Situació d'aprenentatge · Plantilla del Departament d'Educació
💀 Per què el món medieval es va ensorrar?
Guia per al professorat — no forma part del recorregut de l'alumnat.
| Títol | Per què el món medieval es va ensorrar? (Càpsula 7) |
|---|---|
| Curs | 2n ESO |
| Àrea / matèria | Ciències Socials: Geografia i Història |
| Sessions | 9 sessions · portada · microhistòria |
Descripció (context + repte)
El segle XIV comença amb una Europa plena i acaba amb una Europa que ha perdut un de cada tres habitants i que ja no vol viure com abans. Fam, fred, pesta, revoltes, pogroms, i a Catalunya la Biga i la Busca, Casp, una guerra civil i els remences: el repte de la càpsula és veure que no són deu desgràcies sinó una sola cadena, i llegir-la amb els seus propis papers: nou documents d'època, de la Seneschaucy i el Decameró al dietari del Consell de Barcelona (1391, 1412, 1452, 1472) i a la capitulació que va acabar la guerra, llegits sabent qui els escriu i què hi guanya.
Relacionada amb: la càpsula 6 (🌊 Qui es va quedar el mar?), que la precedeix; la càpsula 8 (🌍 Com es va fer gran el món?), que la continua. Les microhistòries del bloc C (càpsules 7, 8, 9) comparteixen personatges o escenari.
El dossier de la càpsula a la llibreta, amb la sessió 9 com a peça de tancament: triar els dos fets de la càpsula que han de sortir al llibre de text d'aquí a cinquanta anys, argumentar-ho amb dues preguntes de la rellevància històrica (a quanta gent va afectar i què va canviar que encara duri) i respondre la pregunta de la càpsula: per què el món medieval es va ensorrar.
Competències específiques de l'àrea
🧭 Situar
CE1 Cercar i tractar informació que permeti interpretar el present i el passat, aplicant els procediments de la recerca històrica i geogràfica a partir de l'anàlisi crítica de dades procedents de fonts analògiques i digitals, per transformar-ho en coneixement i comunicar-ho a través de diferents formats. · 19 activitats (s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9)
CE3 Interpretar els canvis i les continuïtats dels processos històrics, mitjançant la realització de projectes d'investigació i l'ús de fonts primàries i secundàries, per interpretar els problemes del món actual i fer propostes a favor de la pau, el benestar i el desenvolupament sostenible. · 28 activitats (s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9)
🔍 Investigar
CE2 Indagar i argumentar a partir de problemes socials rellevants, locals i globals, per desenvolupar un pensament crític i respectuós amb les diferències, que contribueixi a la construcció de la identitat individual i col·lectiva i a la consecució d'un present i un futur més just i inclusiu. · 5 activitats (s6 · s7 · s9)
CE5 Analitzar de forma crítica els mecanismes que han regulat la vida de les societats al llarg de la història fins a l'actualitat i la construcció dels sistemes democràtics per participar de manera respectuosa i compromesa en activitats comunitàries que promoguin la convivència, la cohesió social i l'equitat. · 11 activitats (s3 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9)
CE8 Analitzar les formes de vida i els fets i fenòmens socials, passats i presents, des de la perspectiva de gènere, i comprometre's en la igualtat d'oportunitats, la participació efectiva i la responsabilitat compartida de totes les persones en la societat i l'entorn, superar estereotips i rebutjar qualsevol forma de discriminació i violència. · 1 activitat (s6)
✍️ Explicar
CE6 Interpretar els processos que han conformat les societats actuals en la seva diversitat i riquesa a partir de l'anàlisi de perspectives i mirades diverses per formar-se un criteri propi fonamentat i comprometre's en la defensa dels drets humans, la llibertat i la igualtat davant les situacions d'injustícia i discriminació. · 13 activitats (s1 · s2 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9)
🌍 Participar
CE4 Descobrir i analitzar els elements i dinàmiques que configuren el territori, mitjançant l'estudi de casos i problemàtiques geogràfiques, per valorar els diferents paisatges i proposar alternatives de gestió territorial, amb criteris de sostenibilitat i justícia social. · 2 activitats (s1 · s2)
CE9 Valorar críticament les dinàmiques d'interdependència entre diferents factors dins un món globalitzat i les desigualtats i conflictes que es generen, i relacionar les problemàtiques locals i globals per proposar alternatives basades en la cultura de la pau i adquirir compromisos que permetin la consecució d'un món més solidari i sostenible. · 2 activitats (s3 · s4)
Cada competència porta les activitats de la càpsula que l'evidencien, comptades pel criteri d'avaluació que duen. Els quatre blocs són l'agrupació cognitiva d'Ideorum; les competències i els criteris són els del decret, i no s'hi reparteixen a parts iguals: una activitat d'Investigar sovint evidencia un criteri de la CE1, que aquí queda sota Situar.
