Sessió 2. La Petita Edat de Gel

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Del 900 al 1250 Europa havia tingut un clima una mica més càlid que el d’ara: es feia vi a Anglaterra i els víkings tenien granges a Groenlàndia. Cap al 1300 va començar a fer més fred, i els estius van fer-se més plujosos. Els historiadors del clima en diuen la Petita Edat de GelPetita Edat de GelPeríode de clima més fred i inestable a Europa, del segle XIV al XIX, amb hiverns llargs i estius humits. Va començar cap al 1300 i el seu primer efecte gran va ser la fam del 1315-1317., i va durar cinc segles. Per a una societat que vivia del blat i sense marge, era una sentència. La primera desgràcia que va trobar l’Europa plena de la sessió 1 no va venir dels homes: va venir del cel.

L’any que va ploure sempre

El 1315 va ploure des del maig fins a la tardor. El blat no va madurar; el que es va collir s’havia d’assecar al forn abans de fer-ne pa, i aquell pa no alimentava. Els preus es van disparar: a Anglaterra, un quarter de blat que valia cinc xílings en va costar vint, i la sal, que servia per conservar la carn, trenta-cinc. El 1316 va tornar a ploure, i la collita va tornar a fallar. Va ser la Gran FamGran FamFam del 1315 al 1317 a tota l’Europa del nord, del Pirineu a Rússia, per tres collites seguides perdudes per la pluja. Va matar entre el 5 i el 10 per cent de la població de moltes regions., la pitjor que Europa recordava. Un monjo de Sant Albans, Joan de Trokelowe, ho va apuntar any per any, i el llegiràs a L’Arxiu: «es morien tants pobres que els vius no donaven l’abast per enterrar els morts». Al sud la fam va arribar més tard: a Catalunya, el 1333 va ser lo mal any primerlo mal any primerNom que els cronistes catalans van donar a la fam del 1333, la primera d’una sèrie. A Barcelona van morir més de deu mil persones. Va ser el primer avís, quinze anys abans de la pesta., i a Barcelona van morir més de deu mil persones per una collita perduda i pel blat que no arribava per mar.

Per què va ser tan greu

Una mala collita hi havia hagut sempre. El que va fer terrible la del 1315 és el que vas veure a la sessió anterior: no hi havia marge. Els graners eren buits perquè cada any es menjava tot; les terres pobres de les últimes artigues van ser les primeres a no donar res; i la gent era massa per al menjar que quedava. Van seguir tres anys d’epizoòtiaepizoòtiaMalaltia que s’escampa entre els animals, com una epidèmia entre les persones. Entre el 1319 i el 1321 en va morir la meitat dels bous i les ovelles del nord d’Europa. que van matar la meitat dels bous, i sense bous no es llaurava. Quan una societat viu al límit, el clima deixa de ser el temps que fa i es converteix en la diferència entre menjar i no menjar. I hi va haver una conseqüència que no es veia: la gent que va sobreviure a tres anys de gana, sobretot els nens nascuts entre el 1315 i el 1320, va créixer dèbil. Trenta anys després, quan va arribar la pesta, eren adults amb el cos preparat per perdre.

Un càstig, o un canvi

Els cronistes ho van explicar com un càstig de Déu: Trokelowe diu que la fam va créixer «com si a Déu no li plaguessin» les lleis del rei. Avui sabem què va passar: volcans, canvis en el sol i en els corrents de l’oceà van refredar l’hemisferi nord, i les dades són als anells dels arbres i al gel de Groenlàndia. Però la lliçó és la mateixa: la Gran Fam no va matar perquè el clima canviés, sinó perquè va trobar una Europa que no tenia res per aguantar el canvi. La sessió següent explica què va arribar el 1348 per les mateixes rutes per on arribava el blat.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Del 1300 al 1348, any per any.

Fes una línia del temps del 1300 al 1350, amb una marca cada deu anys, i SITUA-HI quatre moments amb la Fitxa: el primer any de pluges de la Gran Fam, l'epizoòtia, «lo mal any primer» i l'arribada de la pesta. Pinta d'un color el que passa al nord d'Europa i d'un altre el que passa a Catalunya.

La línia del temps amb quatre moments datats, en dos colors.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Escriu cada moment així: «1315: …». Els anys de la Gran Fam són a la segona línia de la Fitxa, l'epizoòtia a la quarta, «lo mal any primer» a la cinquena i la pesta a la sisena.

2.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Trokelowe amb lupa.

Llegiu en parella el document de L'Arxiu i el seu context, i contesteu en tres passos. FET: copieu la frase que diu què va fer la pluja al blat. PARER: quina altra causa de la fam hi posa el monjo, a més de la pluja? SENYAL: de quins morts parla, i de quins no?

La frase copiada i les dues respostes (25-50 paraules en total).

💡 Pista: Per al parer, comenceu així: «A més de la pluja, el monjo diu que…». És a la primera frase del document. Per al senyal, el context diu on vivia el monjo i què tenia el seu monestir.

2.3 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La figura que es diu «fames».

Observa la miniatura de la Fam i la Mort, al cos de la lectura, i el seu peu. Comenta-la en tres passos. DESCRIC: qui hi ha a dalt i qui hi ha a baix? IDENTIFICO: on i quan es va pintar? DEDUEIXO: per què els pintors van posar la Fam al costat de la Mort?

Els tres passos retolats (25-50 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A dalt hi ha…». La paraula escrita al costat de la figura de baix és en llatí, i el peu la tradueix. Per deduir, compara l'any del peu amb els anys de la Gran Fam a la Fitxa.

