Càpsula 7 · PER QUÈ EL MÓN MEDIEVAL ES VA ENSORRAR? · #GiH2

Sessió 5. Revoltes camperoles europees

Intent dels nobles de retenir ingressos endurint la servitud. Jacqueries franceses (1358), Wat Tyler a Anglaterra (1381), Ciompi a Florència (1378).

⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE5CE6

El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.

Miniatura medieval amb dues escenes davant d'una ciutat emmurallada: a l'esquerra, un home a cavall és ferit per un altre genet mentre un rei jove mira; a la dreta, el mateix rei, a cavall, parla a una multitud d'homes armats. — La mort de Wat Tyler a Smithfield, el 15 de juny de 1381, i el rei Ricard II que parla als revoltats després, en una còpia de Froissart del segle XV. Les dues escenes del mateix dia: el cap mort i les promeses que es retirarien. Anònim, segle XV · British Library · Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons

Pas 01 ⏱ 7 min

Arrencar la classe

📋 Dinàmica

Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:

Si el teu treball val el doble que abans i el senyor et vol pagar el mateix per llei, què fas: obeeixes, marxes o t'hi enfrontes? Què et pot passar en cada cas?
Un impost igual per a tothom, rics i pobres: un xíling per cap. És just? Per a qui és més car?
Es pot perdre una revolta i aconseguir el que es demanava? Com?

Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:

Explicar per què van esclatar les revoltes del 1358, el 1378 i el 1381 (la servitud endurida, els impostos, la guerra) i què demanaven.
Llegir el sermó de John Ball a través de Froissart: què deia, qui ho copia i què hi guanya anomenant-lo boig.
Entendre com van acabar les tres revoltes i per què, tot i perdre, el que demanaven va arribar: el mercat estava del costat dels pagesos.

🧠 De la sessió anterior:despoblats · mercat · rendes · masos rònecs. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.

Pas 02 ⏱ 6 min

Mira el vídeo

📋 Dinàmica

Quatre minuts d'El País sobre les protestes dels pagesos del febrer del 2024, de França a Espanya: què demanaven i en què s'assemblaven i es diferenciaven d'un país a l'altre. Mentre el mires, apunta a la llibreta contra qui protesten i què reclamen. Després llegeix les revoltes del 1358, del 1378 i del 1381 i compara: contra qui, què, i com van acabar.

AGRICULTORES | Similitudes y diferencias de las protestas del campo en España y Europa · EL PAÍS · Obre a YouTube ↗

Pas 03 ⏱ 17 min

Llegeix

📋 Dinàmica

Els senyors del segle XIV van reaccionar a la pesta de la manera que sabien: manant. Si faltaven braços, lleis per treballar barat; si faltaven rendes, més impostos; si els serfs marxaven, endurir la servitudservitudCondició del pagès lligat a la terra del senyor, que no en pot marxar sense permís i li deu feina i pagaments.. Els pagesos, que per primera vegada sabien que valien, van dir que no. Entre el 1358 i el 1381 Europa va viure tres grans revoltes de gent de baix, i les tres tenen la mateixa causa: uns que volien cobrar com abans de la pesta i uns altres que ja no eren els d’abans.

Tres revoltes en vint-i-tres anys

La primera va ser la JacquerieJacquerieRevolta dels pagesos del nord de França el maig i juny del 1358, en plena guerra dels Cent Anys. El nom ve de «Jacques», el malnom que els nobles donaven als pagesos., al nord de França, el 1358: els pagesos, arruïnats per la guerra i pels impostos, van cremar cases senyorials tres setmanes fins que la noblesa els va aixafar. La segona va ser a la ciutat: els CiompiCiompiTreballadors de la llana de Florència sense gremi ni drets, que el juliol del 1378 van prendre el govern de la ciutat i van crear gremis propis. de Florència, obrers de la llana sense gremi, van prendre el govern el 1378 i van durar sis setmanes. La tercera, la més gran, va ser a Anglaterra el 1381: un impost nou, igual per a rics i pobres, va fer que desenes de milers de pagesos marxessin cap a Londres amb Wat TylerWat TylerCap de la revolta anglesa del 1381, un teulader de Kent. Va negociar amb el rei Ricard II i el van matar durant la segona trobada. al davant, hi entressin el 13 de juny i obliguessin el rei, un nen de catorze anys, a prometre’ls la fi de la servitud. Dos dies després, Tyler era mort, i el juliol les promeses es van retirar.

