Sessió 7. La crisi de Barcelona i el conflicte Biga-Busca

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Cap al 1400, Barcelona havia estat durant dos segles una de les grans ciutats comercials de la Mediterrània: els seus vaixells anaven a Alexandria, a Sicília i a Flandes, i la Llotja de MarLlotja de MarEdifici on es reunien els mercaders de Barcelona per fer tractes, construït entre el 1380 i el 1392 davant del port, just quan l’edat d’or que celebrava s’acabava., acabada el 1392, era el monument d’aquell èxit. Però la pesta havia tornat el 1362, el 1371, el 1375 i el 1396, i a cada tornada la ciutat perdia gent que no es reposava. Al segle XV Barcelona tenia la meitat d’habitants que cent anys abans, i una ciutat que viu de vendre no pot vendre amb la meitat de mans i de compradors.

Per què s’acabava l’edat d’or

No era només la gent. Gènova i Venècia, més grans i amb més vaixells, guanyaven les rutes de l’Orient, i els genovesos s’instal·laven a Sevilla i a València; el 1453 els turcs prenien Constantinoble. El rei, Alfons el MagnànimAlfons el MagnànimRei de la Corona d’Aragó del 1416 al 1458. El 1432 va marxar cap a Itàlia i no va tornar mai: va conquerir Nàpols el 1442 i hi va viure fins que va morir, governant per lloctinents., vivia a Nàpols des del 1432 i governava per carta, i cada carta demanava diners. I la moneda de Barcelona, el croat de plata, era tan bona que tot el que la ciutat fabricava resultava car a fora. Els que hi perdien més eren els que vivien de vendre; els que cobraven rendes en croats bons, no tant.

La Biga i la Busca

Davant la crisi, la ciutat es va partir en dos bàndols amb noms de fusta. La BigaBigaBàndol dels ciutadans honrats: grans propietaris que vivien de les rendes de terres, cases i censals i que controlaven el Consell de Cent. El nom ve de la biga, la fusta grossa que aguanta la casa. Volien moneda bona i que res no canviés. eren els ciutadans honrats, els que vivien de rendes i manaven al Consell de CentConsell de CentGovern de la ciutat de Barcelona, creat el 1265: uns cent membres que triaven cinc consellers. Fins al 1453 els menestrals no hi entraven.: volien moneda bona, perquè cobraven en croats, i teixits estrangers barats, perquè els compraven. La BuscaBuscaBàndol dels mercaders, artistes (oficis com notaris o apotecaris) i menestrals (els gremis). Vivien de vendre i de treballar; demanaven devaluar la moneda, prohibir els teixits estrangers i entrar al Consell. El nom ve de la busca, l’estella petita. eren els mercaders, els artistes i els menestrals dels gremis, els que vivien de treballar: volien que la moneda valgués menys per vendre més barat, que es prohibissin els teixits de fora per protegir els tallers, i entrar al Consell. No eren bons i dolents: eren els que cobraven un preu fixat fa anys i els que venien al preu d’avui, i la mateixa moneda era bona per a uns i dolenta per als altres.

Anar al rei

Com que la Biga no els deixava entrar al Consell, el 1452 la Busca es va organitzar en un sindicat i va anar al rei, a Nàpols, que sempre necessitava diners i no devia res a la Biga. El rei va revocar els privilegis de la ciutat, i el 16 de desembre de 1452 el governador Galceran de Requesens va llegir la carta al Consell de Cent: ho llegiràs a L’Arxiu, amb la resposta de la Biga, que no va discutir si els menestrals tenien raó sinó que va dir que la carta s’havia obtingut «d’amagat i amb engany». Un any després, el mateix governador va fer elegir consellers de la Busca. Van devaluar el croat, van prohibir els teixits estrangers, i van manar deu anys. La Busca va guanyar el Consell amb l’ajuda d’un rei absent, i la Biga el va recuperar amb una guerra: la crisi de la ciutat s’havia convertit en la crisi del país, i la veuràs a la sessió 9.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

7.1 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La gent que faltava, en barres.