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 🔍 Investigar · vertader o fals justificat ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Qui es moria de gana: vertader o fals.

Digues si aquestes tres afirmacions són vertaderes o falses i JUSTIFICA cada una en una frase amb la Fitxa o el Desmuntant: (a) el 1315 va ploure a tota l'Europa del nord; (b) la fam va matar igual rics i pobres; (c) el 1200 una pluja igual hauria matat la mateixa gent.

Les tres afirmacions amb V o F i una frase de justificació per a cada una.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: La (b) i la (c) són les que fan pensar: totes dues es contesten amb el bloc Desmuntant Tòpics.

2.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

De la pluja a la pesta: la cadena.

En parella, ENCADENEU en sis baules com es passa de «1300: el clima es refreda» a «1348: la pesta troba una gent dèbil», passant per la pluja del 1315, el blat que no madura, els preus i els nens que creixen dèbils. A cada fletxa escriviu la paraula que uneix les baules.

La cadena de sis baules amb les paraules d'unió.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Una cadena bona no diu «i després»: diu «per tant», «com que», «fins que». Si us falta una baula, rellegiu l'apartat «Per què va ser tan greu».

2.6 ✍️ Explicar · telegrama 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Telegrama del batlle de Sant Albans, agost del 1315.

El batlle de Sant Albans envia un missatge urgent al rei, l'agost del 1315. ESCRIU-LO com un telegrama, en majúscules i sense articles: què ha passat amb la collita, què val el blat, què no trobarà el rei quan arribi i què li demanes.

El telegrama, de vint-i-cinc paraules com a màxim.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Un telegrama es paga per paraula: primer la notícia, després la xifra i al final la petició. La tercera línia de la Fitxa diu què li va passar al rei a Sant Albans.

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «va ser mala sort».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics i la segona línia de la Fitxa. DESMUNTA el tòpic «la fam del 1315 va ser mala sort» amb dues proves que la pluja no ho explica tot: qui va morir més, i què hauria passat el 1200. Després explica quina era la causa de fons.

El desmentit en quatre frases: les dues proves i la causa de fons.

💡 Pista: Separa la causa immediata (el que va passar aquell any) de la causa de fons (com era la societat que la va rebre). El tòpic només veu la primera.

2.8 🌍 Participar · carta des d'un rol 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Carta d'una mare de Barcelona, hivern del 1333.

Ets una dona de Barcelona, mare de tres fills, l'hivern de «lo mal any primer» (1333). El blat no arriba per mar. ESCRIU una carta a la teva germana, que viu en un poble de la Catalunya Vella: què passa a la ciutat (amb una dada de la cinquena línia de la Fitxa), què fas per aconseguir pa i què li demanes. Res que algú del 1333 no pogués saber.

La carta, amb la dada i la petició (80-100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Tria primer què li demanes i escriu la carta al voltant d'aquesta petició. La pesta encara no ha arribat.

2.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: quan el clima decideix la collita.

El 1315 un estiu plujós va fer perdre la collita de tota l'Europa del nord, i no hi havia manera de portar blat d'una altra banda. Avui també hi ha collites que fallen per sequera o per inundacions. En grup, penseu en un cas que conegueu i ARGUMENTEU què pot fer avui una societat que la del 1315 no podia, i què continua depenent del cel.

La diferència i la semblança, argumentades (80-100 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, penseu qui pateix més quan falla una collita, ahir i avui.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Cap al 1300 el clima d'Europa va començar a refredar-se i els estius es van fer plujosos: la Petita Edat de Gel, que duraria cinc segles. El 1315 va ploure de maig a octubre i el blat no va madurar; el 1316 i el 1317 la collita va tornar a fallar, els preus es van multiplicar per quatre i van morir entre el 5 i el 10 per cent de la gent del nord d'Europa: la Gran Fam, que el monjo Trokelowe va apuntar any per any. A Catalunya, «lo mal any primer» del 1333 va matar més de deu mil persones a Barcelona. La fam va ser tan greu perquè va trobar l'Europa plena i sense marge de la sessió 1: graners buits, terres esgotades, massa gent. I va deixar una generació dèbil que trenta anys després rebria la pesta.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què va passar a l'Europa del nord entre el 1315 i el 1317?

   A. Un fred de tres hiverns va glaçar el blat, i va morir la meitat de la gent B. La pluja va fer perdre tres collites seguides, i el blat es va encarir molt C. Una sequera va fer perdre tres collites, i el blat de Sicília no va arribar D. Una malaltia dels bous va deixar els camps sense llaurar tres anys seguits

2. 2. Segons el Desmuntant, per què una pluja com la del 1315 no hauria estat una catàstrofe l'any 1200?

   A. Perquè el 1200 el clima era més càlid i el blat madurava encara que plogués B. Perquè el 1200 els senyors repartien el blat dels seus graners entre els pobres C. Perquè el 1200 hi havia més gent per llaurar i es podia sembrar dues vegades D. Perquè el 1200 hi havia menys gent, més terra bona i graners amb marge

3. 3. Segons la lectura, quina relació hi ha entre la Gran Fam i la pesta del 1348?

   A. Els nens que van passar gana van créixer dèbils, i la pesta els va trobar d'adults B. La fam va buidar els pobles, i la pesta ja només va trobar gent a les ciutats C. Els qui van sobreviure a la fam tenien més defenses, i la pesta en va matar pocs D. La fam i la pesta van arribar alhora, i per això es van morir tants pobres

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Una Europa afamada i dèbil, connectada per rutes de comerç que portaven blat, llana i espècies. El 1347 per aquestes rutes va arribar una altra cosa. La sessió següent comença en un vaixell genovès.