Miniatura medieval: un home amb hàbit fosc i caputxa blava, dalt d'un cavall, parla amb la mà alçada a dos grups d'homes armats amb llances i banderes (la creu de Sant Jordi i les armes d'Anglaterra i França); darrere seu, un mur rosat, una església i una ciutat amb catedral. Al costat del genet hi ha escrit «Jehan Balle». — John Ball, a cavall, predica als revoltats del 1381, en una còpia de les Cròniques de Froissart pintada cap al 1470. Llegeix els noms: al costat del capellà hi diu «Jehan Balle» i, entre els homes de l'esquerra, hi ha escrit el nom de Wat Tyler en francès antic. Mira les banderes: els pagesos porten les del rei, perquè no es revoltaven contra ell sinó contra els senyors i els seus impostos. El pintor era de la cort: va posar armadures a uns homes que anaven amb falçs i bastons. Anònim, cap al 1470 · British Library · Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons

Què demanaven

Coses concretes: cobrar el que el mercat pagava, menys impostos, la fi de la servitud. A Anglaterra, a més, una idea, predicada per un capellà que havia estat tres vegades a la presó: John BallJohn BallCapellà de Kent, empresonat diverses vegades per predicar contra els senyors; executat el juliol del 1381. El seu vers: «Quan Adam cavava i Eva filava, on era el senyor?».. El cronista Froissart, que escrivia per als nobles i el trobava boig, va copiar el seu sermó, i el llegiràs a L’Arxiu: si tots venim d’Adam i Eva, d’on treuen els senyors que són més que nosaltres? Ells van de vellut i nosaltres de sac; ells beuen vi i nosaltres aigua; i el que tenen surt de la nostra feina. Era la primera vegada que la gent de baix no demanava només menys impostos, sinó que preguntava per què hi havia gent de baix.

Aixafades, i tanmateix

Les tres van perdre: milers de pagesos morts a França, el govern dels Ciompi desfet, Tyler mort, Ball executat i el rei dient als pagesos que serfs eren i serfs continuarien sent. I tanmateix. Ningú no va tornar a intentar l’impost igual per a tothom, i la servitud va desaparèixer en cinquanta anys, no per llei sinó perquè cap senyor no podia retenir un pagès que tenia on anar. Les revoltes es van perdre al camp de batalla i es van guanyar al mercat: el que els senyors no van poder aturar amb lleis ni amb la forca va ser el fet que faltaven braços. A Catalunya el xoc va durar més: els remences, a la sessió 9.

Desmuntant un tòpic Si hi ha temps

«Els pagesos medievals aguantaven el que fos: eren ignorants i no sabien organitzar-se.»

Per què sembla cert: Ve de la imatge del pagès medieval com un serf resignat, i del fet que les revoltes van perdre: si van perdre, devia ser perquè no en sabien.

Però en realitat: Els pagesos del 1381 van fer una cosa que costa fins i tot avui: van moure desenes de milers de persones de dos comtats fins a Londres en una setmana, van obrir presons, van triar objectius concrets (els registres d'impostos, el palau del duc, els advocats) i van negociar cara a cara amb el rei. Sabien llegir prou per cremar els papers on constaven les seves càrregues, i tenien un programa: la fi de la servitud i el salari lliure. Van perdre perquè els senyors tenien els cavalls i les armes, no perquè fossin ignorants; i cinquanta anys després la servitud havia desaparegut a Anglaterra igualment.

Els pagesos del segle XIV es van organitzar millor que molts moviments d'avui, i van perdre per la força, no per ignorància; el que demanaven va arribar igualment, perquè el mercat estava del seu costat.