Amb la primera línia de la Fitxa, dibuixa un gràfic de tres barres amb els focs de Catalunya el 1365, el 1378 i el 1497, amb títol i escala. Sobre l'eix del temps, marca amb una creu cada tornada de la pesta. A sota, DESCRIU en dues frases quant baixa la gent i què passa entre una barra i l'altra.

El gràfic de tres barres amb les creus de la pesta i dues frases de descripció.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Comença així: «Entre el 1365 i el 1497 Catalunya passa de… a… focs». Fes que cada centímetre siguin 10.000 focs. Els anys de la pesta són al final de la mateixa línia.

7.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

El dietari del 1452 amb lupa.

Llegiu en parella el document de L'Arxiu i el seu context, i contesteu en tres passos. FET: copieu la frase que diu qui havia demanat la revocació. PARER: què pensa el Consell de com s'ha aconseguit la carta del rei? SENYAL: quines paraules del document us ho fan saber?

La frase copiada i les dues respostes (25-50 paraules en total).

💡 Pista: Per al parer, comenceu així: «El Consell pensa que la carta…». El senyal és a l'última frase del document. El context us diu qui manava al Consell.

7.3 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 🖼️ La imatge ✏️ Individual

La sala del document.

COMPARA L'Arxiu amb la imatge del cos de la lectura i el seu peu. (a) És la sala on es va reunir el Consell el 1452, i com ho saps? (b) Què hi ha a la foto que el 1452 encara no hi era? (c) La foto demostra que la reunió del dietari va passar?

Les tres respostes (25-50 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Comença així: «És la sala perquè el peu diu…». Compara l'any en què es va construir la sala amb l'any del document. El peu diu què és del segle XIV i què és posterior.

🎠 Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

7.4 🔍 Investigar · enigma 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

L'enigma dels menestrals que van cridar el rei.

Resoleu en parella aquest enigma. El 1452 els mercaders i menestrals de Barcelona van demanar a un rei que vivia a Nàpols que retirés els privilegis de la seva pròpia ciutat. Per què algú demanaria que li treguin privilegis al lloc on viu? DEDUÏU-HO amb les línies 4 i 5 de la Fitxa.

La resposta a l'enigma, en tres frases.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Els privilegis no eren de tota la ciutat: eren de qui manava. Pregunteu-vos qui votava al Consell.

7.5 ✍️ Explicar · telegrama 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Telegrama de la Busca al rei, a Nàpols.

Ets un mercader del Sindicat dels Tres Estaments, el 1452. ESCRIU un telegrama al rei, a Nàpols, amb les tres coses que li demaneu (la moneda, els teixits estrangers i el Consell), cada una amb la seva raó en poques paraules.

El telegrama, de vint-i-cinc paraules com a màxim.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Un telegrama diu el màxim amb el mínim: sense articles ni adjectius. Les tres demandes són a la cinquena línia de la Fitxa.

7.6 🔍 Investigar · intrús justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'intrús al programa de la Busca.

Aquí tens sis coses: devaluar el croat, prohibir els teixits estrangers, entrar al Consell de Cent, cobrar les rendes en moneda bona, organitzar-se en un sindicat, anar al rei a Nàpols. Cinc les volia o les va fer la Busca; una és de la Biga. IDENTIFICA la intrusa i JUSTIFICA per què és de la Biga.

La intrusa i la justificació, en dues frases.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: La pregunta que separa els dos bàndols és: cobres un preu fixat fa anys o vens al preu d'avui?

🎢 Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «amb uns bons dirigents».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics i les tres primeres línies de la Fitxa. DESMUNTA el tòpic «amb uns bons dirigents, Barcelona hauria continuat rica» amb dues causes de la crisi que cap dirigent no podia aturar, cada una amb una dada de la Fitxa. Després explica per què la Biga i la Busca no eren «bons i dolents».