Competències transversals
| Competència transversal | Com hi contribueix (annex 4) | Sessions |
|---|---|---|
| Competència ciutadana | Implicar-se en la comunitat i defensar la dignitat de les persones en un context de sostenibilitat; consciència cívica i global, cultura de la pau i equitat. | s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9 |
| Competència personal, social i d'aprendre a aprendre | Autoregulació de l'aprenentatge, autoconeixement i autoestima, benestar emocional i treball en equip. | s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s8 · s9 |
| Competència emprenedora | Transformar idees en projectes en un context real: iniciativa, pensament crític i creatiu, i gestió de la informació. | s7 |
L'annex 4 del Decret 175/2022 les descriu sense competències específiques numerades; s'avaluen de forma col·legiada al final de 2n i 4t d'ESO.
Objectius d'aprenentatge i criteris d'avaluació
| Objectiu (capacitat + saber + finalitat) | Criteris d'avaluació (acció + saber + context) |
|---|---|
| Situar la crisi en el temps i en l'espai (les línies del temps del 1300 al 1348, de les tres revoltes, dels dos estius de la por i de l'interregne; els gràfics de la població, dels morts de la pesta, dels jornals i dels fogatges; els mapes de l'expansió de la pesta i de la Catalunya Vella) i explicar-la amb cadenes de causes, esquemes, taules, telegrames, titulars i reescriptures que distingeixin el que les fonts diuen del que fan. | 3.1 Identificar els canvis i les continuïtats entre les etapes històriques, a través de processos inductius, reptes i projectes de recerca, i trobar relacions amb el món actual. 3.3 Representar adequadament informació geogràfica i històrica a través de diverses formes de representació gràfica, cartogràfica i visual. 3.4 Situar fets i processos històrics en eixos cronològics, trobant relacions entre diferents períodes i simultaneïtats temporals entre diferents territoris. 1.3 Elaborar i comunicar els coneixements adquirits mitjançant recursos expressius que incorporin diferents llenguatges i formats, emprant les possibilitats que ofereixen els entorns i recursos digitals. 1.4 Incorporar i utilitzar adequadament el vocabulari propi de les ciències socials mitjançant intervencions orals, textos escrits i altres produccions, tot avançant en la construcció d'un discurs precís i rigorós. 4.3 Criticar i denunciar situacions d'injustícia social i de degradació ambiental, a diferents escales, tant en l'àmbit urbà com en el rural, comprometent-se per a la seva millora. |
| Llegir les nou fonts de L'Arxiu (la Seneschaucy, la crònica de Trokelowe sobre la fam del 1315, el Decameró, l'Ordenança dels Treballadors del 1349, el sermó de John Ball a Froissart, i el dietari del Consell de Barcelona en quatre moments: l'avalot del call del 1391, la proclamació de Casp del 1412, la carta del rei del 1452 i la capitulació del 1472) distingint el fet, el parer i el senyal, i corroborar-les amb la lectura, la imatge, el vídeo i la Fitxa. | 3.5 Identificar i utilitzar les fonts primàries i secundàries, valorant les seves aportacions al coneixement del medi i de les formes de vida en el present i el passat. 1.2 Analitzar de manera crítica, responsable i creativa les fonts d'informació analògiques i digitals, contrastant les dades obtingudes i aplicant-les a diferents situacions i contextos. |
| Llegir la imatge de treball de cada sessió com a document (el març i el juliol de les Riques Hores, la fam d'Erfurt, el mapa de la pesta, John Ball a Froissart, la foguera de Tournai del 1349, el Saló de Cent, el Parladé de Casp del 1890, el mapa dels remences) i explicar què mostra, qui ho va fer, quan i per a què, amb comentaris d'imatge i de mapa, vertader o fals, corroboracions i enigmes. | 1.2 Analitzar de manera crítica, responsable i creativa les fonts d'informació analògiques i digitals, contrastant les dades obtingudes i aplicant-les a diferents situacions i contextos. 3.3 Representar adequadament informació geogràfica i històrica a través de diverses formes de representació gràfica, cartogràfica i visual. 5.3 Analitzar els trets bàsics de l'organització social, política i econòmica d'algunes societats del passat i valorar de manera crítica el grau d'equitat dels intercanvis i relacions amb altres poblacions. 6.2 Reconèixer les desigualtats socials en diferents èpoques històriques, els mecanismes de domini i control que s'hi han donat i les conseqüències en el món actual. |
