Sessió 9. La Guerra Civil Catalana i els remences

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

La crisi del segle XV es va acabar amb dues guerres alhora, i per entendre-les cal saber què era un remençaremençaPagès de la Catalunya Vella lligat al mas: no en podia marxar sense pagar al senyor un rescat, la «remença», que dona nom als pagesos. El 1448 se’n van organitzar uns vint mil masos.. A la Catalunya Vella (els bisbats de Girona i Vic, i el de Barcelona a l’est del Llobregat), els pagesos eren «homes propis» dels senyors: no podien marxar del mas sense pagar, i si morien sense testament o sense fills el senyor es quedava un terç del que tenien. Eren els mals usosmals usosSis drets dels senyors sobre els pagesos de la Catalunya Vella: remença, intestia, eixorquia, cugucia, àrsia i ferma d’espoli. La Fitxa els explica un per un., i després de la pesta els senyors els havien endurit, com els d’Anglaterra de la sessió 5. Els pagesos catalans van fer el que els anglesos del 1381 no van poder: organitzar-se amb permís del rei, durar quaranta anys i guanyar.

Els pagesos amb el rei

El 1448 el rei Alfons el Magnànim va autoritzar els remences a reunir-se en un Sindicat RemençaSindicat RemençaOrganització dels pagesos de remença autoritzada pel rei el 1448 per negociar la fi dels mals usos. Les actes de les assemblees són el Llibre del Sindicat Remença, a l’Arxiu de Girona., i el 1455 va suspendre els mals usos. Els senyors, que manaven a les Corts i a la Generalitat, van aconseguir que es revoqués. Per això, quan el 1462 la Generalitat es va aixecar contra el rei Joan II, els pagesos van triar bàndol sense dubtar: amb el rei, contra els senyors, dirigits per Francesc de Verntallat. No era amor al rei: el rei els havia donat el que els senyors els negaven.

El país contra el rei

L’altra guerra havia començat per un príncep. El desembre del 1460 Joan IIJoan IIRei de la Corona d’Aragó del 1458 al 1479, fill de Ferran d’Antequera i germà d’Alfons el Magnànim. Va empresonar el seu fill Carles de Viana i el 1462 va entrar en guerra amb la Generalitat; va guanyar el 1472. va fer empresonar el seu fill, Carles de Viana, i la Generalitat el va obligar a alliberar-lo i a firmar la Capitulació de Vilafranca, que el deixava sense poder a Catalunya. Carles va morir, el rei va entrar amb tropes i el 1462 la Generalitat li va declarar la guerra i va oferir la corona a tres reis estrangers, un darrere l’altre. Deu anys de guerra, amb el Rosselló empenyorat a França. El 1471 el rei va assetjar Barcelona, i l’octubre del 1472 la ciutat va capitular: ho llegiràs a L’Arxiu. El primer que demana la ciutat vençuda és que el rei declari que tots han estat «bons, lleials i fidels», i el rei ho concedeix. Una guerra de deu anys s’acabava sense traïdors i amb una festa, perquè era l’única manera de tornar a viure junts: el perdó de Pedralbes.

Guadalupe

Als pagesos, la pau del 1472 no els va donar res, i el 1484 es van tornar a aixecar, amb Pere Joan Sala, que va ser executat. Però el 21 d’abril de 1486 Ferran II, el fill de Joan II, va dictar al monestir de Guadalupe la Sentència Arbitral de GuadalupeSentència Arbitral de GuadalupeDecisió de Ferran II, del 21 d’abril de 1486, que abolia els sis mals usos a canvi de seixanta sous per mas; el senyor seguia sent el propietari de la terra.: els mals usos abolits; els pagesos, lliures de marxar i de deixar el mas als fills, a canvi de seixanta sous i de continuar pagant els censos al senyor, que seguia sent l’amo de la terra. Els remences van guanyar la llibertat de les persones i no la de la terra, i van pagar-la; però els masos van ser de les seves famílies durant quatre segles, i el món medieval, el dels homes propis, s’havia ensorrat.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

9.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La terra dels remences, al mapa.