📊 Fitxa de dades Si hi ha temps

· La Jacquerie (nord de França, del 28 de maig al 10 de juny de 1358): pagesos del Beauvaisis i de la conca de París, en plena guerra dels Cent Anys, dos anys després que els nobles perdessin la batalla de Poitiers (1356) i el rei fos presoner; causa immediata, els impostos per rescatar el rei i reconstruir castells. Cap, Guillaume Cale. Repressió: milers de pagesos morts (els cronistes diuen 20.000).
· Els Ciompi (Florència, del 22 de juliol a l'agost del 1378): els obrers de la llana (cardadors, «ciompi») sense gremi ni dret a votar; van prendre el palau del govern, van fer «gonfaloner» un cardador, Michele di Lando, i van crear tres gremis nous. Els gremis rics van desfer el govern a final d'agost; els gremis nous van durar fins al 1382.
· La revolta anglesa (del 30 de maig al 15 de juny de 1381): causa immediata, l'impost de capitació del 1380 (poll tax): un xíling per cada persona de més de quinze anys, rics i pobres igual, el tercer en quatre anys. Els pagesos de Kent i Essex, desenes de milers, van entrar a Londres el 13 de juny; van cremar el palau de Savoy del duc de Lancaster, van obrir presons i van matar l'arquebisbe de Canterbury i el tresorer del rei. Ricard II tenia catorze anys.
· Les trobades amb el rei: Mile End, 14 de juny (el rei promet la fi de la servitud i el perdó) · Smithfield, 15 de juny (Wat Tyler és ferit i mort davant del rei; el rei parla als revoltats i els fa tornar a casa). Les promeses es van retirar el juliol; John Ball, executat a Saint Albans el 15 de juliol de 1381. Frase atribuïda a Ricard II als pagesos d'Essex: «serfs sou i serfs continuareu sent».
· Què van demanar: la fi de la servitud, el salari lliure (contra l'Ordenança dels Treballadors del 1349, la de la sessió 4), l'abolició de l'impost de capitació, terra a quatre diners l'acre. Què va passar després: cap més impost de capitació a Anglaterra durant més d'un segle; la servitud va desaparèixer de fet entre el 1400 i el 1450, mas a mas, perquè els senyors no podien retenir pagesos que tenien on anar.
· Froissart (cap al 1337-1405): cronista de la cort d'Anglaterra i després de comtes i ducs de França; les seves Cròniques cobreixen del 1322 al 1400. John Ball: capellà de Kent, empresonat el 1364, el 1366 i el 1381; el vers que se li atribueix: «Quan Adam cavava i Eva filava, on era el senyor?».
· La imatge del cos: John Ball a cavall predicant als revoltats, còpia de Froissart pintada cap al 1470 (British Library). La capçalera: la mort de Wat Tyler a Smithfield i el rei que parla als pagesos, còpia de Froissart del segle XV.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

📜 L'Arxiu

Font primària per investigar.

Les Cròniques de Froissart: el sermó de John Ball i la revolta d'Anglaterra del 1381

Jean Froissart, cronista al servei de les corts de França i Anglaterra · Escrit cap al 1390 sobre l'any 1381

📝 Text adaptat

John Ball era un capellà boig del comtat de Kent. Els diumenges, després de missa, predicava a la gent. Els deia: «Bona gent, les coses no van bé a Anglaterra, ni hi aniran fins que no hi hagi ni serfs ni senyors. Tots venim d'un mateix pare i d'una mateixa mare, Adam i Eva. Ells van vestits de vellut, i nosaltres de roba pobra. I és del nostre treball que mantenen el seu estat.» [...] Per això molta gent senzilla l'estimava.

Jean Froissart era un cronista que vivia a les corts de reis i ducs, i escrivia per a nobles: les seves Cròniques són plenes de tornejos i cavallers. Per això diu que John Ball és un capellà boig i que el seguia la gent senzilla: és el punt de vista del noble. Tot i això, en copia el sermó, i sense ell no sabríem què deia el capellà dels pagesos. La idea que tots venim d'Adam i Eva era de l'Església; Ball la gira contra els senyors.