| Desmuntar els tòpics de cada sessió amb dades («el paisatge és de sempre», «va ser mala sort», «eren bruts», «després la gent va viure pitjor», «no sabien organitzar-se», «alguna cosa devien haver fet», «amb uns bons dirigents», «a Casp ens van enganyar», «Guadalupe va acabar amb el feudalisme») i prendre posició, datada i argumentada, en decisions, cartes, manifests, desmentits i un «ahir i avui» a cada sessió, sobre la terra i qui la treballa, el clima, les epidèmies, els salaris, la protesta, el boc expiatori, qui mana a la ciutat i qui tria qui mana. | 5.1 Identificar i analitzar els mecanismes que han regulat la vida en comú d'algunes societats del passat, interpretant els principals models d'organització social i política. 5.2 Distingir els trets fonamentals de les societats democràtiques i valorar les consecucions de la democràcia i la vigència dels drets humans individuals i col·lectius i de les llibertats. 5.4 Mostrar actituds pacífiques i tolerants i assumir els drets i deures del marc de convivència, demostrant capacitat crítica i responent de manera assertiva davant de situacions d'injustícia i desigualtat. 6.1 Explicar els trets definitoris d'algunes civilitzacions històriques, identificar elements de canvi i continuïtat en les formes de vida i subsistència i en l'organització de la societat i reconèixer aspectes significatius de la seva aportació a la cultura universal. 6.3 Identificar els col·lectius que han estat sotmesos, silenciats i invisibilitzats al llarg de la història fins al present i destacar les diferents perspectives i aportacions. 2.2 Argumentar de forma crítica sobre problemes socials rellevants utilitzant els coneixements propis de les ciències socials i valorant la importància de trobar solucions dialogades. 2.4 Fonamentar els propis arguments en els valors democràtics, els drets humans i la justícia social, assumint els valors de la cultura de la pau en el decurs de debats i tasques cooperatives. 2.5 Posicionar-se amb criteris propis i esdevenir ciutadans crítics amb consciència global mitjançant l'elaboració de productes personals o cooperatius ben argumentats, tot respectant les opinions dels altres. 8.5 Identificar i rebutjar les violències i les actituds irracionals i discriminatòries envers persones i col·lectius, amb una atenció especial a la diversitat d'identitats i expressions de gènere i diversitat afectivosexual. 9.1 Analitzar aspectes del funcionament de l'economia en el món, destacant la interdependència entre països, i el seu impacte en la realitat econòmica de l'entorn proper, i les desigualtats que generen, posant èmfasi en els col·lectius més vulnerables. 9.2 Interpretar el paper dels moviments de població a escala global i local i conèixer les situacions que impulsen les persones a migrar per causes econòmiques o a desplaçar-se per buscar refugi. |
Sabers
| Bloc de sabers | Sabers de la càpsula |
|---|---|
| A · Reptes del món actual | Desafiaments demogràfics al món actual
Concentració i distribució de la riquesa
|
| B · Societats i territoris | Evolució dels sistemes econòmics i dels models d'organització social
Territori i paisatge
Cronologia i temps històric
Ciència, medicina i avenços tecnològics
Origen i evolució de l'organització social
Violència i conflictes armats
Religió i organització social
El llegat històric
|
| C · Compromís cívic | Alteritat
Dignitat humana i drets universals
Convivència cívica i cultura democràtica
|
Desenvolupament de la situació d'aprenentatge
Metodologia: indagació a partir d'una font primària per sessió; «pantalla = brúixola, llibreta = aprenentatge»; graduació per nivells. Agrupaments: individual (53) · parella (18) · grup (10), segons el mode de cada activitat. Temporització: 9 sessions de 50 min (450 min en total), més la portada i la microhistòria, que són lectura. Materials: web Ideorum (brúixola), llibreta (producció) i la font primària de L'Arxiu de cada sessió, més un vídeo per sessió.