Mira el mapa del cos de la lectura i el seu peu, i comenta'l en tres passos. DESCRIC: quina part de Catalunya està pintada de fosc, i on és respecte al riu Llobregat? IDENTIFICO: què diu el text del mapa que no podien fer els pagesos d'aquella terra? DEDUEIXO: per què les revoltes dels remences van ser en aquesta zona?

Els tres passos retolats (25-50 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «La part fosca és…, a l'est del…». «Dels mases partir» vol dir marxar del mas. Per deduir, la primera línia de la Fitxa diu on hi havia mals usos i on no.

9.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

La capitulació amb lupa.

Llegiu en parella el document de L'Arxiu i el seu context, i contesteu en tres passos. FET: copieu la resposta del rei. PARER: per què diu la ciutat que va fer la guerra? SENYAL: per què creieu que el rei, que ha guanyat, accepta aquesta explicació?

La frase copiada i les dues respostes (25-50 paraules en total).

💡 Pista: Per al parer, comenceu així: «La ciutat diu que va fer la guerra…». És a la primera frase del document. Per al senyal, l'última frase del context diu a qui li convenia.

9.3 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La capitulació i la Fitxa: coincideixen?

COMPARA L'Arxiu amb les línies 3 i 4 de la Fitxa. (a) Per què va començar la guerra, segons la capitulació? (b) Quines altres causes hi afegeix la Fitxa? (c) Què va perdre el país que la capitulació no diu?

Les tres respostes, una frase per a cada una.

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Comença així: «La capitulació diu que la guerra va començar per…». Les altres causes són a la tercera línia de la Fitxa, i les pèrdues, a la quarta.

🎠 Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

9.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dues guerres en una taula.

Fes una taula de dues columnes (la guerra del país contra el rei, la guerra dels pagesos contra els senyors) i quatre files: qui lluita contra qui, què demanen, quan comença i acaba, i qui hi guanya. Omple-la amb la lectura i la Fitxa. Sota la taula, EXPLICA en una frase per què els remences van lluitar al costat del rei.

La taula de dues columnes i quatre files, i una frase d'explicació.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Mira a la segona línia de la Fitxa qui va suspendre els mals usos el 1455 i qui va fer que es revoquessin.

9.5 ✍️ Explicar · telegrama 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Telegrama de Verntallat als seus, 17 d'octubre de 1472.

Ets Francesc de Verntallat, cap dels remences que han lluitat deu anys amb el rei, i avui el rei ha entrat a Barcelona amb festa. ESCRIU un telegrama als teus pagesos: què ha passat, què diu la capitulació dels que han lluitat contra el rei i què vol dir això per als mals usos. Res que algú del 1472 no pogués saber.

El telegrama, de vint-i-cinc paraules com a màxim.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Un telegrama diu el màxim amb el mínim. La pregunta que et fan els teus és: hem guanyat? Busca la resposta a la quarta línia de la Fitxa.

9.6 🌍 Participar · manifest 📊 La fitxa de dades 🖼️ La imatge 🗣️ En parella

Manifest del Sindicat Remença, 1448.

Sou dos pagesos de remença del bisbat de Girona, i el 1448 el rei us ha deixat reunir-vos. ESCRIVIU en parella el manifest que es llegirà a l'assemblea: qui sou, dos mals usos que voleu que s'acabin (amb la primera línia de la Fitxa) i què demaneu al rei. Res que algú del 1448 no pogués saber.

El manifest dels remences (50-80 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Un manifest té un «nosaltres» i demana una cosa concreta. El text del mapa diu com us anomenaven els senyors.

🎢 Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

9.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «Guadalupe va acabar amb el feudalisme».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics i les línies 2 i 5 de la Fitxa. DESMUNTA el tòpic «la Sentència de Guadalupe va acabar amb el feudalisme» amb dues proves: què va abolir de debò i què no. Després explica per què Ferran II va dictar la sentència.

El desmentit en quatre frases: el que va abolir, el que no i el motiu del rei.

💡 Pista: Separa dues preguntes: «què va canviar per a les persones?» i «què va canviar per a la terra?». El tòpic les barreja.

