Sessió 6. Antisemitisme i pogroms

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Davant una desgràcia que ningú no entén, molta gent no suporta que no hi hagi culpable. Al segle XIV, quan la fam i la pesta van caure sobre Europa, el culpable el van trobar a la minoria que feia segles que era mirada amb sospita: els jueus. Vivien als callscallsBarris jueus de les ciutats de la Corona d’Aragó (de «callis», carrer, en llatí). Tenien sinagoga, escola i forn; a Barcelona, al costat de la plaça de Sant Jaume., tenien una altra religió, i molts eren metges, prestadors o recaptadors: gent a qui es devien diners. La por d’una crisi sense explicació es converteix en ràbia, i la ràbia busca algú a qui fer pagar: és el mecanisme del boc expiatori, i té set segles.

El 1348: els pous enverinats

Amb la pesta va córrer un rumor: els jueus enverinaven els pous. No tenia cap sentit (la pesta els matava a ells igual, i arribava a llocs on no n’hi vivia cap), però la por no atén raons. A Barcelona el call va ser assaltat el 17 de maig de 1348; a Tàrrega, el juliol, hi van morir uns tres-cents jueus. A l’Imperi va ser pitjor: a Estrasburg, el febrer del 1349, en van cremar centenars vius, i la pesta encara no hi havia arribat. El papa Climent VICliment VIPapa d’Avinyó (1342-1352). El juliol i el setembre del 1348 va publicar dues butlles que declaraven els jueus innocents del rumor dels pous, amb un argument simple: la pesta els matava igual. Va manar protegir-los; poques ciutats van obeir. ho va desmentir aquell mateix estiu i va manar protegir-los. No va servir de gaire.

El 1391: l’onada

Quaranta anys després no va caldre ni la pesta. Un predicador de Sevilla, Ferran MartínezFerran MartínezArdiaca d’Écija, a Sevilla. Va predicar contra els jueus durant anys, contra les ordres del rei i de l’arquebisbe; el juny del 1391 els seus sermons van encendre l’assalt al call de Sevilla., feia anys que predicava contra els jueus, i el 6 de juny de 1391 la multitud va assaltar el call de Sevilla. En tres mesos l’onada va recórrer més de setanta ciutats: Còrdova, Toledo, i després la Corona d’Aragó. València el 9 de juliol, Mallorca el 2 d’agost, Barcelona el 5, Girona el 10, Lleida el 13. A Barcelona, el dietari del Consell ho va anotar dia per dia, i el llegiràs a L’Arxiu: la ciutat que es posa armada dues setmanes abans per protegir el call, l’assalt del dissabte, els jueus refugiats al Castell Nou, els mariners que dilluns obren la presó i ataquen el castell, i dimarts el bateig forçatbateig forçatConversió al cristianisme sota amenaça de mort. Els batejats el 1391 i els seus descendents van ser els «conversos», sospitosos de ser jueus en secret: contra ells es crearà la Inquisició el 1478. de la major part i uns tres-cents morts. A cada ciutat va passar el mateix, i a cada ciutat els que manaven ho sabien abans i no ho van poder aturar: la por corria més de pressa que les milícies.

Què va quedar

El rei va entrar a Barcelona el desembre i el gener va fer executar tres dels caps de l’avalot. Però el call no es va refer mai: el 1401 el rei va prohibir que s’hi tornés a fer una comunitat jueva, i les sinagogues eren ja esglésies. Els pogromspogromsParaula russa del segle XIX per a un atac violent i organitzat contra una comunitat, sobretot jueva. Els historiadors la fan servir també per al 1348 i el 1391 perquè és el mateix mecanisme: una multitud, un rumor i una minoria. del 1391 van acabar en tres dies amb segles de vida jueva a Barcelona. El món medieval no s’ensorrava només per la fam i la pesta: també es trencava per dins, convertint la por en violència contra els més febles, i aquest mecanisme no es va acabar el 1391.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Els dos estius de la por, en una ratlla.