Els documents de L'Arxiu (9 documents originals)
| S. | Document | Autor | On és l'original |
|---|---|---|---|
| 1 | La Seneschaucy: els deures del batlle i del prebost (fragments) · Anglaterra, segle XIII | Anònim, un administrador de terres anglès | archive.org |
| 2 | Crònica del monestir de Sant Albans: la fam dels anys 1315 i 1316 · Sant Albans, escrit cap al 1330 sobre els anys 1315-1316 | Joan de Trokelowe, monjo de Sant Albans (Anglaterra) | archive.org |
| 3 | El Decameró, introducció: la pesta a Florència · Florència, escrit entre el 1349 i el 1353 sobre l'any 1348 | Giovanni Boccaccio, escriptor florentí que va sobreviure a la pesta | en.wikisource.org |
| 4 | Ordenança del rei d'Anglaterra sobre els treballadors i els servents · Westminster, 18 de juny de 1349 | Eduard III, rei d'Anglaterra, amb el seu consell | archive.org |
| 5 | Les Cròniques de Froissart: el sermó de John Ball i la revolta d'Anglaterra del 1381 · Escrit cap al 1390 sobre l'any 1381 | Jean Froissart, cronista al servei de les corts de França i Anglaterra | gutenberg.org |
| 6 | Dietari del Consell de Barcelona (Manual de novells ardits): l'avalot contra el call, agost del 1391 · Del 22 de juliol al 8 d'agost de 1391 | L'escrivà del Consell de Cent de Barcelona (anotacions oficials, dia per dia) | archive.org |
| 7 | Dietari del Consell de Barcelona (Manual de novells ardits): la carta del rei que revoca els privilegis, desembre del 1452 · 16 i 19 de desembre de 1452 | L'escrivà del Consell de Cent de Barcelona (anotacions oficials, dia per dia) | archive.org |
| 8 | Dietari del Consell de Barcelona (Manual de novells ardits): la mort del rei Martí, la proclamació de Casp i l'entrada de Ferran, 1410-1412 · 31 de maig de 1410, 28 de juny i 28 de novembre de 1412 | L'escrivà del Consell de Cent de Barcelona (anotacions oficials, dia per dia) | archive.org |
| 9 | La capitulació de Barcelona davant Joan II, jurada a Pedralbes (Dietari del Consell, Manual de novells ardits, octubre del 1472) · Octubre del 1472; jurada pel rei a Pedralbes el 16 d'octubre, segons el dietari | Els consellers de Barcelona (la súplica) i el rei Joan II (la resposta), copiat per l'escrivà del Consell de Cent | archive.org |
Activitats d'aprenentatge i d'avaluació · les 4 fases
- La portada de la càpsula: la pregunta motora i amb què n'ha de sortir l'alumnat
- El sondeig d'idees prèvies de cada sessió (27 preguntes en total)
- «Desmuntant tòpics»: 9 tòpics que l'alumnat sol portar de casa, un per sessió
- 10 activitats de Situar (a totes les sessions)
- La lectura de cada sessió, processada a la llibreta (no copiada)
- L'Arxiu: 9 documents originals, amb enllaç a la font
- Un vídeo per sessió (9 de 9)
- 23 activitats de Investigar (a totes les sessions)
- La fitxa de dades (9 de 9 sessions)
- El tancament de cada sessió: síntesi i pregunta oberta (9 de 9)
- El quiz formatiu: 27 preguntes amb explicació de la resposta
- 26 activitats de Explicar (a totes les sessions)
- El producte final a la llibreta (sessió 9)
- La microhistòria (sessió 10): el saber de la càpsula posat en un relat
- 22 activitats de Participar (a totes les sessions)
Els 4 blocs cognitius d'Ideorum coincideixen amb les 4 fases d'activitat del model, i cada sessió les recorre totes quatre. La graella de sota diu quina activitat és de quina fase.
Què en sé? Els tòpics que la càpsula desmunta (9, un per sessió)
- «Els pobles i els camps que veiem avui són de sempre: la terra d'Europa sempre ha estat conreada així.»
- «La fam del 1315 va ser mala sort: si hagués plogut menys, no hauria passat res.»