El desmentit en quatre frases: les dues causes i els dos bàndols.

💡 Pista: Separa el que ningú no podia canviar del que sí que es podia decidir. El tòpic barreja les dues coses.

7.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Nàpols, tardor del 1452: ets el rei.

Ets Alfons el Magnànim, a Nàpols, la tardor del 1452. Els mercaders i menestrals de Barcelona et demanen que revoquis els privilegis del Consell i els deixis entrar. La Biga, que mana al Consell, és qui et presta diners per a les teves guerres. DECIDEIX què fas (revocar, no revocar o revocar només una part) i argumenta-ho amb dues raons i la raó més forta en contra. Res que algú del 1452 no pogués saber.

La decisió, les dues raons i la raó en contra (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Abans de triar, pensa què necessites tu, des de Nàpols, i qui t'ho pot donar.

7.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: qui mana a la ciutat.

El 1452 els que vivien de treballar no podien votar al govern de la seva ciutat, i els que vivien de rendes decidien la moneda, els impostos i què es podia vendre. Avui l'ajuntament es vota. En grup, penseu en una decisió del vostre ajuntament que conegueu i ARGUMENTEU què s'assembla al xoc entre la Biga i la Busca i què és diferent.

La semblança i la diferència, argumentades (80-100 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, decidiu si votar resol el xoc d'interessos o només el canvia de lloc.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Al segle XV Barcelona ja no era la potència comercial d'abans: la pesta tornava cada deu anys i la ciutat tenia la meitat de gent; Gènova i Venècia guanyaven les rutes; el rei, Alfons el Magnànim, vivia a Nàpols des del 1432 i s'enduia els diners; i la moneda, massa bona, feia car tot el que la ciutat venia. Davant la crisi, la ciutat es va partir en dos: la Biga, els ciutadans honrats que vivien de rendes i controlaven el Consell de Cent, i la Busca, els mercaders, artistes i menestrals que vivien de treballar i demanaven devaluar la moneda, protegir els tallers i entrar al Consell. Com que la Biga no els deixava entrar, el 1452 van anar al rei, i el desembre el governador va llegir al Consell la carta que revocava els privilegis; la Biga va respondre que s'havia obtingut «amb engany». La Busca va manar del 1453 al 1462, va devaluar el croat i va prohibir els teixits estrangers; després va venir la guerra, i la Biga va tornar.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què el croat, una moneda «massa bona», perjudicava Barcelona, segons la lectura?

   A. Perquè el rei s'enduia els croats de plata a Nàpols per pagar les guerres B. Perquè feia que tot el que la ciutat fabricava resultés car a fora C. Perquè els genovesos el falsificaven i ningú no se'n refiava als ports D. Perquè els qui cobraven rendes en croats cada cop cobraven menys

2. 2. Quines tres coses demanava la Busca?

   A. Devaluar la moneda, prohibir els teixits estrangers i entrar al Consell B. Mantenir la moneda bona, comprar teixits estrangers i que res no canviés C. Devaluar la moneda, abaixar les rendes i que el rei tornés de Nàpols D. Mantenir la moneda bona, tancar els gremis i fer fora el governador

3. 3. Què va respondre el Consell, on manava la Biga, a la carta del rei del desembre del 1452?

   A. Que els menestrals no tenien raó, perquè la moneda bona convenia a tothom B. Que acceptava la revocació, i que la Busca podria triar dos consellers C. Que el rei, vivint a Nàpols, no tenia dret a retirar cap privilegi D. Que la carta s'havia obtingut d'amagat i amb engany, i calia respondre-hi

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Abans de la guerra hi va haver un altre trencament: el 1410 el rei va morir sense fills i nou homes van triar-ne un de nou en una vila de l'Aragó. La sessió següent explica el Compromís de Casp.