9.8 🌍 Participar · rellevància històrica 📚 Tota la càpsula 📖 La lectura ✏️ Individual

Per què el món medieval es va ensorrar: tanca la càpsula.

Tanca la càpsula. De les nou sessions, TRIA els dos fets que haurien de sortir al llibre de text d'aquí a cinquanta anys. Per a cada un, contesta en una frase: a quanta gent va afectar i què va canviar que encara duri. Acaba responent la pregunta de la càpsula en una frase: per què el món medieval es va ensorrar?

Els dos fets amb les dues respostes i la resposta a la pregunta de la càpsula (80-100 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Rellevant no vol dir dramàtic: vol dir que explica alguna cosa d'ara.

9.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: la terra i qui la treballa.

El 1486 els pagesos de la Catalunya Vella van guanyar el dret a marxar del mas i a deixar-lo als fills, però van continuar pagant al propietari. Avui també hi ha qui treballa una terra o viu en una casa que no és seva i paga a qui n'és propietari. En grup, penseu en un cas que conegueu i ARGUMENTEU què s'assembla als remences i què és diferent.

La semblança i la diferència, argumentades (80-100 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, decidiu què vol dir «ser lliure» quan la terra o la casa és d'un altre.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El segle XV va acabar la crisi amb dues guerres alhora. El país contra el seu rei: Joan II va empresonar el seu fill Carles de Viana, la Generalitat el va fer alliberar i va lligar el rei amb la Capitulació de Vilafranca; quan Carles va morir i el rei va entrar amb tropes, el 1462, la Generalitat li va declarar la guerra i va oferir la corona a tres reis estrangers. Deu anys després, assetjada, Barcelona es va rendir, i l'octubre del 1472 el rei va jurar a Pedralbes una capitulació que declarava tothom «bo, lleial i fidel»: perdó general, perquè era l'única manera de tornar a viure junts. I els pagesos contra els senyors: els remences de la Catalunya Vella, lligats al mas pels mals usos, s'havien organitzat el 1448 amb permís del rei, i quan la Generalitat dels senyors es va aixecar contra ell, van lluitar al costat del rei amb Verntallat. La pau del 1472 no els va donar res; es van tornar a aixecar el 1484, i el 1486 Ferran II va dictar a Guadalupe la sentència que abolia els mals usos: els pagesos van pagar la seva llibertat, van continuar pagant per la terra, i els masos van ser de les seves famílies durant quatre segles. El món medieval s'havia ensorrat: massa gent i massa poca terra, un clima que va canviar, una pesta que va matar un de cada tres, i després els que van sobreviure que ja no volien viure com abans.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Com va començar la guerra entre la Generalitat i Joan II, segons la lectura?

   A. El rei va abolir els mals usos, i els senyors de la Generalitat s'hi van revoltar B. El rei va oferir la corona a un príncep estranger, i la Generalitat s'hi va negar C. El rei va empresonar el seu fill Carles, i després va entrar amb tropes al país D. El rei va empenyorar el Rosselló a França, i Barcelona li va tancar les portes

2. 2. Per què els remences van lluitar al costat del rei i contra la Generalitat?

   A. Perquè el rei els havia promès la terra dels senyors si guanyava la guerra B. Perquè un rei havia suspès els mals usos, i els senyors ho havien fet revocar C. Perquè la Generalitat havia fet executar el seu cap, Francesc de Verntallat D. Perquè eren de la Catalunya Nova, on els pagesos sempre havien estat del rei

3. 3. Què va decidir la Sentència de Guadalupe, el 1486?

   A. Abolia els mals usos i donava als pagesos la propietat de la terra del mas B. Abolia els mals usos sense cap pagament, com a premi per haver servit el rei C. Abolia la remença i mantenia els altres cinc mals usos, a canvi de seixanta sous D. Abolia els mals usos a canvi de seixanta sous, i el senyor seguia sent l'amo

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Del país que va sortir d'aquestes guerres en van néixer un rei que es va casar amb la reina de Castella, un tribunal nou i tres vaixells cap a l'oest: la càpsula 8 comença el 1492.