- «La Pesta Negra va matar tanta gent perquè a l'edat mitjana eren bruts i no es rentaven.»
- «La Pesta Negra va ser una catàstrofe per a tothom: després, la gent va viure pitjor.»
- «Els pagesos medievals aguantaven el que fos: eren ignorants i no sabien organitzar-se.»
- «Si tanta gent va atacar els jueus i els va acusar de la pesta i d'enverinar els pous, alguna cosa devien haver fet: el poble no s'aixeca contra ningú sense motiu.»
- «Barcelona va caure perquè els seus governants eren dolents: amb uns bons dirigents la ciutat hauria continuat sent rica.»
- «A Casp els catalans van ser enganyats: es va escollir un rei castellà perquè els aragonesos i els valencians van fer trampa, i d'aquí ve la decadència de Catalunya.»
- «La Sentència de Guadalupe va alliberar els pagesos catalans: el 1486 es va acabar el feudalisme a Catalunya.»
Graella d'activitats, sessió a sessió
Sessió 1 · La superpoblació del segle XIII (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Europa es dobla, i després cau. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.3 |
| 2 | La Seneschaucy amb lupa. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | El mes de març, tros a tros. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.2 |
| 4 | Quatre invents, una taula. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 5 | De la pau al sostre: la cadena. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE3 · 3.1 |
| 6 | El manual del senyor, explicat a un llaurador. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.4 |
| 7 | Desmuntant «el paisatge de sempre». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE3 · 3.1 |
| 8 | Ets el fill petit, any 1295. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE6 · 6.2 |
| 9 | Ahir i avui: el sostre de la terra. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE4 · 4.3 |
Sessió 2 · La Petita Edat de Gel (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Del 1300 al 1348, any per any. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.4 |
| 2 | Trokelowe amb lupa. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | La figura que es diu «fames». | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.2 |
| 4 | Qui es moria de gana: vertader o fals. | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE6 · 6.2 |
| 5 | De la pluja a la pesta: la cadena. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE3 · 3.1 |
| 6 | Telegrama del batlle de Sant Albans, agost del 1315. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.3 |
| 7 | Desmuntant «va ser mala sort». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE3 · 3.1 |
| 8 | Carta d'una mare de Barcelona, hivern del 1333. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE6 · 6.2 |
| 9 | Ahir i avui: quan el clima decideix la collita. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE4 · 4.3 |
Sessió 3 · La Pesta Negra (1348) (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | El mapa de la pesta, any per any. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.3 |
| 2 | Boccaccio amb lupa. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Un de cada tres, en un gràfic. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.3 |
| 4 | Boccaccio i el vídeo: què diu cada un. | Investigar | 🎠 Intermedi | parella | CE1 · 1.2 |
| 5 | Com viatjava la pesta (esquema 1-3-1). | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 6 | Tres titulars: Messina, Barcelona, Ragusa. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.4 |
| 7 | Desmuntant «eren bruts». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE5 · 5.1 |
| 8 | Desmentit: «la pesta és un càstig de Déu pels pecats». | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE1 · 1.2 |
| 9 | Ahir i avui: una malaltia que viatja per on viatgem. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE9 · 9.2 |
Sessió 4 · Conseqüències demogràfiques i econòmiques (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | El jornal puja, el blat baixa. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.3 |
| 2 | L'ordre del rei amb lupa. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Dos segadors i un ramat. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.2 |
| 4 | Qui hi guanya, qui hi perd. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE6 · 6.2 |
| 5 | L'intrús de després de la pesta. | Investigar | 🎠 Intermedi | parella | CE1 · 1.2 |
| 6 | L'ordre del rei, explicada pel jornaler. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.4 |
| 7 | Desmuntant «després la gent va viure pitjor». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE6 · 6.2 |
| 8 | Manifest dels jornalers de Kent, estiu del 1349. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE6 · 6.2 |
| 9 | Ahir i avui: quan falten treballadors. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE9 · 9.1 |
Sessió 5 · Revoltes camperoles europees (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Tres revoltes, una ratlla. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.4 |
