Sessió 8. El Compromís de Casp i els Trastàmara

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 31 de maig de 1410 el rei Martí l'HumàMartí l'HumàRei de la Corona d’Aragó del 1396 al 1410, germà de Joan I. El seu únic fill, Martí el Jove, va morir el 1409 a Sardenya; ell va morir al monestir de Valldonzella, a Barcelona, sense deixar hereu clar. va morir al monestir de Valldonzella, a Barcelona. El dietari de la ciutat ho va anotar amb la mateixa lletra que les festes i els vaixells: ho llegiràs a L’Arxiu. El problema era que el rei no tenia fills: l’únic, Martí el Jove, havia mort l’any abans a Sardenya. I la Corona d’Aragó (Catalunya, Aragó, València, Mallorca, Sicília, Sardenya) es va quedar sense rei durant dos anys, en el que es coneix com l’interregneinterregneTemps entre un rei i el següent, quan no hi ha rei. El de la Corona d’Aragó va durar del maig del 1410 al juny del 1412, amb parlaments que discutien i partidaris que s’armaven.. Un país sense rei el 1410 era un país sense jutge suprem, sense cap de l’exèrcit i sense ningú que pogués dir a qui s’havia d’obeir: tot el que la crisi havia esquerdat es podia trencar.

Cinc candidats i un assassinat

Cinc homes deien que la corona era seva, i dos comptaven de debò. Jaume d'UrgellJaume d'UrgellComte d’Urgell, besnet d’Alfons el Benigne per línia de pares i casat amb Isabel, germana de Martí l’Humà. Era el candidat de casa, el que Barcelona esperava; però va perdre aliats quan els seus partidaris van assassinar l’arquebisbe de Saragossa el 1411. era el candidat de casa: descendent dels reis per línia de pares, casat amb la germana del rei mort, i el que Barcelona esperava (una setmana després de la mort de Martí, la ciutat ja li enviava un missatger). Ferran de CastellaFerran de CastellaInfant de Castella, dit d’Antequera per una victòria contra Granada. Net de Pere el Cerimoniós per la seva mare Elionor, i regent de Castella pel seu nebot, un nen: tenia exèrcit, diners i el suport del papa Benet XIII. era net de Pere el Cerimoniós per part de mare, regent de Castella i amb exèrcit. Els altres tres (un duc francès nen, un parent vell i un net il·legítim del rei) pesaven menys. L’1 de juny de 1411 els partidaris d’Urgell van assassinar l’arquebisbe de Saragossa, que era de Ferran, i tot va canviar: Aragó es va girar contra Urgell i les tropes castellanes van entrar al regne. Abans que ningú votés, la tria ja estava mig feta: un candidat tenia un exèrcit dins d’Aragó i l’altre havia perdut els aliats per un crim.

Nou homes en un castell

Per no arribar a la guerra, els parlaments van pactar, a Alcanyís, el febrer del 1412, que decidirien «per justícia» nou compromissariscompromissarisLes nou persones, tres per cada regne (Aragó, València, Catalunya), que van rebre l’encàrrec de triar el rei. Bisbes, juristes i frares; entre ells, Vicent Ferrer, el predicador més famós del seu temps.: tres d’Aragó, tres de València i tres de Catalunya, tancats al castell de Casp, a la vora de l’Ebre, fins que tinguessin rei. Van votar el 24 de juny: sis per Ferran (els tres aragonesos, els dos germans Ferrer de València i un català, el jurista Bernat de Gualbes) i dos per Urgell. El 28 de juny el van proclamar, i el dietari de Barcelona va anotar la frase que llegiràs: «per justícia», «amb grans cerimònies», i cap nom, cap vot i cap paraula sobre el comte d’Urgell. Urgell es va revoltar l’any següent, va perdre a Balaguer i va morir pres. Amb Ferran entrava una dinastia castellana, els Trastàmara: no va ser una trampa, però sí un rei que miraria a Castella i a Nàpols, i el seu fill Joan II acabaria en guerra amb el seu propi país.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

8.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Dos anys sense rei, en una ratlla.