Dibuixa una línia del temps del 1345 al 1395, amb una marca cada cinc anys. SITUA-HI cinc moments amb la Fitxa: el primer assalt al call de Barcelona, les butlles del papa, l'atac de Sevilla, el de València i el segon assalt de Barcelona. Pinta d'un color l'any de la pesta i d'un altre l'onada de Sevilla.

La línia del temps amb cinc moments datats, en dos colors.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Escriu cada moment així: «any: què passa». Els fets de l'any de la pesta són a la primera línia de la Fitxa, i els de l'onada, a la segona.

6.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

El dietari amb lupa.

Llegiu en parella el document de L'Arxiu i el seu context, i contesteu en tres passos. FET: copieu la frase del 5 d'agost. PARER: el dietari diu que els jueus del castell «es van fer cristians»; creieu que ho van triar lliurement? SENYAL: quines paraules de l'última frase us ho fan pensar?

La frase copiada i les dues respostes (25-50 paraules en total).

💡 Pista: Per al parer, comenceu així: «Crec que els jueus… perquè…». El context diu qui escrivia el dietari. Per al senyal, mireu què diu el dietari dels que no es van fer cristians.

6.3 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Vertader o fals davant la foguera.

Mira la imatge del cos de la lectura i el seu peu. COMPROVA si aquestes tres frases són vertaderes o falses, i corregeix les falses en una línia: (a) la miniatura es va pintar a Barcelona el 1391; (b) el text de sota acusa els jueus d'enverinar pous i fonts; (c) la pintura mostra soldats del rei fent la matança.

Les tres lletres amb V o F i la correcció de les falses.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Comença així: «(a) és… perquè el peu diu…». Mira primer els barrets i les robes dels dos grups: qui és qui. La sisena línia de la Fitxa diu on i quan es va pintar.

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El mecanisme del boc expiatori (esquema 1-3-1).

Fes un esquema 1-3-1 sobre el boc expiatori del 1391. A dalt, la idea central: què fa la por quan no troba explicació. Al mig, tres peces del mecanisme, una de cada una de les tres primeres línies de la Fitxa, cada una amb una frase que EXPLIQUI què hi aporta. A baix, la conclusió: contra qui anaven de debò els atacants.

L'esquema: una idea central, tres peces amb una frase cada una i una conclusió.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: La idea de dalt ha de ser una afirmació que es pugui discutir, no un tema. Per a la conclusió, mira a la tercera línia de la Fitxa què més van cremar els atacants.

6.5 ✍️ Explicar · titular periodístic 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Dos titulars per al 8 d'agost de 1391.

En parella, escriviu dos titulars per al dimarts 8 d'agost de 1391. El primer, com l'escriuria el Consell de la ciutat, amb el que diu el dietari. El segon, com l'escriuria algú que era dins del Castell Nou. Tots dos han de ser certs. Després EXPLIQUEU en dues frases què diu cada un que l'altre calla.

Els dos titulars, de deu paraules com a màxim cada un, i dues frases d'explicació.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Tots dos titulars parlen dels mateixos fets: canvia què va davant. Al segon, les paraules «es van fer cristians» no us serveixen.

6.6 🌍 Participar · desmentit ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmentit: «els jueus enverinen els pous».

Ets el secretari del papa Climent VI a Avinyó, l'estiu del 1348. ESCRIU el desmentit del rumor que corre per Europa: què diu el rumor, en una frase, dues proves que és fals i què mana el papa. Res que algú del 1348 no pogués saber.

El desmentit del papa (50-80 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Un desmentit bo no diu «és mentida»: diu «és mentida perquè». Les proves del papa són al bloc Desmuntant Tòpics, i el que mana, a la primera línia de la Fitxa.

