Sessió 4. Conseqüències demogràfiques i econòmiques

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Imagina un poble de cent cases el 1347. El 1350 en queden seixanta, i vint són buides. Els camps de les famílies mortes no els llaura ningú; les vinyes dels turons tornen a ser bosc; el molí del senyor mol la meitat del gra. Això va passar a milers de pobles d’Europa alhora, i el resultat va ser una economia capgirada. Abans de la pesta sobrava gent i faltava terra; després sobrava terra i faltava gent, i tot el que valia alguna cosa va canviar de preu.

Camps buits, pobles buits

La primera conseqüència es veia des del camí: els despoblatsdespoblatsPobles abandonats del tot després de la pesta, quan hi van quedar tan poques famílies que van marxar a un poble més gran. A Catalunya se’n coneixen centenars; a Anglaterra, més de mil. Sovint només en queda l’església.. Les famílies que quedaven en un poble mig buit marxaven a un de més gran, on hi havia terra bona lliure, i deixaven el seu al bosc. A Catalunya se’n coneixen centenars, sobretot a les muntanyes on s’havia artigat als últims anys del creixement: eren les terres pitjors, i van ser les primeres a abandonar-se. Les ciutats, en canvi, es van omplir: perdien gent per la pesta, però n’arribava més del camp, perquè a la ciutat hi havia feina i jornal. El mercatmercatLloc i sistema on es compren i es venen les coses; quan hi ha menys gent, es ven menys i els preus del que sobra baixen. Després de la pesta, el blat va baixar de preu perquè hi havia menys boques. del blat es va enfonsar: amb un terç menys de boques, el gra que abans faltava ara sobrava, i el preu va baixar. Per al pagès que en tenia, era bo; per al senyor que vivia de vendre’l, era la ruïna.

Els senyors perden, els braços guanyen

La segona conseqüència es veia als comptes dels senyors. Vivien de les rendesrendesEl que el senyor cobrava dels pagesos: una part de la collita, diners per la terra, el dret de moldre al seu molí o de coure al seu forn. Si els pagesos es morien o marxaven, la renda desapareixia.: la part de la collita que cada pagès els pagava per la terra, el que cobraven del molí i del forn, els dies de feina obligatòria. Amb la meitat dels pagesos morts, la meitat de les rendes va desaparèixer, i el blat que els quedava valia menys. I mentre els senyors s’empobrien, els que tenien mans per treballar van descobrir que valien més. Un segador que el 1347 cobrava dos diners al dia en podia demanar quatre el 1350, perquè si l’amo no els pagava, el veí sí. Els senyors van intentar aturar-ho per llei: l’ordre que llegiràs a L’Arxiu, del rei d’Anglaterra el 1349, obligava tothom a treballar pel salari d’abans de la pesta i castigava qui en demanés més. No va servir: quan falten braços, cap llei no pot obligar la gent a ser barata, i els salaris van pujar durant cent anys.

Un món al revés

A Catalunya el canvi va tenir una cara pròpia. Molts pagesos van poder ajuntar les terres dels veïns morts i fer masos més grans; els masos rònecsmasos rònecsMasos abandonats per la pesta que els pagesos veïns van ocupar o comprar. Van fer créixer els masos de la Catalunya Vella i van donar als pagesos que van sobreviure més terra de la que havien tingut mai. van engrandir els que sobrevivien. Els senyors, que perdien rendes, van reaccionar de dues maneres: uns van canviar el blat per ovelles, que necessitaven menys mans; altres van intentar lligar els pagesos a la terra per força, amb lleis i càstigs. La pesta havia donat als pagesos supervivents una força que no havien tingut mai, i els senyors la voldrien recuperar: d’aquest xoc surten les revoltes de la sessió següent.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El jornal puja, el blat baixa.

Amb la segona línia de la Fitxa, dibuixa dos gràfics de barres petits, amb títol i escala: un amb el jornal d'un segador el 1340, el 1350 i el 1400, i un altre amb el preu del blat el 1340 i el 1400. A sota, DESCRIU en dues frases què fa cada gràfic.

Els dos gràfics amb títol i escala, i dues frases de descripció.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Comença així: «El jornal passa de… a… diners, i el blat…». Quan la Fitxa dona dues xifres («entre 2 i 3»), agafa la del mig.

4.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

L'ordre del rei amb lupa.

Llegiu en parella el document de L'Arxiu i el seu context, i contesteu en tres passos. FET: copieu la frase que diu què ordena el rei als que no tenen terra. PARER: què pensa el rei dels treballadors que demanen més? SENYAL: quina paraula del document us ho fa saber?

La frase copiada i les dues respostes (25-50 paraules en total).

💡 Pista: Per al parer, comenceu així: «El rei pensa que els treballadors…». Busqueu el senyal a la segona i la tercera frase del document. Si voleu tancar, podeu escriure: «Si un jornaler hagués escrit aquest document, hauria dit…».

4.3 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dos segadors i un ramat.

Observa els segadors i els esquiladors de la imatge del cos de la lectura i el seu peu, i comenta-la en tres passos. DESCRIC: quantes persones hi ha al camp i quantes amb les ovelles, i què fan? IDENTIFICO: quan es va pintar? DEDUEIXO: per què, després de la pesta, molts senyors van preferir les ovelles al blat?

Els tres passos retolats (25-50 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «Al camp hi ha… persones que…». Per deduir, compara quantes mans necessita el camp i quantes el ramat.

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Qui hi guanya, qui hi perd.

