Sessió 3. La Pesta Negra (1348)

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 1347, Europa era un continent afamat, ple i connectat. Els vaixells de Gènova, Venècia i Barcelona anaven i venien del mar Negre, d’Alexandria i de Flandes amb blat, llana i espècies, i per terra els carros seguien les fires i els camins de pelegrinatge. Per aquestes rutes, l’octubre del 1347, va arribar la Pesta NegraPesta NegraEpidèmia de pesta que va recórrer Europa entre el 1347 i el 1353 i va matar prop d’un terç de la població. La causa és el bacteri Yersinia pestis, que viu a les puces de les rates. El nom «negra» és posterior; llavors en deien «la gran mortaldat».. La pesta va viatjar exactament per on viatjaven els diners: cada port que comerciava va ser una porta.

D’on venia i com viatjava

La pesta és una malaltia de rosegadors. El bacteri que la causa vivia a les marmotes de l’Àsia central, i cap al 1330 va passar a les rates que seguien les caravanes de la ruta de la seda. El 1346 va arribar a CaffaCaffaColònia comercial genovesa a Crimea, al mar Negre (avui Feodòssia). El 1346 l’exèrcit mongol que l’assetjava va patir la pesta i, segons un cronista, va llançar cadàvers per damunt de les muralles. Els vaixells genovesos que en van sortir van portar la malaltia a la Mediterrània., una ciutat genovesa a Crimea assetjada pels mongols, i d’allà les galeres la van portar a Constantinoble, a Messina (octubre del 1347), a Gènova i a Marsella. La primavera del 1348 era a Mallorca, a Barcelona, a València i a Florència; a l’estiu, a París i a Anglaterra; el 1349, a Noruega; el 1352, a Moscou. Qui la portava eren les puces de ratapuces de rataLa puça de la rata negra (Xenopsylla cheopis) s’alimenta de la sang de la rata; quan la rata es mor de pesta, la puça busca un altre animal, i si és una persona, la pica i li passa el bacteri. Les rates negres viatjaven als vaixells i als sacs de gra.: la rata negra vivia als vaixells i als magatzems de gra, es moria de pesta, i la puça saltava a la persona més a prop. Ningú no ho sabia: es va descobrir el 1894.

Què feia al cos

La forma més comuna era la pesta bubònicapesta bubònicaForma de pesta que comença amb bonys (bubons) a les engonals, les aixelles o el coll, febre alta i taques fosques; matava entre el 60 i el 80 per cent dels malalts en tres o cinc dies. La pesta pulmonar, que es passava per l’aire en tossir, matava gairebé tothom en dos dies.: primer uns bonys a les engonals o sota les aixelles, grossos com un ou o com una poma, després febre i taques negres a la pell, i al cap de tres dies la mort, en set de cada deu casos. Boccaccio, que ho va veure a Florència, ho descriu al començament del seu llibre i el llegiràs a L’Arxiu. La forma pulmonar, que es passava en tossir, matava gairebé tothom en dos dies. Els metges no en sabien res: recomanaven fugir de l’aire corromput i cremar herbes. Contra la pesta no hi havia res que funcionés, i per això la gent va fer les dues úniques coses que podia: resar i fugir.

Un de cada tres

En cinc anys van morir entre 25 i 30 milions d’europeus dels 75 que hi havia: un de cada tres, i a moltes ciutats la meitat. A Florència, de cent mil habitants en van quedar quaranta mil. A Catalunya, potser un terç de la gent. La pesta va tornar el 1362, el 1371, el 1375 i cada deu o quinze anys durant tres segles, però mai més amb aquella força. La Pesta Negra no va ser una desgràcia més d’una Europa en crisi: va ser el cop que va convertir la crisi en un món diferent, el que expliquen les sis sessions que queden. La primera cosa que va canviar la veuràs a la sessió següent: què val la feina quan falta la meitat de la gent.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El mapa de la pesta, any per any.

Mira el mapa del cos de la lectura i el seu peu, i comenta'l en tres passos. DESCRIC: de quin color és el 1348, i quines tres ciutats de la Corona d'Aragó hi trobes? IDENTIFICO: què són les fletxes blanques? DEDUEIXO: per què el nord de Rússia va ser l'últim lloc on va arribar?

Els tres passos retolats (25-50 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «El 1348 és de color… i hi trobo…». Les tres ciutats són a la costa: segueix aquell color des de Marsella cap al sud. Per deduir, mira per on van les fletxes.

3.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Boccaccio amb lupa.

Llegiu en parella el document de L'Arxiu i el seu context, i contesteu en tres passos. FET: copieu la frase on Boccaccio descriu els bonys. PARER: quines causes de la pesta dona Boccaccio? SENYAL: quina frase us diu que el que més el colpeix és com es comporta la gent?

La frase copiada i les dues respostes (25-50 paraules en total).

💡 Pista: Per al parer, comenceu així: «Boccaccio diu que la pesta la portaven… o…». És a la segona frase del document, i cap de les causes és la puça. Per al senyal, fixeu-vos en qui abandona qui.

3.3 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Un de cada tres, en un gràfic.

Amb la tercera línia de la Fitxa, dibuixa un gràfic de barres amb dues barres per a Florència, abans i després de la pesta, i dues per a Europa, amb títol i escala. A sota, DESCRIU en una frase quina de les dues va perdre més gent en proporció.

El gràfic de quatre barres i una frase de descripció.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Comença així: «Florència va perdre… i Europa…». Per a la barra d'Europa després de la pesta, resta els morts dels 75 milions: la tercera línia de la Fitxa té totes dues xifres.