↗ Llegir l'original a Project Gutenberg Adaptació de la traducció anglesa de John Bourchier, lord Berners (1523-1525), del francès de Froissart · original: «Ah, ye good people, the matters goeth not well to pass in England, nor shall not do till everything be common, and that there be no villains nor gentlemen, but that we may be all united together, and that the lords be no greater masters than we be»

Pas 04 ⏱ 18 min

Activitats

📋 Dinàmica

Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats

5.1 Situar-se · línia del temps La fitxa de dades Individual

Tres revoltes, una ratlla.

Amb la Fitxa, SITUA en una línia del temps del 1345 al 1385, amb una marca cada cinc anys, aquests cinc moments: l'ordre de salaris del rei d'Anglaterra, la batalla de Poitiers, la Jacquerie, els Ciompi i la revolta anglesa. Pinta d'un color les tres revoltes i d'un altre les dues coses que les van preparar.

La línia del temps amb cinc moments datats, en dos colors.

Com es fa · Línia del temps

Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Escriu cada moment així: «1358: …». Les tres revoltes són a les tres primeres línies de la Fitxa; l'ordre de salaris, a la cinquena, i Poitiers, a la primera.

5.2 Investigar · Lectura de font L'Arxiu En parella

Froissart i John Ball amb lupa.

Llegiu en parella el document de L'Arxiu i el seu context, i contesteu en tres passos. FET: copieu la frase on John Ball diu d'on venim tots. PARER: què pensa Froissart de John Ball? SENYAL: quina paraula del document us ho fa saber?

La frase copiada i les dues respostes (25-50 paraules en total).

💡 Pista: Per al parer, comenceu així: «Froissart pensa que Ball…». El senyal és a la primera frase del document. El context diu per a qui escrivia Froissart.

5.3 Investigar · comentari d'imatge La imatge La fitxa de dades Individual

Llegeix la miniatura.

La miniatura de John Ball és al cos de la lectura. Amb el seu peu, comenta-la en tres passos. DESCRIC: qui hi ha al centre i què fa? IDENTIFICO: quin nom hi ha escrit al costat del capellà, i quan es va pintar? DEDUEIXO: per què els pagesos porten les banderes del rei i no unes de seves?

Els tres passos retolats (25-50 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «Al centre hi ha… dalt d'un cavall, que…». El nom és en francès antic i el peu el diu. Per deduir, pensa contra qui es revoltaven: la tercera línia de la Fitxa diu què van cremar.

Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats

5.4 Investigar · enigma La lectura La fitxa de dades En parella

L'enigma de la revolta que va perdre i va guanyar.

Resoleu en parella aquest enigma. El 1381 els pagesos anglesos van perdre: Tyler mort, Ball executat, les promeses retirades. I cap al 1450 la servitud havia desaparegut a Anglaterra sense cap llei que l'abolís. Com pot ser? DEDUÏU-HO amb la lectura i la cinquena línia de la Fitxa.

La resposta a l'enigma, en tres frases.

Com es fa · Enigma

Copia les pistes numerades.
Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Penseu en la sessió 4: qui tenia la força al mercat després de la pesta?

5.5 Explicar · cadena causa-efecte La lectura La fitxa de dades Individual

De la pesta a Londres: la cadena.

ENCADENA en sis baules com es passa de «1348: un de cada tres morts» a «13 de juny de 1381: els pagesos entren a Londres», passant pels jornals que pugen, l'ordre de salaris del 1349, l'impost de capitació i el sermó de Ball. A cada fletxa escriu la paraula que uneix les baules. Després marca la baula que converteix el malestar en revolta.

La cadena de sis baules amb les paraules d'unió i una baula marcada.

Com es fa · Cadena causa-efecte

Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Una cadena bona no diu «i després»: diu «per tant», «com que». Per a la baula marcada, mira a la tercera línia de la Fitxa qui pagava l'impost del 1380.

5.6 Participar · carta des d'un rol La fitxa de dades L'Arxiu Individual

Carta d'un pagès de Kent, 16 de juny de 1381.

