Càpsula 7 · PER QUÈ EL MÓN MEDIEVAL ES VA ENSORRAR? · #GiH2
L'arribada de la pandèmia per les rutes comercials genoveses. Origen asiàtic, transmissió per puces de rata. Extermini d'1/3 de la població europea.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE5CE6
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Una Europa plena fins dalt i afeblida per anys de fam era el terreny perfecte per a un desastre. I el desastre va arribar el 1347. Venia de molt lluny, de l’Àsia central, i viatjava amagat: amb les puces de les rates que s’arraulien a les bodegues dels vaixells de comerç. Pels mateixos camins de mar que havien fet rica i connectada l’Europa medieval, la Pesta NegraPesta NegraPandèmia arribada a Europa el 1347-1348 que va matar aproximadament un terç de la població. va saltar de port en port: del mar Negre a Itàlia i, d’allà, a França, Anglaterra, la península Ibèrica i la Corona d’Aragó.
Els efectes van ser esfereïdors. Qui agafava la malaltia veia sortir uns bonys inflats a les engonals o sota les aixelles i, en pocs dies, sovint moria. Ningú no sabia com aturar-la, perquè ningú no coneixia els bacteris ni com es produïa el contagicontagiPas d’una malaltia d’un cos a un altre. La pesta es transmetia per les puces de les rates.. L’escriptor florentí Giovanni Boccaccio, que la va viure de prop, en va deixar un testimoni terrible al seu llibre el Decameró. Descriu una Florència on la por era tan gran que els germans s’abandonaven entre ells i fins i tot els pares deixaven de cuidar els seus propis fills. Hi havia tants morts que ja no quedaven tombes i els cossos s’amuntegaven l’un damunt de l’altre.
En només tres o quatre anys, la Pesta Negra es va emportar aproximadament un terç de tota la població d’Europa. Va ser una de les mortaldatmortaldatGran nombre de morts en poc temps. més grans de tota la història. Però el seu efecte no es va acabar amb els qui van morir. Una societat que perd tanta gent de cop queda completament trasbalsada: camps sense pagesos, tallers sense artesans, pobles mig buits.
Aquesta és la tercera i més brutal peça del trencaclosques. A partir d’aquí, res no tornaria a ser com abans. El món medieval, ja esquerdat per la superpoblació i la fam, començaria ara a transformar-se de dalt a baix. A les pròximes sessions veurem com: amb menys mans per treballar, els pagesos que van sobreviure de cop valien més, i molts es van atrevir a demanar el que abans ni s’haurien imaginat.
El camí de la pesta
Dibuixa a la llibreta un mapa esquemàtic de la Mediterrània i traça amb fletxes com la pesta va arribar des del mar Negre fins a Itàlia i d'allà cap a la resta d'Europa. Marca amb una creu Florència.
💡 Pista: La pesta segueix les rutes dels vaixells de comerç: dibuixa-les com a camins per mar.
El testimoni de Boccaccio
Llegiu en parella el text de Boccaccio a L'Arxiu. Copieu a la llibreta la frase sobre el germà que abandona el germà i expliqueu en tres línies què ens diu sobre la por que provocava la malaltia.
💡 Pista: Quan la por és més forta que l'amor de família, és que el trasbals és total.
Explica-ho a un de 1r
Explica a la llibreta, en 4 línies i sense copiar, com es transmetia la pesta i per què viatjava tan de pressa. Imagina que ho expliques a un alumne de 1r d'ESO.
💡 Pista: Pensa en les rates, les puces i els vaixells que anaven de port en port.
Quatre nivells de lectura
Sobre el text de Boccaccio, respon a la llibreta: a) Localitza la frase dels bonys com una poma o un ou. b) Quant trigava a morir la gent? c) Per què Boccaccio és una font fiable? d) Què ens fa sentir avui aquest testimoni?
💡 Pista: Vas de la dada concreta (a, b) a valorar la font (c) i a la teva reacció (d).
Desmuntant «a nosaltres no ens passaria»
Llegiu el bloc Desmuntant el Mite. Escriviu a la llibreta dos arguments que demostrin que la pesta no es va escampar per brutícia ni per ignorància, sinó per altres motius.
💡 Pista: Fixeu-vos en com es transmetia de debò i en el paper de les rutes de comerç.
Esquema (1-3-1) de la pesta
Dibuixa a la llibreta un esquema vertical (1-3-1): node superior («La Pesta Negra de 1348»), tres branques («Arriba per les rutes de comerç», «Cau sobre una Europa afeblida per la fam», «Mor un terç de la població») i node de tancament («La societat es trenca»).
💡 Pista: Lliga la pesta amb la fam de la sessió anterior: una població feble es defensa pitjor.
Per què la fam i la pesta van juntes?
Explica a la llibreta, en 5 línies, com es relacionen la Gran Fam (sessió anterior) i la Pesta Negra. Per què una població desnodrida pateix més una epidèmia?
💡 Pista: Un cos mal alimentat té menys defenses: la fam va preparar el terreny a la pesta.
Microassaig: una ciutat trasbalsada
Escriu a la llibreta un microassaig de 5 línies amb aquesta estructura: tesi (la pesta no va ser només una malaltia) + una prova del text de Boccaccio + conclusió (com va canviar la societat).
💡 Pista: La prova és una frase del testimoni: tries la que millor demostri el trencament social.
Pandèmies, ahir i avui
Completa a la llibreta: «La pesta de 1348 es va escampar tan de pressa per les rutes de comerç perquè [Motiu]. Avui les malalties també poden viatjar pel món molt ràpidament perquè [Argument], de manera que com a societat podem [Acció responsable].»
💡 Pista: Pensa en com viatgem avui (avions, mercaderies) i en què vam aprendre d'una pandèmia recent.
📌 Per emportar-se
Avui hem après a definir correctament el tema central d'aquesta sessió, analitzant els seus factors i connectant-lo amb l'eix de la càpsula.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Quin és el concepte fonamental que hem explorat avui?
2. Com es relaciona aquesta noció amb la pràctica quotidiana?
3. Quina és la conclusió principal a la qual hem arribat?
💭 Per pensar fins demà
Quina és la gran pregunta que creus que encara ens queda per respondre d'aquesta sessió?