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 🎬 El vídeo 🗣️ En parella

Boccaccio i el vídeo: què diu cada un.

Mireu el vídeo de la sessió i rellegiu L'Arxiu. Feu una taula de tres files (com es passava la malaltia, d'on venia, què feia al cos) i dues columnes (què diu Boccaccio, què diu el vídeo). A sota, COMPAREU-LOS en dues frases: què sap el vídeo que Boccaccio no podia saber, i què sap Boccaccio que el vídeo no pot saber.

La taula de tres files i dues columnes, i les dues frases de comparació.

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Una de les dues fonts hi era i no sabia la causa; l'altra sap la causa i no hi era.

3.5 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Com viatjava la pesta (esquema 1-3-1).

Fes un esquema 1-3-1 sobre com viatjava la pesta. A dalt, la idea central: per on va viatjar. Al mig, els tres portadors, cada un amb una frase que EXPLIQUI què feia. A baix, la conclusió: per què el 1348 ningú no la podia aturar.

L'esquema: una idea central, tres portadors amb una frase cada un i una conclusió.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Els tres del mig formen una cadena, i l'ordre importa. La segona línia de la Fitxa i el Desmuntant diuen qui porta qui.

3.6 ✍️ Explicar · titular periodístic 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Tres titulars: Messina, Barcelona, Ragusa.

Escriu tres titulars, com de tres diaris de tres dies diferents: l'octubre del 1347 a Messina, el maig del 1348 a Barcelona i el 1377 a Ragusa. Cada titular porta una dada de la Fitxa i cap adjectiu. Després EXPLICA en una frase per què el de Ragusa és el més important per a la història de les malalties.

Els tres titulars, de dotze paraules com a màxim cada un, i una frase d'explicació.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Un titular diu què passa i on. El de Ragusa és l'únic que parla d'una solució: busca-la a la quarta línia de la Fitxa.

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «eren bruts».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics i la segona línia de la Fitxa. DESMUNTA el tòpic «la pesta va matar tant perquè eren bruts» amb dues proves: quines ciutats van perdre més gent, i què va passar el 1665 i el 1720. Després explica com es passava de debò la pesta.

El desmentit en quatre frases: les dues proves i com es passava de debò.

💡 Pista: Separa dues preguntes: «hi havia brutícia?» i «la brutícia passava la pesta?». El tòpic les barreja.

3.8 🌍 Participar · desmentit 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmentit: «la pesta és un càstig de Déu pels pecats».

El 1348 es deia que la pesta era un càstig de Déu pels pecats, i Boccaccio ho apunta com a possibilitat. DESMUNTA-HO com ho faria un metge d'avui que pogués parlar amb Boccaccio: cita la frase de L'Arxiu, explica amb la Fitxa què causava de debò la malaltia i dona una prova de la Fitxa que no lligui amb un càstig.

El desmentit, amb la frase citada, la causa i la prova (80-100 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Un desmentit no es burla: cita i contradiu amb fets.

3.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: una malaltia que viatja per on viatgem.

El 1348 la pesta va córrer per les rutes del comerç i va trigar cinc anys a recórrer Europa. El 2020 la covid-19 va fer la volta al món en pocs mesos, per les rutes dels avions. En grup, recordeu què va passar on vivíeu i ARGUMENTEU què s'assembla al 1348 i què és diferent.

La semblança i la diferència, argumentades (80-100 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, compareu tres coses: per on viatja la malaltia, què se sap de la causa i què fa la gent per protegir-se.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La Pesta Negra va sortir de l'Àsia central i va arribar a Europa el 1347 per les rutes del comerç: Caffa, Messina, Marsella, i la primavera del 1348 Mallorca, Barcelona, València i Florència. La portaven les puces de les rates negres que viatjaven als vaixells i als sacs de gra, cosa que ningú no sabia: es va descobrir el 1894. Feia bonys a les engonals i les aixelles, febre i taques, i matava en tres dies set de cada deu malalts; Boccaccio ho va veure a Florència i ho va escriure. En cinc anys van morir entre 25 i 30 milions d'europeus de 75, un de cada tres, i les ciutats riques més que el camp, perquè eren les que més comerciaven. Contra la pesta no hi havia res, i la primera mesura que va funcionar, la quarantena de Ragusa el 1377, no necessitava saber-ne la causa. Va ser el cop que va convertir la crisi en un món diferent.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, com va arribar la pesta a Messina l'octubre del 1347?

   A. Amb l'exèrcit mongol, que venia per terra des de l'Àsia central B. Amb les caravanes de la ruta de la seda, carregades d'espècies C. Amb els pelegrins que tornaven per mar de Jerusalem i d'Alexandria D. Amb dotze galeres genoveses que tornaven de Caffa, al mar Negre

2. 2. Qui portava la pesta d'un port a l'altre, segons la lectura?

   A. L'aire corromput, que el vent empenyia d'una ciutat a la següent B. La brutícia dels carrers, que era més gran a les ciutats pobres C. Les puces de la rata negra, que viatjava als vaixells i al gra D. Les marmotes de l'Àsia central, que viatjaven amb les caravanes

3. 3. Quants europeus van morir de pesta entre el 1347 i el 1353, segons la Fitxa?

   A. Un de cada deu: uns 7 milions dels 75 que hi havia B. Un de cada tres: entre 25 i 30 milions dels 75 que hi havia C. Un de cada dos: prop de 40 milions dels 75 que hi havia D. Set de cada deu: més de 50 milions dels 75 que hi havia

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Un de cada tres europeus és mort, i els que queden són els que han de llaurar, collir i pagar. Què val ara la feina? La sessió següent comença amb un senyor que troba els camps buits.