Ets un pagès de Kent que ahir era a Smithfield i ha vist morir Wat Tyler. ESCRIU una carta a la teva germana, que s'ha quedat al poble: què heu fet a Londres aquesta setmana, amb una cosa de la tercera línia de la Fitxa, què va passar ahir i què faràs ara. Res que algú del 16 de juny de 1381 no pogués saber.

La carta a la germana (50-80 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Tria primer què faràs ara i escriu la carta al voltant d'això. Si vols, hi pots posar una frase del sermó de John Ball de L'Arxiu, com si te'n recordessis.

Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats

5.7 Explicar · Desmuntant tòpics Desmuntant un tòpic La fitxa de dades Individual

Desmuntant «no sabien organitzar-se».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics i les línies 3 i 4 de la Fitxa. DESMUNTA el tòpic «els pagesos medievals no sabien organitzar-se» amb dues coses que van fer els del 1381 i que demostren organització, cada una amb una data o un lloc. Després explica per què van perdre de debò.

El desmentit en quatre frases: les dues proves i la causa de la derrota.

💡 Pista: Separa dues preguntes: «sabien organitzar-se?» i «per què van perdre?». El tòpic les barreja.

5.8 Participar · decisió raonada La lectura La fitxa de dades Individual

Mile End, 14 de juny de 1381: ets el rei.

Ets Ricard II, tens catorze anys i tens al davant desenes de milers de pagesos armats que ahir van cremar el palau del teu oncle. Et demanen la fi de la servitud, el perdó i el salari lliure. DECIDEIX què fas (prometre-ho tot per guanyar temps, negar-t'hi o prometre'n una part) i argumenta-ho amb dues raons i la raó més forta en contra. Res que algú del 14 de juny de 1381 no pogués saber.

La decisió, les dues raons i la raó en contra (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
Per a cada una, un avantatge i un risc.
Tria i dona dues raons.
Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Abans de triar, pensa què passarà amb cada opció quan els pagesos hagin tornat a casa.

5.9 Participar · Ahir i avui El que ja saps La lectura En grup

Ahir i avui: perdre una protesta i guanyar igualment.

Les tres revoltes del segle XIV van perdre, i el que demanaven va arribar igualment, dècades després. Avui també hi ha protestes que no aconsegueixen el que demanen el dia que surten al carrer. En grup, penseu en una protesta, una vaga o un moviment que conegueu i ARGUMENTEU què s'assembla al 1381 i què és diferent.

La semblança i la diferència, argumentades (80-100 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, decidiu què vol dir «guanyar» una protesta: el mateix dia, o anys després.

Pas 05 ⏱ 2 min

Tancament

📋 Dinàmica

📌 Per emportar-se

Després de la pesta els senyors van intentar cobrar com abans (lleis de salaris, servitud endurida, impostos) i els pagesos, que sabien que valien més, van dir que no. En vint-i-tres anys hi va haver tres grans revoltes: la Jacquerie francesa del 1358, arruïnada per la guerra i els impostos; els Ciompi de Florència del 1378, els obrers sense gremi; i la revolta anglesa del 1381, encesa per un impost igual per a tothom, que va entrar a Londres amb Wat Tyler al davant i va obligar el rei de catorze anys a prometre la fi de la servitud. John Ball hi va afegir una idea, que Froissart va copiar tot i trobar-lo boig: si tots venim d'Adam i Eva, d'on treuen els senyors que són més. Les tres van perdre: milers de morts, Tyler mort, Ball executat, promeses retirades. I tanmateix la servitud va desaparèixer a Anglaterra en cinquanta anys, perquè cap senyor no podia retenir un pagès que tenia on anar: es van perdre al camp de batalla i es van guanyar al mercat.

Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. Segons la lectura, quina causa comparteixen les tres revoltes del 1358, el 1378 i el 1381?
2. Què deia John Ball a la gent, segons el sermó que copia Froissart?
3. Com va desaparèixer la servitud a Anglaterra després de la revolta del 1381?

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

La por i la ràbia busquen culpables. A Europa, el 1348 i el 1391, els van trobar als calls: la sessió següent explica com el terror es va girar contra els jueus.