Dos anys sense rei: fes una línia del temps del 1410 al 1413, amb una marca cada mig any, i SITUA-HI cinc moments amb la Fitxa i L'Arxiu: la mort de Martí l'Humà, l'assassinat de l'arquebisbe, la proclamació de Casp, l'entrada de Ferran a Barcelona i la rendició de Balaguer. Pinta d'un color el temps sense rei.

La línia del temps amb cinc moments datats i el temps sense rei pintat.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Escriu cada moment així: «mes i any: què passa». La mort del rei i l'entrada de Ferran són a L'Arxiu; l'arquebisbe, a la tercera línia de la Fitxa, i Balaguer, a la cinquena.

8.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

El dietari del 1412 amb lupa.

Llegiu en parella el document de L'Arxiu i el seu context, i contesteu en tres passos. FET: copieu la frase que diu d'on eren les nou persones. PARER: l'escrivà vol que pensem que el rei s'ha triat bé o malament? SENYAL: quines paraules us ho fan saber?

La frase copiada i les dues respostes (25-50 paraules en total).

💡 Pista: Per al parer, comenceu així: «L'escrivà vol que pensem que…». Busqueu el senyal a les frases del 28 de juny de 1412. El context diu què no hi va escriure.

8.3 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Vertader o fals davant el quadre.

Amb el quadre de Casp i el seu peu, COMPROVA si aquestes tres frases són vertaderes o falses, i corregeix les falses en una línia: (a) el quadre es va pintar el 1412 per algú que hi era; (b) almenys dos dels homes porten mitra de bisbe; (c) el quadre mostra la votació tal com va ser.

Les tres lletres amb V o F i la correcció de les falses.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Comença així: «(a) és… perquè el peu diu…». Compara l'any en què es va pintar el quadre amb l'any de la votació.

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

8.4 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Per què Ferran i no Urgell (esquema 1-3-1).

Fes un esquema 1-3-1 sobre per què va guanyar Ferran de Castella. A dalt, la idea central. Al mig, tres proves, una de cada una de les línies 2, 3 i 4 de la Fitxa, cada una amb una frase que EXPLIQUI què hi aporta. A baix, la conclusió: què hauria hagut de passar perquè guanyés Urgell.

L'esquema: una idea central, tres proves amb una frase cada una i una conclusió.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: La idea de dalt ha de ser una afirmació que es pugui discutir, no un tema. Mira si alguna prova podria servir també per a Urgell.

8.5 ✍️ Explicar · titular periodístic 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Dos titulars per al 29 de juny de 1412.

En parella, escriviu dos titulars per al 29 de juny de 1412. El primer, com l'escriuria el dietari de Barcelona, amb les paraules de L'Arxiu. El segon, com l'escriuria un partidari del comte d'Urgell, amb el que diu la Fitxa. Tots dos han de ser certs. Després EXPLIQUEU en dues frases què diu cada un que l'altre calla.

Els dos titulars, de deu paraules com a màxim cada un, i dues frases d'explicació.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Tots dos parlen dels mateixos fets: canvia què va davant. Al segon, la paraula «justícia» no us serveix.

8.6 🌍 Participar · carta des d'un rol 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Carta d'un ciutadà de Barcelona, 30 de juny de 1412.

Ets un mercader de Barcelona que fa dos anys que espera que el comte d'Urgell sigui rei. Ahir va arribar el correu de Casp. ESCRIU una carta a un cosí de València: què ha decidit Casp i com (la quarta línia de la Fitxa), què en penses i què esperes del rei nou. Res que algú del 30 de juny de 1412 no pogués saber.

La carta al cosí (50-80 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Tria primer si el teu mercader accepta la tria o remuga, i escriu la carta al voltant d'això.

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

8.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «a Casp ens van enganyar».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics i les línies 2, 3 i 4 de la Fitxa. DESMUNTA el tòpic «a Casp els catalans van ser enganyats» amb dues proves que no hi va haver trampa, cada una amb un nom o una xifra de la Fitxa. Després explica què sí que va canviar de debò amb la dinastia nova.