| 2 | Froissart i John Ball amb lupa. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Llegeix la miniatura. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.2 |
| 4 | L'enigma de la revolta que va perdre i va guanyar. | Investigar | 🎠 Intermedi | parella | CE5 · 5.1 |
| 5 | De la pesta a Londres: la cadena. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 6 | Carta d'un pagès de Kent, 16 de juny de 1381. | Participar | 🎠 Intermedi | individual | CE6 · 6.3 |
| 7 | Desmuntant «no sabien organitzar-se». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE6 · 6.3 |
| 8 | Mile End, 14 de juny de 1381: ets el rei. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE5 · 5.4 |
| 9 | Ahir i avui: perdre una protesta i guanyar igualment. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE5 · 5.4 |
Sessió 6 · Antisemitisme i pogroms (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Els dos estius de la por, en una ratlla. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.4 |
| 2 | El dietari amb lupa. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Vertader o fals davant la foguera. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.2 |
| 4 | El mecanisme del boc expiatori (esquema 1-3-1). | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE5 · 5.1 |
| 5 | Dos titulars per al 8 d'agost de 1391. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE6 · 6.3 |
| 6 | Desmentit: «els jueus enverinen els pous». | Participar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.2 |
| 7 | Desmuntant «alguna cosa devien haver fet». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE8 · 8.5 |
| 8 | Manifest dels consellers, 6 d'agost de 1391. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.4 |
| 9 | Ahir i avui: el boc expiatori. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE2 · 2.5 |
Sessió 7 · La crisi de Barcelona i el conflicte Biga-Busca (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | La gent que faltava, en barres. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.3 |
| 2 | El dietari del 1452 amb lupa. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | La sala del document. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.2 |
| 4 | L'enigma dels menestrals que van cridar el rei. | Investigar | 🎠 Intermedi | parella | CE5 · 5.3 |
| 5 | Telegrama de la Busca al rei, a Nàpols. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.4 |
| 6 | L'intrús al programa de la Busca. | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE6 · 6.2 |
| 7 | Desmuntant «amb uns bons dirigents». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE3 · 3.1 |
| 8 | Nàpols, tardor del 1452: ets el rei. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE5 · 5.1 |
| 9 | Ahir i avui: qui mana a la ciutat. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE2 · 2.2 |
Sessió 8 · El Compromís de Casp i els Trastàmara (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Dos anys sense rei, en una ratlla. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.4 |
| 2 | El dietari del 1412 amb lupa. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | Vertader o fals davant el quadre. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.2 |
| 4 | Per què Ferran i no Urgell (esquema 1-3-1). | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE5 · 5.3 |
| 5 | Dos titulars per al 29 de juny de 1412. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE1 · 1.3 |
| 6 | Carta d'un ciutadà de Barcelona, 30 de juny de 1412. | Participar | 🎠 Intermedi | individual | CE6 · 6.1 |
| 7 | Desmuntant «a Casp ens van enganyar». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE3 · 3.1 |
| 8 | Casp, 24 de juny de 1412: ets compromissari. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE5 · 5.1 |
| 9 | Ahir i avui: qui tria qui mana. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE5 · 5.2 |
Sessió 9 · La Guerra Civil Catalana i els remences (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | La terra dels remences, al mapa. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.3 |
| 2 | La capitulació amb lupa. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.5 |
| 3 | La capitulació i la Fitxa: coincideixen? | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.2 |
| 4 | Dues guerres en una taula. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE5 · 5.3 |
| 5 | Telegrama de Verntallat als seus, 17 d'octubre de 1472. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.4 |
| 6 | Manifest del Sindicat Remença, 1448. | Participar | 🎠 Intermedi | parella | CE2 · 2.4 |
| 7 | Desmuntant «Guadalupe va acabar amb el feudalisme». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE6 · 6.2 |
| 8 | Per què el món medieval es va ensorrar: tanca la càpsula. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE6 · 6.3 |
| 9 | Ahir i avui: la terra i qui la treballa. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE2 · 2.2 |
Tècniques d'aquesta càpsula
Les 19 tècniques d'aquesta càpsula ja s'han fet en càpsules anteriors d'aquest curs: cap no s'ha de modelar de nou.