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Desmuntant «alguna cosa devien haver fet».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics i el context de L'Arxiu. DESMUNTA el tòpic «alguna cosa devien haver fet» amb dues proves que era fals i que la gent del moment ja ho sabia. Després explica què buscaven de debò els atacants.

El desmentit en quatre frases: les dues proves i el que buscaven els atacants.

💡 Pista: Separa el que va passar (l'atac) del que es deia (la culpa): el tòpic barreja les dues coses.

6.8 🌍 Participar · manifest 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Manifest dels consellers, 6 d'agost de 1391.

Ets un dels consellers de Barcelona el diumenge 6 d'agost de 1391: ahir van assaltar el call i els jueus s'han refugiat al Castell Nou. ESCRIU el manifest que es llegirà a la plaça de Sant Jaume: què ha passat, per què la ciutat no ho pot acceptar (una raó de justícia i una de conveniència), què demana als veïns i què farà amb els que han mogut l'avalot. Res que algú del 6 d'agost no pogués saber.

El manifest dels consellers (80-100 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Un manifest té un «nosaltres» i demana una cosa concreta. Per a la raó de conveniència, pensa què perd una ciutat quan destrueix un barri sencer.

6.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: el boc expiatori.

El 1348 i el 1391 la por d'una crisi es va girar contra una minoria, amb un rumor. Avui també hi ha qui, davant d'una crisi, assenyala una minoria. En grup, penseu en un rumor d'aquest tipus que hàgiu sentit i ARGUMENTEU què s'assembla al 1391 i què és diferent: com corre el rumor, qui el desmenteix, què passa a qui ataca.

La semblança i la diferència, argumentades (80-100 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, penseu què hauria de passar abans que algú faci res a algú.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Davant una desgràcia que ningú no entenia, molta gent va buscar un culpable, i el va trobar en la minoria que ja feia segles que era mirada amb sospita: els jueus. El 1348 va córrer el rumor dels pous enverinats, i abans que arribés la pesta ja es cremaven jueus a Estrasburg; a Barcelona i a Tàrrega els calls van ser assaltats. El papa va dir aquell mateix any que era mentida, i no va servir. El 1391 no va caldre ni la pesta: un predicador de Sevilla va encendre una onada que en tres mesos va destruir més de setanta calls, València el 9 de juliol, Mallorca el 2 d'agost, Barcelona el 5 i el 7. El dietari del Consell ho va anotar dia per dia: la ciutat que es posa armada per protegir el call, els castellans que l'assalten, els mariners que obren la presó i cremen els llibres d'impostos, els tres-cents morts i els altres batejats per força. El call de Barcelona no es va refer mai. El mecanisme té nom, boc expiatori, i no es va acabar el 1391.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Quin argument va donar el papa Climent VI, el 1348, contra el rumor dels pous enverinats?

   A. Que els jueus vivien tancats als calls i no podien arribar als pous B. Que la pesta venia de l'aire corromput, i no pas de l'aigua dels pous C. Que els qui escampaven el rumor només volien robar les cases del call D. Que la pesta matava els jueus igual, i arribava on no n'hi vivia cap

2. 2. On va començar l'onada d'assalts del 1391, i què la va encendre?

   A. A Sevilla, amb els sermons d'un predicador, Ferran Martínez B. A València, amb el rumor que els jueus enverinaven els pous C. A Barcelona, amb els mariners i pescadors que van obrir la presó D. A Estrasburg, amb la notícia que la pesta s'acostava a la ciutat

3. 3. A qui anomena «boc expiatori» la sessió?

   A. Al predicador que encén la multitud amb sermons i amb rumors B. A la multitud que ataca una minoria per por i per poder robar C. Al grup a qui es fa pagar la culpa d'una desgràcia de tothom D. A l'autoritat que desmenteix el rumor i que ningú no escolta

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

La crisi també va arribar al govern de les ciutats: a Barcelona, els rics que manaven i els que volien manar es van enfrontar durant dècades. La sessió següent explica la Biga i la Busca.