El desmentit en quatre frases: les dues proves i el canvi de debò.

💡 Pista: Separa dues preguntes: «va ser una trampa?» i «va canviar alguna cosa?». El tòpic les barreja.

8.8 🌍 Participar · decisió raonada 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Casp, 24 de juny de 1412: ets compromissari.

Ets Bernat de Gualbes, jurista de Barcelona, un dels tres compromissaris de Catalunya. Fa tres mesos que ets tancat al castell de Casp i avui has de votar. DECIDEIX el teu vot (Urgell, Ferran o un altre) i argumenta'l amb dues raons, amb dades de la Fitxa, i la raó més forta en contra. Res que algú del 24 de juny de 1412 no pogués saber.

El vot, les dues raons i la raó en contra (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Abans de votar, pensa què passarà si guanya el candidat que no has triat.

8.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: qui tria qui mana.

El 1412 nou homes tancats en un castell van triar el rei de tres regnes, i ningú més no va votar. Avui, qui governa el país el trien milions de persones. En grup, penseu en unes eleccions que conegueu i ARGUMENTEU què s'assembla a Casp i què és diferent: quants voten, qui pot ser triat, què fa el que perd.

La semblança i la diferència, argumentades (80-100 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, decidiu què fa que una tria sigui «per justícia» i no «per força».

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 31 de maig de 1410 Martí l'Humà va morir a Valldonzella sense fills, i la Corona d'Aragó es va quedar dos anys sense rei. Cinc candidats reclamaven la corona, i dos comptaven de debò: Jaume d'Urgell, el candidat de casa, i Ferran de Castella, net de Pere el Cerimoniós per part de mare, regent de Castella i amb exèrcit. El 1411 els partidaris d'Urgell van assassinar l'arquebisbe de Saragossa, Aragó es va girar contra ell i les tropes de Ferran van entrar al regne. Per no arribar a la guerra, els regnes van pactar triar «per justícia»: nou compromissaris, tres per regne, tancats al castell de Casp del març al juny del 1412. El 24 de juny Ferran va tenir sis vots de nou (un de català, Bernat de Gualbes) i el 28 el van proclamar amb un sermó de Vicent Ferrer; el dietari de Barcelona ho va anotar sense noms ni vots, i el novembre va fer «gran festa» al rei nou. Urgell es va revoltar el 1413, va perdre i va morir pres. Amb Ferran entrava una dinastia castellana, els Trastàmara, que miraria a Castella i a Nàpols: el seu fill Joan II tindria una guerra amb el seu propi país.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, per què la tria del rei «ja estava mig feta» abans que ningú votés?

   A. Perquè Ferran tenia un exèrcit a Aragó, i Urgell havia perdut aliats per un crim B. Perquè Urgell tenia un exèrcit a Aragó, i Ferran havia perdut el suport del papa C. Perquè Martí l'Humà havia deixat escrit al testament qui l'havia de succeir D. Perquè els nou compromissaris eren tots d'Aragó i de València, i cap de català

2. 2. Com van votar els compromissaris de Casp el 24 de juny de 1412?

   A. Sis vots per Ferran, tots d'Aragó i de València, i dos per Urgell B. Cinc vots per Ferran i quatre per Urgell, entre ells els tres catalans C. Sis vots per Urgell, entre ells els tres catalans, i dos per Ferran D. Sis vots per Ferran, entre ells un de català, i dos per Urgell

3. 3. Segons el Desmuntant, què va canviar de debò amb la dinastia nova, els Trastàmara?

   A. Que va començar la decadència de Catalunya, fins llavors rica B. Que els reis mirarien cap a Castella i cap a Nàpols, i no cap al país C. Que Barcelona va perdre el Consell de Cent i tots els privilegis D. Que Catalunya va deixar la Corona d'Aragó i va passar a Castella

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Cinquanta anys després de Casp, el país es va aixecar contra el rei i els pagesos contra els senyors, alhora: la sessió següent explica la guerra civil del 1462 i els remences.