- Comentari d'imatge4 activitats
- Decisió raonada4 activitats
- Gràfic de dades4 activitats
- Línia del temps4 activitats
- Cadena causa-efecte3 activitats
- Carta des d'un rol3 activitats
- Corroboració de fonts3 activitats
- Esquema 1-3-13 activitats
- Manifest3 activitats
- Taula de classificació3 activitats
- Telegrama3 activitats
- Titular periodístic3 activitats
- Vertader o fals justificat3 activitats
- Comentari de mapa2 activitats
- Desmentit2 activitats
- Enigma2 activitats
- Intrús justificat2 activitats
- Reescriptura2 activitats
- Rellevància històrica1 activitat
Els sis vectors del currículum
- Aprenentatges competencials
- Cada sessió és una baula de la mateixa cadena (per què el món medieval es va ensorrar?) i les nou acaben amb un «ahir i avui» en grup que porta el tema al present amb el que l'alumnat ja sap: el sostre de la terra, el clima i la collita, una malaltia que viatja, quan falten treballadors, perdre una protesta i guanyar igualment, el boc expiatori, qui mana a la ciutat, qui tria qui mana, la terra i qui la treballa; la novena tanca amb la rellevància històrica de tota la càpsula.
- Perspectiva de gènere
- Hi entra per les activitats de rol datades, que posen l'alumnat en veus concretes de dones i d'homes de baix (la carta a la germana des de Smithfield, la Saurina que diu un preu al batlle a la microhistòria), i per la sessió 6 amb un criteri propi de la CE8 (8.5: rebutjar les violències i les actituds discriminatòries), sobre a qui s'assenyala quan arriba la por. El vector es treballa al llarg del curs; en aquesta càpsula no hi ha cap sessió dedicada.
- Universalitat del currículum
- Tres nivells d'accés al mateix saber (aprenent · intermedi · avançat) i la versió eriço (DIL/SIEI) de les nou sessions, amb la imatge de treball i tres termes de glossari a cada una; la secció de mesures addicionals de sota ho compta.
- Qualitat de l'educació de les llengües
- Lectura de font amb fet, parer i senyal a les nou sessions, amb l'original al costat de l'adaptació (l'anglès de la Seneschaucy i de Froissart, el llatí de Trokelowe, el català del segle XIV i XV del dietari de Barcelona, que l'alumnat pot llegir gairebé sol); telegrames, titulars i reescriptures que obliguen a canviar de registre (l'ordre del rei explicada pel jornaler, dos titulars per al 8 d'agost de 1391 i per al 29 de juny de 1412); cartes, manifests i decisions datades («res que algú del 1381 no pogués saber»).
- Ciutadania democràtica i consciència global
- Qui mana i qui treballa (els senyors i els braços després de la pesta), qui protesta i què en queda (les revoltes del 1358, 1378 i 1381), a qui es culpa d'una crisi (el rumor dels pous i els pogroms del 1391), qui vota a la ciutat (la Biga i la Busca), qui tria el rei (nou homes a Casp) i què fa que una tria sigui «per justícia» i no «per força»: la càpsula llegeix la crisi com una qüestió de poder i de drets, la porta al present a cada sessió i la tanca amb la llibertat pagada dels remences.
- Benestar emocional
- La fam, la pesta, les fogueres del 1349 i la matança del call es treballen des dels documents i les xifres de la Fitxa, sense recrear-se en la desgràcia i dient sempre qui ho va desmentir en el seu moment (el papa del 1348, els consellers del 1391); les persones sense veu (els pagesos de Kent, els jueus del Castell Nou, els menestrals, els remences) hi són pel que van fer i van decidir, i la microhistòria posa l'alumnat davant d'una decisió i d'un objecte guardat, no davant d'una víctima.
Mesures i suports universals (DUA)
Els tres nivells (🎏 aprenent · 🎠 intermedi · 🎢 avançat) ofereixen múltiples graus d'accés al mateix saber; bastides que s'esvaeixen per graó; un sol vídeo per sessió com a ganxo; vocabulari clau destacat al marge i recollit al glossari del dossier.
Mesures i suports addicionals o intensius
La versió eriço 🦔 (DIL/SIEI) de les nou sessions: la mateixa sessió amb la lectura reescrita (uns 300-350 mots, amb el subratllat de quatre colors), la imatge de treball, L'Arxiu adaptat, la fitxa i les tres activitats d'aprenent 🎏 —les mateixes que fa la resta de la classe—, perquè l'alumna les pugui contestar.
Les mesures addicionals i intensives són, per definició, individualitzades (Decret 150/2017, sovint via pla individualitzat): l'eriço és el recurs que les fa possibles a cada sessió; a quin alumne o alumna s'assignen ho decideix el docent.