Fes una taula de quatre files (el senyor, el jornaler, el pagès amb mas, la ciutat) i tres columnes: què tenia abans de la pesta, què li passa després (amb una dada de la Fitxa) i si hi guanya o hi perd. Sota la taula, CLASSIFICA: qui hi guanya més? Justifica-ho en una frase.

La taula de quatre files i tres columnes, i una frase de criteri.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: El pagès amb mas és el cas difícil: mira la cinquena línia de la Fitxa abans de decidir.

4.5 🔍 Investigar · intrús justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

L'intrús de després de la pesta.

D'aquestes cinc conseqüències de la pesta, quatre són certes i una és falsa: (a) el preu del blat va baixar; (b) els jornals van pujar; (c) les rendes dels senyors van pujar; (d) molts pobles de muntanya van quedar buits; (e) les ciutats van rebre gent del camp. En parella, trobeu l'intrús i JUSTIFIQUEU amb la Fitxa què va passar de debò.

L'intrús i la justificació, en dues frases.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Comproveu les cinc una per una amb la Fitxa. Per justificar l'intrús, penseu de qui cobrava el senyor.

4.6 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'ordre del rei, explicada pel jornaler.

L'ordre del 1349 està escrita des del costat de l'amo. REESCRIU-LA com l'explicaria un jornaler de Kent als companys, el vespre que el xèrif l'ha llegida a la plaça, en primera persona: què ens obliga a fer, quant ens deixa cobrar i què diu de nosaltres que no és veritat.

La reescriptura en primera persona, en un màxim de vuit línies.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Canvia qui parla sense inventar fets: els salaris de la segona línia de la Fitxa són els teus números.

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «després la gent va viure pitjor».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics i les línies 2, 3 i 5 de la Fitxa. DESMUNTA el tòpic «després de la pesta la gent va viure pitjor» amb dues proves que molts supervivents van viure millor, cada una amb una dada. Després explica qui hi va perdre i per què.

El desmentit en quatre frases: les dues proves i qui hi va perdre.

💡 Pista: Separa dues preguntes: «va ser terrible l'any de la pesta?» i «com va viure la gent després?». El tòpic les barreja.

4.8 🌍 Participar · manifest 📜 L'Arxiu 📖 La lectura 👥 En grup

Manifest dels jornalers de Kent, estiu del 1349.

Sou jornalers de Kent i acabeu de sentir l'ordre del rei a la plaça. En grup, ESCRIVIU el manifest que penjaríeu a la porta de l'església: a qui us adreceu, dues raons per no acceptar el salari del 1346, què demaneu exactament i què fareu si no us ho donen. Res que algú del 1349 no pogués saber.

El manifest (80-100 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Decidiu primer la demanda concreta i després les raons. La millor raó és la que l'amo no pot negar.

4.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: quan falten treballadors.

El 1349 faltaven braços, els jornals pujaven i el rei va intentar aturar-ho per llei. Avui també hi ha oficis on falten treballadors. En grup, penseu en un ofici que conegueu on passi i ARGUMENTEU què s'assembla al 1349 i què és diferent: qui pot marxar, qui pot venir de fora, qui fa les lleis.

La semblança i la diferència, argumentades (80-100 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, penseu qui té la força quan falten mans, ahir i avui.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Amb un de cada tres morts, l'economia es va capgirar: abans sobrava gent i faltava terra, després sobrava terra i faltava gent. Els pobles pitjors, els de les últimes artigues, es van buidar (els despoblats); el blat va baixar de preu perquè hi havia menys boques; les ciutats van rebre gent del camp. Els senyors, que vivien de les rendes dels pagesos, van perdre entre un terç i la meitat dels ingressos, i els jornalers van descobrir que valien més: un segador va passar de dos a quatre diners al dia. El rei d'Anglaterra va intentar aturar-ho per llei el 1349, obligant tothom a treballar pel salari del 1346, i no va servir. A Catalunya els pagesos van engrandir els masos amb els masos rònecs dels morts, i els senyors van respondre amb ovelles o amb força. La pesta va ser una catàstrofe per als morts i, per a molts supervivents, l'inici de l'època en què el seu treball va valer més.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què va passar amb els jornals i amb les rendes dels senyors després de la pesta?

   A. Els jornals van pujar i les rendes van caure, perquè faltava gent B. Els jornals van caure i les rendes van pujar, perquè sobrava terra C. Els jornals i les rendes van pujar, perquè el blat es va encarir D. Els jornals i les rendes van caure, perquè el blat es va abaratir

2. 2. Què manava l'ordre del rei d'Anglaterra del 1349 als qui no tenien terra?

   A. Que podien marxar a la ciutat, on els oficis pagaven jornals més alts B. Que havien de tornar al seu poble i llaurar els camps dels veïns morts C. Que havien de servir qui els ho demanés i cobrar el salari del 1346 D. Que havien de servir el rei i cobrar el jornal que ell fixés cada any

3. 3. Què van fer molts pagesos de la Catalunya Vella amb els masos rònecs?

   A. Els van deixar al bosc i van marxar a artigar terres a la muntanya B. Els van ocupar o comprar i van fer més grans els seus propis masos C. Els van tornar als senyors, que hi van posar ovelles en lloc de blat D. Els van repartir entre els jornalers sense terra que venien de ciutat

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Uns pagesos que valen més i uns senyors que volen cobrar com abans, per llei o per força. Què passa quan xoquen? La sessió següent va a França el 1358, a Florència el 1378 i a Londres el 1381.