75 milions, gràcies a la pau, a l'arada pesada, als molins, a la rotació triennal i a milers d'artigues i pobles nous. Cap al 1300 el creixement es va aturar: s'havia acabat la terra bona, les últimes artigues eren en terres pobres i la tècnica no podia treure més de tres o quatre grans per cada gra sembrat. És el topall ecològic. Els manuals d'hisenda anglesos del segle XIII, com la Seneschaucy, expliquen exactament la millor tècnica que hi havia, i aquesta és la prova que no se'n podia aprendre més. Europa era plena, treballava més que mai i vivia sense marge: la primera desgràcia la trobaria sense res per aguantar-la.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, de quines tres coses va venir el creixement d'Europa entre l'any 1000 i el 1300?

   A. De la pau relativa, del comerç per mar i de les ciutats, que creixien B. De la tècnica nova, de les lleis dels reis i del blat, cada cop més barat C. De la pau relativa, de la tècnica nova i de la feina de fer artigues D. De les artigues, de la fi de les epidèmies i dels jornals, que pujaven

2. 2. Per què es va aturar el creixement cap al 1300, segons la lectura?

   A. Perquè s'havia acabat la terra bona i la tècnica no podia treure'n més B. Perquè la gent va deixar de tenir fills quan el preu del blat va pujar C. Perquè els senyors van prohibir fer artigues als boscos que quedaven D. Perquè les invasions de víkings i magiars van tornar a buidar els camps

3. 3. Què aconsella la Seneschaucy per treure el màxim d'una hisenda?

   A. Deixar descansar la meitat de la terra i confiar en els llauradors B. Fundar pobles nous i atreure-hi gent amb la promesa de menys càrregues C. Canviar els bous per cavalls i fer molins de vent a la vora dels camps D. Llaurar cada dia tant com es pugui, adobar la terra i vigilar-ho tot

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Una Europa plena i sense marge. Què passa quan, a més, el temps canvia i plou tot l'estiu? La sessió següent comença l'any 1315.